Els grans desafiaments actuals de la nostra estructura social.
Tret que es vulgui tancar els ulls, tret que es vulgui negar la realitat, se ha d’admetre que el nostre present teixit social genera per si mateix o almenys permet, una sèrie de problemes molt diversos i greus, com mai abans havíem sofert a aquesta escala. Ens enfrontem a una conjuntura que ja es torna insuportable, i de la qual aparentment no podem sortir.
El narcotràfic i les seves seqüeles arruïnen a molts conciutadans.
El tràfic de substàncies il·legals addictives per exemple, mou i genera recursos financers enormes, i com a conseqüència directa d’aquesta activitat estem arruïnant l’existència d’un grup molt important de persones, que cauen en l’addicció, que després no poden sortir d’ella, i a qui després hem d’assistir com el que són, malalts de difícil recuperació, i que en molts casos cauen en situacions crítiques espantoses.
La corrupció administrativa i l’aparent negligència política.
La corrupció administrativa i el tràfic d’influències sens dubte és altre dels flagels, sens dubte és un altre dels importants desviaments, als quals les institucions i la justícia i el sector polític no saben o no poden plantar cara. Aquesta realitat capta enormes recursos que per alguna banda surten, i que treuen possibilitats a millors fins, com per exemple els plans socials o la lluita contra la pol·lució ambiental.
El tràfic d’armaments, i les diferents formes de lluites armades.
La producció i la comercialització d’armaments és un altre dels flagels, que genera en el seu entorn corrupció i problemes diversos, a més de les seqüeles directes dels enfrontaments en relació a l’ambient i a la població civil. I en aquesta matèria els grans països estan a l’avantguarda quant a producció d’armes, amb EEUU i Xina al capdavant.
Reconeixement de les nostres carències per a un control eficient.
Les nostres institucions i la nostra justícia i els nostres acords internacionals s’orienten a investigar els assumptes referits i molts altres, a l’efecte d’aplicar accions correctives, dissuasives, punitives, però sens dubte els resultats que així s’obtenen són molt magres, i els desviaments igual es produïen i cada vegada a major escala.
On estan realment les carències i els punts més febles?
Si els qui segueixen aquest document estan d’acord amb el que hem manifestat, probablement arribaran a conclusions similars. Hem de reforçar la nostra educació en valors, hem de millorar substancialment el nivell cultural i formatiu de la gent, i també reformar les nostres estructures administratives, socials, i productives.
Fem substantives reformes estructurals i financeres.
- Millorar l’educació i l’ètica de les persones per cert que és indispensable, però amb això no n’hi ha prou.
- També hem de millorar el nostre entramat social i productiu de forma de fer-lo més segur i més senzill de controlar.
Un nou enfocament en quant a la nostra organització social.
- En quant a les reformes institucionals i estructurals, convé orientar els canvis al millor estil de la seguretat industrial.
- No n’hi ha prou amb tenir obrers competents, sinó que a més ha de procurar-se un ambient industrial segur, on sigui difícil que passin accidents, encara amb obrers descuidats o incompetents.
Què significa aquest nou enfocament en termes pràctics?
- Els diners és el gran distribuïdor de recursos, és l’espècie intermèdia que facilita i orienta els nostres intercanvis, i que assigna recursos.
- En aquest mecanisme estan per tant els nostres problemes actuals i les nostres solucions de futur, tal com oportunament ho destacà l’activista social català Agustí Chalaux.
El que indubtablement es requereix és un gran canvi d’estratègia.
- Si la nostra estructura d’investigació ha de descobrir coses d’aquest estil, està destinada a ser ineficient i a resoldre pocs casos.
- Hem de convèncer-nos que no podem lluitar contra la corrupció, en una realitat soci-productiva en la qual es pugui donar una propina en una simple i aparentment innocent excursió de cap de setmana.
Pensem en els diners telemàtics com solució de base.
- La solució gairebé màgica a la majoria dels nostres problemes, està en la moneda telemàtica, està en els diners digitals i estrictament nominatiu.
- Clar, introduir aquest canvi no serà senzill i requerirà d’un temps considerable, però millor serà que com més aviat comencem a avaluar aquesta possibilitat.
