Jornades de lluita no violenta a Valls i Barcelona. «La moneda i la constitució» en alemany. Experiència de política ètica i solidària a Curitiba. Entrevista a la demògrafa Anna Cabré. Article del psicòleg Albert Vidal. Vídeo i articles amb en Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».
3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».
4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).
5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.
6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.
7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.
9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.
10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia», articles en castellà de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem d’unes jornades sobre lluita no violenta que es faran a Valls, –la capital de la comarca de l’Alt Camp, a Catalunya–, a partir de l’11 de febrer del present any 2019 i unes altres a Barcelona per el següent mes de març.

A continuació compartim amb vosaltres la publicació de la versió alemanya del document «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“), amb la qual completem les versions d’aquest article en els vuit idiomes del nostre lloc web.

Aquest document condensa una sèrie d’informacions relatives a la moneda del Centre d’Estudis Joan Bardina afegint les aportacions més recents realitzades pel nostre soci d’honor, l’enginyer Jordi Griera.

Després, compartim l’article confeccionat per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, un veritable exemple de com es pot fer política ètica aplicant propostes concretes al servei de les persones.

Curitiba, sota l’alcaldia de l’arquitecte Jaime Lerner, es va convertir de fet en una illa peatonal i solidària. Quina diferència, per exemple, amb una ciutat de la mateixa grandària com Barcelona!, on diferents grups de pressió han imposat permanentment la preeminència del transport amb vehicle privat i l’adquisició de cotxe nou amb diners que els usuaris no tenen. Conèixer l’exemple contrari del cas de Curitiba és més necessari que mai, en uns temps on la producció de petroli ja es troba en davallada i on les imperatius de l’ecologia exigeixen una reconversió energètica urgent.

Aquest article està disponible en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i l’original italià), sent corregides les versions que ja estaven disponibles per fer-les més entenedores.

Conseqüència de la correcció de l’article anterior, us oferim una nova versió del nostre document en català «Municipalització i urbanisme», recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Tenim a la nostra disposició l’entrevista a la demògrafa Anna Cabré feta amb el periodista Andreu Bernils publicada a Vilaweb, que ens il·lustra sobre el cas català pel que respecta al seu sistema de reproducció. Agraïm a tots dos les facilitats que ens han ofert.

El psicòleg Albert Vidal ens informa de la iniciativa de la sectorial de psicòlegs de l’Assemblea Nacional Catalana de no pagar la quota del consell estatal, mantenint l’adhesió a la del consell català.

El nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar l’enllaç d’un vídeo on ell mateix participa en un programa de la televisió pública del seu país.

Jorge Molinari ens explica la problemàtica de les pensions i jubilacions, començant per la primera seguretat social implantada a Alemanya amb Bismarck, i com actualment el sector públic es veu perjudicat per l’evasió fiscal que disminueix els ingressos dels estats, ingresos necessaris per mantenir aquesta seguretat social.

En aquest anàlisi s’imposa la necessitat d’establir un impost sobre cada transacció monetària, dins d’un moneda completament telemàtica.

El mateix Jorge Molinari ens ha fet arribar diferents articles que hem publicat en castellà dins del bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».

11-22 de febrer, Institut Narcís Oller.
Exposició @efecteGEZI,
de l’institut Català Internacional per la Pau.
14 de febrer, 21 h., Institut d’Estudis Vallencs.
Projecció de la pel·lícula Selma,
en col·laboració amb Cineclub Valls.20 de febrer, 19h30′, Escola Enxaneta.
Taula rodona: «L’estratègia de la lluita noviolenta per fer efectiva la República Catalana».
Amb Martí Olivella (Novact), Núria Roig (Fundació Randa), Ignasi Termes (Òmnium) i Joan Torres (ANC).23 de febrer, matí, Escola Enxaneta.
Tallers de lluita no violenta.
(a càrrec de formadors de Lluitanoviolenta.cat):
10 h Com preparar una acció directa no violenta.
12h15′ Comunicacions segures i riscos legals.26 de febrer, 19h30′, Biblioteca Popular.
Versos contra la violència,
a càrrec de Di-llums d’Arts al Forn.#VallsPerLaRepública

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/valls-febrer-2019-jornades-de-lluita-no-violenta/


3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».

Us informem de les jornades de formació sobre cultura de pau i lluita no violenta que es realitzaran a la seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch aquest mes de març del 2019.

Teniu en més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/cultura-de-pau-2019/


4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).

Us informem que hem publicat la versió en alemany de l’article «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“).

Aquest article va ser creat inicialment com a reacció al tractament del tema de la moneda en un dels projectes de constitució per la nació catalana que s’han estat elaborant en els darrers temps. Però és aplicable també a qualsevol altra nació del món, o per part d’una comunitat d’estats amb moneda pròpia, com és la Unió Europea.

Amb la publicació d’aquesta versió de l’article en alemany ja disposem de totes les versions corresponents als vuit idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, esperanto i gallec.

La versió en alemany d’aquest article ha estat possible mercès a la labor de la traductora Maja Zoll i a la col·laboració econòmica facilitada per en Martí Olivella.

Les diferents versions disponibles d’aquest article són:

Deutsch:

Währung und Verfassung

Ich glaube, dass Bankunternehmen für unsere Freiheit gefährlicher sind, als die Obrigkeit, die Polizei und die Armee zusammen. Wenn das amerikanische Volk es den Privatbanken je erlaubt, die Ausgabe ihres Geldes zu kontrollieren (…)”.

http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.pdf

Català:

La moneda i la constitució.

«Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.pdf

Castellano:

La moneda y la constitución.

«Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que los bancos privados controlen su moneda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.pdf

English:

Money and constitution.

«I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties than standing armies. If the American people ever allow private banks to control the issue of their currency (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.pdf

Français :

La monnaie et la constitution.

« Je crois que les institutions bancaires sont plus dangereuses pour nos libertés que des armées complètes prêtes à combattre. Si le peuple américain permet un jour aux banques privées de contrôler sa monnaie (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.pdf

Italiano:

La moneta e la Costituzione.

«Penso che le istituzioni bacarie sono più pericolose per le nostre libertà che eserciti completi pronti per combattere. Se il popolo americano un giorno permette che le banche private controllino la sua moneta (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.pdf

Esperanto:

Mono kaj konstitucio.

«Miaopinie la bankaj institucioj estas pli danĝeraj por nia libero ol tutaj batalpretaj armeoj. Se la usona popolo iam permesas ke la privataj bankoj kontrolu ilian valuton (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.pdf

Galego:

A moeda e a Constitución.

«Penso que as institucións bancarias son máis perigosas para as nosas liberdades que exércitos enteiros dispostos para o combate. Se o pobo americano permite un día que os bancos privados controlen a súa moeda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.pdf


5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.

Aquest article, titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?», escrit pel autor teatral Dario Fo amb la seva dona Franca Rame i el seu fill Jacopo Fo, relata com l’arquitecte i urbanista Jaime Lerner és nomenat l’any 1971 alcalde de la ciutat brasilera de Curitiba, una urbs d’una grandària aproximada com la de Barcelona, i com va establir la primera gran illa de vianants en el centre de la ciutat. Lerner va convertir la seva ciutat en una illa peatonal i solidària.

Hem introduït aquest article en les versions en anglès i en francès, dins dels nous apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en aquests idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.

També hem corregit les versions catalana i castellana del mateix article. A aquestes labors s’afegeix la recuperació de la versió italiana, l’original, que també existia en el nostre lloc web l’any 2002, i que hem inclòs dins de la nova versió italiana de l’apartat «Altres propostes polítiques i econòmiques».

Agraïm la col·laboració de la traductora Loto Perrella que ha fet possible rescatar de l’oblit aquesta gesta política del qui fou alcalde de Curitiba i després governador de l’estat brasiler de Paraná, Jaime Lerner, a més de facilitar la creació dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en anglès, francès i italià.

Els enllaços de l’article en les seves diferents versions disponibles són:

Català:

Has sentit mai parlar de Curitiba?.

«Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària».

http://www.bardina.org/propostes/dario-fo-has-sentit-mai-parlar-de-curitiba-cat.htm

Castellano:

¿Has oído nunca hablar de Curitiba?.

«Historia de como el arquitecto y alcalde Jaime Lerner transformó,con su honestidad e ingenio, la ciudad brasileña de Curitiba en una isla peatonal y solidaria».

http://www.bardina.org/propuestas/dario-fo-has-oido-nunca-hablar-de-curitiba-es.htm

English:

Did you ever hear about Curitiba?

«A history of how architect and mayor Jaime Lerner transformed with his honesty and ingenuity the Brazilian town of Curitiba in a solidary traffic island».

http://www.bardina.org/suggestions/dario-fo-did-you-ever-hear-about-curitiba-en.htm

Français:

Avez-vous écouté parler de Curitiba?

« Histoire de l’architecte et maire Jaime Lerner et de comment avec son honnêtteté et ingéniosité il a transformé la ville brésilienne de Curitiba en un quartier piétonnier et solidaire ».

http://www.bardina.org/propositions/dario-fo-avez-vous-ecoute-parler-de-curitiba-fr.htm

Italiano:

Hai mai sentito parlare di Curitiba?.

«Storia di come l’architetto e sindaco Jaime Lerner trasformò, con la sua onestà e genialità, la città brasiliana di Curitiba in un’isola pedonale e solidale».

http://www.bardina.org/proposte/dario-fo-hai-mai-sentito-parlare-di-curitiba-it.htm


6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.

Hem fet una nova edició del document en català «Municipalització i urbanisme», selecció de propostes a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.

En aquest document hem actualitzat l’article titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?» escrit per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo d’acord amb les correccions realitzades.

L’enllaç del document actualitzat és el següent:

http://www.bardina.org/Municipalitzacio_i_urbanisme.pdf


7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».

Hem reproduït l’entrevista titulada «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho» que el periodista Andreu Barnils ha fet a la demògrafa Anna Cabré dins del diari digital Vilaweb.

Entrevista a la demògrafa, ara que es compleixen vint anys de l’obra «El sistema català de reproducció».

http://www.bardina.org/nw/escrits/anna-cabre-tothom-qui-entra-a-catalunya-tard-o-de-hora-es-fa-catala-i-tothom-qui-en-surt-deixa-de-ser-ho-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la demògrafa Anna Cabré i del periodista Andreu Bernils per facilitar la reproducció d’aquesta entrevista.


8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.

Hem reproduït l’article titulat «#NovullpagarConsejo» del psicòleg Albert Vidal i Raventós publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 3 de febrer del 2019.

«Tot va començar ara fa un any, quan 50 psicòlogues i psicòlegs de l’ANC vam demanar al nostre col·legi professional (COPC) que no (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/albert-vidal-raventos-novullpagarconsejo-cat.htm

 

9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït la pàgina per a visualitzar el vídeo en castellà «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«El sistema de seguridad social y previsión social del Uruguay está basado en un Instituto central: el Banco de Previsión social, e Institutos paraestatales (profesionales universitarios, escribanos, bancarios, militares y policías) que completan abarcando al conjunto de la sociedad. Una de las características del sistema, salvo para la Caja Policial y Militar, es que en la Dirección están representados Gobierno, trabajadores y empresarios (…)».

El sistema de seguretat social i previsió social de l’Uruguai està basat en un Institut central: el Banc de Previsió social, i Instituts paraestatals (professionals universitaris, escrivans, bancaris, militars i policies) que completen abastant al conjunt de la societat. Una de les característiques del sistema, excepte per a la Caixa Policial i Militar, és que en la Direcció estan representats Govern, treballadors i empresaris (…)».]

http://www.bardina.org/videos/las-jubilaciones-y-las-pensiones-con-jorge-aniceto-molinari-en-el-programa-de-tv-buscadores-es.htm

Aquest vídeo va ser emès per primera vegada al febrer de 2006.

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest material multimèdia.

 

10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia» de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà «Teoría práctica» («Teoria pràctica»), «Debate de ideas» («Debat d’idees»), «Las redes sociales» («Les xarxes socials»), «Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»), «Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional») i «Democracia» («Democràcia»), tots del nostre col·laborador a l’Uruguai Jorge Aniceto Molinari. Aquests articles són accessibles mitjançant els següents enllaços:

«Teoría práctica» («Teoria pràctica»). Divendres, 21 de desembre de 2018.

«Preferimos siempre para nuestros análisis tomar una nota bien elaborada y a partir de ahí marcar y desarrollar en que discrepamos. En este caso es una nota de Emir Sader, luego agregamos nuestro comentario. Es un tema además que tiene amplísima literatura».

Preferim sempre per a les nostres anàlisis prendre una nota ben elaborada i a partir d’aquí marcar i desenvolupar allò que discrepem. En aquest cas és una nota d’Emir Sader, després agreguem el nostre comentari. És un tema a més que té amplíssima literatura».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/21/teoria-practica/

«Debate de ideas» («Debat d’idees»). Dimecres, 26 de desembre de 2018.

«En lo personal le doy un valor muy grande al intercambio de ideas, porque me ayuda a comprender que es lo de mi exposición que al «otro» cuesta entender y por lo tanto me obliga a afinar, precisar mi exposición».

En allò personal li dono un valor molt gran a l’intercanvi d’idees, perquè m’ajuda a comprendre que és això de la meva exposició que l’«altre» li costa entendre i per tant m’obliga a afinar, precisar la meva exposició».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/26/debate-de-ideas/

«Las redes sociales» («Les xarxes socials»). Dilluns, 31 de desembre de 2018.

«Es apasionante. Acudimos a las redes sociales para debatir. Encontramos de todo. Ahora nos ayuda a tener la cabeza despejada para entender algunas expresiones, para tratar de comprender como se reacciona cuando se piensa que se es libre para opinar. Marx daba un enorme valor a todas las opiniones humanas, en la medida que ellas reflejaban situaciones que debían ser estudiadas, ello quiere decir que en muchas de ellas se refleja la miseria no sólo material sino espiritual en que se desarrolla la lucha de clases y la vida (…)».

És apassionant. Acudim a les xarxes socials per a debatre. Trobem de tot. Ara ens ajuda a tenir el cap clar per a entendre algunes expressions, per a tractar de comprendre com es reacciona quan es pensa que s’és lliure per a opinar. Marx donava un enorme valor a totes les opinions humanes, en la mesura que elles reflectien situacions que havien de ser estudiades, això vol dir que en moltes d’elles es reflecteix la misèria no només material sinó espiritual en què es desenvolupa la lluita de classes i la vida (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/31/las-redes-sociales/

«Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»). Dimarts, 8 de gener de 2019.

«Las relaciones económicas exigen que así como hay un litro, un kilo, un metro, debemos ir a la unidad de medida monetaria, eliminando los juegos especulativos que con la misma se hacen (…)».

Les relacions econòmiques exigeixen que així com hi ha un litre, un quilo, un metre, hem d’anar a la unitat de mesura monetària, eliminant els jocs especulatius que amb la mateixa es fan (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/08/nosotros-la-gente/

«Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional»). Dilluns, 21 de gener de 2019.

«Tenemos la convicción de que con el Fondo Monetario Internacional (FMI) está ocurriendo algo que la prensa en general y la especializada en particular no refleja. Vamos a partir para ello de un ejemplo que para nosotros en el Uruguay es muy cercano: el gobierno de Macri».

Tenim la convicció que amb el Fons Monetari Internacional (FMI) està succeint quelcom que la premsa en general i l’especialitzada en particular no reflecteix. Partirem per això d’un exemple que per a nosaltres a l’Uruguai és molt pròxim: el govern de Macri».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/21/fondo-monetario-internacional/

«Democracia» («Democràcia»). Dimecres, 30 de gener de 2019.

«Hoy hay un debate instalado en el mundo sobre la democracia. Vamos a tratar de explicar nuestro punto de vista; para ir al meollo del debate vamos a empezar por señalar que el centro actual del capitalismo tiende a ubicarse en China, gobernada por el Partido Comunista, fruto de las conquistas democráticas de la humanidad (…)».

Avui hi ha un debat instal·lat en el món sobre la democràcia. Tractarem d’explicar el nostre punt de vista; per a anar al moll del debat començarem per assenyalar que el centre actual del capitalisme tendeix a situar-se a la Xina, governada pel Partit Comunista, fruit de les conquestes democràtiques de la humanitat (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/30/democracia/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests documents.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Publicat dins de Albert Vidal Raventós, Alt Camp, Andreu Barnils Carrera, Anna Cabré Pla, Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, Catalunya, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya COPC, CUIMPB-Centre Ernest Lluch, Curitiba, Dario Fo, democràcia, demografia, ecologia, Emir Simão Sader Emir Sader, evasió fiscal, Fons Monetari Internacional FMI, Franca Rame, Ignasi Termes, impostos, Jacopo Fo, Jaime Lerner, Joan Torres, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Karl Heinrich Marx, Loto Perrella Estellés, Maja Zoll, Marti Olivella, moneda, moneda social local, moneda telematica, municipalitzacio de la terra, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, Partit Comunista Xinès, pensions, seminaris, sociologia, tallers, Televisió Nacional d'Uruguai, Texts en alemany, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en frances, Texts en italia, traduccions, transports, Uruguai, Valls, Videos en castella, Xina | Envia un comentari

12 articles més del Xiri. Cinc documents amb propostes de l’Agustí Chalaux. Article de Jorge Molinari sobre les Armilles Grogues. Club de Reparadors de l’Argentina.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 12 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Final, 254 en total.
3. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», d’Agustí Chalaux de Subirà.
4. Web Bardina: «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» d’Agustí Chalaux de Subirà.
5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Armilles grogues (II)», de Jorge Aniceto Molinari.
6. Web Bardina: «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», de Leandro Lutzky per «Russia Today».

1. Presentació.

En aquesta tramesa d’any nou del Centre d’Estudis Joan Bardina us anunciem la recuperació dels darreres 12 articles que va escriure Lluís Maria Xirinacs en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles més recentment recuperats pertanyen als dies situats entre el 8 i el 28 de juny de l’any 1978. Si no s’ha traspaperat algun article de més, la secció recuperada està composta per un total de 254 articles que es poden accedir cronològicament des de cadascun dels seus índexs, des del principi fins al final, tant en català com en castellà.

Agraïm des d’aquí la seva labor a totes les persones que, d’una manera o altre, han col·laborat en aquesta feina de formigueta.

El fet que Xirinacs hagi estat vetat en els mitjans de comunicació a partir del moment en que no va poder accedir a l’escó de diputat quan es va presentar al Congrés de Diputats l’any 1979 fa que la recuperació de l’oblit d’aquests articles hagi exercit com una mena de miraculosa resurrecció del personatge durant el temps en que hem anat reproduint els seus escrits.

Que ell escrivís llavors en favor de l’amnistia dels presos polítics i de l’indult als presos socials, o bé que reivindiqués un judici civil just als artistes encausats en el cas que va afectar el grup teatral «Els Joglars» pel seu espectacle «La Torna», són dos casos que malauradament recorden altres de més actuals a la nació catalana i a l’Estat espanyol.

