La societat civil opina sobre l’ús i la naturalesa dels diners

A Suècia està en agenda aquesta qüestió a causa d’una generalitzada inquietud ciutadana.
Els ciutadans s’inquieten a Suècia per la inseguretat, els robatoris, les rapinyes, la violència, la delinqüència.

Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts de premsa,  que circulen.

Llibre: Assaig sobre moneda, mercat i societat, editat per el Centre d’Estudis Joan Bardina.

Presentació.

«(…)La revolució telemàtica és avui, ja, un fet imparable, que afectarà cada cop més tots els camps de l’activitat humana -sempre, però, en una dimensió auxiliar, no ho oblidem-. Com tota tecnologia, la telemàtica és, en ella mateixa, neutra, susceptible d’utilitzacions èticament molt diverses. “En espera que sigui efectivament creada una reglamentació estructurada, la nova tecnologia romandrà sinònim de centralització, repressió, intrussió, dominació. Llàstima. La tecnologia no és altra cosa que un instrument per a una major eficàcia. Certament, els «dolents» poden oprimir, torturar, espiar i explotar més i millor que mai. Però alhora, la tecnologia permet a l’home d’escoltar, d’informar, d’ajudar i de protegir el proïsme molt més que no ho havia mai gosat d’imaginar. Torna la vista als cecs, l’oïda als sords, mesura amb precisió, reparteix amb equitat, reeixeix en operacions quirúrgiques increïblement delicades. Dóna als disminuïts i a les persones d’edat els mitjans per a expressar-se, desplaçar-se, comunicar-se i conversar amb els altres”¹.

La telemàtica implica necessàriament, doncs, o bé una gran esperança per a tots els pobles de la terra, a condició que s’entengui com un instrument d’accés gratuït, dedicat al servei de la llibertat i de la informació de totes les persones; o bé una gran amenaça de més poder sobre les persones per part dels poderosos de sempre: poders fàctics, estatismes, sistemes políciacs, militarismes…

Concretament, el diner electrònic, si no fem atenció, ens pot conduir més aviat al despotisme absolut profetitzat per Orwell i Huxley, que no al món de llibertats concretes que proposem nosaltres. Tal com s’està desenrotllant actualment, el diner electrònic constitueix sistemes d’informació molt parcials i tancats, limitats a uns nuclis privats molt reduïts.

Per això, cal que una decisió i voluntat autopolítiques siguin constituïdes ràpidament. Llancem des d’aquí una crida a la revolució de no-violència intel·ligent i activa de tots els pobles de la terra: perquè allò que és tècnicament possible, esdevindrà realitat concreta tan aviat com un poble n’estigui íntimament convençut. I val més massa d’hora que massa tard.

La crisi de l’actual civilització, i les possibilitats alliberadores d’una nova tecnologia, aquest és el repte a què ens enfrontem els ciutadans en aquest segle XXI».

¹J. Morgan Des machines et des hommes: dictadure ou prolétariat. Sciences et Avenir nº spécial hors série nº 45 (Traduït i adaptat per Hervé le Tellier, © Sunday Times Magazine, 23 d’octubre de 1983).

La societat civil opina sobre l’ús i la naturalesa dels diners: A Suècia està en agenda aquesta qüestió a causa d’una generalitzada inquietud ciutadana.

Plantejament.

Els ciutadans s’inquieten a Suècia per la inseguretat, els robatoris, les rapinyes, la violència, la delinqüència.

Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts de premsa, que van circular a finals de juliol i principis d’agost de l’any 2010, i alguns dels respectius títols i enllaços es llisten tot seguit, per referència.

Títol – BBC Món: Suècia està pensant en eliminar els diners.

Enllaç: http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100728_0954_suecia_elimina_dinero.shtml

Títol – Momento24: Suècia podria eliminar els diners.
Enllaç: http://momento24.com/2010/07/28/suecia-podria-eliminar-el-dinero/

Títol – Noticiero Digital.com: A Suècia, la campanya per eliminar els diners pren nova força amb una campanya per reduir la delinqüència.
Enllaç: http://noticierodigital.com/forum/viewtopic.php?p=9786311&sid=28a990b5f038a61f5ae2d7b1d3967c2c

Títol – La paraula profètica més segura, el Blog del Rei: Suècia està pensant en eliminar els diners.
Enllaç: http://apologista.wordpress.com/2010/07/30/suecia-esta-pensando-en-eliminar-el-dinero/

Títol – Prodigy msn Notícies: Suècia està pensant en eliminar els diners.
Enllaç: http://noticias.prodigy.msn.com/negocios/articulo-bbc.aspx?cp-documentid=25017534

Títol – Urgente24: Diner electrònic, Suècia busca eliminar el paper moneda.
Enllaç: http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews [tt_news] = 145475 & cHash = ecb1ffdf61

Títol – Apocalipticus: Suècia està pensant a eliminar per complet els diners en efectiu.
Enllaç: http://apocalipticus.over-blog.es/article-suecia-esta-pensando-en-eliminar-por-completo-el-dinero-en-efectivo-55050971.html

Títol – elEconomista.es: Suècia es planteja eliminar els diners en circulació i substituir-lo per targetes.
Enllaç: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2345321/07/10/3/Suecia-se-plantea-eliminar-el-dinero-en-circulacion-y-sustituirlo-por-tarjetas.html

Títol – MSN Llatinoamèrica: Suècia està pensant en eliminar els diners.
Enllaç: http://noticias.latam.msn.com/xl/economia/articulo_bbc.aspx?cp-documentid=25017455

Títol – El Racó de Carles Sales: Suècia no vol tenir diners.
Enllaç: http://es.biz.yahoo.com/05082010/232/suecia-quiere-dinero.html

Títol: Libertad Digital. Abolir els diners en efectiu, la següent política contra la crisi?
Enllaç: http://www.libertaddigital.com/economia/abolir-el-dinero-en-metalico-la-siguiente-politica-contra-la-crisis-1276364278/

Aquesta notícia ha estat represa i comentada una i altra vegada en diferents espais digitals, tant en aquells que són personals i que representen els punts de vista d’un únic individu, com en els llocs web institucionals que reflecteixen els punts de vista oficials d’un grup organitzat de persones.

I com no podia ser menys, en particular el Centre d’Estudis Joan Bardina, des de Barcelona, també es va fer ressò de l’esmentada notícia amb origen a Suècia, oferint les seves particulars enfocaments i els seus comentaris a la pàgina web la corresponent direcció digital s’indica acte seguit: http://www.bardina.org/nw2/suecia-es.htm

Per als qui no tinguin molt present al centre català Joan Bardina, es recorda que aquesta organització no governamental (ONG) s’orienta específicament a difondre el pensament d’Agustí Chalaux de Subirà, un inquiet investigador social que ja des de mitjans del segle XX pregonava la conveniència de canviar la naturalesa dels diners, com a via pràctica per millorar l’organització comunitària socio-productiva, i entre altres coses així poder abatre els índexs de delictes, injustícies, suborns, il·legalitats.

Per cert, en l’àmbit personal i com a estudiosos que som dels assumptes monetaris, pensem que la mesura que està en estudi a Suècia va en el sentit correcte, i el que és més destacable, és que la inquietud té el seu origen en els ciutadans, i no tant en nivells tecnocràtics o polítics.

En efecte, a continuació recollim breument, un resum de les argumentacions manejades en els abans esmentats escrits de les agències de notícies.

Alguns dels plantejaments més freqüents, parteixen destacant que en molts països, les targetes de dèbit i de crèdit estan substituint poc a poc als diners en efectiu.

I llavors, tenint en compte aquesta tendència incontestable, a Suècia amb naturalitat s’analitza i planteja la possibilitat de suprimir totalment els diners en efectiu, per així i entre altres coses, reduir la delinqüència.