I pensem també en l’educació com altre dels importants pilars.
- Òbviament les institucions i la gent són les que intervenen en els processos socials i productius, així que també hem de donar atenció preferent a la formació cultural i laboral de les persones.
- La moral de les persones per cert també té importància central, i en aquest aspecte filòsofs i religiosos poden ajudar.
Evocant un fet puntual ocorregut a EEUU.
- I ja per a acabar aquests apunts, vàrem desitjar recordar una oració, una comanda, una expressió de desig, oportunament expressat per un pastor protestant que sens dubte va saber sintetitzar en poques paraules l’aspiració i el sentir de molta gent.
- Llegeixin amb atenció els quadres que segueixen.
Oració
L’oració que va causar controvèrsia….
Oració d’obertura en el Senat de Kansas.
Tal vegada sigui interessant conèixer de primera mà aquesta oració, que va ser efectuada a Kansas en la sessió d’inauguració de la «Kansas House of Representatives».
Quan se li va demanar al religiós Joe Wright que fes l’oració d’obertura en el Senat de Kansas, tot el món esperava una oració ordinària, però el que ells van escoltar va ser el que seguidament s’indica.
Senyor, venim davant de Tu aquest dia per a humilment demanar-te perdó, i per a demanar la teva benedicció.
Sabem que la teva Paraula diu: «Maledicció a aquells que criden “bé” el que està “malament”», i això és exactament el que hem fet.
Hem perdut l’equilibri espiritual, i hem canviat els nostres valors.
Hem explotat al pobre, i a això hem cridat «sort».
Hem recompensat la mandra, i a això hem anomenat «ajuda social».
Hem matat als nostres fills encara no nascuts, i a això hem anomenat «lliure elecció» i «control de natalitat».
Hem abatut als nostres condemnats, i a això hem anomenat «justícia».
Hem estat negligents al disciplinar als nostres fills, i a això hem anomenat «desenvolupar la seva autoestima».
Hem abusat del poder, i hem anomenat a això «Política».
Hem cobejat els béns del nostre veí, i a això hem anomenat «tenir ambició».
Hem contaminat les ones de ràdio i televisió amb molta grolleria i amb molta pornografia, i a això hem anomenat «llibertat d’expressió».
Hem ridiculitzat els valors establerts des de fa molt temps pels nostres ancestres, i a això ho hem anomenat «obsolet i passat».
Oh Déu! Mira en el profund dels nostres cors; purifica’ns i lliura’ns dels nostres pecats. Amén.
La reacció va ser immediata.
Un Parlamentari va abandonar la sala durant l’oració. Tres més van criticar all Pastor, qualificant-lo com «un missatge d’intolerància».
Durant les sis setmanes següents, la Central «Catholic Church» on treballa el religiós Wright, va rebre més de 5,000 trucades telefòniques, de les quals molt poques van ser desfavorables. Aquesta Església rep ara peticions del món sencer, Índia, Àfrica, Àsia, perquè el rector Wright resi per ells.
El comentarista Paul Harvey va difondre aquesta oració en la seva audició de radio «The Rest of the Story», (La Resta de la Història), i ha rebut una acollida molt més favorable per aquesta emissió, que per qualsevol altra.
I molts són els que, amb l’ajuda de Déu, volen que aquesta oració es vessi sobre les nacions del món, i que així neixi en els cors el desig d’arribar a tenir una vida digna sota l’atenta mirada del Suprem.
Molt bé, sens dubte els creients en una Divinitat podran treure d’aquesta exposició sucoses reflexions.
I qui no professin idees religioses de cap classe, també podran tenir les seves doncs la necessitat d’afirmar la nostra educació en valors, i la necessitat de donar suport en una estructura social que apareix cada vegada com més despietada, sens dubte és un objectiu compartit per una gran majoria de persones.
Indiscutiblement la unió ens farà forts i eficients
- No banalitzem aquestes qüestions.
- No pensem que aquests assumptes d’alta política estan únicament reservats a governants nacionals i a jerarques d’organismes internacionals.
- Aquests assumptes són matèria de tots, doncs d’això depèn el nostre benestar, i d’això possiblement depèn la nostra pròpia supervivència.
Juan Carlos Anselmi.