Dins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s’està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 12 de gener, es presentà la següent ponència: «Mobilitzacions globals: noves formes de fer política» i va anar a càrrec de Éric Toussaint, president del CADTM.
Organitzadors: Centre d’Estudis Joan Bardina – Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF – Fundación Viento Sur – Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) – Justícia i Pau – NOVA. Centre per a la Innovació Social
Esther Vivas representant de la Fundació Viento Sur, va presentar al conferenciant i va fer de moderadora.
Els temes a tractar eren: Quins reptes tenen els moviments socials? A quin punt estem ara? On som i cap on anem? Com influeix la crisi sistèmica actual?
Aquestes conferències tenen com a objectiu obrir un camí cap el Fòrum Social Català que es farà a Barcelona a finals de gener.
Va començar la xerrada fent una mica d’història dels moviments socials que s`han fet en els últims segles i de les transformacions laborals que la societat n`ha obtingut: reduccions de les jornades laborals, reivindicacions de cada primer de maig etc.
Els moviments internacionals com una demanda social ja existien, però en els anys 50 i 60 hi havia una manca d’organització internacional.
L’any 1968, és un moviment que abasta a tota la joventut i desemboca sobre una nova generació militant i aquesta generació plantejava la revolució a curt termini.
Però no va ser així, aquesta explosió no va succeir.
Arriba l’ofensiva neoliberal del capital i a l’any 1982 la crisi del deute del tercer món, i d’aquesta fase encara no ens n`hem sortit.
L’ofensiva imperialista ataca als pobles del sud (lluita cubana, pobles d’Àsia i Àfrica), i en els anys 80 i 90 ens converteix en un reflux.
Apareix llavors la crisi financera, econòmica, climàtica, migratòria, i tot i aquesta crisi l’ofensiva segueix. Ofensiva que és del capital contra el treball i del imperialisme contra els pobles del sud.
Les experiències per tractar de contrarestar l’ofensiva van desembocar en un moviment: l’antiglobalització o altermundisme.
Amb els atemptats del 11 de setembre van intentar desmuntar aquests moviments d’antiglobalització.
Llavors s’organitzen els Fòrums Mundials, a Porto Alegre, a Bombai, a Nairobi, amb quantitat de delegacions, de participants i de debats, la resposta majoritària va ser una reacció contra el capitalisme.
També els moviments socials han tingut moltes dificultats i va explicar els exemples d’Itàlia i Brasil.
Ara tenim el repte de reorganitzar-nos, tenim que respondre a una iniciativa nova molt confusa, però que presenta una proposta molt interessant: Chàvez va parlar d’organitzar la Quinta internacional.
La decisió de convocar una reunió per el 2010 estaria a favor de tenir un diàleg internacional entre partits, tractant de dotar-se d’un nou instrument, seria fer un front anticapitalista. Si Morales, Chavez, Corea es reuneixen i tracten de clarificar els moviments socials que siguin autònoms, fent campanyes comunes per tal de construir una estratègia per lluitar contra el capitalisme.
Es vol un socialisme d’autogestió i de llibertat, per poder acabar amb l’opressió.
Va acabar dient que ens cal una elaboració i planificació d’estratègies per a poder donar resposta a la crisi global.
A continuació es va obrir un torn de preguntes. L’aula on es va fer aquesta exposició era plena de gom a gom, les mans alçades per demanar paraula eren forces i degut a l’horari establert per finalitzar l’acte es va haver de limitar les consultes que el públic adreçava al conferenciant.