«La corrupció es va emportar més de 4.000 milions en una dècada», aquest va ser el titular exacte manejat en un part de premsa per l’agència de notícies Reuters el diumenge 1 de novembre 2009, i el subtitulat va ser «Els enfrontaments passen factura al PP i a la imatge de Rajoy».
En aquesta circular de premsa sens dubte es manegen informacions molt transcendents que val la pena destacar i analitzar, i per a millor fer això, en els paràgrafs següents transcriurem bona part d’aquesta interessant i il·lustrativa nota.
En l’al·ludit missatge periodístic es comença per destacar que més de tres-centes persones seran jutjades durant l’any 2010 a Espanya per corrupció, un delicte que segons estimacions mou més diners que la droga, i que ja ha sostret a Espanya almenys 4.158 milions d’euros en els últims deu anys, segons informacions dels diaris El Mundo i ABC. S’il·lustren aquestes informacions amb la imatge que s’insereix seguidament.
I més endavant en aquesta nota periodística, es destaquen les informacions que es resumeixen i es presenten a continuació.
Coincidint precisament amb l’ operació Pretòria contra la corrupció a Catalunya desenvolupada en l’última setmana, el diari El Mundo recopila els 28 casos més importants destapats a Espanya en l’última dècada, citant dades de la pròpia Fiscalia Anticorrupció.
Segons aquestes dades, indubtablement Marbella ha estat la ciutat on més diners ha arrossegat la corrupció, començant en 1999 amb el anomenat cas Saqueig I, que la sentència d’aquest any 2009 confirma que es van defraudar 25 milions d’euros, i arribant fins al anomenat cas Malaya descobert en l’any 2006, el que s’estima que va permetre defraudar uns 2.400 milions d’euros.
Segons les fonts de Reuters, la corrupció a Espanya relativa al blanqueig de capitals va augmentar al doble l’any 2008 respecte de l’any anterior, i a principis de l’any 2009 ja es tenien oberts catorze casos, entre ells el Balena Blanca a Marbella per delictes contra la Hisenda Pública, i el cas Andratx a Mallorca per blanqueig de capitals i en perjudici de l’ordenament del territori.
La majoria dels casos descoberts estan relacionats amb urbanisme i el sector immobiliari, que en l’última dècada indubtablement van ser el motor econòmic a Espanya, on molts es van enriquir a la calor del anomenat boom de la construcció. En alguns d’aquests casos, com el Balena Blanca, van aparèixer imputats polítics i empresaris, a més d’advocats, notaris, i registradors.
Segons les dades difoses pel diari El Mundo, 2006 va ser el punt d’inflexió en la lluita contra aquest tipus de desviaments, ja que en aquest any es van destapar casos com Malaya i Andratx, i també el Govern va aconseguir dissoldre el Consistori Marbellí per una gestió greument danyosa per als interessos generals.
La corrupció va arribar ajuntaments de tot signe polític, i va dur al Govern a avançar que prepara mides encara no especificades, per a reforçar els controls en els ajuntaments, mides que segons experts citats per ABC haurien d’implicar profundes reformes legals.
Sens dubte els maons han fet milionaris a molts, i també dur a molts a la presó, van dir fonts fiscals al diari ABC.
Els ajuntaments es financen a través dels convenis urbanístics, i aquesta és una via de penetració perfecta per a la corrupció i per al rentat de diners. Si no se soluciona el tema del finançament amb això que alguns han anomenat la segona descentralització, probablement no es podrà acabar amb aquest tipus de corrupció.
ABC va assenyalar citant fonts policials, que la corrupció urbanística produeix més diners que la droga, és menys perillosa, i duu aparellades penes menors.
I referent a això es va posar com exemple el cas de l’exalcalde marbellí Julián Muñoz, condemnat en diverses causes però en llibertat sota fiança, a l’espera del judici de l’operació Malaya.
Les últimes operacions que l’Audiència i la Fiscalia Anticorrupció han portat a terme i que interessa destacar, són el cas Gürtel, una xarxa que presumptament pagava a alts càrrecs municipals a canvi de favors empresarials, i el cas Pretòria, que ha dut a presó provisional a l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) i a dues ex alts càrrecs de la Generalitat, imputats per associació il·lícita, blanqueig de capitals, i tràfic d’influències.
Els fons involucrats en aquest tipus de maniobres són realment enormes i escandalosos. La xifra de diners sostrets per la corrupció i recollida per el diari El Mundo, 4.158 milions d’euros segons les seves fonts, duplicaria amb escreix els diners que el Govern Espanyol assigna regularment a l’àrea Ciència i Tecnologia, o el que el Govern Xinès va invertir per a l’organització dels promocionats Jocs Olímpics Pequín 2008.
Molt bé, i vist aquest panorama, què pot fer-se? Doncs així no podem continuar. En efecte, si la societat tolera i permet aquest tipus de sagnies, a través de la corrupció, a través del narcotràfic, a través de les estafes, etcètera, doncs no ens queixem si en el nostre món hi ha massa pobres i marginats, o si el canvi climàtic no va a poder parar-se a temps, o si no s’assignen suficients fons per als plans socials. Al contrari, amb l’amplitud del desviament de recursos que de fet ocorre, encara estem massa bé, i per tant la nostra generació encara té sort i nosaltres raons per a festejar.
Òbviament el reforçament dels controls que aparentment es pensa dur endavant a Espanya, va a tenir com a conseqüència que la corrupció es retregui una mica, i que els seus responsables siguin més cauts i prudents, però la cosa no va a passar d’aquí. Mentre amb certes maniobres es puguin obtenir sumes molt considerables, i mentre es puguin pagar generoses propines en forma discreta, usant per exemple els diners anònims que actualment mou l’economia del món, és il·lús pensar que l’estructura social es pugui defensar adequadament amb un simple reforçament dels controls, i/o amb un simple enduriment de les penes, i/o amb alguna altra mesura correctiva o punitiva.
La corrupció vinculada a la construcció no podrà deturar-se amb aquests mitjans, així com tampoc es podrà lluitar d’aquesta forma contra el narcotràfic, o contra el contraban d’armes, o contra el tràfic de persones. Per a tenir èxit contra aquests flagels, òbviament es necessita actuar d’una manera diferent, amb eines ben diferents, amb un gran cop de timó en relació a l’organització del nostre món econòmic.
En la nostra opinió la solució bé podria estar a impulsar la implantació del diner nominatiu i digital, del anomenat diner telemàtic, doncs això donaria informacions molt precises per a les investigacions encara que diversos mesos o diversos anys posteriors a la pròpia realització dels desviaments fraudulents.
En l’ esmentada notícia de premsa es va al·ludir particularment a la corrupció a Espanya i especialment a Catalunya, i paradoxalment la intel·ligent proposta de la moneda telemàtica va sorgir allà, a Barcelona, impulsada per l’analista social Agustí Chalaux de Subirà, qui desgraciadament va morir l’any 2006.
Fem honor a aquesta personalitat catalana, i estudiem amb serietat la possibilitat d’implantar la moneda telemàtica, primer en alguns nivells nacionals, per a després anar abastant el planeta sencer. De totes maneres un projecte d’aquest tipus no pot implantar-se a nivell mundial i en poc temps. Avancem per tant pas a pas, en forma gradual. Primer caldrà anar preparant les estructures socials per a aquest importantíssim canvi en el teixit financer, introduint progressiva i intel·ligentment el que podríem anomenar diner prototelemàtic o moneda prototelemàtica.
És cert que els desafiaments seran grans, però no impossibles de superar. Posem mà a l’obra.
Gràcies per visitar el present document web…
Juan Carlos Anselmi.