Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 212 en total.
3. Web Bardina: «Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».
4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «D’esquerra», de Jorge Aniceto Molinari.
5. Solidaritat amb la Dolça Revolució i el pagès ecològic Josep Pàmies.
6. Solidaritat contra les agressions imposades per l’Estat.
1. Presentació.
A continuació us oferim la reproducció d’un reportatge de la BBC sobre l’obsolescència programada en els telèfons mòbils, en el qual han participat l’empresari i President de la Fundació FENISS, Benito Muros, i responsables de l’empresa Fairphone, fabricant de telèfons mòbils les peces dels quals es poden reemplaçar, fets amb materials més fàcilment substituïbles i amb garantia de 5 anys.
Després, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Molinari, comenta el resum d’un article d’Esteban Valentí sobre la crisi de l’esquerra a Amèrica Llatina.
Si ens pregunten: «Què preferiu: viure amb salut o viure a casa vostra?», respondríem sense dubtar: «Viure amb salut a casa nostra». És el que hagués respost qualsevol persona amb una mica de sentit comú.
És per això que ens fem ressò de dues campanyes de solidaritat en favor de diferents persones sancionades econòmicament de forma injusta.
La primera, en favor del pagès ecològic Josep Pàmies i l’associació que ell va col·laborar a fundar, la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals. La segona, en favor dels polítics sancionats per dur a terme l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació catalana.
Es dona la circumstància que el pagès Josep Pàmies va tenir recentment els mateixos problemes per poder fer una presentació a Múrcia que el senador Lluís Maria Xirinacs quaranta anys abans, cadascú per diferents motius, i tots dos van haver de fer-la en poblacions properes a aquesta capital. Podem dir que Josep Pàmies fa en l’àmbit de la salut el que Xirinacs feia en l’àmbit de la política.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 212 en total.
Amb aquests 10 articles ja són 212 els recuperats en català dins d’aquesta secció.
L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm
Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:
«Lleis injustes». Dimarts, 4 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-04-lleis-injustes-cat.htm
«Santa Coloma no vol presó». Divendres, 7 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-07-santa-coloma-no-vol-preso-cat.htm
«Facin joc senyors». Diumenge, 9 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-09-facin-joc-senyors-cat.htm
«Mares solteres». Dimarts, 11 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-11-mares-solteres-cat.htm
«Fills naturals». Dimecres, 12 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-12-fills-naturals-cat.htm
«Fills extramatrimonials». Dijous, 13 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-13-fills-extramatrimonials-cat.htm
«Autogestió en els municipis». Divendres, 14 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-14-autogestio-en-els-municipis-cat.htm
«Darrera oportunitat». Dissabte, 15 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-15-darrera-oportunitat-cat.htm
«Llatinoamèrica». Dilluns, 17 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-17-llatinoamerica-cat.htm
«Tu ets rei». Dimarts, 18 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-18-tu-ets-rei-cat.htm
3. Web Bardina: «Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».
«Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».
«Quantes vegades has canviat de cel·lular? La majoria dels compradors amb prou feines espera dos anys per desfer-se del seu «vell» smartphone. Però, què ocorreria si les empreses no escurcessin a propòsit la vida d’aquests aparells? (…)».
Agraïm la col·laboració de l’empresari i President de la Fundació FENISS, Benito Muros, per participar en l’elaboració d’aquest reportatge i informar-nos de la seva publicació.
4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «D’esquerra», de Jorge Aniceto Molinari.
«D’esquerra». Dimarts, 13 de novembre de 2018.
«Vamos a tratar de debatir con la postura ideológica del compañero Esteban Valenti. Para ello recurrimos al copete (no sé si es correcto llamarlo así) de una sus últimas notas en Uypress (…)».
[«Anem a tractar de debatre amb la postura ideològica del company Esteban Valenti. Per a això recorrem al resum posterior al títol d’una les seves últimes notes en Uypress (…)».]
https://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/13/de-izquierda/
Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.
5. Solidaritat amb la Dolça Revolució i el pagès ecològic Josep Pàmies.
Es dona la circumstància que, recentment, la Asociación Amigos de las Chumberas, de Múrcia, va tenir que encarregar un local al poble proper de Abarán perquè en Josep Pàmies pugui fer la seva presentació, perquè va ser vetat en tots els locals existents a Múrcia capital.
El mateix problema va tenir el qui fou senador independent Lluís Maria Xirinacs, quan el Col·lectiu No Violent de Múrcia li va voler organitzar una presentació, també a Múrcia capital, per tractar de l’indult als presos socials, que havia d’anar annexe a l’amnistia als presos polítics en ocasió del canvi de règim a l’Estat espanyol.
Xirinacs va tenir que fer aquella conferència a l’Associació de Veïns d’Aljezares, el 6 de març del 1978, segons consta en el seu article titulat «Dues Múrcies» publicat al desaparegut rotatiu «Mundo Diario»:
«Dues Múrcies». Dimecres, 8 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-08-dues-murcies-cat.htm
Aquí teniu les dades bancàries de l’associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals que en Josep Pàmies ha col·laborat en fundar, per si voleu fer un donatiu.
Per les aportacions voluntàries, donacions, podeu fer l’ingrés al següent compte de l’associació, fent constar com a concepte el vostre nom i cognoms:
Entitat: Fiare Banca Etica.
Codi de Compte (IBAN): ES72-1550-0001-24-0001501220.
BIC ó SWIF: ETICES21XXX.
Beneficiari: Dolça Revolució.
Adreça oficina:
Carrer Casp, 43
08010 Barcelona
Concepte o Referència: (Nom i cognoms).
Enllaç original en català de la pàgina amb les dades bancàries:
https://dolcarevolucio.cat/language/ca/dades-bancaries/
Enllaç del bloc de l’associació:
6. Solidaritat contra les agressions imposades per l’Estat.
El Tribunal de Comptes ha condemnat l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, la ex-vicepresidenta Joana Ortega, l’ex-consellera Irene Rigau i l’ex-conseller Francesc Homs a pagar 4,9 milions d’euros pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014.
Des del Centre d’Estudis Joan Bardina també ens solidaritzem amb els polítics sancionats per aplicar l’exercici d’un dret fonamental, i us facilitem les dades per oferir el nostre suport.
Aquí teniu les dades bancàries del número de compte:
ES41 3025 0002 4514 3338 9791
La Caixa de Solidaritat permet fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives acordades per les entitats i/o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.
Els responsables d’aquesta caixa de solidaritat són dues persones de l’Assemblea Nacional Catalana i dues d’Òmnium Cultural. A més, té com a auditors externs i independents els 3 expresidents del Parlament: Joan Rigol, Ernest Benach, i Núria de Gispert.
La creació d’aquesta caixa de resistència és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat de l’independentisme. Llança també un missatge internacional i crea un problema a l’Estat en la mesura que la seva capacitat de coerció queda disminuïda.
Enllaç del lloc web original:
https://caixadesolidaritat.cat/
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.