Curs 2009-10 sobre l’obra d’Agustí Chalaux: Introducció al Sistema General i Decrets-lleis.

A càrrec de Joan Parés Grahit.

Lloc: Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, carrer Rocafort 242-bis.

Dates:
dissabtes 2009: 17 d’octubre, 14 de novembre, 12 de desembre.
dissabtes 2010: 16 gener, 13 febrer, 13 març, 17 abril, 15 maig i 12 juny.

Horari: de 12 a 13,30 h.
Aportació voluntària de 10 €

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS.
Telèfon 93 322 03 38

Centre d’Estudis Joan Bardina.
Telèfon 93 531 88 10

Agustí Chalaux de Subirà, (Barcelona, 1911-2006) ha dedicat tota la seva vida a intentar aplicar “l’empirisme fenomenològic proexperimental” als fenòmens socials, econòmics i polítics de cara a cercar estructures afavoridores de les llibertats concretes que permetin convertir els ideals en realitats palpables. Ha elaborat una terminologia unívoca -imprescindible en tot tractament “científic” dels fenòmens humans- segons l’estudi del significat original de les paraules i llurs derivacions (sem-etimo-lingüística). Tot plegat l’ha portat a un estudi interdisciplinar de les diferents etapes de la història natural, especialment la humana, com a marc per comprendre els conflictes socials i mercantils actuals, especialment sobre temes tant determinants com l’economia, l’invent, l’empresa, el capital, el mercat, el treball, la moneda, l’ecologia…

Una de les aportacions més innovadores és la de convertir la moneda en un instrument responsabilitzador i informatiu del mercat i de la societat (“factura-xec telemàtica”) i en l’estudi de les possibles conseqüències socials que se’n deriven: dades personals sota protecció d’una Justícia independent, simplificació fiscal, comptabilitat general automàtica, mercometria exacta base d’una ciència econòmica experimental… En definitiva, la seva descomunal obra, en gran part inèdita, – vegis www.bardina.org – ofereix un travat conjunt de propostes per evitar que el “diner mercantil” es transformi en “diner de corrupció i de poder”, per impedir la mercantilització de les vocacions i institucions comunitàries, liberals, no-lucratives; per precisar les funcions dels òrgans de comandament social a tots els nivells, tot impedint-ne la transformació en poder contra les persones individuals, socials i nacional; per trobar una dialèctica entre bé privat i bé comú, com a síntesi operativa dels capitalismes i dels socialismes reals que tantes crisis i sofriment provoquen.