A continuació, en un premeditat retorn als orígens de la nostra associació, compartim un text inèdit original del qui fou el primer president i membre fundador del Centre d’Estudis Joan Bardina, Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), també molt oportú en els presents temps que corren, text titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», tot reivindicant l’educació en diferents idiomes i l’eliminació de «gettos» per raons d’origen.

Més endavant, donem a conèixer quatre propostes que el mateix Agustí Chalaux va formular en vida seva, però que no havien estat reproduïdes abans dins del nostre lloc web. La història anterior i aquestes quatre propostes es poden accedir des dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques», que han estat refets per l’ocasió.

Posteriorment, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens fa arribar el seu nou text que hem titulat «Chalecos Amarillos (II)» («Armilles grogues (II)») on reflexiona sobre la política i l’economia mundials, destacant la paradoxa segons la qual els Estats Units parlamentaris de Trump defensen el proteccionisme econòmic i la Xina del Partit Comunista únic defensa el lliure mercat.

Finalment, hem reproduït un interessant reportatge sobre el Club dels Reparadors de l’Argentina que hem enllaçat recíprocament al final amb els nostres documents sobre la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

Us desitgem a totes i a tots un bon any 2019, i que se’ns facin realitat els nostres millors desitjos.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 12 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Final, 254 en total.

Us informem que hem introduït 12 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda a l’idioma català.

Amb aquests 12 articles ja són 254 els recuperats en català dins d’aquesta secció, i completem del tot els articles de la secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Conscienciar el poble». Dijous, 8 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-08-conscienciar-el-poble-cat.htm

«Independència judicial». Dimarts, de 13 juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-13-independencia-judicial-cat.htm

«Eutanàsia per a García Valdés». Dimecres, 14 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-14-eutanasia-per-a-garcia-valdes-cat.htm

«Quinze de Juny de 1978». Dijous, 15 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-15-quinze-de-juny-de-1978-cat.htm

«Comptes anuals d’un senador (15-6-1977 a 15-6-1978)». Divendres, 16 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-16-comptes-anuals-de-un-senador-15-6-1977-a-15-6-1978-cat.htm

«Sobren i manquen metges». Dimarts, 20 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-20-sobren-i-manquen-metges-cat.htm

«Materials d’estudi constitucional». Dimecres 21 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-21-materials-de-estudi-constitucional-cat.htm

«Vàndals al Clot». Dijous, 22 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-22-vandals-al-clot-cat.htm

«Mare a la presó». Divendres, 23 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-23-mare-a-la-preso-cat.htm

«Universitat catalana diferent». Dissabte, 24 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-24-universitat-catalana-diferent-cat.htm

«Autogestió». Dimarts, 27 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-27-autogestio-cat.htm

«Referèndum i democràcia». Dimecres, 28 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-28-referendum-i-democracia-cat.htm


3. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», d’Agustí Chalaux de Subirà.

Hem reproduït l’article titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», de l’Agustí Chalaux.

L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus.

«Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començament de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-la-escola-de-idiomes-del-mestre-de-bordeus-cat.htm


4. Web Bardina: «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» d’Agustí Chalaux de Subirà.

Hem reproduït els articles titulats «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» de l’Agustí Chalaux.

Control de les armes del poble.

«Agustí Chalaux és partidari que el poble no tingui armes de foc a casa seva. A l’inrevés del que ha passat durant molts anys als Estats Units de Nord-Amèrica, on molta gent està armada i de tant en tant es produeix una matança massiva provocada per una persona armada mentalment desequilibrada (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-control-de-les-armes-del-poble-cat.htm

Expressió al carrer.

«Aquí tenim una explicació de com, en un municipi de l’Estat francès, varen permetre que els vilatans i els transeünts tinguin un mecanisme d’expressió pública al carrer (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-expressio-al-carrer-cat.htm

Pantans petits i grans.

«L’Agustí Chalaux va formular, en el seu dia, la seva preferència perquè es facin múltiples petits pantans en cadascun dels entrants de les muntanyes, amb les seves corresponents petites preses i les seves corresponents petites turbines generadores d’electricitat (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-pantans-petits-i-grans-cat.htm

Les dones dels rics.

«Una anècdota, recordada per l’Agustí Chalaux, esdevinguda al Regne Unit, després que s’aprovés el seu sistema de pensions públiques de la Seguretat Social, segons el qual, tota persona que arriba a una certa edat té dret a una pensió, igual per a tothom (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-les-dones-dels-rics-cat.htm

Aquestes propostes han estat recordades i rescatades de l’oblit al llarg del procés de recuperació de l’obra «Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui» de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), redactada amb la col·laboració de l’Agustí Chalaux (1911-2006).


5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Armilles grogues (II)», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en castellà titulat «Chalecos amarillos (II)» («Armilles grogues (II)»), accessible mitjançant l’enllaç següent:

«Chalecos amarillos (II)» («Armilles grogues (II)»). Dimarts, 18 de Desembre de 2018.

«Convengamos en que no es fácil entender el mundo actual. Un mundo con el líder del capitalismo, Donald Trump, aferrado al proteccionismo y poniendo trabas al libre comercio y por otro al país que comanda el actual desarrollo capitalista gobernado por un Partido Comunista y propiciando el libre comercio (…)».

[«Convinguem que no és fàcil entendre el món actual. Un món amb el líder del capitalisme, Donald Trump, aferrat al proteccionisme i posant traves al lliure comerç i per un altre en el país que comanda l’actual desenvolupament capitalista governat per un Partit Comunista i propiciant el lliure comerç (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/18/chalecos-amarillos-ii/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


6. Web Bardina: «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», de Leandro Lutzky per «Russia Today».

Hem reproduït l’article titulat «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», redactat per Leandro Lutzky pel diari digital «Russia Today», dimecres, 19 de desembre del 2018.

Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.

«Comprar objectes responent a desitjos més que a necessitats té les seves conseqüències, des d’abocadors a cel obert fins a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/russia-today-leandro-lutzky-video-el-club-de-reparadors-a-la-argentina-evita-que-els-teus-objectes-preuats-acabin-a-les-escombraries-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Argentina, armamentisme, autogestio, Burdeus, Carlos García Valdés, Catalunya, Clot, democràcia, Donald John Trump, ecologia, economia, Els Joglars, Espanya, Estats Units d'America, Jorge Aniceto Molinari, Leandro Lutzky, llibertat d'expressió, Lluis Maria Xirinacs, pau, pensions, politica, referèndum, Regne Unit, reparació, sense obsolescència programada, universitats, Xina | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Articles sobre les vagues de fam de Gandhi i Xirinacs. Col·laboracions de Jorge Molinari. Experiència pedagògica a l’Uruguai.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 242 en total.
3. Web Bardina: «Les disset vagues de fam de Gandhi», de «Vilaweb».
4. Web Bardina: «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», de «Llibertat.cat».
5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «De 1999 al 2019» i «Armilles grogues», de Jorge Aniceto Molinari.
6. Web Bardina: «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», documental del Canal 10 de Montevideo.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina compartim amb vosaltres la recuperació de 10 articles més escrits per Lluís Maria Xirinacs quan ell era senador independent a les Corts Espanyoles entre els anys 1977 i 1979. Els articles més recentment recuperats pertanyen als dies compresos entre el 23 de maig i el 6 de juny del 1978.

Remarquem l’article titulat «Com vols la Constitució?», del 3 de juny del 1978, on informa de l’inici del que fou un primer procés constituent participatiu convocat pel mateix Xirinacs per tal que les persones electores puguin aportar propostes i esmenes a la llavors incipient constitució espanyola.

Aquest projecte va ser concretat en una proposta de constitució alternativa completa a la que va vindre del Congrés dels Diputats, que fou publicada en el llibre «Constitució, paquet d’esmenes» que tenim a la vostra disposició dins del nostre lloc web. Un cop aquesta proposta completa fou refusada en el ple, Xirinacs va anar presentant tots els seus articles un per un.

A continuació d’aquests articles us oferim un escrit del rotatiu «Vilaweb» relatant les diferents vagues de fam que va fer Mahatma Gandhi, mesura de pressió que va posar en pràctica el mateix Xirinacs i que és reflectida en el següent article que us mostrem, redactat per l’equip de «Llibertat.cat».

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar dos articles. El primer tracta sobre un informe sobre el sector bancari a l’Uruguai creat l’any 1999 i el segon tracta sobre el moviment de les armilles grogues a França. En aquest segon article, Jorge Molinari torna a incidir en la necessitat que en el Món hi hagi un sol patró monetari que doni el mateix valor a totes les monedes, per tal d’eliminar l’especulació en divises que empobreix l’economia productiva i de consum.

Finalment, el mateix Jorge Molinari també ens ha fet arribar la informació sobre un documental del Canal 10 de Montevideo emès l’any 1993 que tracta sobre l’experiència pedagògica de l’escola agrària d’adolescents «Las Brujas», experiència en la qual van participar els innovadors pedagogs uruguaians Leonardo Clausen y Cristina Mega.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 242 en total.

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 242 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Xavier Ribalta». Dimarts, 23 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-23-xavier-ribalta-cat.htm

«Privilegi per senadors». Dimecres, 24 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-24-privilegi-per-senadors-cat.htm

«Unanimitat». Dijous, 25 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-25-unanimitat-cat.htm

«Jutges i fiscals». Dissabte, 27 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-27-jutges-i-fiscals-cat.htm

«Responsabilitats». Dimarts, 30 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-30-responsabilitats-cat.htm

«Carles Martí». Dijous, 1 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-01-carles-marti-cat.htm

«Guàrdia urbana». Divendres, 2 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-02-guardia-urbana-cat.htm

«Com vols la Constitució?». Dissabte, 3 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-03-com-vols-la-constitucio-cat.htm

«Les sobiranies al barri». Dimecres, 5 de juliol del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-05-les-sobiranies-al-barri-cat.htm

«El sí dels nens». Dimarts, 6 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-06-el-si-dels-nens-cat.htm


3. Web Bardina: «Les disset vagues de fam de Gandhi», de «Vilaweb».

Hem reproduït l’article titulat «Les disset vagues de fam de Gandhi», publicat per la redacció del diari digital «Vilaweb», el dilluns, 3 de desembre del 2018.

Les disset vagues de fam de Gandhi.

«Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn han començat una vaga de fam per (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/vilaweb-les-disset-vagues-de-fam-de-gandhi-cat.htm


4. Web Bardina: «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», de «Llibertat.cat».

Hem reproduït l’article titulat «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», publicat en el web «Llibertat.cat», el dissabte, 1 de desembre del 2018:

Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya.

«Tal dia com avui de 1973, l’1 de desembre, Lluís Maria Xirinacs va iniciar una vaga de fam a la presó Model, on es trobava empresonat, amb un objectiu molt clar: reclamar (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/llibertat-cat-avui-que-els-presos-politics-catalans-jordi-turull-i-jordi-sanchez-inicien-una-vaga-de-fam-es-compleixen-45-anys-cat.htm

Agraïm a l’equip de «Llibertat.cat» la publicació d’aquesta article amb components biogràfics de Lluís Maria Xirinacs.


5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «De 1999 al 2019» i «Armilles grogues», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «De 1999 al 2019» («De 1999 al 2019») i «Chalecos amarillos» («Armilles grogues»):

«De 1999 al 2019». Dilluns, 10 de Desembre de 2018.

«Para las elecciones nacionales en Uruguay del año 1999, AEBU dio forma a un documento sobre la situación del sistema financiero al que llamó «sistema financiero un asunto de Estado» y con él hizo una intensa campaña de difusión ante los candidatos, ante la sociedad y sus Instituciones representativas (…)».

Per a les eleccions nacionals a l’Uruguai de l’any 1999, AEBU va donar forma a un document sobre la situació del sistema financer que va anomenar «sistema financiero un asunto de Estado» («sistema financer un assumpte d’Estat») i amb ell va fer una intensa campanya de difusió davant els candidats, davant la societat i les seves Institucions representatives (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/10/de-1999-al-2019/

«Chalecos amarillos» («Armilles grogues»). Dissabte, 15 de desembre del 2018.

«A propósito de una nota en Página 12 del profesor Atilio A. Borón; la reproducimos y luego la comentamos (…)».

A propòsit d’una nota en Pàgina 12 del professor Atilio A. Borón; la reproduïm i després la comentem (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/15/chalecos-amarillos/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.


6. Web Bardina: «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», documental del Canal 10 de Montevideo.

Hem introduït en el lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, el documental en castellà titulat «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents».

«La experiencia de la Escuela Agraria «Las Brujas» (1986-1995) desarrollada en el marco de un Proyecto educativo social Autogestionado dentro del Consejo del Niño e INAME en Uruguay se desplegó bajo la Dirección del Profesor Leonardo Clausen. Este video fue realizado por Canal 10 de Montevideo en 1993 en el Programa de la periodista Maria Inés Obaldía: «El Uruguay Ignorado». Describe las jornadas de trabajo / enseñanza de los niños y adolescentes que convivían en dicho Hogar de la zona de Las Brujas en Canelones, bajo una organización Autogestionada desde los propios sujetos (niños y adolescentes) guiados («aconsejados») por un grupo de Educadores comprometidos en el cambio en la vida de los propios jóvenes. Se nota la influencia del autor Antón Makarenko en la base de este proyecto y la pasión y empuje de los educadores, maestros, talleristas y profes en la construcción de un nuevo lugar para vivir junto y mostrar otra forma de educar. Compartimos este video con fines de apoyo a la enseñanza en los cursos de Pedagogía Social en Uruguay (…)».

L’experiència de l’Escola Agrària «Las Brujas» (1986-1995) desenvolupada en el marc d’un Projecte educatiu social Autogestionat dins del Consell del Nen i INAME a l’Uruguai es va desplegar sota la Direcció del Professor Leonardo Clausen. Aquest vídeo va ser realitzat per Canal 10 de Montevideo en 1993 en el Programa de la periodista Maria Inés Obaldía: «El Uruguay Ignorado» («L’Uruguai Ignorat»). Descriu les jornades de treball/ensenyament dels nens i adolescents que convivien en aquesta Llar de la zona de las Brujas en Canelones, sota una organització Autogestionada des dels propis subjectes (nens i adolescents) guiats («aconsellats») per un grup d’Educadors compromesos en el canvi en la vida dels propis joves. Es nota la influència de l’autor Antón Makarenko en la base d’aquest projecte i la passió i embranzida dels educadors, mestres, talleristes i profes en la construcció d’un nou lloc per a viure junts i mostrar una altra forma d’educar. Compartim aquest vídeo amb finalitats de suport a l’ensenyament en els cursos de Pedagogia Social a l’Uruguai (…)».]

http://www.bardina.org/videos/las-brujas-escuela-agraria-de-adolescentes-es.htm

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos la informació respecte aquest documental.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Canal 10 Montevideo, Carles Martí Massagué, constitució, Cristina Mega, democràcia directa, educacio, França, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, Leonardo Clausen, Lluis Maria Xirinacs, Mohandas Karamchand Gandhi, moneda, no violencia, Texts en castella, Texts en catala, Uruguai, vaga de fam, Videos en castella, Xavier Ribalta | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Acte a Premià de Mar. «La meva ànima i jo» de Dolors Marín. Xirinacs com a referent. Articles de Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 232 en total.
3. Bloc Xirinacs: Acte d’Òmnium Premià de Mar. 13-12-2018.
4. Web Bardina: «La meva ànima i jo», de Dolors Marín Tuyà.
5. Web Bardina: «Xirinacs com a referent», de Xavi Aguilar per «El Punt Avui+».
6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Explicar: un desafiament» i «L’economia en la Veneçuela actual», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina compartim amb vosaltres 10 articles més escrits per Lluís Maria Xirinacs dels publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario» entre el 2 i el 21 de maig de l’any 1978. És remarcable com en molts dels articles de la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador») es mantenen clares similituds entre la situació d’aquell temps i la situació actual.

A continuació us anunciem un esdeveniment pel dijous 13 de desembre d’enguany a Premià de Mar, en el qual participaran membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i s’emetrà un documental relacionat amb el mateix Xirinacs.

La psicòloga Dolors Marín ens proporciona el seu darrer article publicat al rotatiu «Penedès Econòmic». Com altres articles seus anteriors, la Dolors aprofita la coneixença del model filosòfic del coneixement de la realitat, «Globàlium», dissenyat per Lluís Maria Xirinacs.

Compartim amb vosaltres un article publicat en el seu dia a «El Punt Avui+» que ens informa de certs detalls de la lluita pacifista de Xirinacs, i com aquesta queda reflectida en les lluites pacifistes actuals.

Finalment, el nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens proporciona dos articles on analitza les necessitats de l’economia actual prenent com a mostra la situació de les economies de Llatinoamèrica.

En el primer article respon a una crítica que li han fet arribar a propòsit de les lleis econòmiques. Com diu un altre col·laborador nostre, en Jordi Griera, una crítica és en certa manera un regal. En el segon article, en Jorge Molinari comenta un article d’opinió sobre la situació inflacionària a Veneçuela.

Molinari reivindica, un cop més, la necessitat d’establir un patró monetari únic que finalitzi amb l’especulació entre divises, tot fent que la moneda sigui exclusivament telemàtica per tal d’acabar amb l’evasió fiscal, la qual cosa permetria que amb un impost sobre cada compravenda es puguin abastir les necessitats del sector públic tals com l’educació, la sanitat, les pensions, els serveis i infraestructures públiques.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 232 en total.

 

Us informem que hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 232 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Hi ha aturats productius». Dimarts, 2 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-02-hi-ha-aturats-productius-cat.htm

«Segrest amb retard». Dimecres, 3 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-03-segrest-amb-retard-cat.htm

«Ferrol». Dissabte, 6 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-06-ferrol-cat.htm

«Lluites populars gallegues». Diumenge, 7 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-07-lluites-populars-gallegues-cat.htm

«Crònica gallega». Dimarts, 9 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-09-cronica-gallega-cat.htm

«Filant encara més prim». Dimecres, 10 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-10-filant-encara-mes-prim-cat.htm

«Fiscal fiscalitzat». Dijous, 11 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-11-fiscal-fiscalitzat-cat.htm

«Un nou Finisterre». Diumenge, 14 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-14-un-nou-finisterre-cat.htm

«Navarresos catòlics». Dimecres, 17 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-17-navarresos-catolics-cat.htm

«Defensa civil d’un poble». Diumenge, 21 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-21-defensa-civil-de-un-poble-cat.htm


3. Bloc Xirinacs: Acte d’Òmnium Premià de Mar. 13-12-2018.

 

Hem publicat l’entrada del bloc Xirinacs on s’anuncia l’acte del proper dijous 13 de desembre del 2018 a Premià de Mar, on està prevista l’emissió d’un documental sobre Xirinacs i l’assistència dels membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Àngels Baldó i Núria Roig.

