1. Presentació.
2. Web Bardina: Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
3. Web Bardina: «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven», per Zahida Membrado amb Benito Muros.
4. Web Bardina: «Incendis forestals», per Joan Baiget i Solé.
5. Web Bardina: «Reforestació. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux de Subirà, en català, castellà, anglès, francès i italià.
6. Web Bardina: «Torns per a cada gremi» per Agustí Chalaux de Subirà.
7. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Nota a peu de document en totes les versions.
8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Avui he arribat als 80 anys», i «Sobre una nota de Roberto Savio», de Jorge Aniceto Molinari.
9. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.1. Presentació.
En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim una entrevista concedida a Martí Olivella, autor del llibre «El poder del diner», on descriu l’evolució del primer any de la moneda local de Barcelona, el REC.
A continuació, us oferim un article on es dona la paraula a l’empresari i activista mediambiental, Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), on descriu la situació actual del seu projecte i fa una crida a inversors ètics per a que hi col·laborin.
L’informàtic Joan Baiget ens facilita un escrit dient-nos que la manca de protecció i manteniment dels boscos a Catalunya és la principal causa dels incendis que pateixen. A continuació, us oferim la proposta de manteniment dels boscos redactada pel fundador i primer president del Centre d’Estudis Joan Bardina, Agustí Chalaux, tot recordant una experiència aplicada al Tirol italià, dins un relat que ara tenim en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià).
També del relat d’Agustí Chalaux és l’escrit següent reivindicant l’aplicació de torns a tots els gremis del mercat i no només al de les farmàcies. Una mesura que, generalitzada, ajuda a mantenir el dret laboral al descans diari, setmanal i anual de les treballadores i treballadors, amb independència de si pertanyen a un petit o gran comerç.
La nostra traductora Loto Perrella ens ha localitzat una interessant postdata a l’escrit de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo titulat «Has sentit parlar de Curitiba?». Aquesta postdata ens introdueix al llibre «Capitalisme Natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins, que conté una referència a l’esmentat cas de política ètica i ecològica reeixida en aquesta ciutat del Sud del Brasil. La postdata esdevé nota a peu de document en els cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià) en els quals l’escrit de Dario Fo està actualment disponible en el nostre lloc web.
Celebrem els 80 anys del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, el qual ens aporta dos escrits en castellà reivindicant els seus orígens i on comenta la situació de deteriorament social que es va produint actualment.
Finalment, us recordem el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, que se celebra entre l’1 i el 5 d’agost del 2019. Sempre a la recerca de la veritat amagada de la història de la nació catalana, superant les manipulacions de la qual és víctima. Us recomanem la vostra assistència i participació.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
http://bardina.org
2. Web Bardina: Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’«Entrevistes», amb l’entrevista titulada «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari» concedida a en Martí Olivella, publicat en el web «Economia Social i Solidària», el divendres, 26 de juliol del 2019.
Agraïm la col·laboració del mateix Martí Olivella per fer-nos arribar aquest text.
Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.
3. Web Bardina: «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven», per Zahida Membrado amb Benito Muros.
Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’opinió, amb l’article titulat «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven» escrit per Zahida Membrado amb la col·laboració de l’empresari i activista mediambiental Benito Muros, publicat en el rotatiu «Ara», el diumenge, 28 de juliol del 2019.
Agraïm la col·laboració del mateix Benito Muros per fer-nos arribar aquest article.
Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven.
«Cada any es compren i es tiren a tot el món 7.000 milions de bombetes, l’equivalent a mil camps de futbol plens fins a dalt. El pilot i activista Benito Muros n’ha dissenyat (…)».
4. Web Bardina: «Incendis forestals», per Joan Baiget i Solé.
Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’opinió, amb l’article titulat «Incendis forestals» escrit per Joan Baiget i Solé, publicat en el rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 28 de juliol del 2019.
Agraïm la col·laboració de la psicòloga i membre de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, per facilitar la publicació d’aquest article i per fer-nos-el arribar.
Incendis forestals.
««No hi ha cap problema d’incendis forestals», em va dir fa 25 anys el director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (q. e. p. d.) (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/joan-baiget-sole-incendis-forestals-cat.htm
5. Web Bardina: «Reforestació. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux de Subirà, en català, castellà, anglès, francès i italià.
Hem corregit, dins de l’apartat d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en català i castellà, i hem introduït la traducció en els apartats equivalents en anglès, francès i italià del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Reforestació. Experiència del Tirol italià», amb guió d’Agustí Chalaux de Subirà, i transcripció i dibuix de Brauli Tamarit.
Agraïm la col·laboració de la traductora professional Loto Perrella, per facilitar-nos les versions anglesa, francesa i italiana d’aquest escrit.
Els enllaços de les diferents versions són:
Català:
Reforestació. Experiència del Tirol italià.
Al Tirol italià s’aplicà un sistema de reforestació responsable i al qual s’afegiren posteriorment els propietaris particulars.
http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-reforestacio-la-experiencia-del-tirol-italia-cat.htm
Castellano:
Reforestación. La experiencia del Tirol italiano.
En el Tirol italiano se aplicó un sistema de reforestación responsable y al cual se añadieron posteriormente los propietarios particulares.
English:
Reforestation of the woods. The experience in the Italian Tyrol.
In the Tyrol Italian applied a system of responsible reafforestation and at which appended later the particular owners.
Français:
Reboisement. L’expérience du Tyrol italien.
Au Tyrol italien s’appliqua un système de reforestation responsable et auquel s’ajoutèrent postérieurement les propriétaires particuliers.
Italiano:
Rimboschimento. L’esperienza del Tirolo italiano.
Nel Tirolo italiano è stato applicato un sistema di rimboschimento responsabile a cui sono stati successivamente aggiunti i proprietari privati.
6. Web Bardina: «Torns per a cada gremi» per Agustí Chalaux de Subirà.
Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’«Altres propostes polítiques i econòmiques», amb l’escrit titulat «Torns per a cada gremi» fruit del record de les explicacions de l’Agustí Chalaux quan en Brauli Tamarit col·laborava en la recuperació de l’obra «Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui», de Lluís Maria Xirinacs.
Torns per a cada gremi.
«Agustí Chalaux (2011-2019) proposa, en el seu «Sistema General», la constitució de gremis que agrupin a tots les professionals mercantils de cada especialitat. L’adscripció a cada gremi és (…)».
http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-torns-per-a-cada-gremi-cat.htm
7. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Nota a peu de document en totes les versions.
Hem introduït una nota a peu de document informant de l’obra «Capitalisme natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins, dins de les cinc versions de l’article titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo, en català, castellà, anglès, francès i italià.
Agraïm la col·laboració de la traductora Loto Perrella que ha trobat aquesta nota a peu de document en una pàgina web que reprodueix l’article, tot i que no és la pàgina original on vam trobar-lo per primer cop amb les imatges. Podem consultar, doncs, aquesta la nota en totes les versions de l’article dins el lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Els enllaços de l’article en les seves diferents versions disponibles són:
Català:
Has sentit mai parlar de Curitiba?
«Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària».
http://www.bardina.org/propostes/dario-fo-has-sentit-mai-parlar-de-curitiba-cat.htm
Castellano:
¿Has oído nunca hablar de Curitiba?
«Historia de como el arquitecto y alcalde Jaime Lerner transformó,con su honestidad e ingenio, la ciudad brasileña de Curitiba en una isla peatonal y solidaria».
http://www.bardina.org/propuestas/dario-fo-has-oido-nunca-hablar-de-curitiba-es.htm
English:
Did you ever hear about Curitiba?
«A history of how architect and mayor Jaime Lerner transformed with his honesty and ingenuity the Brazilian town of Curitiba in a solidary traffic island».
http://www.bardina.org/suggestions/dario-fo-did-you-ever-hear-about-curitiba-en.htm
Français:
Avez-vous écouté parler de Curitiba?
« Histoire de l’architecte et maire Jaime Lerner et de comment avec son honnêtteté et ingéniosité il a transformé la ville brésilienne de Curitiba en un quartier piétonnier et solidaire ».
http://www.bardina.org/propositions/dario-fo-avez-vous-ecoute-parler-de-curitiba-fr.htm
Italiano:
Hai mai sentito parlare di Curitiba?
