Monogràfic sobre la corrupció dels Quaderns Illacrua del Setmanari Directa, del 2 de maig del 2013.
Us oferim el contingut del següent article monogràfic dedicat a la corrupció i publicat pel setmanari Directa, dins del Quadern Illacrua número 148, del qual ens congratulem.
Malgrat tot, les persones que coneixen les mesures proposades per l’equip encapçalat per l’Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) dins el Centre d’Estudis Joan Bardina, se n’adonaran fàcilment que, sense l’establiment d’un sistema monetari que fomenti la transparència i sense l’adopció de mesures que eradiquin la misèria, -establint així un veritable sistema i finalitzant amb els antisistemes vigents des de fa uns 4300 anys-, la corrupció només podrà ser mal continguda un temps en aquells indrets del món on una etapa de prosperitat ajudi a ser més honestes les persones, com actualment en els estats nòrdics escandinaus, a l’espera que un cicle posterior de misèria aboqui de nou les persones a pràctiques corruptes pel fet de voler viure per sobre de les possibilitats dels seus respectius oficis.
Parafrasejant la dita castellana, podem afirmar que «quan la misèria entra per la porta, l’honestedat surt per la finestra».
Tot i així, la relativament més pròspera i honesta Suècia va viure, el 28 de febrer de l’any 1986, l’assassinat del seu primer ministre Olof Palme, sense que els seus veritables executors, pagats probablement amb diner anònim, mai no hagin rendit comptes davant la justícia, demostrant un cop més l’eficàcia del diner anònim per eludir qualsevol mesura en favor de la transparència i l’honestedat.
El mateix Agustí Chalaux, ben informat com estava, ja va afirmar en el seu moment la hipòtesi que Olof Palme podia haver estat castigat per haver denunciat un escàndol que involucrava el tràfic d’armament. Això va provocar després que, segons l’Agustí, es preguessin mesures, via cobrament de comissions en diner anònim per aquest tràfic, per evitar qualsevol nou afer noticiable d’aquesta indústria.
Tot plegat evidencia, un cop més, el vincle entre el diner anònim i els imperialismes, amb els seus armamentismes cada cop més ràpidament obsolets, nascuts simultàniament fa uns 4300 anys a l’antiga Mesopotàmia.
Directa. Setmanari de comunicació. Número 315. 2 de maig del 2013.
█
Quaderns d’Illacrua, 148. A fons. Nous estàndards ètics en el si de les institucions.
█
Mesures contra la immunitat de les corruptes.
█
Tretze anys després de l’entrada en vigor del conveni contra el suborn de funcionaris estrangers, l’OCDE alerta que, a l’Estat espanyol, només s’han dut a terme set investigacions i cap no ha desembocat en una acusació formal. Dades com aquesta han situat la corrupció i el frau com a segona preocupació de la ciutadania espanyola, segons l’enquesta del Centre d’investigacions Sociològiques (CIS). La crisi econòmica i la inexistència de mecanismes de control han posat en alarma la societat sobre la necessitat d’establir un sistema de govern més íntegre. El fenomen de la corrupció, però, no s’eradicarà sol: requereix una reflexió profunda i l’establiment de mesures que els nostres governs estan esquivant.
█
Cristina Díaz Parareda.
█
Els dos efectes principals de la corrupció són l’increment de la desconfiança i els costos econòmics. Els casos de corrupció política que han estat d’actualitat aquests últims mesos, com el cas Palau, el cas Urdangarin, el cas de la Sanitat pública o el cas de les ITV, han generat costos per a la societat, que no ha recuperat els diners robats, però sí que ha hagut d’aportar recursos per investigar, processar, jutjar i condemnar els responsables. A més, aquestes trames corruptes han accelerat la desconfiança envers els partits polítics i les institucions, que amb la crisi econòmica ja es trobaven al punt de mira.