Com a exemple, com a dada anecdòtica de suport, s’assenyala el cas de Marie Järva, emprada bancària d’Estocolm, que fins ara ha patit dos assalts en la institució per a la qual treballa.

El primer d’ells va ser d’hora al matí. Dos homes van entrar trencant la porta de vidre amb una destral. I el que volien era la caixa amb els diners per als caixers automàtics. Marie Järva estava molt espantada, i va poder amagar-se en una peça del fons, darrere d’un armari. En aquesta oportunitat va témer que la anessin a matar a trets.

I dos anys després, a la pobra funcionària bancària ja esmentada li va tornar a passar una cosa semblant. Aquesta vegada, un home armat va penetrar per la finestra contra la qual acabava d’estavellar un automòbil.

Els que vivim més al sud, els que mai hem estat a Suècia, potser tenim una visió una mica idíl·lica d’aquest país, ja que pensem que s’hi aplica una rígida política estatal d’impostos alts, el que permet a l’Estat desenvolupar molt bons plans socials, i així, oferir moltes coses als seus ciutadans de manera gratuïta o amb baix cost (educació, suports socials, etcètera), la qual cosa certament implica índexs baixos de marginació i delinqüència. I el que indica sens dubte s’ajusta a la veritat, tal com es destaca per exemple en el bloc personal de Javi Agenjo (sobrenom tamat), on narra la seva estada a Suècia com a estudiant d’Erasmus.

És cert, la delinqüència que es pateix a Suècia potser avui dia té el seu origen fonamentalment en els immigrants, en l’ús de drogues, i en alguns defectes del sistema social en aplicació, però igual, encara que els índexs delictius siguin baixos en aquest país nòrdic-europeu respecte dels d’altres països, això no consola ni tranquil·litza als suecs. Per exemple, i com per mostra només cal un botó, es destaca el cas de Riccardo Campogiani, un jove de 16 anys, que de tornada d’una festa a Estocolm va ser mort a cops per un grup d’adolescents, amb tota certesa, els suecs es horroritzar i es van commoure per aquest incident, que va plantejar innombrables qüestions als pares de família i els joves del país, pel que fa a la inseguretat ciutadana, i pel que fa a la violència en les vies públiques de les principals ciutats sueques.

Encara que no tota la violència i no tots els fets delictius tenen el seu origen en qüestions netament econòmiques i monetàries, just és reconèixer que moltíssims delictes amb o sense violència, són comesos en procura de diners, i això és molt fàcil de constatar a Suècia i en el món tot.

Cert, molt cert, no hi ha raons pràctiques clares, per seguir utilitzant bitllets i monedes per fer pagaments, doncs bé es poden utilitzar targetes de crèdit o de dèbit a aquests efectes, i fins i tot pagaments de petita munta bé poden fer-se establint una determinada trucada telefònica des d’un mòbil, i dígits llavors algun codi i/o alguna contrasenya.

Per descomptat, hi ha qüestions pel que fa a la seguretat que s’han d’atendre i estudiar degudament si es decideix disminuir o eliminar els diners anònim en efectiu, però avui dia l’avançament de la tecnologia digital sense dubte està molt avançat i és molt significatiu, així que aquesta qüestió òbviament no plantejarà inconvenients a ser resolta. Molt més penosa i insegura és la situació actual, que un lladre bé pot donar-nos una empenta en plena via pública, apoderar-després de la nostra cartera, i sortir corrent, i tot just uns minuts o unes hores més tard, estar molt tranquil·lament fent una compra o un consum, amb els nostres diners, i com si fos un ciutadà honest i respectable.

Molts a Suècia són els que reclamen l’eliminació completa dels diners efectiu, els treballadors, els mateixos sindicats, algunes organitzacions socials, etcètera, i la principal raó que sustenta aquest reclam, és la seguretat d’empleats i d’usuaris.

Si es pot reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, és molt probable que també es redueixin els robatoris.