Dijous, 13 de desembre a les 19h30’.

Lloc:

Centre Cívic de Premià de Mar.
Carrer Esperança, 19.

L’enllaç de la nova entrada en català és el següent:

http://www.xirinacs.org/wp/2018/12/08/acte-domnium-premia-de-mar/


4. Web Bardina: «La meva ànima i jo», de Dolors Marín Tuyà.

 

Hem reproduït l’article titulat «La meva ànima i jo», signat per Dolors Marín Tuyà i publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el novembre del 2018, en la seva pàgina 18.

La meva ànima i jo.

«La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-meva-anima-i-jo-cat.htm

Agraïm a la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín Tuyà, la seva contribució amb l’aportació d’aquest article, fent servir el seu coneixement del «Globàlium» de Lluís Maria Xirinacs.


5. Web Bardina: «Xirinacs com a referent», de Xavi Aguilar per «El Punt Avui+».

 

Hem reproduït l’article titulat «Xirinacs com a referent», signat per Xavi Aguilar i publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el 25 de novembre del 2018, en la seva pàgina 4.

Xirinacs com a referent.

«Per l’extrem risc que comporta i la gran fermesa i convicció moral que requereix, la vaga de fam és una via de protesta molt poc freqüent, però no aliena a les reclamacions del catalanisme, i encara menys a la dels líders polítics pacifistes en general. L’inici, ahir, de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull va tenir lloc el mateix dia en què, 45 anys enrere, el polític, sacerdot i filòsof Lluís Maria Xirinacs també en va iniciar una. Corria, per tant, el 1973 i l’activista estava en règim de presó preventiva a la Model, acusat de difusió de propaganda il·legal i en espera de ser jutjat pel règim franquista. La seva acció reclamava l’amnistia dels presos polítics i especialment la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya a l’església Santa Maria Mitjancera de Barcelona, entre els quals es comptava (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-punt-avui-xavi-aguilar-xirinacs-com-a-referent-cat.htm


6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Explicar: un desafiament» i «L’economia en la Veneçuela actual», de Jorge Aniceto Molinari.

 

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «Explicar: un desafío» («Explicar: un desafiament») i «La economía en la Venezuela actual» («L’economia en la Veneçuela actual»).

«Explicar: un desafío» («Explicar: un desafiament»). Divendres, 30 de novembre de 2018.

«Muy buen desafío. No es común por lo general que los amigos digan claramente lo que piensan y en este caso tiene un doble valor. La sinceridad y además un desafío para explicar más claramente lo que pienso que siempre tiene la dificultad de no saber uno si la recepción de la idea es correcta, es o no completa (…)».

Molt bon desafiament. No és comú en general que els amics diguin clarament el que pensen i en aquest cas té un doble valor. La sinceritat i a més un desafiament per explicar més clarament el que penso que sempre té la dificultat de no saber hom si la recepció de la idea és correcta, és o no completa (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/30/explicar-un-desafio/

«La economía en la Venezuela actual» («L’economia en la Veneçuela actual»). Dijous, 6 de desembre de 2018.

«Reproducimos una nota de Pascualina Curcio y luego la comentamos: (…)».

Reproduïm una nota de Pascualina Curcio i després la comentem: (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/06/la-economia-en-la-venezuela-actual/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Àngels Baldó Bullido, Dolors Marin Tuyà, evasió fiscal, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Galícia, Jordi Griera, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, Llatinoamèrica, Lluis Maria Xirinacs, medicina, moneda, Navarra, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, Pascualina Curcio Curcio, Premià de Mar, presentacions, Uruguai, Veneçuela, Xavier Aguilar, xerrades-debats | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Vaga de fam. La reunificació catalana. Escrit de Francesc Macià. Article de Jorge Molinari. Llista de correu.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 222 en total.
3. Web Bardina: «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», de Jordi Sànchez i Jordi Turull.
4. Web Bardina: «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», de Vilaweb.
5. Web Bardina: «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà.
6. Web Bardina: Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi», de Francesc Macià. Brussel·les, 11 de setembre del 1930.
7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»), de Jorge Aniceto Molinari.
8. Llista de correu del Centre d’Estudis Joan Bardina (recordatori).

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim la recuperació de 10 articles més escrits pel qui fou senador independent per Barcelona, Lluís Maria Xirinacs, publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario». Aquests articles més recentment recuperats són els pertanyents entre els dies 19 i 30 d’abril del 1978 i amb aquests arribem als 222 de la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

A continuació, us oferim el manifest de denúncia que signen els polítics empresonats Jordi Sànchez i Jordi Turull, els quals han començat una vaga de fam per tal de reivindicar el seu dret a no veure endarrerit el seu judici. Just a continuació, tenim una explicació del que significa la vaga de fam, eina reivindicativa que va emprar Lluís Maria Xirinacs en certs moments de la seva vida.

La psicòloga Dolors Marín ens facilita un article titulat «La reunificació catalana» que sabem que ha estat molt ben rebut per juristes partidaris de la llibertat de la nació catalana.

El militant pacifista Lluís Fenollosa ens ha fet arribar el pròleg que va escriure Francesc Macià des del seu exili de Brussel·les al llibre «Mahatma Gandhi» de Romain Rolland. La signatura porta data de l’11 de setembre del 1930.

El nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ofereix la seva resposta a un comentari rebut sobre la proposta que en Jorge Molinari fa d’aplicar una taxa per cada compravenda monetària.

Finalment, us recordem que tenim a la vostra disposició un servei de llista de correu al qual les persones que no rebeu encara els nostres missatges de forma automàtica us podeu donar d’alta. Us fem esment dels enllaços tant per recomanar l’alta a altres persones com per donar-vos de baixa.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 222 en total.

 

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 222 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Va rebentar el gra de pus». Dimecres, 19 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-19-va-rebentar-el-gra-de-pus-cat.htm

«Guerra de nervis». Dijous, 20 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-20-guerra-de-nervis-cat.htm

«Iniciativa legislativa popular». Divendres, 21 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-21-iniciativa-legislativa-popular-cat.htm

«Acció popular judicial». Dissabte, 22 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-22-accio-popular-judicial-cat.htm

«Participació popular en l’executiu». Diumenge, 23 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-23-participacio-popular-en-el-executiu-cat.htm

«Sempre hi ha diners». Dimecres, 26 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-26-sempre-hi-ha-diners-cat.htm

«L’atur va arribar al Senat». Dijous, 27 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-27-el-atur-va-arribar-al-senat-cat.htm

«Els aturats, al Senat». Divendres, 28 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-28-els-aturats-al-senat-cat.htm

««Els Joglars» cas anòmal». Dissabte, 29 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-29-els-joglars-cas-anomal-cat.htm

«El millor 1 de maig». Diumenge, 30 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-30-el-millor-1-de-maig-cat.htm


3. Web Bardina: «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», de Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Hem reproduït l’article titulat «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», signat per Jordi Sànchez i Jordi Turull, a Lledoners, l’1 de desembre del 2018. Al final d’aquest pàgina teniu l’enllaç per donar suport a aquest manifest.

Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa.

«L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-sanchez-jordi-turull-denunciem-el-bloqueig-a-la-justicia-europea-que-el-tribunal-constitucional-ens-imposa-cat.htm


4. Web Bardina: «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», de Vilaweb.

Hem reproduït l’article titulat «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», signat per la redacció de Vilaweb, l’1 de desembre del 2018.

La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència.

«La vaga de fam és un dejuni que té la finalitat d’atreure de manera extrema l’atenció contra (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/vilaweb-la-vaga-de-fam-un-dels-metodes-mes-exigents-de-la-no-violencia-cat.htm


5. Web Bardina: «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà.

Hem reproduït l’article titulat «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà, publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 25 de novembre del 2018:

La reunificació catalana.

«Ens estem reunint, reunificant, això és el que fem el poble català. Diguem-ho clar. Ens costa dir-ho pels cops i les patacades que hem rebut i rebem quan (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-reunificacio-catalana-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, per la redacció d’aquest article.


6. Web Bardina: Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi», de Francesc Macià. Brussel·les, 11 de setembre del 1930.

Hem reproduït el pròleg al llibre «Mahatma Gandhi» de Francesc Macià, escrit en el seu exili a Brussel·les l’11 de setembre del 1930.

Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi» de Romain Rolland. Francesc Macià.

«El fet d’un Gandhi, desarmat enfront d’un armament com el de la forta Anglaterra; emparat en els mitjans més simples i prevalent contra els enginys més violents i temibles; empresonat i alçant l’Índia com el més exaltat dels propagandistes, obre (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/francesc-macia-proleg-al-llibre-mahatma-gandhi-de-romain-rolland-cat.htm

Agraïm la col·laboració del militant pacifista Lluís Fenollosa per haver-nos fer arribar aquest apreciable text, i als seus companys d’objecció de consciència José Manuel Garcia del Valle, Pepe Beúnza i Martí Olivella, per la seva col·laboració.


7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»), de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en castellà titulat «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»):

«Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»). Dimarts, 24 de novembre del 2018.

«Jorge, concuerdo con el excelente análisis de tu artículo. Hace pocos días le pregunté a uno de los precandidatos si consideraba que podría plantearse el gravamen a las transacciones financieras (tasa Tobin) y me contestó: «de eso ya nadie habla y además con el desarrollo de la tecnología es impracticable, no hay formas de controlarlo» (sic) (…)».

