Desmuntant els paranys del diner.
En primer lloc, compartim totalment la preocupació expressada per diferents persones i col·lectius sobre la possibilitat que l’establiment d’un diner exclusivament telemàtic, esdevingui el parany d’una tirania telemàtica, sota el control d’una minoria que no respongui dels seus actes davant ningú.
Aquesta preocupació parteix de la possibilitat que la xarxa telemàtica estigui sotmesa al control exclusiu de l’elit econòmica i política imperant. És el control, o millor dit descontrol, irresponsable de la xarxa o de les xarxes que ens porta al gran parany que ens preocupa, i no el diner electrònic en si. I aquest parany ja es produeix en l’actualitat, sense esperar que el diner electrònic tingui exclusivitat.
El diner anònim, primer de monedes, i després de monedes i bitllets, creat fa 4300 anys sota el mandat de Sargó I d’Akkad, -l’aparició del qual coincideix amb l’inici dels imperialismes moderns successius que dura fins als nostres dies-, és l’eina amb la qual s’han fet possible fets com l’atemptat contra John Fitzgerald Kennedy del 22 de novembre de 1963, el cop d’estat de l’11 de setembre de 1973 a Xile contra Salvador Allende, o l’atemptat contra Olof Palme del 28 de febrer del 1986 a Suècia, quan aquests dirigents es dedicaven o estaven a punt de realitzar accions governatives o de denúncia en favor dels seus respectius pobles.
 |
 |
 |
D’esquerra a dreta: John Fitzgerald Kennedy, Salvador Allende Gossens i Olof Palme. Font: Wikipèdia.
Des del Centre d’Estudis Joan Bardina, i per tal d’evitar la previsible tirania telemàtica que suposaria un diner telemàtic sota el control despòtic de la plutocràcia o dels governs, reivindiquem diferents mesures, entre elles que les xarxes telemàtiques gestores del diner electrònic se sotmetin al control exclusiu d’una justícia independent dels executius i legislatius de les diferents administracions. Una justícia també independent dels poders privats, mitjançant l’assignació automàtica a la pròpia justícia d’un percentatge fix dels pressupostos tant ordinaris com extraordinaris de cada estat, autogestionat per la pròpia justícia.
Com a contraexemple tenim que, a l’Estat espanyol, les diferents administracions executives d’un i altre signe partidista han sotmès l’administració de justícia a la més absoluta indigència de recursos de tot tipus, amb la qual cosa els jutges i els tribunals es troben a mercè de les pressions dels més forts en cada procés, fins i tot de la pròpia autoritat política. Jutges i tribunals es troben sota l’amenaça del suborn o de les pressions, pagades amb l’ús d’un diner, ja sigui anònim, que no deixa prova jurídica de cada intercanvi, o bé amb un diner electrònic dins d’una xarxa monetària telemàtica sota control privat, però on el gestor d’aquest control privat pot alterar arbitràriament el seu contingut i eliminar tot tipus de proves.
Un Sistema General com el que reivindiquem ha d’incorporar diferents mesures que facilitin l’eliminació de la corrupció, però alhora l’eliminació de la misèria material, perquè amb un diner exclusivament nominatiu i telemàtic, la caritat es fa pràcticament inviable i s’han de garantir uns ingressos mínims per a totes aquelles persones que no tinguin salaris o pensions. Parlem concretament d’una renda bàsica universal.
Hem de tenir en compte que tenim una crisi de sobreproducció. Hi ha abundància de productes, gent disposada a comprar-los, però no hi ha diners al mercat per concretar la seva adquisició. La cada cop major automatització, maquinització i robotització dels sistemes de producció de béns bàsics ens porta a una societat en la qual una minoria d’empresaris disposa de la majoria dels mitjans de producció, però on es van acumulant uns estocs que no es poden vendre a causa que la resta de persones es troba en la indigència per l’atur.
Un diner telemàtic nominatiu exclusiu ha de comportar que l’autoritat política ha de tenir la capacitat d’inventar i desinventar el diner que sigui necessari per mantenir l’equilibri entre l’oferta i la demanda, i evitar així que cada vegada que s’inventi diner, es faci mitjançant un endeutament que creix exponencialment, com passa als EUA amb la Reserva Federal i a la zona euro amb el Banc Central Europeu. Aquest endeutament és la causa actual de la ruïna de multitud d’estats i particulars, la qual cosa provoca la clausura dels serveis públics que mantenien les diferents administracions. Si amb el diner anònim el coneixement precís del mercat era impossible per a ningú, amb el diner exclusivament telemàtic l’autoritat política disposarà llavors, per primera vegada des de fa 4300 anys, de dades estadístiques fiables del conjunt del mercat, requisit previ per a una adequada planificació.
Un diner telemàtic exclusivament nominatiu ha de comportar també el pas d’un estat de fet, sotmès als poders fàctics, a un veritable estat de dret, en què cada acte mercantil deixi una prova jurídica, condició necessària per a l’exercici de la responsabilitat, però on les dades particulars de cada persona es trobin a la disposició només d’aquesta mateixa persona, i en mans d’un jutge o tribunal, només en el cas que s’obri un procés relacionat amb aquesta mateixa persona. Tanmateix, una justícia dotada de recursos i personal suficients pot atendre més ràpidament els processos, mantenint les degudes garanties processals i resolent sense enquistar-los els diferents conflictes jurídics que es produeixen en la societat.
Amb un diner electrònic sense les garanties que hem esmentat, i altres que podeu consultar als documents del nostre lloc web (http://bardina.org/ammsct06.htm), és més fàcil que es produeixi aquest possible parany que ens preocupa.
Però de la mateixa manera que ens preocupa aquest possible parany del diner electrònic, també és deplorable la situació actual, en la qual ens trobem sotmesos al parany del diner anònim, en què qualsevol intent de canvi polític a favor del conjunt de les persones és malmès a causa que els poders fàctics disposen d’abundant diner anònim amb què pagar pressions, suborns i crims impunes, impedint, una vegada i una altra, la necessària evolució política, econòmica i social de la Humanitat.
Molt probablement, de la mateixa forma que la invenció del diner anònim va desencadenar l’inici dels imperialismes moderns que dura des de fa 4300 anys fins als nostres dies, un diner telemàtic exclusivament nominatiu, però amb les degudes garanties imprescindibles, pot ser l’origen d’una nova era de pau, justícia i responsabilitat en tots els àmbits de l’activitat humana.
Moltes mercès per compartir aquesta informació.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dilluns, 11 de novembre del 2013.