I si en el llarg termini s’aconsegueix eliminar per complet els bitllets bancaris i les monedes, gairebé segurament els robatoris disminuiran en forma dràstica, perquè tindrà poc sentit assaltar un banc i no poder d’allí dur diners, ja que per apropiar-se del mateix s’hauria demanar una transferència bancària amb identificació del beneficiari. Una cosa similar podria dir-se d’un robatori descuidada o amb violència a un transeünt, ja que al mateix no podrà quitársele diners si a sobre només porta targetes de crèdit i de dèbit.

És clar, i com ja s’ha dit, hi haurà com estudiar la seguretat, no sigui cosa que algú robi una targeta, i després pugui impunement consumir amb ella sense identificar-se, o usurpant la identitat de la seva víctima.

També caldrà analitzar les possibilitats de robatori de mercaderies, especialment les que són de menor mida i de major valor, ja que en cas que s’elimini els diners anònim i material, els il·lícits bé es podrien concentrar en aquest tipus d’operativa.

Per també poder minimitzar o eradicar aquesta altra font de violència i d’apropiació indeguda, és clar, en l’economia s’hauria d’imposar l’obligatorietat de la declaració de les respectives contrapartides involucrades en tota transacció dinerària, en tota transferència dinerària, el que sens dubte és un nivell major de refinament dels mecanismes comptables aquí analitzats, però bé, aquest altre nivell més avançat implica complicacions que caldrà atendre, però que no són impossibles de solucionar.

Des de fa ja uns quants anys, Agustí Chalaux de Subirà va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme que per cert va també en el sentit que en l’àmbit personal considerem adequat i convenient.

Les veus de suport a Suècia.

El moviment a Suècia en pro de la supressió dels diners en efectiu, compta entre les seves files amb alguns connotats partidaris, incloent l’ ex membre del grup musical Abba, Björn Kristian Ulvaeus.

Deia aquest icona de la música pop sueca, que si podem reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, també i paral·lelament es reduiran els robatoris

Marie Look també va afirmar que era «paternalista» i ingenu endarrerir aquesta mesura, pensant que les persones de la tercera edat tindrien problemes per pagar béns i serveis a través d’Internet, o amb una targeta plàstica, o a través d’un telèfon mòbil. Hi haurà per cert, els que necessiten ajuda, que requereixin ser guiats, però igual avui dia les persones grans també tenen dificultats per manejar diners i per tant requereixen suport en una o altra manera, i a més potser actualment és més fàcil fes aquest tipus de maniobres. Bé podria valer la pena fer l’experiència dels diners electrònics amb els ajustos que això impliqui i donant suport d’una manera especial als qui ho necessitin, si amb això es disminueix el risc dels robatoris i les rapinyes, cosa que sens dubte ens pot venir bé a gairebé tots.

A Estocolm, els autobusos ja funcionen sense diners, ja que carnets de bitllets electrònics es poden comprar amb antelació, i també ja que es poden pagar bitllets de transport a través de telèfons mòbils. I aquesta mesura es va prendre fa ja un temps, després d’una sèrie d’assalts contra conductors de busos, així que aquest sistema va sorgir amb naturalitat, per evitar el maneig de diners en els propis mitjans de transport. Així, es van deixar d’acceptar monedes i bitllets en els mateixos vehicles, i des de llavors hi ha menys problemes, i els conductors estan més feliços i tranquils.

I d’altra banda, Marie Look, representant del sindicat d’empleats bancaris d’Estocolm, afirmava i escriure en el seu blog, que no hi ha raons pràctiques clares, fins on es pot veure, per haver de seguir utilitzant bitllets i monedes; sí que hi ha pel contrari avantatges òbvies en desfer-se d’aquests elements, i Suècia bé podria ser el primer país del món en prendre aquesta mesura.

