L’imperialisme i la dependència econòmica són les causes del subesenvolupament

2210-5pEl dijous 22 d’octubre el ICEA va portar a terme una nova xerrada-debat titulada «Crisi i Organismes internacionals» a la seu social d’Agermanament organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis Joan Bardina. En ella, Lluís Rodríguez, membre del ICEA, ens va aproximar a la realitat de la crisi a nivell internacional.

Davant la presència d’una quinzena de persones, l’institut va analitzar les causes històriques fonamentals dellogoPetit subdesenvolupament dels països del sud, això és, el colonialisme, l’imperialisme i la dependència econòmica, per a situar-nos en els dos problemes bàsics actuals: el subdesenvolupament estructural i la crisi econòmica i alimentària.

Les causes de l’actual crisi en aquests països es poden buscar en la caiguda de la taxa de guany a nivell mundial i la desregulació financera. En aquest sentit, segons l’institut, s’auguren diversos possibles escenaris futurs, «encara que el difícil és determinar realment en com ens trobem»:

Com a conseqüència de les crisis econòmiques al mateix temps s’acceleren les crisis alimentàries que han afeblit les estratègies de supervivència dels pobres. Aquesta recessió que afecta a gran part del món de forma simultània, dificulta aplicar polítiques econòmiques especifiques i l’ajuda d’uns països a uns altres. Per altra banda la major integració en aquests últims 20 anys en l’economia mundial (a nivell financer i comercial) els fa més vulnerables a les fluctuacions dels mercats internacionals, desenvolupant una economia informal i de menor despesa social per part dels governs.

Finalment es va realitzar un debat obert, en el qual es va advocar per superar el marc econòmic capitalista, a través una veritable sortida humana, justa i autogestionada. Entre els temes del debat es va tractar el saber quan un sistema econòmic està esgotat i pot haver un canvi. Les respostes anaven en la línea d’evidenciar la dificultat de saber-lo doncs moltes vegades un canvi obeïx a contradiccions internes del sistema i en ocasions a necessitats de la classe dirigent, com pot ser el pas del feudalisme al capitalisme. També es va explicar que en ocasions es produïx un canvi en la gestió del sistema econòmic i social com per exemple el pas de gestió keynesiana per la neoliberal dintre del mateix capitalisme. En l’estat espanyol el capitalisme va passar d’una economia feixista centralitzada a una obertura en els 60 per a sortir de l’estancament i a una democràcia parlamentària i de pacte social per a aconseguir imposar reconversions salvatges contra la classe treballadora. El futur del capitalisme pot ser una mutació, segurament a pitjor per a les classes populars.

En el debat es van tractar també les alternatives al capitalisme que no fossin el model soviètic per als paises subdesenvolupats. En aquest sentit les intervencions van girar entorn de que tant a nivell teòric com històric s’han desenvolupat models que poden ser aplicats. Històricament es va parlar del moviment de països no-alineats que aplicaven models de cogestió amb la classe treballadora. Així mateix es va defensar el model de les col·lectivitzacions en la guerra civil espanyola.

Per a fer-nos una idea real de la situació en la qual ens trobem, el ponent va fer ús d’estadístiques oficials: 1.020 milions de persones passen fam el 2009, segons el darrer informe de l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Programa Mundial d’Aliments (PMA). D’altra banda, el nombre de treballadors pobres, és a dir, persones que no guanyen prou per a mantenir-se a si mateixos i a les seves famílies per sobre del llindar de la pobresa, pot augmentar fins a arribar a un total de 1.400 milions, la qual cosa representaria el 45% dels treballadors mundials segons el no-res revolucionari OIT.

Durant la conferència es van comentar també les propostes fetes pel fons Monetari Internacional i Banc Mundial i més extensament per l’Organització Internacional del Treball, la Confederació Sindical Internacional (socialdemòcrata), la Federació Sindical Mundial (comunista) i l’Associació Internacional dels Treballadors (anarcosindicalista).

Així mateix es van remenar possibles opcions amb l’objectiu de treure de la pobresa i la desigualtat als països del sud sobre la base de tres aspectes fonamentals segons el ponent: la satisfacció de les necessitats i un desenvolupament a escala humana, el desenvolupament d’un model productiu de propietat social, cooperatiu i autogestionari, i el desenvolupament d’un model autocentrat doncs és necessari produir per a les necessitats de la població d’un país i no per a l’exportació exclusivament.

http://iceautogestion.org/

Traduït de l’original castellà.

Aquesta entrada ha esta publicada en agricultura, autogestio, crisi, imperialisme, Lluis Rodriguez, Texts en castella, Texts en catala, xerrades-debats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada