Pel seu interès en relació als estudis d’Agustí Chalaux referits a la proposta de desaparició dels diners circulant, us convidem a la lectura del següent article l’autor és Carlos Salas i que ha estat publicat a:
http://es.biz.yahoo.com/reportajes/el-rincon-de-carlos-salas/
Suècia no vol tenir diners
Al país nòrdic creixen els partidaris d’eliminar el diner circulant. Molts afirmen que així es reduirien els robatoris i destaquen els avantatges dels mitjans de pagament electrònics.
En el seu bloc, el cantant del grup Abba Björn Ulvaeus propulsa una campanya contra els diners en efectiu. Com ell, milers de suecs volen que s’eliminin papers i monedes i s’imposen els pagaments electrònics. Així hauria menys robatoris.
«No hi ha raons pràctiques clares, fins on puc veure, per seguir utilitzant bitllets i monedes», va escriure Ulvaeus. «El que hi ha són avantatges òbvies en desfer-se’n. Suècia podria ser el primer país del món en prendre aquesta mesura».
Aquestes declaracions, recollides per la BBC mostren una preocupació que no té res de exagerada. Al país nòrdic creixen els partidaris d’eliminar el diner circulant. Un sindicat que agrupa 30.000 empleats de banca, dóna suport a aquesta mesura després de denunciar que cada any, els treballadors de banca pateixen agressions, atacs i robatoris.
Posen l’exemple de Marie Järva, que treballa en un Banc a Estocolm. En dos anys ha patit dos atacs. En l’últim d’ells, el lladre va estavellar un cotxe contra la porta del Banc. En el més recent, dos lladres van trencar amb destrals una de les portes de vidre del Banc. «Volien la caixa amb els diners dels caixers automàtics. Jo estava tan espantada que em vaig amagar en una habitació del fons, darrere d’un armari», va dir la dona, segons informa la BBC Järva temia que la matessin a trets i es va refugiar en un armari al fons de les oficines.
«Si podem reduir els diners que manegen els Bancs i la societat en general, també es reduiran els robatoris», deia a la BBC Marie Look, que representa el sindicat d’empleats bancaris. Sense diners en efectiu, els lladres ja no tindran excuses per robar Bancs.
I com paguem?
Al Japó és normal pagar amb el mòbil. S’ha convertit en una cartera electrònica. També a Suècia. A Estocolm ja hi ha autobusos que es poden pagar amb el mòbil o amb targetes electròniques. I tot això va ser producte del crim. Després de patir diversos assalts, les línies d’autobusos van deixar d’acceptar diners en efectiu i es van passar a aquesta forma de pagament. Resultat: no els assalten i es concentren més en el seu treball. Segons Bernt Milsson, ministre de treball de Suècia, “els conductors estan feliços”.
El Banc Central de Suècia no s’ha inclinat clarament per eliminar els diners, però reconeix que el cost de vigilar els bitllets en caixers i altres dipòsits ha augmentat en els darrers anys, en lloc de disminuir.
Entre els detractors es troba l’organització Nova Benestar d’Estocolm. El seu president, Pär Strom, té raons de pes. «És impossible no deixar rastres electrònics. Quan es marquen les empremtes electròniques del que un va comprant, aquestes poden comptar la nostra història completa. Això és informació molt delicada», assegurava Strom a la BBC.
Calos Salas.
Traduït al català de l’original castellà.
Comentari:
Com ja sabeu, Agustí Chalaux, durant tota la seva vida, va investigar i desenvolupar un sistema econòmic, social, científic i experimental, que anomenava: «Sistema General».
Entre altres, va defensar la tesi que la circulació de diners en efectiu permet tota mena de jocs bruts, de corrupcions, robatoris, etc. Proposa simplement la seva desaparició i la seva substitució per la «factura-xec» on constarien les dades de qualsevol intercanvi mercantil. D’aquesta manera la moneda recuperaria al 100% la seva funció informativa.
La lectura de l’article de Carlos Salas ens constata la visió profètica, d’avançada, que va tenir Agustí Chalaux quan va escriure el «Sistema General», a mitjans del segle XX. En aquell moment ningú parlava de la telemàtica, ni es constata l’existència generalitzada d’ordinadors. I, en canvi, el que ell va dir que passaria, ha passat: els diners circulant s’ha convertit en una font de problemes. Però ara, a diferència del moment en què ell el va publicar, ja existeix la tecnologia necessària per poder dur endavant aquesta reforma. Seran els suecs els primers a portar a la pràctica aquesta proposta d’Agustí Chalaux?