«Storia di come l’architetto e sindaco Jaime Lerner trasformò, con la sua onestà e genialità, la città brasiliana di Curitiba in un’isola pedonale e solidale».
http://www.bardina.org/proposte/dario-fo-hai-mai-sentito-parlare-di-curitiba-it.htm
8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Avui he arribat als 80 anys», i «Sobre una nota de Roberto Savio», de Jorge Aniceto Molinari.
Hem introduït en el blog «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), els articles en castellà titulats «Hoy he llegado a los 80 años» («Avui he arribat als 80 anys») i «Sobre una nota de Roberto Savio», accessibles mitjançant els enllaços següents:
«Hoy he llegado a los 80 años» («Avui he arribat als 80 anys»). Diumenge, 21 de juliol del 2019.
«Sé compañeros que hay una gran preocupación luego de lo que viene ocurriendo en particular en nuestra América. Se trata de no retroceder, pero eso no nos puede llevar a no razonar donde estamos parados. La crisis que vive la predominancia del modo de producción capitalista es irreversible y se agrava (…)».
[«Sé companys que hi ha una gran preocupació després del que va esdevenint en particular a la nostra Amèrica. Es tracta de no retrocedir, però això no ens pot portar a no raonar on estem aturats. La crisi que viu la predominança de la manera de producció capitalista és irreversible i s’agreuja (…)».]
https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/02/debate-de-ideas-ii/
«Sobre una nota de Roberto Savio». Dimecres, 24 de juliol del 2019.
«Es un tanto extensa para lo que se acostumbra en este tipo de columnas, pero no quiero al dar mi opinión privar al lector de todos los elementos de juicio. Savio es un conocido y prestigioso periodista y su opinión me es útil para tratar de explicar mejor mi propia opinión (…)».
[«És una miqueta extensa per al que s’acostuma en aquest tipus de columnes, però no vull en donar la meva opinió privar al lector de tots els elements de judici. Savio és un conegut i prestigiós periodista i la seva opinió m’és útil per a tractar d’explicar millor la meva pròpia opinió (…)».]
https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/24/sobre-una-nota-de-roberto-savio/
9. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.
Compartim amb vosaltres el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, que es realitza a Montblanc amb el propòsit d’intentar recuperar una història catalana més fidel als fets, després de segles d’una censura sistemàtica per part dels poders que han tenallat la nació catalana al llarg del temps.
Seminaris.
Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019).
6a Universitat Nova Història.
De l’1 al 5 d’agost del 2019.
Montblanc (Conca de Barberà).
Convent de Sant Francesc, carrer Miquel Alfonso.
Informació general:
https://www.inh.cat/universitat
Programa:
Dijous, 1.
De 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí. Rebuda, inscripcions i acreditacions.
2/4 de 12 del migdia. Presentació de la universitat.
- Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història.
- Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
- Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt.
- Jaume Marvà, economista «L’Institut Nova Història i el canvi de paradigma».
2/4 d’1. El Poble que Canta: «Benvinguda», direcció d’En Jordi Llobet.
A la 1 del migdia. Conferència inaugural: Roger Mallola, doctorand en estudis europeus: «censura política i raó d’estat».
A les dues: Dinar.
2/4 de 4. Presentació del llibre d’En Pere Coll «Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent», a càrrec de l’autor.
2/4 de 5. Pep Mayolas: «Francisco de los Cobos y Molina, secretari d’estat de Carles I, o Francesc d’Alòs-Colom i Codina».
2/4 de 7. Xavi Llobet: «L’arquitectura catalana a Malta».
2/4 de 9: Sopar.
2/4 d’11 nit. Cinema a la fresca. Projecció del documental: «L’estigma?», d’En Martí Sans. Una visió de la gènesi, mutacions i pervivència dels prejudicis antijueus a casa nostra. Amb debat posterior amb el director.
Divendres, 2.
2/4 de 10 matí. Manel Capdevila: «La construcció naval catalana a l’illa de Malta».
2/4 de 12. Francesc Jutglar: «Zoònims catalans arreu del món».
A la 1. Presentació del llibre d’En Pep Mayolas «Erasme i l’imperi català de Carles I», a càrrec de l’autor.
A les 2. Dinar.
2/4 de 4. Llevant de taula: Homenatge a En Ramon Payàs, difusor de les «Homilies d’Organyà». A càrrec d’En Josep Sort, historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals, Creu de Sant Jordi.
2/4 de 5. Jordi Bilbeny: «Mitra i els orígens del cristianisme. La supervivència dels cultes a Catalunya».
2/4 de 7. Tast de vins de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 5€).
2/4 de 9. Sopar.
2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca. Documental «Desmuntant Leonardo», d’En Marc Pujolar i En Dani de la Orden. Produït per Pilar Montoliu. Basat en els estudis d’En Jordi Bilbeny. Amb debat posterior amb En Jordi Bilbeny.
Dissabte, 3.
2/4 de 10 matí. Joanjo Albinyana: «Semblances entre els Téllez d’Osuna i els Centelles d’Osona».
2/4 de 12. Víctor Cucurull: «Els Ariosto i els Aragó a la cort de Ferrara».
A la 1. Presentació de la novel·la de l’Imma Tubella «A cavall del vent», sobre la presència de la filla d’En Moctezuma a Catalunya, a càrrec de l’autora.
A les 2. Dinar.
2/4 de 4. Llevant de taula: Presentació de l’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC), a càrrec d’en Jordi Fornas, fundador de l’OAC i president de l’Autoritat Nacional Catalana.
A les 4. «De l’abjuració a l’execució. Una proposta per fer efectiva la DUI», a càrrec d’En Sebastià Sardiné, advocat i membre de «Juristes per la Independència».
2/4 de 5. Rafael Mompó: «Era Nicolau de Cusa de Sagunt? Revisió d’una vella polèmica».
2/4 de 7. Carme Jiménez Huertas: «Ve el català del llatí?».
2/4 de 9. Sopar.
2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca: projecció del documental «Mossos d’Esquadra.cat», de l’Ignasi P. Ferré. Una història de la Policia Catalana, des del 1640. Amb debat posterior amb el director.
Diumenge, 4.
De 8 a 11 del matí. Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc amb En Pere Alzina, biòleg i guia de natura.
A 2/4 de 12. Lluís Maria Mandado: «Orland i el traspàs a Castella de la història catalana».
A la 1. Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», a càrrec del mateix autor.
A les dues. Dinar.
2/4 de 4. Llevant de taula: amb en Bartomeu Mestre «Balutxo», escriptor: «Un procés sense Mallorca?».
2/4 de 5. Monterrat Montesinos: «La Conquesta catalana de Granada i el Gran Capità».
2/4 de 7. Rafel Vallbona: «Eines per convertir la història en novel·la: de la documentació al capítol».
2/4 de 9. Sopar.
2/4 d’11 de la nit. Concert: Relk: «Camins de llum». Homenatge als presos polítics i als lluitadors per la llibertat de Catalunya.
Dilluns, 5.
A les 10. Montserrat Camps: «La llengua catalana i el Lazarillo de Tormes».
A les 12. Taula rodona: «Recuperar el passat per guanyar el futur»:
- Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
- David Raventós, Directe 68.
- Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art.
- Núria Breu Benach, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.
Presenta i modera: Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida.
A les dues. Dinar.
2/4 de 5. Conferència de clausura. Francesc Forn, historiador: «Arrelar-se a la terra, arrelar-se a la història».
Amb la col·laboració i suport:
Institut Nova Història, Ajuntament de Montblanc, Nova Conca, Fundació Catalunya Estat, Cercle Català de Negocis, Reagrupament, Solidaritat per la Independència, Catalunya Acció, Indrets del Record, Centre d’Estudis Joan Bardina, Updic, Associació de Practicants de la Psicoestètica, Iddix, Intergrid, l’Orwell, Memorial 1714, Rius de Llibertat, Fundació Reeixida, Independència i Progrés, Directe 68, Fusic, Llengua Nacional, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Organització per l’Alliberament de Catalunya, Associació de Veïns Cappont (Lleida), DHisCat, La Gota Catalana, Ateneu Independentista d’Arenys de Munt.
«Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure… la pròpia història».
Paulo Freire (1921-1997).
«La història s’assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa».
Lleó Tolstoi (1828-1910).
«La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats».
Geoffrey Barraclough (1908-1984).
«Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat. Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda».
Simone Weil (1909-1943).
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.