Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».
3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».
4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).
5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.
6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.
7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.
9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.
10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia», articles en castellà de Jorge Aniceto Molinari.
1. Presentació.
En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem d’unes jornades sobre lluita no violenta que es faran a Valls, –la capital de la comarca de l’Alt Camp, a Catalunya–, a partir de l’11 de febrer del present any 2019 i unes altres a Barcelona per el següent mes de març.
A continuació compartim amb vosaltres la publicació de la versió alemanya del document «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“), amb la qual completem les versions d’aquest article en els vuit idiomes del nostre lloc web.
Aquest document condensa una sèrie d’informacions relatives a la moneda del Centre d’Estudis Joan Bardina afegint les aportacions més recents realitzades pel nostre soci d’honor, l’enginyer Jordi Griera.
Després, compartim l’article confeccionat per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, un veritable exemple de com es pot fer política ètica aplicant propostes concretes al servei de les persones.
Curitiba, sota l’alcaldia de l’arquitecte Jaime Lerner, es va convertir de fet en una illa peatonal i solidària. Quina diferència, per exemple, amb una ciutat de la mateixa grandària com Barcelona!, on diferents grups de pressió han imposat permanentment la preeminència del transport amb vehicle privat i l’adquisició de cotxe nou amb diners que els usuaris no tenen. Conèixer l’exemple contrari del cas de Curitiba és més necessari que mai, en uns temps on la producció de petroli ja es troba en davallada i on les imperatius de l’ecologia exigeixen una reconversió energètica urgent.
Aquest article està disponible en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i l’original italià), sent corregides les versions que ja estaven disponibles per fer-les més entenedores.
Conseqüència de la correcció de l’article anterior, us oferim una nova versió del nostre document en català «Municipalització i urbanisme», recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Tenim a la nostra disposició l’entrevista a la demògrafa Anna Cabré feta amb el periodista Andreu Bernils publicada a Vilaweb, que ens il·lustra sobre el cas català pel que respecta al seu sistema de reproducció. Agraïm a tots dos les facilitats que ens han ofert.
El psicòleg Albert Vidal ens informa de la iniciativa de la sectorial de psicòlegs de l’Assemblea Nacional Catalana de no pagar la quota del consell estatal, mantenint l’adhesió a la del consell català.
El nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar l’enllaç d’un vídeo on ell mateix participa en un programa de la televisió pública del seu país.
Jorge Molinari ens explica la problemàtica de les pensions i jubilacions, començant per la primera seguretat social implantada a Alemanya amb Bismarck, i com actualment el sector públic es veu perjudicat per l’evasió fiscal que disminueix els ingressos dels estats, ingresos necessaris per mantenir aquesta seguretat social.
En aquest anàlisi s’imposa la necessitat d’establir un impost sobre cada transacció monetària, dins d’un moneda completament telemàtica.
El mateix Jorge Molinari ens ha fet arribar diferents articles que hem publicat en castellà dins del bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria».
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
http://bardina.org
2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».
Exposició @efecteGEZI,
de l’institut Català Internacional per la Pau.14 de febrer, 21 h., Institut d’Estudis Vallencs.
Projecció de la pel·lícula Selma,
en col·laboració amb Cineclub Valls.20 de febrer, 19h30′, Escola Enxaneta.
Taula rodona: «L’estratègia de la lluita noviolenta per fer efectiva la República Catalana».
Amb Martí Olivella (Novact), Núria Roig (Fundació Randa), Ignasi Termes (Òmnium) i Joan Torres (ANC).23 de febrer, matí, Escola Enxaneta.
Tallers de lluita no violenta.
(a càrrec de formadors de Lluitanoviolenta.cat):
10 h Com preparar una acció directa no violenta.
12h15′ Comunicacions segures i riscos legals.26 de febrer, 19h30′, Biblioteca Popular.
Versos contra la violència,
a càrrec de Di-llums d’Arts al Forn.#VallsPerLaRepública
Més informació en català a:
http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/valls-febrer-2019-jornades-de-lluita-no-violenta/
3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».
Us informem de les jornades de formació sobre cultura de pau i lluita no violenta que es realitzaran a la seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch aquest mes de març del 2019.
Teniu en més informació en català a:
4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).
Us informem que hem publicat la versió en alemany de l’article «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“).
Aquest article va ser creat inicialment com a reacció al tractament del tema de la moneda en un dels projectes de constitució per la nació catalana que s’han estat elaborant en els darrers temps. Però és aplicable també a qualsevol altra nació del món, o per part d’una comunitat d’estats amb moneda pròpia, com és la Unió Europea.
Amb la publicació d’aquesta versió de l’article en alemany ja disposem de totes les versions corresponents als vuit idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, esperanto i gallec.
La versió en alemany d’aquest article ha estat possible mercès a la labor de la traductora Maja Zoll i a la col·laboració econòmica facilitada per en Martí Olivella.
Les diferents versions disponibles d’aquest article són:
Deutsch:
Währung und Verfassung
„Ich glaube, dass Bankunternehmen für unsere Freiheit gefährlicher sind, als die Obrigkeit, die Polizei und die Armee zusammen. Wenn das amerikanische Volk es den Privatbanken je erlaubt, die Ausgabe ihres Geldes zu kontrollieren (…)”.
http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.pdf
Català:
La moneda i la constitució.
«Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.pdf
Castellano:
La moneda y la constitución.
«Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que los bancos privados controlen su moneda (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.pdf
English:
Money and constitution.
«I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties than standing armies. If the American people ever allow private banks to control the issue of their currency (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.pdf
Français :
La monnaie et la constitution.
« Je crois que les institutions bancaires sont plus dangereuses pour nos libertés que des armées complètes prêtes à combattre. Si le peuple américain permet un jour aux banques privées de contrôler sa monnaie (…) ».
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.pdf
Italiano:
La moneta e la Costituzione.
«Penso che le istituzioni bacarie sono più pericolose per le nostre libertà che eserciti completi pronti per combattere. Se il popolo americano un giorno permette che le banche private controllino la sua moneta (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.pdf
Esperanto:
Mono kaj konstitucio.
«Miaopinie la bankaj institucioj estas pli danĝeraj por nia libero ol tutaj batalpretaj armeoj. Se la usona popolo iam permesas ke la privataj bankoj kontrolu ilian valuton (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.pdf
Galego:
A moeda e a Constitución.
«Penso que as institucións bancarias son máis perigosas para as nosas liberdades que exércitos enteiros dispostos para o combate. Se o pobo americano permite un día que os bancos privados controlen a súa moeda (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.pdf
5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.
Aquest article, titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?», escrit pel autor teatral Dario Fo amb la seva dona Franca Rame i el seu fill Jacopo Fo, relata com l’arquitecte i urbanista Jaime Lerner és nomenat l’any 1971 alcalde de la ciutat brasilera de Curitiba, una urbs d’una grandària aproximada com la de Barcelona, i com va establir la primera gran illa de vianants en el centre de la ciutat. Lerner va convertir la seva ciutat en una illa peatonal i solidària.
Hem introduït aquest article en les versions en anglès i en francès, dins dels nous apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en aquests idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.
També hem corregit les versions catalana i castellana del mateix article. A aquestes labors s’afegeix la recuperació de la versió italiana, l’original, que també existia en el nostre lloc web l’any 2002, i que hem inclòs dins de la nova versió italiana de l’apartat «Altres propostes polítiques i econòmiques».
Agraïm la col·laboració de la traductora Loto Perrella que ha fet possible rescatar de l’oblit aquesta gesta política del qui fou alcalde de Curitiba i després governador de l’estat brasiler de Paraná, Jaime Lerner, a més de facilitar la creació dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en anglès, francès i italià.
Els enllaços de l’article en les seves diferents versions disponibles són:
Català:
Has sentit mai parlar de Curitiba?.
«Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària».
http://www.bardina.org/propostes/dario-fo-has-sentit-mai-parlar-de-curitiba-cat.htm
Castellano:
¿Has oído nunca hablar de Curitiba?.
«Historia de como el arquitecto y alcalde Jaime Lerner transformó,con su honestidad e ingenio, la ciudad brasileña de Curitiba en una isla peatonal y solidaria».
http://www.bardina.org/propuestas/dario-fo-has-oido-nunca-hablar-de-curitiba-es.htm
English:
Did you ever hear about Curitiba?
«A history of how architect and mayor Jaime Lerner transformed with his honesty and ingenuity the Brazilian town of Curitiba in a solidary traffic island».
http://www.bardina.org/suggestions/dario-fo-did-you-ever-hear-about-curitiba-en.htm
Français:
Avez-vous écouté parler de Curitiba?
« Histoire de l’architecte et maire Jaime Lerner et de comment avec son honnêtteté et ingéniosité il a transformé la ville brésilienne de Curitiba en un quartier piétonnier et solidaire ».
http://www.bardina.org/propositions/dario-fo-avez-vous-ecoute-parler-de-curitiba-fr.htm
Italiano:
Hai mai sentito parlare di Curitiba?.
«Storia di come l’architetto e sindaco Jaime Lerner trasformò, con la sua onestà e genialità, la città brasiliana di Curitiba in un’isola pedonale e solidale».
http://www.bardina.org/proposte/dario-fo-hai-mai-sentito-parlare-di-curitiba-it.htm
6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.
Hem fet una nova edició del document en català «Municipalització i urbanisme», selecció de propostes a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.
En aquest document hem actualitzat l’article titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?» escrit per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo d’acord amb les correccions realitzades.
L’enllaç del document actualitzat és el següent:
7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
Hem reproduït l’entrevista titulada «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho» que el periodista Andreu Barnils ha fet a la demògrafa Anna Cabré dins del diari digital Vilaweb.
Entrevista a la demògrafa, ara que es compleixen vint anys de l’obra «El sistema català de reproducció».
Agraïm la col·laboració de la demògrafa Anna Cabré i del periodista Andreu Bernils per facilitar la reproducció d’aquesta entrevista.
8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.
Hem reproduït l’article titulat «#NovullpagarConsejo» del psicòleg Albert Vidal i Raventós publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 3 de febrer del 2019.
«Tot va començar ara fa un any, quan 50 psicòlogues i psicòlegs de l’ANC vam demanar al nostre col·legi professional (COPC) que no (…)».
http://www.bardina.org/nw/escrits/albert-vidal-raventos-novullpagarconsejo-cat.htm
9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.
Hem introduït la pàgina per a visualitzar el vídeo en castellà «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», accessible mitjançant l’enllaç següent:
«El sistema de seguridad social y previsión social del Uruguay está basado en un Instituto central: el Banco de Previsión social, e Institutos paraestatales (profesionales universitarios, escribanos, bancarios, militares y policías) que completan abarcando al conjunto de la sociedad. Una de las características del sistema, salvo para la Caja Policial y Militar, es que en la Dirección están representados Gobierno, trabajadores y empresarios (…)».
[«El sistema de seguretat social i previsió social de l’Uruguai està basat en un Institut central: el Banc de Previsió social, i Instituts paraestatals (professionals universitaris, escrivans, bancaris, militars i policies) que completen abastant al conjunt de la societat. Una de les característiques del sistema, excepte per a la Caixa Policial i Militar, és que en la Direcció estan representats Govern, treballadors i empresaris (…)».]
Aquest vídeo va ser emès per primera vegada al febrer de 2006.
Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest material multimèdia.
10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia» de Jorge Aniceto Molinari.
Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà «Teoría práctica» («Teoria pràctica»), «Debate de ideas» («Debat d’idees»), «Las redes sociales» («Les xarxes socials»), «Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»), «Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional») i «Democracia» («Democràcia»), tots del nostre col·laborador a l’Uruguai Jorge Aniceto Molinari. Aquests articles són accessibles mitjançant els següents enllaços:
«Teoría práctica» («Teoria pràctica»). Divendres, 21 de desembre de 2018.
«Preferimos siempre para nuestros análisis tomar una nota bien elaborada y a partir de ahí marcar y desarrollar en que discrepamos. En este caso es una nota de Emir Sader, luego agregamos nuestro comentario. Es un tema además que tiene amplísima literatura».
[«Preferim sempre per a les nostres anàlisis prendre una nota ben elaborada i a partir d’aquí marcar i desenvolupar allò que discrepem. En aquest cas és una nota d’Emir Sader, després agreguem el nostre comentari. És un tema a més que té amplíssima literatura».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/21/teoria-practica/
«Debate de ideas» («Debat d’idees»). Dimecres, 26 de desembre de 2018.
«En lo personal le doy un valor muy grande al intercambio de ideas, porque me ayuda a comprender que es lo de mi exposición que al «otro» cuesta entender y por lo tanto me obliga a afinar, precisar mi exposición».
[«En allò personal li dono un valor molt gran a l’intercanvi d’idees, perquè m’ajuda a comprendre que és això de la meva exposició que l’«altre» li costa entendre i per tant m’obliga a afinar, precisar la meva exposició».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/26/debate-de-ideas/
«Las redes sociales» («Les xarxes socials»). Dilluns, 31 de desembre de 2018.
«Es apasionante. Acudimos a las redes sociales para debatir. Encontramos de todo. Ahora nos ayuda a tener la cabeza despejada para entender algunas expresiones, para tratar de comprender como se reacciona cuando se piensa que se es libre para opinar. Marx daba un enorme valor a todas las opiniones humanas, en la medida que ellas reflejaban situaciones que debían ser estudiadas, ello quiere decir que en muchas de ellas se refleja la miseria no sólo material sino espiritual en que se desarrolla la lucha de clases y la vida (…)».
[«És apassionant. Acudim a les xarxes socials per a debatre. Trobem de tot. Ara ens ajuda a tenir el cap clar per a entendre algunes expressions, per a tractar de comprendre com es reacciona quan es pensa que s’és lliure per a opinar. Marx donava un enorme valor a totes les opinions humanes, en la mesura que elles reflectien situacions que havien de ser estudiades, això vol dir que en moltes d’elles es reflecteix la misèria no només material sinó espiritual en què es desenvolupa la lluita de classes i la vida (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/31/las-redes-sociales/
«Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»). Dimarts, 8 de gener de 2019.
«Las relaciones económicas exigen que así como hay un litro, un kilo, un metro, debemos ir a la unidad de medida monetaria, eliminando los juegos especulativos que con la misma se hacen (…)».
[«Les relacions econòmiques exigeixen que així com hi ha un litre, un quilo, un metre, hem d’anar a la unitat de mesura monetària, eliminant els jocs especulatius que amb la mateixa es fan (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/08/nosotros-la-gente/
«Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional»). Dilluns, 21 de gener de 2019.
«Tenemos la convicción de que con el Fondo Monetario Internacional (FMI) está ocurriendo algo que la prensa en general y la especializada en particular no refleja. Vamos a partir para ello de un ejemplo que para nosotros en el Uruguay es muy cercano: el gobierno de Macri».
[«Tenim la convicció que amb el Fons Monetari Internacional (FMI) està succeint quelcom que la premsa en general i l’especialitzada en particular no reflecteix. Partirem per això d’un exemple que per a nosaltres a l’Uruguai és molt pròxim: el govern de Macri».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/21/fondo-monetario-internacional/
«Democracia» («Democràcia»). Dimecres, 30 de gener de 2019.
«Hoy hay un debate instalado en el mundo sobre la democracia. Vamos a tratar de explicar nuestro punto de vista; para ir al meollo del debate vamos a empezar por señalar que el centro actual del capitalismo tiende a ubicarse en China, gobernada por el Partido Comunista, fruto de las conquistas democráticas de la humanidad (…)».
[«Avui hi ha un debat instal·lat en el món sobre la democràcia. Tractarem d’explicar el nostre punt de vista; per a anar al moll del debat començarem per assenyalar que el centre actual del capitalisme tendeix a situar-se a la Xina, governada pel Partit Comunista, fruit de les conquestes democràtiques de la humanitat (…)».]
http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/30/democracia/
Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests documents.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació.