Universitat Nova Història a Montblanc. 10 articles més del Xiri. Vídeo amb Xirinacs. «La moneda i la constitució» en esperanto. Articles de Dolors Marin i Jorge Molinari. Salvem la cala d’Aiguafreda.

Sumari:
1. Presentació.
2. 1/5-8-2018. 5a Universitat Nova Història a Montblanc.
3. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 131 en total.
4. Web Bardina: Vídeo «Xirinacs, de l’amnistia a la independència…».
5. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en esperanto («Mono kaj konstitucio»).
6. Web Bardina: «De dilema ètic a oportunitat ètica» i «Persona comunitària», de Dolors Marin Tuyà.
7. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El programa: una necessitat» i «Moneda per a rics, moneda per a pobres», de Jorge Aniceto Molinari.
8. Salvem la cala d’Aiguafreda (Begur).

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de la convocatòria de la cinquena Universitat de la Nova Història que es celebra a Montblanc, entre l’1 i el 5 d’agost del 2018. La nostra associació figura entre les entitats patrocinadores, doncs ens solidaritzem amb les iniciatives tendents a restaurar la veritat històrica que ha estat manipulada per la censura dels diferents poders d’aquest món.

A continuació, us oferim la recuperació de 10 articles més, escrits per Lluís Maria Xirinacs i publicats en el seu moment en el rotatiu «Mundo Diario», tots de desembre del 1977.

Destaquem entre aquests articles un de titulat «Un geni camina solt», per la coincidència de fets entre els atemptats produïts durant la transició, dels quals en Xirinacs se’n va fer ressò, i els actuals atemptats realitzats per l’extrema dreta a Catalunya coincidint amb el canvi de govern esdevingut a l’Estat espanyol.

També en destaquem l’article titulat «Desinformació», on constatem com la labor del senador Lluís Maria Xirinacs fou objecte d’un atac mediàtic amb falses informacions que aquest senador independent no tenia la capacitat de rebatre. De ben segur que si l’any 1977 Xirinacs hagués disposat d’Internet, aquesta falsa rumorologia no hagués durat ni un parell de dies. Un oportú recordatori per aquells que volen convertir Internet en un mitjà d’expressió només per a rics, i un Parlament Europeu en una cambra només accessible pels partits més grans d’abast estatal.

A continuació us oferim una pàgina des de la qual es pot veure el documental en català «Xirinacs, de l’amnistia a la independència…», amb la participació directa d’aquest autor.

Compartim amb vosaltres la versió en esperanto de l’article titulat «La moneda i la constitució» («Mono kaj konstitucio») amb un resum actualitzat de les propostes polítiques i econòmiques del Centre d’Estudis Joan Bardina, incloent les aportacions realitzades pel membre d’honor d’aquesta associació, en Jordi Griera. Agraïm la col·laboració de l’esperantista Alfons Tur, per la bona tasca realitzada.

La traducció d’aquest article a l’esperanto ens recorda el projecte del Doctor Zamenhof d’elaborar una llengua que no sigui de ningú, però arribi a ser de tots, on totes les llengües i cultures se situïn en igualtat de condicions. Contrasta aquesta iniciativa amb la voluntat d’imposar la llengua anglesa com a llengua comuna, la qual cosa queda reflectida en la publicitat privada de diferents empreses i entitats bancàries, fent que la mal anomenada globalització esdevingui en veritat una anglificació, on tothom ha de ser bilingüe, a excepció dels nadius de parla anglesa.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marin, ens ofereix dos articles publicats a la premsa escrita, basant-se en el model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», de Lluís Maria Xirinacs. Per la seva banda, en Jorge Aniceto Molinari, col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina des de l’Uruguai, també aporta dos textos que versen sobre la necessitat de l’elaboració d’un programa polític per encarar el futur i un altre sobre la necessitat de la unificació del valor de les diferents divises.

Finalment, ens fem ressò d’una campanya destinada a preservar l’entorn natural de la cala d’Aiguafreda, al Begur, uns dels darrers racons verges de la Costa Brava catalana.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. 1/5-8-2018. 5a Universitat Nova Història a Montblanc.

