Seminari crisi de sistema i alternatives – Cap a un nou model econòmic

112-3pDins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s’està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 1 de desembre, es presentà la següent ponència: Cap a un nou model econòmic, i va anar a càrrec de Susan George, presidenta del consell d’administració del Transnational Institute.

Lloc: Universitat Pompeu Fabra.

Organitzadors: Centre d’Estudis Joan Bardina Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF Fundación Viento Sur Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)Justícia i Pau NOVA. Centre per a la Innovació Social

Dins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s’està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 1 de desembre, es presentà la següent ponència: Cap a un nou model econòmic, i va anar a càrrec de Susan George, presidenta del consell d’administració del Transnational Institute.

Donada l’expectativa d’aquesta conferència, va ser molt nombrosa la concurrència, es va fer a la Sala d’Actes de la UPF i assistiren unes 350 persones.
La conferenciant es va expressar en francès, però el servei de traducció simultània va funcionar correctament. Va fer la presentació de l’acte Luis Blanco, membre d’ IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), dient que aquests seminaris eren com una prèvia al Fòrum Social que té com a objectiu aprofundir em les causes, conseqüències i alternatives a la crisi.

Cap a un mou model econòmic ens parlarà de propostes i solucions al sistema.
Susan George és una de les investigadores més importants en aquest camp, i autora de 14 llibres traduïts a 30 idiomes.

I a continuació passà la paraula a Susan George. Estem imbuïts en un món on les finances sembla que siguin el més important, Finances i economia és el que prima en la societat que vivim, i finalment el medi ambient. El medi ambient és on tirem les nostres deixalles. Ens cal un món on es pugui viure millor. Si féssim uns cercles concèntrics, la biosfera seria l’esfera exterior, després vindria la societat i l’economia estaria al servei de la societat, les finances hauria de ser l’últim cercle. Com podríem doncs, invertir aquestes esferes?

S’està construint un moviment mundial. Junts i units es podran construir aliances. La majoria dels mitjans de comunicació consideren que només és una crisi financera, però les desigualtats cada dia creixen més, hi ha molts rics i molt pobres.

A Europa el 25% dels joves als 15 anys no saben llegir o no comprenen el text, i un continent ric que no aconsegueix ensenyar a llegir, desapareixerà sociològicament. La crisi de l’alimentació, de la fam, a mida que hi hagi menys menjar hi hauran més refugiats, que intentaran anar on puguin sobreviure.

Molts polítics només pensen solucionar aquest problema posant més fronteres o més policies.
Molts països com l’illa de Pasqua, Groenlàndia es van arribar a col·lapsar per esgotament de tots els seus recursos.
Les crisis es reforcen unes amb les altres i els especuladors s’aprofiten, no els interessa els preus del blat, de la soia, només compren contractes.

Estem com en una presó, on totes les parets es reforcen, caldria que tots estiguéssim molt units, camperols, sindicats.
La primera cosa que ens cal fer es prendre consciència del següent:

  • Els Bancs són nostres, ens pertanyen, no existirien sense els contribuents, els hem pagat. Els crèdits haurien de ser un bé comú, regulat, prudent, però no per un benefici del Banc.
  • En petites i mitjanes empreses haurien de tenir crèdits sense cap cost.
  • Els Bancs haurien de ser empreses públiques i no privades com són ara.
  • Els Bancs haurien de donar crèdits per ajudar a les empreses que presentin un projecte ecològic o social.

És difícil avui dia actuar amb aquest capitalisme tan dominant que existeix, però hi ha passos intermedis, per exemple discutir el que ha d’estar en el mercat i el que cal quer quedi fora.
Ha de estar en el mercat la salut, l’educació, l’aigua?
Si nosaltres estem malament amb aquesta crisi, estan molt pitjor la gent del sud, Que caldria fer doncs?
– Anular el deute extern amb la condició que contribueixin a la florestació del seu país.

Voldria acabar amb els mitjans per pal·liar la crisi, va dir:
No es veritat que no hi hagi diner, hi ha grans fortunes, hi ha molta riquesa en el món.
Cal acabar amb els paradisos fiscals, cal establir una taxa per les transaccions financeres.

En aquests moments cal fer moltes coses per reduir les desigualtats, cal crear unes regles de joc, si la ciutadania no fa res, no esperem que es resolgui res.
I el que cal fer, és unir-se, ja que un de sol poc avança, però organitzant-se i unint esforços serà la forma de ampliar el cercle.

Junts tenim força, sabem el que cal fer, col·lectivament tenim diners, però ens falta organització i obligar a les persones a fer quelcom.

A continuació comentaren breument els impactes de les negociacions comercials UE amb Àfrica i Centreamèrica en Taoufik Ben Abdallah (coordinador de ENDA, Senegal) i Suyapa Ucles (coordinadora dels Programes CHAAC) de Hondures

En Taoufik Ben Abdallah va dir:
La resposta a la crisi ha de ser urgent, va dir. I sobre tot en unes zones més que a les altres. Jo parlo d’Àfrica, terra de contrastos però que és el mirall del món i hem d’estar amatents al que passi allà. Hi ha molts pobles sencers de pescadors i de camperols que com a conseqüència de la crisi i del deute extern, han hagut d’emigrar i pobles sencers que han quedat buits de jovent. No es donen ajudes a l’agricultura i Àfrica és un continent que el 80% de la població són menors de 25 anys.
Aprofita l’ocasió per convidar al Fòrum del gener del 2011 que es farà a Dakar (Senegal) i diu que estan disposats a treballar junts com molt bé ha dit la Susan, ja que volem les mateixes coses, tenim les mateixes responsabilitats amb el planeta i amb una forta energia col·lectiva segur que podrem avançar.

Suyapa Ucles va explicar:
Com les inversions europees entren a Centreamèrica amb les mateixes oportunitats que les autòctones.
S’està treballant molt per les empreses estrangeres que van allà a oferir els seus serveis.
Va parlar de les grans diferències econòmiques, els més empobrits de continent es troben a centreamèrica.
Avenços tecnològics amb salut i medicina, i de la seguretat alimentària: mineria, serveis, turisme. Canviarà el us de la terra i es possible que no pugui produir aliments.

A continuació es va obrir un torn de paraules i li van dirigir a la Susan George diferents preguntes com:

  • Quin seria el model per que el ciutadà no pateixi la crisi?
  • Com es pot fer per lluitar amb els nostres Bancs en que tot està en poder dels banquers?
  • Quins pensadors treballen en la línia que has exposat?

Ella va anant donat resposta a totes les preguntes que se li feien, però donat l’hora que era es va haver de donar per finalitzat aquest acte que va ser molt interessant.

Aquesta entrada ha esta publicada en agricultura, banca, ecologia, economia, educacio, Luis Blanco, seminaris, Susan George, Suyapa Ucles, Taoufik Ben Abdallah, Texts en castella, Texts en catala. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada