Molts afirmen que així es reduirien els robatoris i destaquen els avantatges dels mitjans de pagament electrònics. Aquesta qüestió es a causa d’una generalitzada inquietut ciudadana.
Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts de premsa, que van circular a finals de juliol fins a setembre de l’any 2010.
Des de fa ja moltissims anys, Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006) fundador del Centre d’Estudis Joan Bardina va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme que per cert va també en el sentit que en l’àmbit personal considerem adequat i convenient.
NOTA: La factura xec telemàtica que proposa l’Agustí Chalaux, no és una tarja de crèdit amb comissions i interessos con la que utilitzem habitualment. Es tracta de una espècie de DNI on hi ha el teu compte corrent i on consten tots els teus moviments de entrades i sortides i, sense comissions ni interessos.
Pel seu interès en relació als estudis d’Agustí Chalaux referits a la proposta de desaparició dels diners circulant, us convidem a la lectura del següent articles i enllaços que es llisten tot seguit, per referència.
Les conclusions dels nostres estudis
Centre d’Estudis Joan Bardina
Els diners, de plàstic, si us plau
L. MEYER | L. GUERRICAGOITIA – EL PAIS 2.09.2010
Suècia no vol tenir diners
l’autor és Carlos Salas i ha estat publicat el 5 de agosto de 2010
La societat civil opina sobre l’ús i la naturalesa dels diners
Juan Carlos Anselmi (Col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai)
Enllaços noticiosos i parts de premsa
LES CONCLUSIONS DELS NOSTRES ESTUDIS
Com ja sabeu, Agustí Chalaux, durant tota la seva vida, va investigar i desenvolupar un sistema econòmic, social, científic i experimental, que anomenava: “Sistema General”.
Entre altres, va defensar la tesi que la circulació de diners en efectiu permet tota mena de jocs bruts, de corrupcions, robatoris, etc. Proposa simplement la seva desaparició i la seva substitució per la “factura-xec” on constarien les dades de qualsevol intercanvi mercantil . D’aquesta manera la moneda recuperaria al 100% la seva funció informativa.
La lectura de l’article de Carlos Salas ens constata la visió profètica, de avançat, que va tenir Agustí Chalaux quan va escriure el “sistema general”, a mitjans del segle XX . En aquell moment ningú parlava de la telemàtica, ni es constata l’existència generalitzada d’ordinadors. I, en canvi, el que ell va dir que passaria, ha passat: els diners circulant s’ha convertit en una font de problemes. Però ara, a diferència del moment en què ell el va publicar, ja existeix la tecnologia necessària per poder dur endavant aquesta reforma. Seran els suecs els primers a portar a la pràctica aquesta proposta d’Agustí Chalaux?
Fracments del llibre: Assaig sobre moneda, mercat i societat
(1a edició maig 1984 – 2a edició maig 1995 – 3a edició setembre 2000)
Editat per el Centre d’Estudis Joan Bardina
Presentació.
….
La revolució telemàtica és avui, ja, un fet imparable, que afectarà cada cop més tots els camps de l’activitat humana -sempre, però, en una dimensió auxiliar, no ho oblidem-. Com tota tecnologia, la telemàtica és, en ella mateixa, neutra, susceptible d’utilitzacions èticament molt diverses. “En espera que sigui efectivament creada una reglamentació estructurada, la nova tecnologia romandrà sinònim de centralització, repressió, intrussió, dominació. Llàstima. La tecnologia no és altra cosa que un instrument per a una major eficàcia. Certament, els `dolents’ poden oprimir, torturar, espiar i explotar més i millor que mai. Però alhora, la tecnologia permet a l’home d’escoltar, d’informar, d’ajudar i de protegir el proïsme molt més que no ho havia mai gosat d’imaginar. Torna la vista als cecs, l’oïda als sords, mesura amb precisió, reparteix amb equitat, reeixeix en operacions quirúrgiques increïblement delicades. Dóna als disminuïts i a les persones d’edat els mitjans per a expressar-se, desplaçar-se, comunicar-se i conversar amb els altres”(a)
La telemàtica implica necessàriament, doncs, o bé una gran esperança per a tots els pobles de la terra, a condició que s’entengui com un instrument d’accés gratuït, dedicat al servei de la llibertat i de la informació de totes les persones; o bé una gran amenaça de més poder sobre les persones per part dels poderosos de sempre: poders fàctics, estatismes, sistemes políciacs, militarismes…
Concretament, el diner electrònic, si no fem atenció, ens pot conduir més aviat al despotisme absolut profetitzat per Orwell i Huxley, que no al món de llibertats concretes que proposem nosaltres. Tal com s’està desenrotllant actualment, el diner electrònic constitueix sistemes d’informació molt parcials i tancats, limitats a uns nuclis privats molt reduïts.