Pel que fa a la posició estatal respecte d’aquesta qüestió, s’ha de reconèixer que el Banc Central de Suècia no té una posició ben clara davant d’aquest debat. Tanmateix, el subdirector d’aquest banc, Lars Nyberg, va subratllar el major cost per la societat de les transaccions en efectiu, comparades amb aquelles fetes amb targeta de crèdit o de dèbit. I com a suport a aquesta afirmació, va citar un estudi de l’any 2002, on s’establia que el cost d’utilitzar i de pagar en efectiu estava augmentant en lloc de decréixer, ja que l’operativa al voltant a aquesta forma de fer les coses sense dubte és una mica més molesta i insegura, i sobretot, els costos associats de la seguretat i de les assegurances són també per cert bastant onerosos.

Les veus en discòrdia respecte de la supressió del diner en efectiu.

No hi ha dubte que existeix tecnologia com perquè la societat i l’economia puguin funcionar sense diners efectiu, amb tots els avantatges que això podria aportar. No obstant això, hi ha gent que s’oposa a això.

Per exemple, el professor d’Economia de l’Escola de Negocis de Londres, Andrew Scott, afirma que, tot i que els diners és un paquet molest a la butxaca, sense comptar amb el problema de trobar caixers automàtics que funcionin i on no hi hagi d’esperar molt, l’efectiu sobreviu, en bona mesura, gràcies a que manté la nostra privacitat a bon resguard.

Un avantatge, en aquesta era electrònica digital, és que els diners és anònim, i no ens diu res respecte a on ha estat una persona, i quina cosa ha consumit.

Pär Strom, de la Fundació del Nou Benestar o de la Nova Prosperitat (Den Nya Välfärden – DNV) d’Estocolm, per la seva part diu que la tendència cap a una societat sense diners a Suècia, és una cosa que ha de preocupar, precisament perquè atempta en contra de la nostra privacitat, ja que si és impossible pagar amb bitllets bancaris anònims, també serà impossible no deixar rastres electrònics. Llavors, quan es munten les empremtes electròniques del que un va consumint, aquestes informacions podrien revelar detalls íntims incòmodes. Les informacions sobre consums, quan es puguin presentar ben ordenades i detallades, per cert són dades delicades i sensibles. I molta gent no vol aquest tipus de societat ultra vigilada i ultra transparent.

I pel que fa a Bert Nilsson, ell creu que Suècia necessitarà molts anys per efectivament desfer-se completament de l’efectiu, ja que hi ha hàbits molt arrelats. I com a exemple cita els músics de carrer d’Estocolm, que entretenen els passejants i són un toc de color al paisatge, i que sense cap mena de cap dubte mereixen mantenir aquesta forma de vida.

Bé, òbviament els esmentats arguments en contra de l’eliminació de l’ús dels bitllets de banc, són molt febles.

Als músics ambulants, així com a cura cotxes, o als qui demanen almoina, sempre se’ls pot donar alguna cosa per exemple a través d’un cel·lular, amb l’única condició potser que aquestes persones tinguin cadascuna també telèfon mòbil, cosa que avui dia no sembla per res impossible.

I pel que fa a la privacitat, per cert sempre es podria legislar sobre això, i donar algunes seguretats. De tota manera i en l’àmbit personal, afirmo amb èmfasi que no em preocupa gens ni mica perdre una mica de privacitat, en la mesura que això mateix també vagi a afectar lladres, estafadors, i corruptes. És ben preferible viure en una societat molt més transparent, on al mateix temps hi hagi molt menys il·lícits, molt menys corrupció, molt menys violència.

A la gent que actua amb honradesa, a les persones que no especulen a la borsa de valors, als individus que no pretenen treure avantatge per tenir informacions sensibles no difoses en forma pública, als que no enganyen a les seves pròpies famílies per alguna raó o per alguna infidelitat, no hauria de preocupar molt la seva eventual pèrdua de privacitat, sobretot si l’accés a informació sensible personal és convenientment regulat i reglamentat per llei, i autoritzat en casos justificats.

Juan Carlos Anselmi (Col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai).
http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/08/sociedad-civil-opina-sobre-uso-del.html