█
Malgrat que, en general, totes som capaces de reconèixer un acte corrupte quan el veiem, l’abús de poder en benefici privat pren formes molt diverses i pot tenir lloc en canals ben heterogenis. La corrupció es pot produir, per exemple, en l’àmbit de l’administració i de les institucions públiques, així com en l’àmbit privat. De fet, els actes corruptes en aquests dos sectors es retroalimenten. En alguns casos, el clientelisme i la connivència entre la societat civil i els mitjans de comunicació poden generar complicitats amb la corrupció. Una altra manifestació de la corrupció, darrerament més popularitzada que mai, és la que està vinculada a les altes esferes de la decisió política, l’anomenada corrupció política. Però no podem deixar de banda la corrupció que té lloc a petita escala. Aquest espai on el funcionariat públic interactua amb les ciutadanes i on també es donen situacions d’abús de poder a l’hora d’aplicar i d’explicar les lleis i les normatives a les quals està subjecta la població. En síntesi, podem dir que la corrupció no és un fenomen estanc ni rígid, sinó que es pot trobar en molts àmbits i espais d’interacció de la nostra societat.
█
Hi ha condicions que poden afavorir la corrupció? Evidentment. I els darrers anys, Catalunya hi ha estat exposada de manera continuada. Les condicions que en faciliten l’aparició estan vinculades a les possibilitats d’enriquiment ràpid, els processos de rendició de comptes febles o la persecució dèbil dels delictes. No és gaire difícil relacionar aquests condicionants amb la situació que ha viscut casa nostra els darrers anys. Per exemple, un creixement urbanístic a mans d’uns governs -estatal, nacional i local- molt clientelars i un sistema de justícia que no ha respost amb la contundència i agilitat davant els casos de corrupció que anaven apareixent.
█
Lluitar prevenint.
█
Les propostes i les mesures per lluitar contra la corrupció no només han d’anar encaminades a endurir les penes de presó per a les persones que cometen actes corruptes. La corrupció abraça molts àmbits de la nostra societat i, per tant, cal reduir els espais on pot tenir lloc. A més, en el cas que es produeixi, cal fer el possible per detectar-la i eradicar-la amb rapidesa.
█
Per lluitar-hi, en primer lloc, hem de prevenir. El sistema educatiu hauria de començar a educar l’alumnat sobre els valors de la integritat i l’honestedat i, per tant, hauria de denunciar la corrupció i no incentivar-la. Al Brasil, per exemple, des de l’any 2004, es consciencia la societat, especialment la infància i la joventut, sobre els valors de l’honestedat i la transparència. La sensibilització per part del conjunt de la societat que en un acte de corrupció hi perdem totes també està reforçada per les campanyes que impulsen les organitzacions civils. Transparència Internacional Espanya o Transparents, per exemple, fan xerrades sobre la necessitat d’introduir mecanismes integrals de lluita contra la corrupció.
█
En l’àmbit de l’administració pública, la prevenció d’aquest fenomen passa per l’estudi i anàlisi dels focus de la corrupció. De manera general, podem dir que la corrupció es dóna en l’àmbit de l’administració local en el moment de fer concessions de contractes, requalificacions de terrenys o convocatòries de llocs de feina. O bé, també, en el cicle d’aprovació de lleis i pressupostos. En aquest sentit, la inexistència -tant a Catalunya com a l’Estat espanyol- d’una normativa sobre l’actuació dels grups d’interessos és un problema greu. A la unió Europea, per exemple, existeix un registre de grups d’interessos i cap lobby pot actuar sense estar-hi registrat. Ara bé, aquest registre no és perfecte i diferents membres de la societat civil ja apunten la necessitat de millorar-ne la regulació. Altres mesures que proposa la Convenció de les Nacions Unides Contra la Corrupció per millorar la integritat del sector públic són les declaracions de béns i conflictes d’interessos, l’adopció de codis de conducta i, evidentment, la sensibilització i la formació en matèria de lluita contra la corrupció.
█
Garantir la transparència.
█
Un altre element preventiu i dissuasiu de la corrupció és la promoció de la transparència. Segons un informe elaborat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, la transparència possibilita una participació més gran en els afers públics, referma la confiança de la ciutadania en les institucions i augmenta les oportunitats de controlar i rendir comptes a què han d’estar sotmesos els poders públics. L’Estat espanyol és signatari de diverses iniciatives internacionals en matèria de promoció de la transparència, com la Declaració sobre Govern Obert (Open Government Partnership) o la Iniciativa Internacional per promoure la Transparència en l’Ajuda Oficial a Desenvolupament (coneguda com a IAITI). Tot i així, l’Estat encara no disposa de cap normativa relacionada amb la transparència -accés a la informació i bon govern que els darrers mesos s’ha estat discutint al Congrés dels Diputats- han estat molt qüestionats per les organitzacions de la societat civil i per especialistes en la matèria.
█
El poc interès de les institucions (i dels partits polítics) per promoure la transparència i lluitar contra la corrupció emfatitza la importància que té la societat civil a l’hora de fer pressió i fer aflorar aquests espais foscos que donen peu a la corrupció. Per exemple, la necessitat que el procés de discussió i d’aprovació de pressupostos sigui transparent és la reivindicació principal de la iniciativa Open Budget Partnership. Per la seva banda, l’ONG Transparència Internacional ha desenvolupat una metodologia anomenada Sistemes Nacionals d’Integritat i la filial espanyola d’aquesta organització ha mesurat la transparència dels ajuntaments, les diputacions i les comunitats autònomes. Una altra ONG americana, Global Integrity, cada any, avalua el grau d’integritat d’una sèrie de països. I no podem oblidar la reivindicació que fa Publish what you fund en matèria de transparència de l’ajuda oficial al desenvolupament. Cal recordar que, en l’índex de transparència de l’ajuda oficial al desenvolupament, l’Estat espanyol ocupava la 45a posició de 72 l’any 2012.
█
Més enllà de les demandes vinculades als índex i els estudis, també han sorgit iniciatives que, tot i no fer èmfasi directe en la qüestió de la transparència, intenten fer-se ressò de les qüestions públiques que, sovint, són silenciades pels mitjans de comunicació. Els treballs de la Fundació Civio i les campanyes El BOE nuestro de cada día (El BOE nostre de cada dia) o Qué hacen los diputados (Què fan els diputats) en són una petita mostra, però podríem afegir-ne moltes més.
█
La importància del control.
█
L’esclat de nombrosos casos de corrupció a casa nostra palesa que el control i la supervisió de l’actuació pública és poc efectiva. L’entramat jurídic i institucional en què vivim és cada vegada més complex i obsolet. El Tribunal de Comptes espanyol i la Sindicatura de Comptes de Catalunya, responsables de fiscalitzar la gestió econòmica dels comptes públics, fan la feina amb retard. Per exemple, l’Informe del Tribunal de Cuentas sobre la fiscalización de los estados contables de los partidos políticos y de las donaciones percibidas por las fundaciones vinculadas orgánicamente (Informe del Tribunal de Comptes sobre la fiscalització dels estats comptables dels partits polítics i de les donacions percebudes per les fundacions vinculades orgànicament), emès el març del 2012, correspon a l’exercici de 2007. Davant aquesta situació, caldria reformar i millorar les capacitats d’ambdós organismes. De la mateixa manera, podríem referir-nos a l’Agència Espanyola d’Avaluació (AEVAL) o a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), dos organismes encarregats de garantir unes polítiques responsables, eficients, participatives, obertes, coherents -pel que fa la política espanyola- i, efectives, eficients i transparents -pel que fa a la política catalana-. Així mateix, l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’única institució que vetlla per la integritat del sector públic a l’Estat espanyol, hauria de tenir més recursos i una dimensió proporcional al sector públic que ha de fiscalitzar.
█
La lluita contra la corrupció també ha d’estar reforçada jurídicament, tant en termes legislatius com judicials. Això vol dir que el Codi Penal hauria d’incloure i adaptar la tipologia de delictes inclosa al Conveni de les Nacions Unides, s’haurien d’endurir les penes establertes al Codi Penal per la gent corrupta i també simplificar els processos, reduir els terminis i incloure mesures efectives per recuperar els diners sostrets. La coordinació entre els organismes responsables de lluitar contra la corrupció és imprescindible i, per tant, l’Agència Tributària, els cossos i les forces de seguretat i les fiscalies anticorrupció haurien de tenir prou recursos per fer front a la corrupció. A més, la legislació s’hauria d’adaptar als nous temps i s’haurien de modificar diverses lleis, com la llei de finançament dels partits, la llei de règim local, la llei de contractes públics, la llei de l’administració pública o la llei del règim electoral.
█
No podem oblidar que l’Estat espanyol ha assumit compromisos internacionals en la lluita contra la corrupció i que té l’obligació d’adaptar i incloure en la legislació interna les mesures necessàries per complir-los. Aquests compromisos són, principalment, la Convenció de les Nacions Unides Contra la Corrupció (UNCAC), la Convenció de l’Organització Europea de Cooperació i Desenvolupament (OCDE) per combatre el suborn de funcionariat públic en transaccions financeres internacionals i la normativa europea en la matèria, marcada principalment pel Grup d’Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO) i per l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF).
█
Finalment, caldrà abordar la responsabilitat dels sector privat en aquest assumpte. Ja hem parlat dels efectes que té la corrupció en les arques públiques, però el sector privat també pot veure perjudicada la seva -tan apreciada- competitivitat. Per tant, l’adopció de codis de conducta, la promoció de bones pràctiques i el compromís per establir unes regles justes en els concursos públics haurien de ser mesures promogudes per les principals organitzacions empresarials. De la mateixa manera, les administracions públiques haurien de penalitzar les empreses involucrades en casos de corrupció i introduir mesures contra el fenomen de les portes giratòries o del pas de l’alt funcionariat públic a les cúpules directives de les empreses i viceversa.
█
Fins aquí, hem recollit una sèrie de propostes per millorar un sistema que sembla segrestat. La ciutadania és testimoni de com els partits polítics i les institucions actuen al servei dels interessos de les elits econòmiques i polítiques, al marge de qualsevol pacte social. La introducció de nous estàndards ètics en el si de les institucions hauria de servir perquè situacions com les que vivim actualment no es repetissin o, almenys, es puguin detectar, i perquè, més enllà dels interessos partidistes, les regles del joc democràtic siguin clares, estiguin protegides i ens atenyin a totes igual.
█
Més informació:
█
Centre Europeu d’Investigació contra la corrupció:
█
http://www.againstcorruption.eu
█
Centre de recursos contra la corrupció:
█
█
Oficina Antifrau de Catalunya:
█
█
Transparència Internacional:
█
█
Tipificar la corrupció.
█
La Convenció de les Nacions Unides Contra la Corrupció (UNCAC), el principal referent internacional sobre la matèria, proposa que els estats signataris incloguin i tipifiquin com a corruptes els següents tipus d’actes:
█
Suborn a funcionariat del sector públic i dins el sector privat:
█
Qualsevol promesa, oferiment o concessió de benefici amb l’objectiu que la persona funcionària o empresària actuï o s’abstingui d’actuar en compliment de les seves funcions oficials. De la mateixa manera, qualsevol sol·licitud o acceptació de benefici també és considerada delicte. Aquest delicte ateny el territori d’un Estat, però també pot ser perseguit fora del territori en cas que sigui comès per una funcionària pública estrangera, un organisme internacional governamental o una persona que dirigeix una entitat privada.
█
Malversació, apropiació indeguda o altres formes de desviació de béns:
█
Qualsevol desviació de béns, fons, títols públics o privats o qualsevol altre element de valor que s’hagi encomanat a una funcionària en exercici de les seves funcions pot ser tipificat com a malversació, apropiació i desviació indeguda.
█
Tràfic d’influències:
█
L’abús d’influència real o suposada per obtenir un benefici d’una administració o una autoritat de l’Estat en profit de qui provoca l’acte.
█
Abús de funcions:
█
Fer o ometre un acte violant la llei.
█
Enriquiment il·lícit:
█
Increment significatiu del patrimoni d’una funcionària pública respecte als ingressos legítims que no es pot justificar de manera raonable.
█
Encobriment i obstrucció a la justícia:
█
Encobriment intencionat i retenció de béns com a producte de qualsevol delicte. També quan es fa servir la força física, les amenaces, la intimidació o la promesa d’un benefici a una persona perquè presenti fals testimoni o obstaculitzi la prestació de testimoni a l’aportació de proves.
█
Participació i temptativa:
█
Qualsevol tipus de participació en un delicte com a còmplice, col·laboradora o instigadora. També es tipifica com a delicte la intenció de participar en un acte delictiu o la preparació de cara a cometre’n un.
█
Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.█
Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
█
Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
█
█
No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.
█
█
Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
█
█
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. // Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d’autor. El dret derivat d’ús legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA.