Jorge, concordo amb l’excel·lent anàlisi del teu article. Fa pocs dies li vaig preguntar a un dels precandidats si considerava que podria plantejar-se el gravamen a les transaccions financeres (taxa Tobin) i em va contestar: «d’això ja ningú no en parla i a més amb el desenvolupament de la tecnologia és impracticable, no hi ha formes de controlar-ho» (sic) (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/24/grave-vacio-conceptual/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


8. Llista de correu del Centre d’Estudis Joan Bardina (recordatori).

Us recordem que tenim a la vostra disposició una llista de correu per poder rebre les nostres notificacions mitjançant missatges de correu electrònic, llista a la qual us podeu afegir mitjançant un enllaç. Podeu recomanar aquest enllaç a les persones que conegueu i que encara no s’han donat d’alta.

En aquest enllaç us demana introduir la vostra adreça de correu electrònica i escollir a quina o quines de les modalitats de la llista voleu rebre les informacions, en funció dels idiomes a visualitzar. Rebreu un missatge per tal de confirmar aquesta subscripció per assegurar que les persones que us voleu donar d’alta ho feu amb el vostre consentiment:

https://bardina-lists.pangea.org/?p=subscribe&id=1

Sempre que ho considereu oportú, us podeu donar de baixa d’aquestes trameses, mitjançant aquest altre enllaç. També us demanarà confirmació:

https://bardina-lists.pangea.org/?p=unsubscribe&id=1

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de atur, Brusel·les, democràcia, democràcia directa, Dolors Marin Tuyà, economia, Francesc Macià Llussà, Iniciativa Legislativa Popular, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, José Manuel Garcia del Valle Irala, justicia, legislacio, Lluís Fenollosa, Lluis Maria Xirinacs, Marti Olivella, Mohandas Karamchand Gandhi, no violencia, Pepe Beunza, Romain Rolland, sindicalisme, taxa tobin, Tribunal Constitucional espanyol, Uruguai, vaga de fam | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Reportatge sobre l’obsolescència en els mòbils. La crisi de l’esquerra. Solidaritat amb els represaliats econòmics.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 212 en total.
3. Web Bardina: «Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».
4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «D’esquerra», de Jorge Aniceto Molinari.
5. Solidaritat amb la Dolça Revolució i el pagès ecològic Josep Pàmies.
6. Solidaritat contra les agressions imposades per l’Estat.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim 10 articles més, escrits pel qui fou senador independent Lluís Maria Xirinacs, publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario», en la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Són els publicats entre el 4 i el 18 d’abril del 1978.

A continuació us oferim la reproducció d’un reportatge de la BBC sobre l’obsolescència programada en els telèfons mòbils, en el qual han participat l’empresari i President de la Fundació FENISS, Benito Muros, i responsables de l’empresa Fairphone, fabricant de telèfons mòbils les peces dels quals es poden reemplaçar, fets amb materials més fàcilment substituïbles i amb garantia de 5 anys.

Després, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Molinari, comenta el resum d’un article d’Esteban Valentí sobre la crisi de l’esquerra a Amèrica Llatina.

Si ens pregunten: «Què preferiu: viure amb salut o viure a casa vostra?», respondríem sense dubtar: «Viure amb salut a casa nostra». És el que hagués respost qualsevol persona amb una mica de sentit comú.

És per això que ens fem ressò de dues campanyes de solidaritat en favor de diferents persones sancionades econòmicament de forma injusta.

La primera, en favor del pagès ecològic Josep Pàmies i l’associació que ell va col·laborar a fundar, la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals. La segona, en favor dels polítics sancionats per dur a terme l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació catalana.

Es dona la circumstància que el pagès Josep Pàmies va tenir recentment els mateixos problemes per poder fer una presentació a Múrcia que el senador Lluís Maria Xirinacs quaranta anys abans, cadascú per diferents motius, i tots dos van haver de fer-la en poblacions properes a aquesta capital. Podem dir que Josep Pàmies fa en l’àmbit de la salut el que Xirinacs feia en l’àmbit de la política.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 212 en total.

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 212 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Lleis injustes». Dimarts, 4 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-04-lleis-injustes-cat.htm

«Santa Coloma no vol presó». Divendres, 7 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-07-santa-coloma-no-vol-preso-cat.htm

«Facin joc senyors». Diumenge, 9 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-09-facin-joc-senyors-cat.htm

«Mares solteres». Dimarts, 11 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-11-mares-solteres-cat.htm

«Fills naturals». Dimecres, 12 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-12-fills-naturals-cat.htm

«Fills extramatrimonials». Dijous, 13 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-13-fills-extramatrimonials-cat.htm

«Autogestió en els municipis». Divendres, 14 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-14-autogestio-en-els-municipis-cat.htm

«Darrera oportunitat». Dissabte, 15 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-15-darrera-oportunitat-cat.htm

«Llatinoamèrica». Dilluns, 17 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-17-llatinoamerica-cat.htm

«Tu ets rei». Dimarts, 18 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-18-tu-ets-rei-cat.htm


3. Web Bardina: «Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».

Hem reproduït el reportatge de la BBC News Mundo titulat «Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?», elaborat per la reportera Lucía Blasco i publicat per BBC News Mundo el dimarts, 20 de novembre del 2018.

«Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l’obsolescència programada?».

«Quantes vegades has canviat de cel·lular? La majoria dels compradors amb prou feines espera dos anys per desfer-se del seu «vell» smartphone. Però, què ocorreria si les empreses no escurcessin a propòsit la vida d’aquests aparells? (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/bbc-news-mundo-quant-de-temps-podria-durar-un-cel-lular-si-no-existis-la-obsolescencia-programada-cat.htm

Agraïm la col·laboració de l’empresari i President de la Fundació FENISS, Benito Muros, per participar en l’elaboració d’aquest reportatge i informar-nos de la seva publicació.


4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «D’esquerra», de Jorge Aniceto Molinari.

Us informem que hem introduït en el blog «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), el següent article en castellà:

«D’esquerra». Dimarts, 13 de novembre de 2018.

«Vamos a tratar de debatir con la postura ideológica del compañero Esteban Valenti. Para ello recurrimos al copete (no sé si es correcto llamarlo así) de una sus últimas notas en Uypress (…)».

Anem a tractar de debatre amb la postura ideològica del company Esteban Valenti. Per a això recorrem al resum posterior al títol d’una les seves últimes notes en Uypress (…)».]

https://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/13/de-izquierda/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


5. Solidaritat amb la Dolça Revolució i el pagès ecològic Josep Pàmies.

Davant la multa de 200.000 Euros imposada per la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya a Josep Pàmies, manifestem la nostra solidaritat amb aquest pagès ecològic, defensor de la salut a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Es dona la circumstància que, recentment, la Asociación Amigos de las Chumberas, de Múrcia, va tenir que encarregar un local al poble proper de Abarán perquè en Josep Pàmies pugui fer la seva presentació, perquè va ser vetat en tots els locals existents a Múrcia capital.

El mateix problema va tenir el qui fou senador independent Lluís Maria Xirinacs, quan el Col·lectiu No Violent de Múrcia li va voler organitzar una presentació, també a Múrcia capital, per tractar de l’indult als presos socials, que havia d’anar annexe a l’amnistia als presos polítics en ocasió del canvi de règim a l’Estat espanyol.

Xirinacs va tenir que fer aquella conferència a l’Associació de Veïns d’Aljezares, el 6 de març del 1978, segons consta en el seu article titulat «Dues Múrcies» publicat al desaparegut rotatiu «Mundo Diario»:

«Dues Múrcies». Dimecres, 8 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-08-dues-murcies-cat.htm

Aquí teniu les dades bancàries de l’associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals que en Josep Pàmies ha col·laborat en fundar, per si voleu fer un donatiu.

Per les aportacions voluntàries, donacions, podeu fer l’ingrés al següent compte de l’associació, fent constar com a concepte el vostre nom i cognoms:

Entitat: Fiare Banca Etica.

Codi de Compte (IBAN): ES72-1550-0001-24-0001501220.

BIC ó SWIF: ETICES21XXX.

Beneficiari: Dolça Revolució.

Adreça oficina:

Carrer Casp, 43
08010 Barcelona

Concepte o Referència: (Nom i cognoms).

Enllaç original en català de la pàgina amb les dades bancàries:

https://dolcarevolucio.cat/language/ca/dades-bancaries/

Enllaç del bloc de l’associació:

https://dolcarevolucio.cat/language/ca/


6. Solidaritat contra les agressions imposades per l’Estat.

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han creat una Caixa de Solidaritat per fer front a les sancions imposades als polítics que han exercit la seva labor per tal de dur a terme el dret d’autodeterminació de la nació catalana.

El Tribunal de Comptes ha condemnat l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, la ex-vicepresidenta Joana Ortega, l’ex-consellera Irene Rigau i l’ex-conseller Francesc Homs a pagar 4,9 milions d’euros pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014.

Des del Centre d’Estudis Joan Bardina també ens solidaritzem amb els polítics sancionats per aplicar l’exercici d’un dret fonamental, i us facilitem les dades per oferir el nostre suport.

Aquí teniu les dades bancàries del número de compte:

ES41 3025 0002 4514 3338 9791

La Caixa de Solidaritat permet fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives acordades per les entitats i/o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.

Els responsables d’aquesta caixa de solidaritat són dues persones de l’Assemblea Nacional Catalana i dues d’Òmnium Cultural. A més, té com a auditors externs i independents els 3 expresidents del Parlament: Joan Rigol, Ernest Benach, i Núria de Gispert.

La creació d’aquesta caixa de resistència és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat de l’independentisme. Llança també un missatge internacional i crea un problema a l’Estat en la mesura que la seva capacitat de coerció queda disminuïda.

Enllaç del lloc web original:

https://caixadesolidaritat.cat/

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, autodeterminació, Benito Muros Perfecto, Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, esquerra, Fairphone, Fundació FENISS, Jorge Aniceto Molinari, Josep Pàmies, Lluis Maria Xirinacs, Lucía Blasco, Múrcia, Òmnium Cultural, salut, sense obsolescència programada, Texts en castella, Texts en catala | Envia un comentari

11 articles més del Xiri. Mòbils obsolescents. Article Jorge Molinari. Presentacions llibre Eva Serra.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 202 en total.
3. Web Bardina: «Per què el mòbil només et durarà dos anys».
4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El relat…», de Jorge Aniceto Molinari.
5. 21 i 26/11-2018. Presentacions llibre d’Eva Serra.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us fem partícips de la recuperació d’11 articles més escrits per Lluís Maria Xirinacs, llavors senador independent per Barcelona. Aquests articles foren publicats en la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador») dins el desaparegut rotatiu «Mundo Diario», entre el 19 de març i el 2 d’abril del 1978. Amb aquests textos ja hem superat la barrera dels 200 articles provinents d’aquesta publicació.

Un dels articles més recentment recuperats es titula «La cara sinistra de les democràcies» que us recomanem. Xirinacs va ser un avançat al seu temps en denunciar allò que actualment es coneix com «atemptats de falsa bandera», que consisteix en provocar un atemptat fent veure que l’actor és un altre, per tal de generar una reacció en contra de la persona o el col·lectiu que és acusat d’aquesta acció.

A continuació reproduïm l’article d’un reportatge sobre l’obsolescència programada en els telèfons mòbils, en el qual ha participat l’economista i President de la Fundació FENISS, Benito Muros. El motiu d’aquest reportatge és la multa que l’Autoritat Italiana de la Competència ha imposat a les empreses Apple i Samsung per alentir deliberadament els seus terminals.

En següent lloc compartim amb vosaltres un article del col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, que reivindica la necessitat de documentar i enregistrar cada passa realitzada en un procés polític, idea similar a la de documentar tota transacció econòmica per tal de dificultar al màxim la corrupció.

Finalment, ens fem ressò de l’anunci de dues jornades on es presentarà a Barcelona un llibre de la historiadora Eva Serra (1942-2018), que fou amiga de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 202 en total.

Us informem que hem introduït 11 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Adhesió als aturats». Diumenge, 19 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-19-adhesio-als-aturats-cat.htm

«Presos joves». Dimecres, 22 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-22-presos-joves-cat.htm

«Amor entre els homes». Dijous, 23 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-23-amor-entre-els-homes-cat.htm

«Els fills sense drets econòmics». Divendres, 24 i dissabte, 25 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-24-els-fills-sense-drets-economics-cat.htm

«Emigrants a Suïssa (1)». Diumenge, 26 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-26-emigrants-a-suissa-1-cat.htm

«Emigrants a Suïssa (i 2)». Dimarts, 28 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-28-emigrants-a-suissa-2-cat.htm

«A Ángel Sánchez». Dimecres, 29 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-29-a-angel-sanchez-cat.htm

«Una altra vegada el malson de l’indult». Dijous, 30 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-30-una-altra-vegada-el-malson-del-indult-cat.htm

«Baixa desaprofitada». Divendres, 31 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-31-baixa-desaprofitada-cat.htm

«Precandidats predemocràtics». Dissabte, 1 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-01-precandidats-predemocratics-cat.htm

«La cara sinistra de les democràcies». Diumenge, 2 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-02-la-cara-sinistra-de-les-democracies-cat.htm

3. Web Bardina: «Per què el mòbil només et durarà dos anys».

Hem introduït l’article del reportatge titulat «Per què el mòbil només et durarà dos anys», publicat al Canal 3/24, diumenge, 11 de novembre del 2018.

«Per què el mòbil només et durarà dos anys».

««El mòbil és l’aparell més senzill per aplicar l’obsolescència programada», assegura el president de la Fundació FENISS (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/canal-3-24-per-que-el-mobil-nomes-et-durara-dos-anys-cat.htm

Agraïm l’aportació del president de la Fundació FENISS, Benito Muros, per fer possible, amb la reportera Victòria Miró entre altres persones, aquest reportatge.


4. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El relat…», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article titulat «El relat…», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«El relato…» («El relat…»). Divendres, 9 de novembre de 2018.

«Todos los acontecimientos que la humanidad ha vivido, y las proyecciones para el futuro en todas las ramas del conocimientos humano necesitan de registros, hoy muy favorecidos y enriquecidos por el avance de la tecnología. Esto constituye una ciencia muy importante, y como tal se le trata a nivel de cátedra universitaria (…)».

Tots els esdeveniments que la humanitat ha viscut, i les projeccions per al futur en totes les branques del coneixements humà necessiten de registres, avui molt afavorits i enriquits per l’avenç de la tecnologia. Això constitueix una ciència molt important, i com tal se li tracta a nivell de càtedra universitària (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/09/el-relato/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


5. 21 i 26/11-2018. Presentacions llibre d’Eva Serra.

El dimecres, 21 de novembre del 2018 a les 19h a la Llibreria Alibri (Balmes, 26, Barcelona) es farà la presentació del llibre d’Eva Serra i Puig «La formació de la Catalunya moderna (1640-1714)».

Hi participaran:

L’editora Montse Ayats, l’historiador del Dret Josep Capdeferro, l’escriptor Julià de Jòdar i la lingüista Blanca Serra i Puig.

També es presentarà el llibre el dilluns, 26 de novembre a les 18h30′ a l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, Barcelona).

Hi participaran:

Joan Domènec Ros, president de l’IEC, Joaquim Albareda (UPF), historiador i editor de l’obra, Josep Capdeferro (UPF), historiador del Dret i Blanca Serra i Puig (lingüista).

Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018) va ser historiadora i activista política. És una de les figures més destacades de la historiografia catalana. Les seves principals línies de recerca van ser la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d’aquests mateixos segles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de amnistia, Ángel Sánchez, Apple, Autoritat Italiana de la Competència, Benito Muros Perfecto, Blanca Serra Puig, Catalunya, economia, emigració, Eva Serra Puig, Extremadura, Fundació FENISS, historia, Joan Domènec Ros, Joaquim Albareda, Jorge Aniceto Molinari, Josep Capdeferro, Julià de Jòdar, Llibreria Alibri, Lluis Maria Xirinacs, presentacions, Samsung, sense obsolescència programada, Suïssa, Texts en castella, Texts en catala, transparència | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Carta als parlamentaris europeus. Documents de Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 191 en total.
3. Web Bardina: «Carta als Membres del Parlament Europeu», per l’Associació catalana d’amistat amb el poble sahrauí.
4. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En debat» y «De cuina…», de Jorge Aniceto Molinari.
5. El Cinema Maldà està en perill…

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us tornem a oferir la recuperació de 10 articles més dels escrits pel qui fou senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs, dins la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador») del desaparegut rotatiu «Mundo Diario». Tots de març del 1978.

En un d’aquests articles, titulat «Cent trenta-vuit vides en perill. Una ja no», Xirinacs denunciava la penosa situació de diferents presos polítics sahrauís dins les presons del Marroc. Un d’aquests presos, la militant sahrauí Saida Menebhi, de 25 anys condemnada a set anys de presó, va morir degut a una vaga de fam.

Aquest sacrifici ens recorda la situació del Sàhara Occidental, expressada per la carta que reproduïm a continuació. En aquesta carta es demanen signatures per emetre una crida als parlamentaris europeus a no donar el seu suport a l’Acord de Lliure Comerç (FTA) i l’Acord sobre la Pesca (FPA) amb el Marroc, perquè inclou el territori del Sàhara Occidental sense el consentiment del seu poble i dels seus representants legítims, als quals se’ls usurpa el dret a l’autodeterminació.

Posteriorment, us oferim dos articles del nostre col·laborador a l’Uruguai, en Jorge Aniceto Molinari, el primer amb el fruit d’un debat establert amb ell a Facebook i el segon amb una sèrie de conclusions fruit del debat anterior.

Finalment, una persona amiga i cinèfila ens ha fet arribar una crida per salvar el Cinema Maldà de Barcelona. Us facilitem l’enllaç perquè les persones que us podeu desplaçar a aquesta ciutat us informeu per aconseguir el carnet de soci.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 191 en total.

Us informem que hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 191 els recuperats dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Instantània d’un dia». Diumenge, 5 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-05-instantania-de-un-dia-cat.htm

«Més respecte a les nacions». Dimarts, 7 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-07-mes-respecte-a-les-nacions-cat.htm

«Dues Múrcies». Dimecres, 8 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-08-dues-murcies-cat.htm

«Democràcia de trampa i cartró». Dijous, 9 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-09-democracia-de-trampa-i-cartro-cat.htm

«El nou govern davant el Senat». Divendres, 10 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-10-el-nou-govern-davant-el-senat-cat.htm

«Cent trenta-vuit vides en perill. Una ja no». Dissabte, 11 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-11-cent-trenta-vuit-vides-en-perill-una-ja-no-cat.htm

«Unió de Pagesos». Dimarts, 14 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-14-unio-de-pagesos-cat.htm

«Surra als parlamentaris». Dijous, 16 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-16-surra-als-parlamentaris-cat.htm

«Concentració d’aturats a Madrid». Divendres, 17 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-17-concentracio-de-aturats-a-madrid-cat.htm

«Som una nació». Dissabte, 18 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-18-som-una-nacio-cat.htm

3. Web Bardina: «Carta als Membres del Parlament Europeu», per l’Associació catalana d’amistat amb el poble sahrauí.

Hem introduït el document redactat per l’Associació catalana d’amistat amb el poble sahrauí titulat «Carta als Membres del Parlament Europeu», de novembre del 2018.

«Associació catalana d’amistat amb el poble sahrauí».

«La Unió Europea es proposa concloure amb el Marroc l’Acord de Lliure Comerç (FTA) i l’Acord sobre la Pesca (FPA), incloent els territoris del Sàhara Occidental en els dos acords (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/catalunya-sahara-carta-als-membres-del-parlament-europeu-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Martí Olivella, per haver-nos facilitat la recepció d’aquest document.


4. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En debat» y «De cuina…», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el bloc «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), els següents articles en castellà:

«En debate» («En debat»). Dissabte, 27 d’octubre del 2018.

«Los intercambios en Facebook tienen ese picante que muchas veces les falta a los debates acartonados, académicos, este es uno de ellos, también con sus limitaciones (…)».

Els intercanvis a Facebook tenen aquest picant que moltes vegades els falta als debats encartonats, acadèmics, aquest és un d’ells, també amb les seves limitacions (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/10/27/en-debate/

«De cocina…» («De cuina…»). Dissabte, 3 de novembre del 2018.

«En uno de esos intercambios frecuentes que realizamos en Facebook, me quedó grabada la expresión de una compañera: «vos decís que no nos están cocinando (…)».

En un d’aquests intercanvis freqüents que realitzem a Facebook, em va quedar gravada l’expressió d’una companya: «vós dieu que no ens estan cuinant» (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/03/de-cocina/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari al proporcionar-nos aquests articles.

5. El Cinema Maldà està en perill…

Una persona amiga ens ha fet arribar la següent crida per tal del salvar el Cinema Maldà de Barcelona. Aquí teniu el text en català i en castellà per si podeu desplaçar-vos a la Ciutat Comtal i gaudir de les exhibicions de cinema d’aquesta sala. Recomanable la seva oferta per aconseguir el canet de soci:

https://mailchi.mp/cinemamalda/sosmalda?e=09f42092bd

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Publicat dins de Catalunya, Centre d'Estudis Joan Bardina, Cinema Maldà, Facebook, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, Marroc, Múrcia, Paisos Catalans | Paises Catalanes, Sàhara Occidental, Texts, Texts en castella, Texts en catala, Unió de Pagesos, Unió Europea | Envia un comentari

10 articles més del Xiri. Entrevista a Lluís Fenollosa. Article de Dolors Marín. Activitats de «Solidaritat amb Catalunya» des del País Valencià.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 181 en total.
3. Web Bardina: Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota».
4. Web Bardina: «Raó o intel·ligència?», per Dolors Marín Tuyà.
5. Activitats de «Solidaritat amb Catalunya» des del País Valencià.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim 10 articles més dels escrits pel qui fou senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs, dels publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario». Aquests pertanyen al període comprès entre el 18 de febrer i el 4 de març del 1978.

A continuació compartim amb vosaltres l’entrevista que la periodista Gemma Tramullas ha fet al militant pacifista Lluís Fenollosa pel diari «El Periódico de Catalunya», publicada el dimarts 23 d’octubre del 2018. Oferim des d’aquí el nostre agraïment a Lluís Fenollosa, la periodista Gemma Tramullas i als companys Martí Olivella i Pepe Beúnza per la seva col·laboració.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, ens ha escrit un nou article titulat «Raó o intel·ligència?», basat en el model filosòfic de coneixement de la realitat que va elaborar Lluís Maria Xirinacs, el «Globàlium».

Finalment, el col·lectiu «Solidaritat amb Catalunya» ens ofereix des del País Valencià la informació de propers esdeveniments que organitza, i als quals ens conviden, per tal de trobar-nos i defensar la llibertat i la democràcia dins la nació catalana.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 181 en total.

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 181 els recuperats dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Posicions testimonials». Dissabte, 18 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-18-posicions-testimonials-cat.htm

«L’Entesa a la Seu d’Urgell». Diumenge, 19 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-19-la-entesa-a-la-seu-de-urgell-cat.htm

«Universitat de base». Dimecres, 22 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-22-universitat-de-base-cat.htm

«Crònica negra abreujada». Divendres, 24 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-24-cronica-negra-abreujada-cat.htm

«S’ha acabat la font de les esperances». Dissabte, 25 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-25-se-ha-acabat-la-font-de-les-esperances-cat.htm

«La bomba de la pau». Dissabte, 25 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-26-la-bomba-de-la-pau-cat.htm

«Clam contra una bomba». Dimarts, 28 de febrer del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-02-28-clam-contra-una-bomba-cat.htm

«No emboliquem les coses». Dimecres, 1 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-01-no-emboliquem-les-coses-cat.htm

«Inseguretat social». Divendres, 3 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-03-inseguretat-social-cat.htm

««Diario 16» i Canàries». Dissabte, 4 de març del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-03-04-diario-16-i-canaries-cat.htm


3. Web Bardina: Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota».

Hem introduït l’entrevista realitzada per la periodista Gemma Tramullas al militant pacifista Lluís Fenollosa titulada: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota», publicada al rotatiu «El Periódico de Catalunya», el dimarts, 23 d’octubre del 2018.

Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota».

«Nascut al si d’una família obrera, Lluís Fenollosa (Barcelona, 1937) és un dels molts noms propis que van contribuir a implantar l’acció no violenta com a estratègia per a la transformació social a Catalunya. Sota la silenciosa mirada de l’estàtua de Gandhi al Poblenou, ha accedit a compartir la seva experiència (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/lluis-fenollosa-el-conflicte-que-es-guanya-per-la-forca-sempre-rebrota-cat.htm

Agraïm la col·laboració de Lluís Fenollosa i la periodista Gemma Tramullas per facilitar al Centre d’Estudis Joan Bardina la reproducció d’aquesta entrevista. També a Martí Olivella i Pepe Beúnza per la seva col·laboració.


4. Web Bardina: «Raó o intel·ligència?», per Dolors Marín Tuyà.

Hem introduït l’article de la Dolors Marín titulat «Raó o intel·ligència?», publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», l’octubre del 2018.

«Raó o intel·ligència?».

«Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. L’objectiva és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-rao-o-intel-ligencia-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, per la redacció d’aquest article.


5. Activitats de «Solidaritat amb Catalunya» des del País Valencià.

Missatge de «Solidaritat amb Catalunya» des del País Valencià:

Us fem a mans les següents informacions per si són del vostre interès:

– Dijous 8 de novembre del 2018, 12 h., sala Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història de València, projecció del documental 20S i col·loqui amb Ignasi Termes (Òmnium Cultural).

– Dimarts 13 de novembre del 2018, 18 h., a l’Espai Basset, (Túria 58 de València). Assemblea oberta.

– Dimarts 27 de novembre del 2018, Tarragona (carrer Jaume I), 10h30′. concentració per demanar la llibertat dels presos polítics organitzada pel col·lectiu 3a joventut x la república.

A l’acte, que sol aplegar unes 150/200 persones cada dimarts, es fa algun parlament i es clou amb el cant de l’«Estaca» i «Els Segadors».
 
En aquesta ocasió «3a Joventut x la República» ha convidat «Solidaritat i República del País Valencià» per incidir en el projecte dels Països Catalans.

Si hi fóssem prou gent podríem llogar un autobús.
Qui s’hi apunta? (envieu-nos un e-mail a manifestsolcat@gmail.com).

– Dissabte 1 de desembre del 2018, aplec de la Marina a Dénia. reunió i dinar de germanor amb el col·lectiu d’allà. interessades/interessats a assistir, envieu un e-mail a manifestsolcat@gmail.com.

Solidaritat amb Catalunya en defensa de la democràcia.

Més informació a:

manifestsolcat@gmail.com

https://solidaritatambcatalunya.blogspot.com.es/

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de 3a Joventut x la República, concentracions, Dénia, Dolors Marin Tuyà, Gemma Tramullas, Lluís Fenollosa, Lluis Maria Xirinacs, Marti Olivella, no violencia, objecte, Paisos Catalans | Paises Catalanes, pau, Pepe Beunza, sanitat, Solidaritat i República del País Valencià, subjecte, Tarragona, Texts en castella, Texts en catala, València, videoforums | Envia un comentari

6-11-2018. «Política i Demòtica» al Cafè de l’Òpera.

6-11-2018. «Política i Demòtica» al Cafè de l’Òpera.


Dimarts, 6 de novembre de 2018 a les 20h:

Lluís Maria Xirinacs. «Política i Demòtica».

A càrrec de Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve.

I passi del documental:

«Xirinacs, de l’amnistia a la independència». Fundació Catalunya. 2001.

Lloc: Cafè de l’Òpera. La Rambla, 74. Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu) a les 20h.

En finalitzar la xerrada, les ponents Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve obriran el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Mòbil per a confirmar l’assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Enllaç de l’entrada en català dins del bloc Xirinacs:

http://www.xirinacs.org/wp/2018/10/24/6-11-2018-politica-i-demotica-al-cafe-de-la-opera/

Per a més informació entreu en el següent enllaç:

https://montseguardia.blogspot.com/2018/10/conferencia-politica-i-demotica-lluis.html

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Barcelona, demòtica, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Lluis Maria Xirinacs, Montse Guàrdia, Núria Roig Esteve, politica, presentacions, Roser Veciana Olivé, videoforums | Envia un comentari