El dijous 21 de gener a la UPF i per tancar el cicle de conferencies sobre Crisis de sistema i alternatives (Cap el Fòrum Social Català 2010) es va presentar la ponència: «Moviments socials i canvi polític a l’Amèrica Llatina» i va anar a càrrec de Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.
Va fer l’acte de presentació en Martí Olivella, representant de NOVA dient que en Emir Sader, brasileny, d’origen libanès, i actualment es el director de CLACSO, institució internacional que aplega quasi 260 centres basats en Ciències Socials, principalment a l’Amèrica llatina, però també arreu del món.
Objectius:
- Promoció i desenvolupament de la recerca i docència de les ciències socials.
- Enfortiment del intercanvi de cooperació entre les institucions.
- I sobretot divulgar el coneixement produït entre els moviments socials i les orientacions dels estats civils.
Ha escrit varis llibres sempre enfocats en els moviments socials i la relació entre els governs: sobre Cuba, Xile, Nicaragua, Brasil, tot fent una reflexió sobre: democràcia, dictadura, marxisme, socialisme etc.
El darrer llibre: El nuevo topo, editat per la Editorial Siglo XXI, recull els recents processos de l’Amèrica llatina i com interactuen els moviments socials.
A continuació va passar la paraula a Emir Sader que va començar donant les gràcies per haver estat convidat en aquesta conferència.
Fa deu anys que va començar el primer Fòrum, vivíem en un mon diferent del d’avui, en alguns llocs pitjor i d’altres millor. Es va fer un balanç del Fòrum de Porto Alegre, el balanç ha de ser del objectiu del Fòrum.
El més important són el progressos que s’ aconsegueixen, a l’Amèrica-llatina.
En el Fòrum es varen fer un conjunt interessantíssim de milers d’activitats.
Però el Fòrum esta endarrerit, esta girant en fals de com esta el mon avui dia. Es va organitzar com una resistència al neoliberalisme.
Va parlar del factors regressius. El pas d’un mon bipolar al unipolar i del pas d’un cicle capitalista expansiu a un de recessiu.
A Amèrica llatina al haver-hi dictadures militars, repressió, terror, va ser un camp abonat per el neoliberalisme. El països es van endeutar, préstecs,
Tots els països entren en una crisi deguda al deute extern i l’esquerra queda molt debilitada. El capital no està fet per produir sinó per acumular.
Va parlar del factor productiu i del financer. El sector financer guanya mes en països endeutats especulant, comprant i venen.
Amèrica llatina és el país amb més desigualtats del mon. En la dècada dels 20 tenen gran protagonisme els moviments socials, que es van organitzar com a resistència. Van sorgir teories dels moviments socials que elaboraven estratègies (autonomia)
Del 80 al 90 sorgeix la idea de canviar el mon sense prendre el poder, i això es va cristal·litzar en les autonomies dels moviments socials.
Les ONGs rebutgen el govern i es sumen en els moviments socials existents.
Però, com es pot aconseguir un mon millor rebutjant el poder polític?.
Exhaurits els models del neoliberalisme es presenta el tema de la hegemonia i de la resistència. A Argentina el lema era: que se’n vagin tots, però es evident que no marxaran, es van autodefinir que no volien cap aliança amb el govern.
La línia divisòria en l’Amèrica llatina no ve donada per la dreta o l’esquerra, i va tractar de dos punts.
- divisió del país amb lliure comerç amb EU.
- els que prefereixen l’intercanvi dins de la pròpia nació.
- I com a tercer, el paper del consum popular.
Va parlar dels progressos obtinguts els últims anys a l’Amèrica llatina:
- Bolívia va acabar amb l’analfabetisme.
- de la operació miracle: recuperació de la visió de la gent pobre.
- Escoles de medicina llatinoamericanes on formen futurs metges, sense cobrar res, i quan acaben la carrera es dediquen a la medicina social.
El neoliberalisme tot ho ha mercantilitzat, tot té un preu, democratitzar es desmercantilitzar.
L’Estat crea una disjuntiva entre el que es estatal i el que és privat.
El que ens cal és l’esfera publica.
Entrem en un procés de truculències, d’inestabilitat prolongada, el mon liberal es debilita i no apareix cap d’altre, cap bloc de forces ni model econòmic. Cal valorar doncs, el progrés de l’Amèrica llatina. Cal fer una correlació de forces, com estan ells i com estem nosaltres. Cal valorar tant els radicals com els liberals perquè representen una referència progressista per la construcció d’un altre món possible.