Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.
3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.
4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.
5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.
6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».
8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.
9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.
10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.
11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).
12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.
13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).
14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.
15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.
16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.
1. Presentació.
En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim, en primer lloc, la informació del llibre «Sis nits d’agost» escrit en català per Jordi Lara, on fa un relat dels darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.
A continuació, un article d’en Brauli Tamarit descriu resumidament el REC («Recurs Econòmic Ciutadà»), moneda telemàtica d’àmbit local a Barcelona.
Compartim amb vosaltres les versions en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià) de l’article d’Agustí Chalaux titulat «L’escola del metge de Bordeus», on explica la iniciativa d’un metge que experimenta en nenes i nens l’aprenentatge des de la més tendra infantesa de la llengua pròpia juntament amb altres idiomes. Contrasta aquesta experiència amb el propòsit del tirà Franco de crear autèntics ghettos per dividir a la gent segons el seu origen i evitar la integració dels migrants.
La psicòloga Dolors Marín ens acompanya amb un nou article que descriu una altra de les categories del model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. A continuació, els docents gallecs Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas ens expliquen com s’impliquen en la causa dels presos polítics catalans.
L’enginyer agrònom Isidre Martínez ens avisa de la necessitat de refer l’aliança entre productors de pagesia ecològica i consumidors conscients.
Comentem amb vosaltres la coincidència en el temps entre la recuperació en el nostre web de l’article de Dario Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, amb la recent mesura aprovada pel govern de Veneçuela de recuperar els espais públics de barris i ciutats del seu país. La propera gratuïtat dels transports públics a Luxemburg és el tema del següent article.
Recuperem la proposta de conversió de gas a electricitat de l’Agustí Chalaux, i us recordem el document de la nostra entitat titulat «Municipalització i urbanisme» que conté un recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal.
Els vincles entre el consum humà de medicaments, pesticides i narcòtics i els ecosistemes aquàtics és el tema de l’article següent. Just després, us recordem l’article de l’escriptora Teresa Sala defensant la labor de l’empresari Benito Muros i la seva lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).
El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens avisa sobre la necessitat d’emprendre mesures polítiques i econòmiques per evitar el deteriorament del sector públic dels estats, entre altres temes que afecten l’economia i Llatinoamèrica.
Us informem de l’enllaç per poder rebre els butlletins de la web amiga «Ser y actuar». Finalment, acabem amb una sèrie d’esments de Lluís Maria Xirinacs.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.
Hem creat l’entrada en català del Bloc Xirinacs que informa de la publicació del llibre «Sis nits d’agost», de l’escriptor Jordi Lara, volum editat per Edicions de 1984 dins la Col·lecció Mirmanda.
En aquesta obra es recreen els darrers sis dies que visqué Lluís Maria Xirinacs, en aquell agost de l’any 2007.
«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.
«El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? (…)».
http://www.xirinacs.org/wp/2019/05/04/sis-nits-de-agost-de-jordi-lara/
Agraïm la bona feina realitzada per l’escriptor Jordi Lara a l’escriure aquesta obra.
3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article d’en Brauli Tamarit titulat «Recurs Econòmic Ciutadà», publicat el diumenge, 14 d’abril del 2019, a «El Punt Avui+».
Recurs Econòmic Ciutadà.
«Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs i el seu equip crearen el Centre d’Estudis Joan Bardina i dissenyaren el Sistema General, un model polític i econòmic amb (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-recurs-economic-ciutada-cat.htm
Agraïm la col·laboració d’en Brauli Tamarit, i també de la Dolors Marin, Jordi Griera i Martí Olivella que, amb les seves esmenes, han participat en la millora de la redacció d’aquest article d’en Brauli Tamarit.
4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en anglès, francès i italià del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de l’Agustí Chalaux de Subirà titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus» en aquests tres idiomes.
Agustí Chalaux va voler amb aquest article reivindicar que les nenes i nens catalans aprenguin, a més del català, diferents idiomes des de la més tendra infantesa. Un exemple extensible a la resta de la Humanitat. Chalaux contrasta aquesta iniciativa amb la política contrària aplicada durant la tirania de Francisco Franco de no permetre la integració dels migrants en el territori de destinació i dividir la societat entre gent nativa i gent vinguda de fora.
Agraïm la labor de la traductora professional Loto Perrella, per facilitar-nos les tres noves versions d’aquest article.
Els enllaços de les diferents versions són:
English:
The language school of the Bordeaux doctor.
«A typical example of learning while playing is that of a doctor from Bordeaux, who became famous at the beginning of the twentieth century. This doctor, which was known by all as a devout Catholic, once went to (…)».
Français :
L’école de langue du docteur de Bordeaux.
« On trouve un exemple typique d’apprentissage par le jeu dans le cas d’un docteur de Bordeaux qui devint fameux au commencement du siècle (XX). Ce médecin, connu par tout le monde comme très catholique, un fois se déplaça à (…) ».
Italiano:
La scuola di lingue del medico di Bordeaux.
«Un esempio tipico di studio attraverso il gioco è quello di un medico di Bordeaux famoso agli inizi del secolo scorso (XX). Questo medico, che tutti conoscevano come un buon cattolico, una volta andò a (…)».
Català:
L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus.
«Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començaments de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (…)».
Castellano:
La escuela de idiomas del maestro de Burdeos.
«Un ejemplo típico de aprendizaje lúdico es el de un médico de Burdeos que se hizo famoso a principios de siglo (XX). Este médico, que todo el mundo conocía como muy católico, una vez fue a (…)».
5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Vaig a plasma, en torno i plasmo», escrit per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Dolors Marín Tuyà, article publicat en el rotatiu «Penedès Econòmic» l’abril del 2019.
Agraïm la col·laboració de la Dolors Marín per la redacció d’aquest article.
Vaig a plasma, en torno i plasmo.
«Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-vaig-a-plasma-en-torno-i-plasmo-cat.htm
6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article dels autors Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas titulat «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», publicat al rotatiu «Ara» el dimarts, 23 d’abril del 2019.
Per què ens autoinculpem amb els Jordis?
«Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/ara-per-que-ens-autoinculpem-amb-els-jordis-cat.htm
7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat, escrit per l’enginyer agrònom Isidre Martínez, titulat «Temps de refer velles aliances», publicat en la revista «Bioeco Actual», el maig de 2019.
El nostre agraïment als responsables d’aquesta publicació «Bioeco Actual» per permetre’ns reproduir aquest escrit.
Temps de refer velles aliances.
«Als anys 70 i 80, trobar un aliment produït de forma biològica, com es deien llavors, era tota una proesa, només destinada a alguns consumidors una mica (…)».
8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del rotatiu digital «Russia Today», titulat «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», publicat el dimarts, 18 de febrer de 2019.
Des d’aquí repetim el nostre agraïment a la traductora Loto Perrella per fer possible les versions corregides en català i en castellà de l’article «¿Has oído nunca hablar de Curitiba?», a més de les versions en anglès i francès, l’anunci de la recuperació dels quals curiosament ha coincidit en el temps amb la decisió del govern veneçolà de recuperar i modernitzar els espais públics de barris i ciutats. No sabem si la coincidència ha estat fruit d’una eficient i vera transmissió d’informació, és una simple sincronicitat. Us en fem una introducció prèvia explicant els detalls.
Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.
«El programa apunta a «restarle espacio a la violencia», fomentando el encuentro de los ciudadanos y generando empleo entre los jóvenes (…)».
9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) titulat «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», publicat el dimecres, 8 de maig del 2019.
Recordem que, en el seu moment, l’Agustí Chalaux (1911-2006), qui fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Joan Bardina i el seu primer President, es va postular com a partidari de la gratuïtat dels transports públics, tot esclarint que, segons ell, cal que els passatgers utilitzin un títol de transport que els identifiqui a l’entrada i a la sortida. D’aquesta manera es pot saber quines són les necessitats dels passatgers, la qual cosa facilita la planificació dels transports. Aquesta darrera mesura identificativa ja està sent aplicada en alguns dels sistemes de transports a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Qui és membre d’honor de la nostra associació, l’enginyer Jordi Griera, recorda que anys enrere a Barcelona hi havia persones que compraven un sol títol de transport públic, entraven en un vehicle de recorregut circular i s’hi estaven tota la tarda asseguts donant voltes. En Griera recolza la mesura identificativa propugnada per en Chalaux, però proposa que el títol de transport d’una conrubació tingui un preu mínim amb independència de la distància que es recorri, una mena de tarifa plana per tothom amb tal que no es penalitzi les persones que han de fer més llargs recorreguts.
Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït.
«La mesura beneficiarà tant els 600.000 habitants com els turistes el 2020, i té per objectiu pal·liar les desigualtats socials existents (…)».
10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.
Hem introduït, dins dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Conversió de gas en electricitat», del testimoni d’Agustí Chalaux repetit en diverses ocasions, recordat i recuperat per Brauli Tamarit.
Conversió de gas en electricitat.
«El transport del gas per a consum humà a cadascuna de les edificacions on es subministra pot resultar perillós perquè (…)».
http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-conversio-de-gas-en-electricitat-cat.htm
11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).
En ocasió de les properes eleccions municipals a Catalunya i a l’Estat espanyol, us recordem el recull titulat «Municipalització i urbanisme», fet en català, de propostes polítiques i econòmiques d’aplicació a nivell d’ajuntaments i barris que el Centre d’Estudis Joan Bardina oferim a disposició de tothom. Darrerament, aquest dossier ha estat ampliat amb alguns elements més.
12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.
Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del «Canal 3/24» escrit per Xavier Duran, titulat «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», publicat el dijous, 9 de maig del 2019.
Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics.
«Diversos estudis també han detectat fàrmacs al riu Segre i drogues d’abús en aigües residuals de Barcelona (…)».
13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).
Us recordem l’article redactat per l’escriptora Teresa Sala on relata el cas de l’empresari Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), article en el que hem substituït la fotografia del primer semàfor SOP, per una altra del mateix Benito Muros amb una bombeta «Actua Vida E27» a la mà, bombeta SOP de la que demanem nous inversors valents per a facilitar la seva producció.
Català:
Bombetes solidàries.
«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm
Castellano:
Bombillas solidarias.
«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm
English:
Solidary light bulbs.
«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm
Français :
Ampoules solidaires.
« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm
Italiano:
Lampadine solidali.
«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm
Esperanto:
Solidaraj ampoloj.
«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm
Galego:
Lámpadas solidarias.
«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm
14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.
Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en català titulat «Picarol al gat» i els articles en castellà titulats «En polémica» («En polèmica»), «Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»), i «Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»):
«En polémica» («En polèmica»). Dissabte, 13 d’abril de 2019.
«Con el compañero y amigo Juan Pedro Ciganda, hemos tenido oportunidad y el gusto de polemizar en innumerables oportunidades y seguramente lo seguiremos haciendo, porque ese es en definitiva uno de los instrumentos que nos da la vida para aprender y avanzar (…)».
[«Amb el company i amic Juan Pedro Ciganda, hem tingut oportunitat i el gust de polemitzar en innombrables oportunitats i segurament ho continuarem fent, perquè aquest és en definitiva un dels instruments que ens dóna la vida per a aprendre i avançar (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/13/en-polemica/
«Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»). Dilluns, 22 d’abril de 2019.
«Al día de hoy el desarrollo de la tecnología es tal que las «actividades administrativas» que se realizan a nivel de los Estados, los municipios, las comunas, por seres humanos, pueden ser sustituidas con la consiguiente economía en los costos presupuestales del Estado que ello significa (…)».
[«Al dia d’avui el desenvolupament de la tecnologia és tal que les «activitats administratives» que es realitzen a nivell dels Estats, els municipis, les comunes, per éssers humans, poden ser substituïdes amb la consegüent economia en els costos pressupostaris de l’Estat que això significa (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/22/disyuntiva-de-hierro/
«Picarol al gat». Dissabte, 27 d’abril de 2019.
«Diuen que els ratolins reunits en assemblea per a preservar les seves vides van resoldre per unanimitat posar-li un picarol al gat. El problema va passar a ser llavors qui li posava el picarol al gat. Una mica d’això està passant amb l’acord generalitzat que cal reformar la Seguretat Social. Tots coincideixen i hem escoltat els més variats arguments (…)».
http://eso-gris.blog.pangea.org/ca/2019/04/27/cascabel-al-gato/
«Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»). Dijous, 2 de maig de 2019.
«Con el coterráneo Henry Engler (ambos nacimos en Paysandú), fuimos contemporáneos en los tiempos de CUDES (Centro Único de Estudiantes Sanduceros), y más particularmente con Walter, su hermano mayor: el Chody, también como Henry recibido de médico en Suecia, lamentablemente ya fallecido. Eran épocas de efervescencia ideológica particularmente por la influencia de Cuba revolucionaria. En la Paysandú industrial eso se vivía intensamente (…)».
[«Amb el coterrani Henry Engler (tots dos vam néixer a Paysandú), vam ser contemporanis en els temps del CUDES (Centre Únic d’Estudiants Sanducers), i més particularment amb Walter, el seu germà major: el Chody, també com Henry que va obtindre el títol de metge a Suècia, lamentablement ja mort. Eren èpoques d’efervescència ideològica particularment per la influència de la Cuba revolucionària. En la Paysandú industrial això es vivia intensament (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/05/02/con-el-doctor-henry-engler/
Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari, col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, en proporcionar-nos aquests articles.
15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.
L’equip del lloc web «Ser y actuar» (https://seryactuar.org) que, amb el seu propi criteri, aporta informacions i documents en castellà sobre la part de la realitat que desconeixem, però que ens ajudaria a obrir més la nostra consciència i més ens consta conèixer, envia els seus butlletins mitjançant el seu llistat de correu.
Darrerament, la seva anterior llista de correu va ser cancel·lada degut a unes suposades protestes d’uns usuaris el propòsit de les quals no era que ells mateixos no rebessin aquests butlletins, sinó que no els rebessin la totalitat dels destinataris.
Això ha suposat la necessitat de crear una nova llista de correu gairebé partint de zero i una dràstica disminució dels beneficiaris d’aquesta llista.
Davant d’aquesta situació injusta, us informem que podeu rebre de nou els següents butlletins d’aquest projecte, mitjançant l’enllaç que us assenyalem a continuació:
16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.
Una cop més us recordem que el Centre d’Estudis Joan Bardina és una entitat demòtica, no política partidista. La distinció entre política i demòtica la deixa ben clara Lluís Maria Xirinacs. La nostra entitat ofereix tota la informació disponible en el nostre lloc web a tots els partits polítics que participen en cada contesa electoral, però la nostra finalitat com a entitat no és donar suport a una sola de les opcions, encara que podem fer les valoracions i opinions que vulguem de cada partit o candidatura.
A continuació, us oferim unes cites de Lluís Maria Xirinacs, algunes de les quals tenen relació amb el que us hem explicat en les línies precedents.
«Massa i poble». Dijous, 3 de febrer del 2000:
«La lluita per escons parlamentaris divideix el poble i l’exercici de l’assemblea, com el nom indica (ad-similare), uneix el poble».
«Als partits polítics». Divendres, 4 de febrer del 2000:
«Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història on els polítics s’han dedicat a impedir i suplantar la voluntat del poble, i de caminar cap a dies millors, en què aprengueu a permetre que es generi i a obeir la voluntat del poble? ¿No és cert que la política és massa important com per a abandonar-la en mans dels polítics?».
«El deure de la independència». Diumenge, 26 de març del 2000:
«Perquè independència vol dir dues coses: no deixar-se manipular (cosa que agrada a molts) i col·laborar a tots els nivells (cosa que no agrada a molts). L’oblit de la dimensió col·lectiva i comunitària de la independència pot fer a l’anarquisme convertir-se en liberalisme individualista. Caldrà, doncs, esmenar el liberal: «Fes allò que vulguis» amb la correcció llibertària de bona llei: «Però d’acord amb els altres en allò que els afecti»».
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.