Per això, cal que una decisió i voluntat autopolítiques siguin constituïdes ràpidament. Llancem des d’aquí una crida a la revolució de no-violència intel·ligent i activa de tots els pobles de la terra: perquè allò que és tècnicament possible, esdevindrà realitat concreta tan aviat com un poble n’estigui íntimament convençut. I val més massa d’hora que massa tard.
La crisi de l’actual civilització, i les possibilitats alliberadores d’una nova tecnologia, aquest és el repte a què ens enfrontem els ciutadans en aquest segle XXI.
(a)J.Morgan “Des machines et des hommes: dictadure ou prolétariat” Sciences et Avenir nº spécial hors série nº 45 (Traduït i adaptat per Hervé le Tellier, © Sunday Times Magazine, 23 d’octubre de 1983).
Els diners, de plàstic, si us plau
REPORTATGE: vida & arts
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/dinero/plastico/favor/elpepisoc/20100902elpepisoc_1/Tes
Diversos països estudien limitar la circulació de bitllets i monedes – Un món sense efectiu podria ser més segur, però obligaria a deixar rastre electrònic de tot
L. MEYER | L. GUERRICAGOITIA 2010.09.02
En països avançats, com Islàndia, Finlàndia o el Japó, per posar tres exemples, els diners en efectiu es replega a favor del plàstic. Escenes quotidianes, com pagar per unes llaminadures, comprar un diari o treure un bitllet per al metro es resolen amb una targeta i un datàfon per llegir-la.
En països avançats, com Islàndia, Finlàndia o el Japó, per posar tres exemples, els diners en efectiu es replega a favor del plàstic. Escenes quotidianes, com pagar per unes llaminadures, comprar un diari o treure un bitllet per al metro es resolen amb una targeta i un datàfon per llegir-la. Res de bitllets ni monedes, només plàstic per pagar. La idea de que el següent pas és acabar amb la circulació de bitllets i monedes encara es veu llunyana però ja genera un intens debat: en nom de la seguretat, cal treure al ciutadà la llibertat d’utilitzar els diners en efectiu sense haver de deixar rastre electrònic de tots els seus moviments?
Suècia és un dels primers països on ha esclatat el debat. La proposta de substituir els diners en bitllets i monedes pel de plàstic o bits ha sorgit de Finans For Bundet, un sindicat d’empleats de banca que, preocupat per la seguretat dels seus més de 30.000 afiliats, vol portar al Parlament d’Estocolm una iniciativa per aconseguir acabar amb els diners circulant. Per a ells la raó és senzilla: si no hi ha efectiu no hi haurà robatoris, ja que no hi haurà res per endur-se`n.
Aquest debat està obert també al Japó, encara que per raons diferents. L’economia nipona viu estancada des de fa gairebé 20 anys, amb el risc de caure en deflació (caiguda generalitzada de preus). S’han dut a terme totes les mesures possibles: rescats bancaris, tipus d’interès pràcticament plans, emissions de quantitats ingents de deute públic … Res funciona. L’economia no creix.
Per combatre aquest risc, diversos economistes advoquen per elevar el consum i generar inflació a través de la imposició de tipus d’interès negatius. A la gent se la penalitzaria per dipositar els seus estalvis en una entitat financera, de manera que només els quedarien dues opcions. Consumir desaforadament o acumular efectiu. I per evitar aquesta segona s’optaria per suprimir el metàl·lic i així operar únicament amb diners electrònics.
Francisco Cortés, professor de la Facultat de Ciències Empresarials de la Universitat de Almería, considera que el Japó és el banc de proves “ideal” per dur a terme aquest experiment, tant per la seva situació macroeconòmica com pel seu desenvolupament tecnològic. “La població japonesa està molt avançada en aquesta matèria: l’ús de targetes de crèdit i del mòbil és molt habitual en les transaccions comercials”. Sobre la possibilitat que això acabi per estendre’s, reconeix que seria molt difícil, sobretot a Espanya. “El nostre país compta amb una escassa cultura financera. El ciutadà del carrer encara considera el bitllet com a únic actiu associat als diners. A més de veure-ho com un instrument per al frau en un sistema on l’economia submergida representa el 20% del total”.
Aquest és un debat que a Espanya tot just s’ha obert, encara que les compres per Internet fa temps que van deixar de ser un tabú i guanyen adeptes cada any. Aquest any s’ha gastat en la Xarxa quatre vegades més que el 2005: gairebé dos milions d’euros només en els tres primers mesos de 2010. La qual cosa no vol dir que Espanya vagi a plantejar ni de lluny enviar a l’ostracisme els seus bitllets i monedes. El director general de l’empresa de pagaments electrònics Pay Pal, Estanis Martí de Incola, matisa: “És cert que l’efectiu deixarà de tenir rellevància i la gent començarà a optar per un altre tipus de pagaments més segurs”, però “el que no hi s’ha de fer és prohibir una forma de pagament, sinó obrir el ventall de possibilitats, donar més opcions. L’efectiu no desapareixerà de moment. D’aquí a 15 anys ja veurem “, conclou.
El director comercial de Visa Europe, Fernando Albert, va més enllà: “Els diners en efectiu no desapareixeran del tot, el seu ús es substituirà cada vegada més pel de targeta i nous mitjans, però no crec que desaparegui”, afirma. A Espanya hi ha un component cultural que impedeix poder plantejar de moment mesures com les que es debaten a Suècia i Japó. Dels 27 països que componen l’euro-zona, Espanya ocupa el dotzè lloc en transaccions amb targeta per habitant, per sota de Portugal o Irlanda i per sobre d’Itàlia i Alemanya, entre altres. Molt lluny, en qualsevol cas, de Finlàndia, Suècia i Dinamarca, referents indiscutibles en l’ús de diners de plàstic. Albert opina que al nostre país encara existeixen “hàbits ancorats” en l’ús d’efectiu que dificulten l’acceptació de nous mitjans de pagament. Aquesta situació, opina, és recíproca, ja que “encara són molts els comerços en què no es permet pagar amb targeta”, especialment quan es tracta de “imports petits”, cosa que no succeeix en els països esmentats, on es paguen quantitats mínimes en la compra d’un diari o un cafè sense deixar anar una sola moneda.
Resulta estrany trobar un expert que s’atreveixi a asseverar que els diners en efectiu no només s’utilitzaran cada vegada menys en els propers anys, sinó que desapareixeran del tot. Per José Luis Nueno, professor de la prestigiosa escola de negocis IESE i un dels participants de la Future Agenda 2009 (informe en què experts de tot el món presenten solucions als reptes del futur), l’extinció del paper moneda “és un fet “. El professor augura que quan els diners en la seva totalitat passi d’estar format per àtoms a estar format per bits, això implicarà menys llibertat de moviments per a l’individu i més per la col·lectivitat. “Avui una persona no ha de acreditar-se per deixar anar un feix de bitllets”, aclareix Nueno, “però per al pagament electrònic cal introduir una clau”. Segons el professor, així s’evitaria la circulació de diner negre, ja que les transaccions seran molt més transparents. Enrique Dans, professor de Sistemes d’Informació en l’IE Business School, incideix en aquest apartat i assegura que el diner a la Xarxa és “molt més segur” que el diner físic. Ho il·lustra amb el següent exemple: “Si a mi em roben pel carrer la cartera, aquests bitllets no estan assegurats. Si em roben la targeta i la utilitzen, sí”. Dans estén aquesta noció de seguretat al comerç electrònic. “Qualsevol moviment queda reflectit a la Xarxa Si algú utilitza la meva targeta a Internet, puc traçar aquests moviments”.
I per què a Espanya es manté encara aquesta por a efectuar compres a la web? “És cultural”, opina Dans, “sabem com s’utilitza els diners físic, i ho fem amb un sentit comú; ningú va pel carrer ensenyant un feix de bitllets”, i remata: “Aquest sentit comú encara no existeix del tot en l’ús de diners a la Xarxa “.
El grau de transparència que aporten els pagaments electrònics juga en contra de la privacitat del ciutadà, ja que absolutament tots els seus moviments (en el cas que manca de diners físics) queden registrats. Enrique Dans considera que és absolutament vital que un tercer garanteixi la nostra privacitat. En aquest punt, el professor Nueno veu un auge de les empreses de tecnologia en detriment dels bancs. I enumera: “Sistemes de reconeixement de veu, de retina, amples de banda amb més capacitat per transmetre dades, sistemes de signatura electrònica, sistemes que garanteixin la privacitat, autenticitat i efectivitat en els pagaments, al cap i a la fi”. “És un mercat grandíssim per a moltes empreses de tecnologia i telecomunicacions, que empetitirà per a les entitats financeres. Els immigrants, per exemple, ja no hauran de pagar elevades taxes i tipus d’interès per enviar remeses de diners als seus països, en tindran prou en donar-li a un botó en el seu mòbil, per exemple “, afegeix. El professor Nueno opina que “els bancs deixaran de ser una part indispensable per moure els diners, i el moviment de diners tindrà un cost molt proper a zero”. Nueno sentència: “La desaparició del paper moneda beneficiarà més als pobres que als rics”.
Maki Izuka va arribar a Espanya des de Tokyo fa tres anys. Reconeix que al Japó les targetes fa temps que van arraconar a l’efectiu i el seu ús és massiu. Ella té la seva pròpia teoria sobre això: “A Tokyo la gent té poc temps i necessita comprar ràpid, per això fan servir el mètode que és més eficaç per a ells. Aquí la gent té més temps, no li importa parlar amb el comerciant i perdre uns segons buscant el canvi “. Ho diu amb coneixement de causa: ho veu cada dia darrera el taulell de la seva botiga de menjar ecològic.
Malin Backman, suec de 26 anys, opina que el que et demanin obligatòriament el document d’identitat per a realitzar un pagament amb targeta no ajuda a normalitzar el seu ús. Al seu país aquesta obligació no existeix. Sens dubte confien molt més els uns als altres. “Quan vaig venir aquí em va sorprendre molt que em demanessin documentació per a verificar que la targeta era meva”, afirma, i reconeix que “no és estrany que hagi d’anar a un caixer” quan li demanen el carnet, perquè no acaba d’acostumar-se “a portar ni efectiu ni el document d’identitat sobre “. Backman opina que al seu país “la gent es fia i creu en el sistema, aquí de moment associen encara molt el concepte de diners als bitllets”.
El finlandès Ville Kujanper, de 27 anys, va venir a Espanya fa un any i va deixar enrere el país d’Europa on actualment es realitza el major nombre d’operacions amb targeta per habitant. Li sorprèn que la majoria dels comerços petits a Espanya rebutgin els diners de plàstic per haver de pagar una comissió. I no li entra al cap que el client hagi de pagar un mínim per tenir una targeta. Efectivament, ambdues mesures no contribueixen a abandonar l’efectiu. Ell, com Backman, no treu efectiu quan va al seu país. “No és necessari. A més, el cost d’usar-lo és molt més gran: perds en comoditat, en seguretat …”.
Precisament la seguretat és l’argument principal que esgrimeixen a Suècia els partidaris d’acabar amb els diners en metàl·lic. El debat ho va plantejar el sindicat TCO després que una de les seves afiliades, treballadora de banca, hauria estat víctima d’un robatori a mà armada. Antonio Nieto, membre de la Policia Judicial (unitat que inclou delictes d’estafa a Internet i telecomunicacions) assegura que el sector està molt verd encara com per plantejar prescindir totalment dels diners en efectiu i deixar tots els nostres estalvis a mercè de la Xarxa “Actualment no existeixen els mitjans de control i persecució idonis “, assegura. “Es multiplicarien les estafes”. Sap molt bé del que parla. Especialment al voltant d’estiu, es multipliquen les denúncies per pagaments fraudulents per Internet i per duplicats de targeta, el delicte més comú en pagament electrònic. “Les còpies de targetes i les targetes robades s’usen molt en peatges i restaurants. El problema és que solen ser delictes que no sobrepassen els 2.000 euros de quantia. Normalment els pagaments es realitzen a l’estranger i el jutge no admet a tràmit la demanda perquè no va a mobilitzar la Interpol per aquesta quantitat “, assegura abans de llançar a l’aire una pregunta inquietant:” Si aquesta és la situació ara, què passaria si només es pagués amb targetes? “.
Traduït al català de l’original castellà
Carlos Salas, publicat el 5 de agosto de 2010
http://es.biz.yahoo.com/reportajes/el-rincon-de-carlos-salas/
Al país nòrdic creixen els partidaris d’eliminar el diner circulant. Molts afirmen que així es reduirien els robatoris i destaquen els avantatges dels mitjans de pagament electrònics.
En el seu bloc, el cantant del grup Abba Björn Ulvaeus propulsa una campanya contra els diners en efectiu. Com ell, milers de suecs volen que s’eliminin papers i monedes i s’imposen els pagaments electrònics. Així hauria menys robatoris.
“No hi ha raons pràctiques clares, fins on puc veure, per seguir utilitzant bitllets i monedes”, va escriure Ulvaeus. “El que hi ha són avantatges òbvies en desfer-se’n. Suècia podria ser el primer país del món en prendre aquesta mesura”.
Aquestes declaracions, recollides per la BBC mostren una preocupació que no té res de exagerada. Al país nòrdic creixen els partidaris d’eliminar el diner circulant. Un sindicat que agrupa 30.000 empleats de banca, dóna suport a aquesta mesura després de denunciar que cada any, els treballadors de banca pateixen agressions, atacs i robatoris.
Posen l’exemple de Marie Järva, que treballa en un Banc a Estocolm. En dos anys ha patit dos atacs. En l’últim d’ells, el lladre va estavellar un cotxe contra la porta del Banc. En el més recent, dos lladres van trencar amb destrals una de les portes de vidre del Banc. “Volien la caixa amb els diners de els caixers automàtics. Jo estava tan espantada que em vaig amagar en una habitació del fons, darrere d’un armari”, va dir la dona, segons informa la BBC Järva temia que la matessin a trets i es va refugiar en un armari al fons de les oficines.
“Si podem reduir els diners que manegen els Bancs i la societat en general, també es reduiran els robatoris”, deia a la BBC Marie Look, que representa el sindicat d’empleats bancaris. Sense diners en efectiu, els lladres ja no tindran excuses per robar Bancs.
I com paguem?
Al Japó és normal pagar amb el mòbil. S’ha convertit en una cartera electrònica. També a Suècia. A Estocolm ja hi ha autobusos que es poden pagar amb el mòbil o amb targetes electròniques. I tot això va ser producte del crim. Després de patir diversos assalts, les línies d’autobusos van deixar d’acceptar diners en efectiu i es van passar a aquesta forma de pagament. Resultat: no els assalten i es concentren més en el seu treball. Segons Bernt Milsson, ministre de treball de Suècia, “els conductors estan feliços”.
El Banc Central de Suècia no s’ha inclinat clarament per eliminar els diners, però reconeix que el cost de vigilar els bitllets en caixers i altres dipòsits ha augmentat en els darrers anys, en lloc de disminuir.
Entre els detractors es troba l’organització Nova Benestar d’Estocolm. El seu president, Pär Strom, té raons de pes. “És impossible no deixar rastres electrònics. Quan es marquen les empremtes electròniques del que un va comprant, aquestes poden comptar la nostra història completa. Això és informació molt delicada”, assegurava Strom a la BBC
Traduït al català de l’original castellà
La societat civil opina sobre l’ús i la naturalesa dels diners
: A Suècia està en agenda aquesta qüestió a causa d’una generalitzada inquietud ciutadana.
PLANTEJAMENT
Els ciutadans s’inquieten a Suècia per la inseguretat, els robatoris, les rapinyes, la violència, la delinqüència.
Aquest és el temor de diversos missatges noticiosos i parts de premsa, que van circular a finals de juliol i principis d’agost de l’any 2010
En efecte, a continuació recollim breument, un resum de les argumentacions manejades en els abans esmentats escrits de les agències de notícies.
Alguns dels plantejaments més freqüents, parteixen destacant que en molts països, les targetes de dèbit i de crèdit estan substituint poc a poc als diners en efectiu.
I llavors, tenint en compte aquesta tendència incontestable, a Suècia amb naturalitat s’analitza i planteja la possibilitat de suprimir totalment els diners en efectiu, per així i entre altres coses, reduir la delinqüència.
Com a exemple, com a dada anecdòtica de suport, s’assenyala el cas de Marie Järva, emprada bancària d’Estocolm, que fins ara ha patit dos assalts en la institució per a la qual treballa.
El primer d’ells va ser d’hora al matí. Dos homes van entrar trencant la porta de vidre amb una destral. I el que volien era la caixa amb els diners per als caixers automàtics. Marie Järva estava molt espantada, i va poder amagar-se en una peça del fons, darrere d’un armari. En aquesta oportunitat va témer que la anessin a matar a trets.
I dos anys després, a la pobra funcionària bancària ja esmentada li va tornar a passar una cosa semblant. Aquesta vegada, un home armat va penetrar per la finestra contra la qual acabava d’estavellar un automòbil.
Els que vivim més al sud, els que mai hem estat a Suècia, potser tenim una visió una mica idíl.lica d’aquest país, ja que pensem que s’hi aplica una rígida política estatal d’impostos alts, el que permet a l’Estat desenvolupar molt bons plans socials , i així, oferir moltes coses als seus ciutadans de manera gratuïta o amb baix cost (educació, suports socials, etcètera), la qual cosa certament implica índexs baixos de marginació i delinqüència. I el que indica sens dubte s’ajusta a la veritat, tal com es destaca per exemple en el bloc personal de Javi Agenjo (sobrenom tamat), on narra la seva estada a Suècia com a estudiant d’Erasmus.
És cert, la delinqüència que es pateix a Suècia potser avui dia té el seu origen fonamentalment en els immigrants, en l’ús de drogues, i en alguns defectes del sistema social en aplicació, però igual, encara que els índexs delictius siguin baixos en aquest país nòrdic-europeu respecte dels d’altres països, això no consola ni tranquil.litza als suecs. Per exemple, i com per mostra només cal un botó, es destaca el cas de Riccardo Campogiani, un jove de 16 anys, que de tornada d’una festa a Estocolm va ser mort a cops per un grup d’adolescents, amb tota certesa, els suecs es horroritzar i es van commoure per aquest incident, que va plantejar innombrables qüestions als pares de família i els joves del país, pel que fa a la inseguretat ciutadana, i pel que fa a la violència en les vies públiques de les principals ciutats sueques.
Encara que no tota la violència i no tots els fets delictius tenen el seu origen en qüestions netament econòmiques i monetàries, just és reconèixer que moltíssims delictes amb o sense violència, són comesos en procura de diners, i això és molt fàcil de constatar a Suècia i en el món tot.
Cert, molt cert, no hi ha raons pràctiques clares, per seguir utilitzant bitllets i monedes per fer pagaments, doncs bé es poden utilitzar targetes de crèdit o de dèbit a aquests efectes, i fins i tot pagaments de petita munta bé poden fer-se establint una determinada trucada telefònica des d’un mòbil, i dígits llavors algun codi i / o alguna contrasenya.
Per descomptat, hi ha qüestions pel que fa a la seguretat que s’han d’atendre i estudiar degudament si es decideix disminuir o eliminar els diners anònim en efectiu, però avui dia l’avançament de la tecnologia digital sense dubte està molt avançat i és molt significatiu, així que aquesta qüestió òbviament no plantejarà inconvenients a ser resolta. Molt més penosa i insegura és la situació actual, que un lladre bé pot donar-nos una empenta en plena via pública, apoderar-després de la nostra cartera, i sortir corrent, i tot just uns minuts o unes hores més tard, estar molt tranquil.lament fent una compra o un consum, amb els nostres diners, i com si fos un ciutadà honest i respectable.
Molts a Suècia són els que reclamen l’eliminació completa dels diners efectiu, els treballadors, els mateixos sindicats, algunes organitzacions socials, etcètera, i la principal raó que sustenta aquest reclam, és la seguretat d’empleats i d’usuaris.
Si es pot reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, és molt probable que també es redueixin els robatoris.
I si en el llarg termini s’aconsegueix eliminar per complet els bitllets bancaris i les monedes, gairebé segurament els robatoris disminuiran en forma dràstica, perquè tindrà poc sentit assaltar un banc i no poder d’allí dur diners, ja que per apropiar-se del mateix s’hauria demanar una transferència bancària amb identificació del beneficiari. Una cosa similar podria dir-se d’un robatori descuidada o amb violència a un transeünt, ja que al mateix no podrà quitársele diners si a sobre només porta targetes de crèdit i de dèbit.
És clar, i com ja s’ha dit, hi haurà com estudiar la seguretat, no sigui cosa que algú robi una targeta, i després pugui impunement consumir amb ella sense identificar-se, o usurpant la identitat de la seva víctima.
També caldrà analitzar les possibilitats de robatori de mercaderies, especialment les que són de menor mida i de major valor, ja que en cas que s’elimini els diners anònim i material, els il.lícits bé es podrien concentrar en aquest tipus d’operativa.
Per també poder minimitzar o eradicar aquesta altra font de violència i d’apropiació indeguda, és clar, en l’economia s’hauria d’imposar l’obligatorietat de la declaració de les respectives contrapartides involucrades en tota transacció dinerària, en tota transferència dinerària, el que sens dubte és un nivell major de refinament dels mecanismes comptables aquí analitzats, però bé, aquest altre nivell més avançat implica complicacions que caldrà atendre, però que no són impossibles de solucionar.
Des de fa ja uns quants anys, Agustí Chalaux de Subirà va insistir amb la seva idea de la factura-xec, mecanisme que per cert va també en el sentit que en l’àmbit personal considerem adequat i convenient.
LES VEUS DE SUPORT A SUÈCIA
El moviment a Suècia en pro de la supressió dels diners en efectiu, compta entre les seves files amb alguns connotats partidaris, incloent l’ ex membre del grup musical Abba, Björn Kristian Ulvaeus.
Deia aquest icona de la música pop sueca, que si podem reduir els diners que manegen els bancs i la societat en general, també i paral·lelament es reduiran els robatoris
I d’altra banda, Marie Look, representant del sindicat d’empleats bancaris d’Estocolm, afirmava i escriure en el seu blog, que no hi ha raons pràctiques clares, fins on es pot veure, per haver de seguir utilitzant bitllets i monedes; sí que hi ha pel contrari avantatges òbvies en desfer-se d’aquests elements, i Suècia bé podria ser el primer país del món en prendre aquesta mesura.
Marie Look també va afirmar que era “paternalista” i ingenu endarrerir aquesta mesura, pensant que les persones de la tercera edat tindrien problemes per pagar béns i serveis a través d’Internet, o amb una targeta plàstica, o a través d’un telèfon mòbil. Hi haurà per cert, els que necessiten ajuda, que requereixin ser guiats, però igual avui dia les persones grans també tenen dificultats per manejar diners i per tant requereixen suport en una o altra manera, i a més potser actualment és més fàcil fes aquest tipus de maniobres. Bé podria valer la pena fer l’experiència dels diners electrònics amb els ajustos que això impliqui i donant suport d’una manera especial als qui ho necessitin, si amb això es disminueix el risc dels robatoris i les rapinyes, cosa que sens dubte ens pot venir bé a gairebé tots.
A Estocolm, els autobusos ja funcionen sense diners, ja que carnets de bitllets electrònics es poden comprar amb antelació, i també ja que es poden pagar bitllets de transport a través de telèfons mòbils. I aquesta mesura es va prendre fa ja un temps, després d’una sèrie d’assalts contra conductors de busos, així que aquest sistema va sorgir amb naturalitat, per evitar el maneig de diners en els propis mitjans de transport. Així, es van deixar d’acceptar monedes i bitllets en els mateixos vehicles, i des de llavors hi ha menys problemes, i els conductors estan més feliços i tranquils.
Pel que fa a la posició estatal respecte d’aquesta qüestió, s’ha de reconèixer que el Banc Central de Suècia no té una posició ben clara davant d’aquest debat. Tanmateix, el subdirector d’aquest banc, Lars Nyberg, va subratllar el major cost per la societat de les transaccions en efectiu, comparades amb aquelles fetes amb targeta de crèdit o de dèbit. I com a suport a aquesta afirmació, va citar un estudi de l’any 2002, on s’establia que el cost d’utilitzar i de pagar en efectiu estava augmentant en lloc de decréixer, ja que l’operativa al voltant a aquesta forma de fer les coses sense dubte és una mica més molesta i insegura, i sobretot, els costos associats de la seguretat i de les assegurances són també per cert bastant onerosos.
LES VEUS EN DISCÒRDIA RESPECTE DE LA SUPRESSIÓ DEL DINERS EFECTIU
No hi ha dubte que existeix tecnologia com perquè la societat i l’economia puguin funcionar sense diners efectiu, amb tots els avantatges que això podria aportar. No obstant això, hi ha gent que s’oposa a això.
Per exemple, el professor d’Economia de l’Escola de Negocis de Londres, Andrew Scott, afirma que, tot i que els diners és un paquet molest a la butxaca, sense comptar amb el problema de trobar caixers automàtics que funcionin i on no hi hagi d’esperar molt, l’efectiu sobreviu, en bona mesura, gràcies a que manté la nostra privacitat a bon resguard.
Un avantatge, en aquesta era electrònica digital, és que els diners és anònim, i no ens diu res respecte a on ha estat una persona, i quina cosa ha consumit.
Pär Strom, de la Fundació del Nou Benestar o de la Nova Prosperitat (Den Nya Välfärden – DNV) d’Estocolm, per la seva part diu que la tendència cap a una societat sense diners a Suècia, és una cosa que ha de preocupar, precisament perquè atempta en contra de la nostra privacitat, ja que si és impossible pagar amb bitllets bancaris anònims, també serà impossible no deixar rastres electrònics. Llavors, quan es munten les empremtes electròniques del que un va consumint, aquestes informacions podrien revelar detalls íntims incòmodes. Les informacions sobre consums, quan es puguin presentar ben ordenades i detallades, per cert són dades delicades i sensibles. I molta gent no vol aquest tipus de societat ultra vigilada i ultra transparent.
I pel que fa a Bert Nilsson, ell creu que Suècia necessitarà molts anys per efectivament desfer-se completament de l’efectiu, ja que hi ha hàbits molt arrelats. I com a exemple cita els músics de carrer d’Estocolm, que entretenen els passejants i són un toc de color al paisatge, i que sense cap mena de cap dubte mereixen mantenir aquesta forma de vida.
Bé, òbviament els esmentats arguments en contra de l’eliminació de l’ús dels bitllets de banc, són molt febles.
Als músics ambulants, així com a cura cotxes, o als qui demanen almoina, sempre se’ls pot donar alguna cosa per exemple a través d’un cel·lular, amb l’única condició potser que aquestes persones tinguin cadascuna també telèfon mòbil, cosa que avui dia no sembla per res impossible.
I pel que fa a la privacitat, per cert sempre es podria legislar sobre això, i donar algunes seguretats. De tota manera i en l’àmbit personal, afirmo amb èmfasi que no em preocupa gens ni mica perdre una mica de privacitat, en la mesura que això mateix també vagi a afectar lladres, estafadors, i corruptes. És ben preferible viure en una societat molt més transparent, on al mateix temps hi hagi molt menys il·lícits, molt menys corrupció, molt menys violència.
A la gent que actua amb honradesa, a les persones que no especulen a la borsa de valors, als individus que no pretenen treure avantatge per tenir informacions sensibles no difoses en forma pública, als que no enganyen a les seves pròpies famílies per alguna raó o per alguna infidelitat, no hauria de preocupar molt la seva eventual pèrdua de privacitat, sobretot si l’accés a informació sensible personal és convenientment regulat i reglamentat per llei, i autoritzat en casos justificats.
Aquesta notícia ha estat represa i comentada una i altra vegada en diferents espais digitals, tant en aquells que són personals i que representen els punts de vista d’un únic individu, com en els llocs web institucionals que reflecteixen els punts de vista oficials d’un grup organitzat de persones.
I com no podia ser menys, en particular el Centre d’Estudis Joan Bardina, des de Barcelona, també es va fer ressò de l’esmentada notícia amb origen a Suècia, oferint les seves particulars enfocaments i els seus comentaris a la pàgina web la corresponent direcció digital s’indica acte seguit: http://www.bardina.org/nw2/suecia-es.htm
Per als qui no tinguin molt present al centre català Joan Bardina, es recorda que aquesta organització no governamental (ONG) s’orienta específicament a difondre el pensament d’Agustí Chalaux de Subirà, un inquiet investigador social que ja des de mitjans del segle XX pregonava la conveniència de canviar la naturalesa dels diners, com a via pràctica per millorar l’organització comunitària socio-productiva, i entre altres coses així poder abatre els índexs de delictes, injustícies, suborns, il · legalitats.
Per cert, en l’àmbit personal i com a estudiosos que som dels assumptes monetaris, pensem que la mesura que està en estudi a Suècia va en el sentit correcte, i el que és més destacable, és que la inquietud té el seu origen en els ciutadans, i no tant en nivells tecnocràtics o polítics.
Juan Carlos Anselmi (Col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai)
http://misteriosdenuestromundo.blogspot.com/2010/08/sociedad-civil-opina-sobre-uso-del.html
Traduït al català de l’original castellà
Enllaços noticiosos i parts de premsa
Títol – BBC Món: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100728_0954_suecia_elimina_dinero.shtml
Títol – Momento24: Suècia podria eliminar els diners
Enllaç: http://momento24.com/2010/07/28/suecia-podria-eliminar-el-dinero/
Títol – Noticiero Digital.com: A Suècia, la campanya per eliminar els diners pren nova força amb una campanya per reduir la delinqüència
Enllaç: http://noticierodigital.com/forum/viewtopic.php?p=9786311&sid=28a990b5f038a61f5ae2d7b1d3967c2c
Títol – La paraula profètica més segura, el Blog del Rei: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://apologista.wordpress.com/2010/07/30/suecia-esta-pensando-en-eliminar-el-dinero/
Títol – Prodigy msn Notícies: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.prodigy.msn.com/negocios/articulo-bbc.aspx?cp-documentid=25017534
Títol – Urgente24: Diners electrònic, Suècia busca eliminar el paper moneda
Enllaç: http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews [tt_news] = 145475 & cHash = ecb1ffdf61
Títol – Apocalipticus: Suècia està pensant a eliminar per complet els diners en efectiu
Enllaç: http://apocalipticus.over-blog.es/article-suecia-esta-pensando-en-eliminar-por-completo-el-dinero-en-efectivo-55050971.html
Títol – elEconomista.es: Suècia es planteja eliminar els diners en circulació i substituir-lo per targetes
Enllaç: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2345321/07/10/3/Suecia-se-plantea-eliminar-el-dinero-en-circulacion-y-sustituirlo-por-tarjetas.html
Títol – MSN Llatinoamèrica: Suècia està pensant en eliminar els diners
Enllaç: http://noticias.latam.msn.com/xl/economia/articulo_bbc.aspx?cp-documentid=25017455
Títol – El Racó de Carles Sales: Suècia no vol tenir diners
Enllaç: http://es.biz.yahoo.com/05082010/232/suecia-quiere-dinero.html
Títol: Abolir els diners en efectiu, la següent política contra la crisi?
Enllaç: http://www.libertaddigital.com/economia/abolir-el-dinero-en-metalico-la-siguiente-politica-contra-la-crisis-1276364278/