El dimarts 17 de novembre es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la primera sessió d’aquest seminari que està dedicat al anàlisi d’algunes de les causes estructurals que han conduit a una crisis de dimensions civilitzadores i que vol promoure la reflexió sobre algunes de les alternatives que busquen construir una societat global que avanci aprofundint en la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat del seus membres.
Seminari crisi de sistema i alternatives – El paper del feminisme en el moviment altermundista
Organitzadors: Centre d’Estudis Joan Bardina – Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF – Fundación Viento Sur – Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) – Justícia i Pau – NOVA. Centre per a la Innovació Social
El dimarts 17 de novembre es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la primera sessió d’aquest seminari que està dedicat al anàlisi d’algunes de les causes estructurals que han conduit a una crisis de dimensions civilitzadores i que vol promoure la reflexió sobre algunes de les alternatives que busquen construir una societat global que avanci aprofundint en la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat del seus membres.
Per tal de poder dur-lo a terme, s’ha fet l’esforç de portar a Barcelona un grup d’especialistes internacionals.
En Jordi Mir representant el Centre d’Estudis sobre els Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, va donar la benvinguda al públic assistent i va esmentar les associacions que havien participat en l’organització d’aquest Seminari: Centre d’Estudis Joan Bardina, Justícia i Pau, Viento Sur, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, i Nova, també va agrair a la Universitat la cessió de les aules.
Va aclarir que aquest seminari servia per preparar el Fòrum Social Català i que en el Fòrum qualsevol proposta que es faci és benvinguda ja que l’objectiu és crear una xarxa d’entitats per construir un món millor.
Es treballaran aquests tres eixos:
- Causes de la crisi global.
- Conseqüències d’aquesta crisi.
- Alternatives possibles.
Eulàlia Reguant representant de Justícia i Pau, va fer de moderadora.
La presentació d’aquest seminari va anar a càrrec de Francisco Fernández Buey, Catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat Pompeu Fabra i Director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials.
Va començar l’exposició parlant del que s’ha sentit a través dels mitjans de comunicació i al carrer que els del Fòrum Social són molt crítics del sistema neoliberal existent. Diuen que els hi falta teoria i que no hi ha alternatives a la crisi, ell es qüestiona si ho diuen per ignorància o per mala fe.
En el Fòrum ja es deia que la crisi no era tan sols econòmica si no social, cultural, ecològica, crisi de la civilització i així és en realitat.
Els moviments altermundistes han anat presentant alternatives: polítiques específiques de col·laboració per pal·liar la fam del món, el deute extern defensant la sobirania alimentària, han fet varies propostes per tal de poder ajudar als sectors més afectats per la crisi. Altre cosa és aconseguir-ho, depèn de la força que es faci.
Les diferents persones que intervenen en el Fòrum són força conegudes per les seves idees alternatives per poder aconseguir un món millor.
Aquest Seminari és doncs, un pas necessari per el rellançament de moviment de moviments.
I donà la paraula a Miriam Nobre coordinadora de la Marxa Mundial de les Dones i gran activista del moviment feminista.
Aquesta va parlar de com el capital s’aprofita de la crisi financera.
Les dones ja fa temps deien el que significava el control del treball femení.
Una feminització, una relació de les dones entre el capital i el treball. Es parla molt de l’atur masculí, però també l’atur femení és molt fort.
El treball està pensat actualment per a rebre guanys, però no considera el benestar de les persones.
Com es poden pensar solucions a la crisi? Com millorar, com afrontar el dilema entre la producció capitalista i el benestar de les persones.? Com tractar la salut, l’educació com un bé de la comunitat?.
Va fer un anàlisi del feminisme i del patriarcat. Plantejant el feminisme com una idea que es planteja com un moviment social.
Va dir que l’augment de la violència de gènere és motivada per que la dona avui dia no és tan submisa i és mes independent i aquesta llibertat de decisió d’ella es la causa de la violència del home.
Volem canviar les autonomies de les dones però canviant el món, abans era primer canviar el món i després les dones.
El moviment sindical incorpora el dret a decidir (avortaments).
Fins ara es considerava que l’home feia un treball productiu (remunerat) i la dona un treball reproductiu.
Apareixen ara una nova generació de joves que volen fer les coses d’una altre manera:
- Importància de la pràctica (campaments de joventut, conviure).
- Aspecte de les experiències: (autoorganització de les dones).
- Concepció del temps: (volen canviar les coses ara).
No fem un anàlisi de separació de gèneres. Hi ha coses que romanen i també hi ha canvis.
Ara hi ha dones que tenen poder, la personalització del capital.
La violència de gènere segueix augmentant, hi ha situacions de violència sexual com una forma d’humiliar a les dones.
A continuació es va obrir un debat on es parlar de varies qüestions: com afronta la marxa de dones els països islàmics? com contrarestar als fonamentalistes? i moltes més, a totes elles la Miriam Nobre va anar responent.