Entre els dies dimecres 1 i diumenge 5 d’agost del 2018 se celebrarà a la seu de l’antic Convent de Sant Francesc, al carrer Miquel Alfonso de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), en Catalunya, la 5a edició de la Universitat de la Nova Història que organitza l’Institut Nova Història, entitat fundada per l’equip d’investigació encapçalat per en Jordi Bilbeny.

Podeu consultar els detalls del seu programa d’activitats en català amb el següent enllaç:

https://www.inh.cat/universitat/2018/programa

L’Institut Nova Història és una entitat dedicada a la recerca històrica, especialitzada en recuperar els fets verídics, relacionats amb la història de la nació catalana i la seva repercusió arreu del món, que foren objecte de manipulació degut a la imposició de la censura reial espanyola a partir del segle XVI.

El Centre d’Estudis Joan Bardina figura entre les entitats patrocinadores d’aquest esdeveniment.

«Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.

Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda» (Simone Weil).


3. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 131 en total.

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 131 els recuperats dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Dialogant Belloch». Dimecres, 14 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-14-dialogant-belloch-cat.htm

«Defraudats». Dijous, 15 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-15-defraudats-cat.htm

«Costa avall». Divendres, 16 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-16-costa-avall-cat.htm

«Primer semestre de senadoria (15-6-1977 a 15-12-1977)». Dissabte, 17 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-17-primer-semestre-de-senadoria-15-6-1977-a-15-12-1977-cat.htm

«El secret plana sobre les presons». Diumenge, 18 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-18-el-secret-plana-sobre-les-presons-cat.htm

«Un geni camina solt». Dimarts, 20 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-19-un-geni-camina-solt-cat.htm

«La Moncloa, allò que és civil o militar». Dimecres, 21 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-21-la-moncloa-allo-que-es-civil-o-militar-cat.htm

«Desolació». Dijous, 22 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-22-desolacio-cat.htm

«Desinformació». Divendres, 23 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-23-desinformacio-cat.htm

«Missa del Gall a la banya de la Lluna». Dissabte, 24 de desembre del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-12-24-missa-del-gall-a-la-banya-de-la-lluna-cat.htm


4. Web Bardina: Vídeo «Xirinacs, de l’amnistia a la independència…».

Hem creat la pàgina corresponent al vídeo titulat «Xirinacs, de l’amnistia a la independència…». Aquest documental en català de 34 minuts i 28 segons de durada és una iniciativa de la Fundació Catalunya, dut a terme per Xavier Montanyà i Lala Gomà. Va comptar amb la col·laboració de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i la participació personal del mateix Lluís Maria Xirinacs.

L’enllaç de la pàgina és:

http://www.bardina.org/videos/xirinacs-de-la-amnistia-a-la-independencia-cat.htm


5. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en esperanto («Mono kaj konstitucio»).

Hem creat les pàgines corresponents a l’article titulat «La moneda i la constitució», en la seva versió en esperanto («Mono kaj konstitucio»). Aquest document és un resum condensat de les propostes del Centre d’Estudis Joan Bardina, actualitzades amb les darreres incorporacions proposades pel membre d’honor d’aquesta associació, en Jordi Griera.

Els enllaços de les noves versions disponibles són els següents:

Esperanto:

«Mono kaj konstitucio», «HTML»:

«Miaopinie la bankaj institucioj estas pli danĝeraj por nia libero ol tutaj batalpretaj armeoj. Se la usona popolo iam permesas ke (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.htm

«Mono kaj konstitucio», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.pdf

Agraïm la col·laboració de l’esperantista de naixement Alfons Tur Garcia, qui ens ha fet la traducció.

(Un esperantista de naixement és aquella persona de la que els seus progenitors o pares adoptius li han ajudat a aprendre l’esperanto des de la més tendra infantesa).

Amb aquesta traducció ja són set les versions disponibles d’aquest document.

Us recordem les altres versions disponibles:

Català:

«La moneda i la constitució», «HTML»:

«Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos per al combat. Si el poble americà permet un dia que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm

«La moneda i la constitució», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.pdf

Castellano:

«La moneda y la constitución», «HTML»:

«Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.htm

«La moneda y la constitución», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.pdf

English:

«Money and constitution», «HTML»:

«I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties than standing armies. If the American people ever allow (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.htm

«Money and constitution», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.pdf

Français:

« La monnaie et la constitution », « HTML »:

« Je crois que les institutions bancaires sont plus dangereuses pour nos libertés que des armées complètes prêtes à combattre. Si le peuple américain permet un jour (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.htm

« La monnaie et la constitution », « pdf »:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.pdf

Italiano:

«La moneta e la Costituzione», «HTML»:

«Penso che le istituzioni bacarie sono più pericolose per le nostre libertà che eserciti completi pronti per combattere. Se il popolo americano un giorno permette che (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.htm

«La moneta e la Costituzione», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.pdf

Galego:

«A moeda e a Constitución», «HTML»:

«Penso que as institucións bancarias son máis perigosas para as nosas liberdades que exércitos enteiros dispostos para o combate. Se o pobo americano permite un día que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.htm

«A moeda e a Constitución», «pdf»:

http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.pdf


6. Web Bardina: «De dilema ètic a oportunitat ètica» i «Persona comunitària», de Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article titulat «De dilema ètic a oportunitat ètica», publicat en el rotatiu «Penedès Econòmic», el juny del 2018 i l’article titulat «Persona comunitària», publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 22 de juliol del 2018, ambdós signats per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marin Tuyà.

«De dilema ètic a oportunitat ètica»:

«L’ètica és la teoria o la ciència de la conducta moral humana; estudia la determinació de què és bo i dolent i sobre com s’ha d’actuar. La moral representa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-de-dilema-etic-a-oportunitat-etica-cat.htm

«Persona comunitària»:

«El terme «persona comunitària» fa referència a l’àmbit subjectiu i de les vivències, a la personalitat d’una comunitat o poble. Persona comunitària és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-persona-comunitaria-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin, al redactar per a la seva publicació aquests articles basats en el model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», elaborat per Lluís Maria Xirinacs.


7. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El programa: una necessitat» i «Moneda per a rics, moneda per a pobres», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït al blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles de Jorge Aniceto Molinari titulats «El programa: una necesidad» («El programa: una necessitat») i «Moneda para ricos, moneda para pobres» («Moneda per a rics, moneda per a pobres»), accessibles mitjançant els enllaços següents:

«El programa: una necessitat». Dilluns, 2 juliol del 2018:

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/07/02/el-programa-una-necesidad/

«Moneda per a rics, moneda per a pobres». Dijous, 12 juliol del 2018:

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/07/12/moneda-para-ricos-moneda-para-pobres/

Agraïm la col·laboració del Jorge Aniceto Molinari, col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina des d’Uruguai, en proporcionar aquests articles.


8. Salvem la cala d’Aiguafreda (Begur).

«L’especulació urbanística amenaça amb força la cala d’Aiguafreda, un dels últims trams relativament verges de la costa de Begur».

A Begur, un municipi encantador de la Costa Brava que durant els mesos estivals multiplica per 10 la seva població habitual, l’ajuntament pretén construir en 70 hectàrees situades en l’última cala relativament verge de la seva costa, concretament a la cala d’Aiguafreda.

El sostre total previst és de 145.564 metres quadrats. El pla permet construir centenars d’habitatges de segona residència, la majoria unifamiliars, sense comptar les noves places hoteleres a edificar en els 4 emplaçaments previstos (incloent 3 nous hotels). Tot això, sense el suport de cap estudi d’impacte ambiental, ni paisatgístic.

Més informació en català i dades de contacte per rebre suports a:

https://salvemaiguafreda.wordpress.com/

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, democràcia, desinformació, Dolors Marin Tuyà, ecologia, economia, Globàlium, historia, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, moneda social local, moneda telematica, periodisme, seguretat, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Videos en catala. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada