Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 20 articles més del Xiri. 383 en total.
3. Web Bardina: «Proposta de circumscripcions», de Lluís Maria Xirinacs.
4. Web Bardina: «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família».
5. Web Bardina: «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»».
6. Web Bardina: «Per una sana memòria històrica», de Dolors Marin Tuyà.
7. Web Bardina: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», de Jorge Aniceto Molinari.
8. Web Bardina: «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón.
9. Web Bardina: «Utilitzar tot el cervell», per Silvia Tort, sobre l’«Endolingüística».
10. «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux.
1. Presentació.
En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim 20 articles més en català de la secció «Al servei d’aquest poble» on Lluís Maria Xirinacs va escriure al diari «Avui» en el temps en que era senador independent. Curiosament, el darrer article d’aquests vint és el pertanyent al 31 de desembre del 1978.
També compartim amb vosaltres un altre article del mateix autor i del mateix rotatiu, on fa una proposta de repartiment electoral d’escons pel Parlament de Catalunya.
En un article us informem de l’acte que es va fer al barri de la Sagrada Família on es va emetre el documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». A continuació, us oferim un altre article amb uns interessants comentaris de l’eurodiputat Josep Maria Terricabras.
La psicòloga Dolors Marin i el nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, realitzen les seves aportacions amb els seus respectius articles. També donem a conèixer una entrada de bloc de Lucas León Simón.
Finalment, us oferim un altre article que tracta sobre l’«Endolingüística», aquesta disciplina que facilita aprendre diferents idiomes agrupats per famílies, per acabar amb el rescat d’un text del mateix Agustí Chalaux sobre un mestre de Bordeus, exemple sobre com es poden ensenyar diferents idiomes alhora als més joves.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
2. Web Bardina: 20 articles més del Xiri. 383 en total.
Hem introduït 20 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al diari «Avui», dins la seva secció «Al servei d’aquest poble».
En total, hem recuperat fins ara 383 articles pertanyents a aquesta secció.
L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm
Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:
«Internacionalisme sindical». Divendres, 8 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-08-internacionalisme-sindical-cat.htm
«Títols». Dissabte, 9 de desembre del 1978. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-09-titols-cat.htm
«Pensaments curts després del referèndum». Diumenge, 10 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-10-pensaments-curts-despres-del-referendum-cat.htm
«Els dubtes de Suárez». Dimarts, 12 de desembre del 1978. Pàgina 8.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-12-els-dubtes-de-suarez-cat.htm
«Les zones del territori de Catalunya». Dimecres, 13 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-13-les-zones-del-territori-de-catalunya-cat.htm
«Santa Coloma de Queralt, capital de les comarques». Dijous, 14 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-14-santa-coloma-de-queralt-capital-de-les-comarques-cat.htm
«La reforma de les províncies catalanes». Divendres, 15 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-15-la-reforma-de-les-provincies-catalanes-cat.htm
«Els polítics d’Euskadi». Dissabte, 16 de desembre del 1978. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-16-els-politics-de-euskadi-cat.htm
«La mínima comarcal: un sobre zero». Diumenge, 17 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-17-la-minima-comarcal-un-sobre-zero-cat.htm
«Immolats». Dimarts, 19 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-19-immolats-cat.htm
«Llengua (I)». Dimecres, 20 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-20-llengua-1-cat.htm
«Llengua (II)». Dijous, 21 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-21-llengua-2-cat.htm
«Llengua (i III)». Divendres, 22 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-22-llengua-3-cat.htm
«Accés al primer Parlament de Catalunya». Dissabte, 23 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-23-acces-al-primer-parlament-de-catalunya-cat.htm
«L’esclat de Jesús». Diumenge, 24 de desembre del 1978. Pàgina 10.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-24-el-esclat-de-jesus-cat.htm
«Vicent Enrique Tarancón». Dimecres, 27 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-27-vicent-enrique-tarancon-cat.htm
«El retaule de les meravelles». Dijous, 28 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-28-el-retaule-de-les-meravelles-cat.htm
«València inquieta». Divendres, 29 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-29-valencia-inquieta-cat.htm
«Abstenció davant l’Estatut». Dissabte, 30 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-30-abstencio-davant-el-estatut-cat.htm
«Raons d’una abstenció». Diumenge, 31 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-31-raons-de-una-abstencio-cat.htm
3. Web Bardina: «Proposta de circumscripcions», de Lluís Maria Xirinacs.
També hem creat la pàgina de l’article escrit per Lluís Maria Xirinacs, titulat «Proposta de circumscripcions», publicat a la secció «Diàleg» diari «Avui», el divendres, 3 de novembre de 1978.
«Divendres, dia 3 de novembre, caldrà resoldre, a Sau, la qüestió de la forma d’eleccions al primer Parlament de Catalunya (…)».
Aquest article és emprat com referència dins d’altres dos articles de Xirinacs, pertanyents a la seva secció «Al servei d’aquest poble», concretament els publicats els dies 5 i 18 de novembre del 1978.
Els enllaços d’aquest dos articles són:
«Diputats populars». Diumenge, 5 de novembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-11-05-diputats-populars-cat.htm
«Barcelona versus comarques». Dissabte, 18 de novembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-11-18-barcelona-versus-comarques-cat.htm
D’un ràpid estudi d’aquesta proposta electoral de distribució d’escons de Xirinacs, en sorgeix una primera dada, i és que marginaria a les formacions partidistes petites, si no s’afegeixen alguns escons més amb els quals repartir, mitjançant el sistema de reste major, les restes de vots que no han rebut assignació d’escons en la proposta inicial.
Esmenant la proposta inicial d’aquesta manera, ens atansaríem a la proporcionalitat entre el percentatge de vots i el percentatge d’escons de les diferents formacions partidistes que es presenten, tal com propugna Antoni Rovira i Virgili al final del seu llibre «Els sistemes electorals».
4. Web Bardina: «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família».
Hem creat la pàgina de l’article «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família». L’article fou publicat en el diari digital «L’Unilateral», el dijous, 27 de juliol de 2017.
«Lluís M. Xirinacs segueix de rigorosa actualitat, i més ara, que Catalunya es troba a les portes de declarar la independència de manera unilateral (…)».
Agraïm l’aportació en aquest acte de la Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i de l’escultor, escriptor i exdiputat Jaume Rodri.
5. Web Bardina: «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»».
Hem creat la pàgina de l’article «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»». L’article fou publicat en el diari digital «El Món», el diumenge, 30 de juliol del 2017.
«L’eurodiputat per ERC diu que cal una «reacció contundent» i «pacífica» per defensar «els drets» dels catalans (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/el-mon-brussel-les-si-el-estat-impedeix-el-1-o-cat.htm
Valorem molt positivament les declaracions formulades en aquest article per l’eurodiputat Josep Maria Terricabras.
6. Web Bardina: «Per una sana memòria històrica», de Dolors Marin Tuyà.
Hem creat les pàgines de l’article «Per una sana memòria històrica» de la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Dolors Marin Tuyà. L’article fou publicat en el rotatiu «El 3 de vuit», el divendres, 4 d’agost del 2017.
«Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-per-una-sana-memoria-historica-cat.htm
Agraïm a la Dolors Marin Tuyà la seva contribució amb aquest text.
7. Web Bardina: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», de Jorge Aniceto Molinari.
Hem creat les pàgines corresponents als articles titulats: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», del col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari.
Us recordem l’enllaç de l’índex dels seu apartat:
http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-index-cat.htm
Els enllaços dels seus articles recentment recuperats són:
«Les millores graduals». Montevideo, 24 de juliol del 2017:
«És la quotidianitat en l’esquerra, el preguntar-se si estem o no millorant la nostra situació, la situació de la nostra gent. A l’Uruguai des del març del 2005 governa el Front Ampli, que es reivindica d’esquerra i progressista (…)».
«Els anomenats problemes de Veneçuela». Montevideo, 1 d’agost de 2017:
«En un món que va de desequilibri en desequilibri, els anomenats problemes de Veneçuela no són diferents dels que viuen els països d’arreu del món. Tenen formes i característiques diferents, situacions particulars, en un marc de problemes que són universals (…)».
«Tan a prop del socialisme com de la barbàrie». Montevideo, 2 d’agost de 2017:
«Explicar una llei de la física o de la química, semblaria infinitament més fàcil que explicar una llei aplicada al desenvolupament social, potser perquè en aquesta hem de comptar amb la nostra pròpia implicació i amb un món més directe de desenvolupaments de la imaginació (…)».
Agraïm l’aportació d’en Jorge Aniceto Molinari que, des de l’Uruguai, ens ha fet arribar aquests articles.
8. Web Bardina: «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón.
Hem creat la pàgina de l’article «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón, publicat en el seu bloc el diumenge, 9 de juliol del 2017.
«Conec, per anticipat, que aquest post pot ser motiu de polèmica. Que pot no agradar, i fins i tot enfadar, a persones que tinc i em tenen per amic. Ho assumeixo (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/lucas-leon-simon-catalunya-en-les-consciencies-cat.htm
9. Web Bardina: «Utilitzar tot el cervell», per Silvia Tort, sobre l’«Endolingüística».
Hem creat la pàgina de l’article titulat «Utilitzar tot el cervell», escrit per Silvia Tort pel rotatiu «Reforma, Corazón de México», i publicat el dissabte, 13 de gener del 2001.
Us recordem l’enllaç de l’apartat de l’«Endolingüística»:
http://www.bardina.org/endolinguistica/endolinguistica-index-cat.htm
En aquest apartat hem especificat, després de l’enllaç de cada article, les primeres línies de text en itàlica o cursiva perquè els internautes es facin una mica la idea del seu contingut.
L’enllaç de l’article «Utilitzar tot el cervell», recentment recuperat és:
«Ha sorgit una nova ciència que qüestiona plantejaments científics tradicionals, i els seus creadors asseguren que l’ésser humà és capaç de parlar més de 10 idiomes sense gaire esforç (…)».
http://www.bardina.org/endolinguistica/silvia-tort-utilitzar-tot-el-cervell-cat.htm
Agraïm la col·laboració de la Doctora Christiane Meulemans, que ens va autoritzar a crear aquests apartats amb els seus corresponents articles, i a Francesc Serra, per la seva labor de mitjancer.
10. «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux.
Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començament de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a París i va tornar amb molts diners (cosa que va permetre que les males llengües diguessin que era més francmaçó que no pas catòlic!). Amb aquests diners va comprar als afores, a la banda esquerra de la Gironda, uns grans terrenys relativament a la vora del barri més ric de Bordeus. Allà hi va construir quatre cases: una d’estil francès, l’altra d’estil anglès, l’altra d’estil alemany i la darrera d’estil italià. Llavors va anar a buscar jardineres d’infància a cadascun dels quatre països i va aconseguir que la burgesia de Bordeus li enviessin els seus fills, primer per treure-se’ls de sobre, i després pel prestigi que suposava col·laborar en l’experiència pedagògica d’un dels metges més coneguts de la ciutat.
Una vegada va tenir tots els nens, els va reunir al pati central de la finca –cal tenir en compte que, malgrat la humitat atlàntica, Bordeus té un clima suau– i els va dir: «Veieu? En aquella casa es parla francès, en aquella alemany, a l’altra anglès i a la quarta italià. Aneu on vulgueu, però només hi podreu entrar a jugar si parleu la llengua de la casa!».
El primer dia, els nens –de dos a quatre anys– van entrar a la casa francesa però, de mica en mica i amb la més gran naturalitat, van anar entrant a totes les altres on les mestresses només parlaven en la llengua de la casa i, de mica en mica, van dominar sense cap esforç les quatre llengües de l’experiment.
Segons el metge, l’èxit de la seva escola era degut al fet que el cervell del nen és encara molt plàstic i aprèn fàcilment a partir de tot: paraules que escolta, moviments dels llavis, llenguatge col·loquial dels jocs, etc., etc. Però per a alguns dels seus detractors, la cosa havia funcionat perquè ho havia fet amb nens rics, que tenien una intel·ligència privilegiada.
Llavors el metge torna a anar a París i ve amb més diners i, públicament i amb tota sorna, crea una segona escola al barri més pobre i subdesenvolupat de Bordeus, amb barraques de tot tipus d’immigrants (argelins, portuguesos, espanyols…) I, com que tenia diners, els nens que van anar a la segona escola estaven ben alimentats i cuidats i va tenir un èxit colossal amb els seus pares. Com l’altra vegada, també els va agafar des de l’edat que volien i, al cap de dos o tres anys, no tan sols havien après les quatre llengües de les quatre cases d’anar a jugar, sinó també les llengües de carrer dels nanos que anaven a l’escola (àrab, portuguès, castellà, etc).
Arran d’aquest experiment, el Govern francès va fer escoles bilingües a la Lorena i a l’Alsàcia i, de fet, els nens van aprendre’n tres: l’alemany, el francès i la pròpia (lorenà o alsacià, segons els casos). A Holanda, també es va imitar l’exemple. En canvi, a Bèlgica no va ser possible ja que, tant els flamencs com els valons, eren més partidaris de la guerra lingüística que no pas del coneixement de totes dues.
I si apliquem el cas a casa nostra, penso que amb experiències així tots els nostres nens sabrien quatre o cinc llengües i s’acabarien d’una vegada els ghettos feixistes que tant perjudiquen els catalans de tota la vida com els immigrats.
És a dir. Passaria exactament al revés del que va passar quan en Franco va pactar amb el Govern alemany l’emigració de treballadors espanyols per a les empreses alemanyes que necessitaven mà d’obra barata. Les empreses –per imposició d’en Franco, que quedi clar– van construir autèntics ghettos amb dormitoris, capelles, escoles (unes i altres amb capellans i mestres del més feixista que hi pugui haver) i fins i tot delegacions del Banc de Bilbao o de qualsevol altre, perquè els emigrats poguessin enviar a casa els diners que anaven cobrant amb comptagotes. Per això es va donar el cas de treballadors que anaven del dormitori a la fàbrica i que, després de set o vuit anys de treballar, no havien après ni una sola paraula d’alemany ni havien conegut pràcticament res de la ciutat on vivien.
