Taller dimarts 16/1 sobre reparació d’aparells espatllats. Entrevista radiofònica a Benito Muros sobre l’obsolescència programada.

Sumari:
1. Presentació.
2. Ecoconcern, 16-1-2018. Trobada de reparació de aparells elèctrics. El món no necessita més escombraries!
3. No és un dia qualsevol. Obsolescència programada.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, completem la tramesa anterior, en part dedicada a la lluita per un món amb una producció sense obsolescència programada, informant-vos d’una altra activitat convocada a Barcelona per la nostra associació amiga «Ecoconcern-Innovació Social», consistent en un taller de reparació de tota mena d’aparells espatllats, per tal d’oferir-los una segona vida útil.

A continuació compartim amb vosaltres una entrevista recentment realitzada a l’empresari i activista Benito Muros, President de la Fundació FENISS, en una emissió en castellà per RNE, amb la lluita contra l’obsolescència programada com a tema principal.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Ecoconcern, 16-1-2018. Trobada de reparació de aparells elèctrics. El món no necessita més escombraries!

[16/1, 19h30′] «VINE A LA RESTART PARTY» el món no necessita més escombraries!

Trobada de reparació d’aparells elèctrics amb tècnics de «Restarters Barcelona».

El proper 16 de gener, de 19h30′ a 21 h, a la seu d’Ecoconcern (Carrer Carders, 12, principal, Barcelona) un grup de voluntaris amb habilitats tècniques ajudarem a les persones assistents com tu a reparar els aparells electrònics espatllats.

Inscripcions gratuïtes en aquest formulari:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfVhe1SI68DGbI2b98SGegSE3WFS41VqA6exJfUYbI2DF-btw/viewform

Continua oberta l’admissió de propostes per al semestre vinent a través del correu electrònic

Us esperem amb els vostres dispositius i aparells!

Més info a:

http://restartersbcn.info/

Enllaç de l’esdeveniment en el lloc web de «El Racó del debat»:

http://elracodeldebat.blogspot.com.es/2018/01/blog-post.html

Associació Ecoconcern-Innovació Social.
Carrer Carders 12, principal [RAI]
08003 Barcelona.
Metro: Jaume I. Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Blog: http://elracodeldebat.blogspot.com
Facebook: EcoConcern-Innovació-Social
Twitter: @EcoConcern_BCN

Entrada gratuïta als socis Ecoconcern-Innovació Social o de l’associació RAI (4€ l’any). El carnet es pot adquirir «in situ» durant l’acte i permet l’accés a totes les activitats de RAI i d’EcoConcern durant un curs escolar.


3. No és un dia qualsevol. Obsolescència programada.

RTVE. Emissió del dia 13-1-2018.

Posem la nostra «Lupa» sobre l’obsolescència programada: Teniu la sensació que les coses cada vegada duren menys? Creieu que s’hauria de castigar els fabricants que redueixen deliberadament la vida útil dels seus aparells?

Emissió en idioma castellà:

http://www.rtve.es/m/alacarta/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-obsolescencia-programada/4418305/?media=rne

Més informació sobre la Fundació FENISS, dedicada a la lluita contra l’obsolescència programada:

http://feniss.org

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Barcelona, Benito Muros Perfecto, Cosima Dannoritzer, Ecoconcern-Innovació Social, ecologia, Enrique García, FACUA, Fundació FENISS, Manuel Toaria, Organització de Consumidors i Usuaris OCU, Restarters Barcelona, sense obsolescència programada, tallers | Envia un comentari

Conferència dimarts 9/1 de Benito Muros sobre l’Obsolescència Programada. Document sobre no violència. La jutge Alaya denuncia la manca d’independència judicial. Entrevistes a Arcadi Oliveres i Noam Chomsky. 6 articles de Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Ecoconcern, 9-1-2018. Conferència «L’Obsolescència Programada» a càrrec de Benito Muros (empresari activista i President de FENISS).
3. Web Bardina: «38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta (…)». Resum del document de Gene Sharp, 1990.
4. Web Bardina: La jutge Alaya: «Els fiscals no mouen un dit si no reben ordres des de Madrid».
5. Web Bardina: Arcadi Oliveres: «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar».
6. Web Bardina: Noam Chomsky: «Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural».
7. Web Bardina: 6 articles més de Jorge Aniceto Molinari, de la secció «Abordant això gris, que sembla la teoria».
8. Web Bardina: «El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l’Estat espanyol», document completat.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, us informem en primer lloc de la conferència que impartirà l’empresari activista Benito Muros aquest dimarts 9 de gener del 2018 a la seu de la nostra associació amiga «Ecoconcern-Innovació Social», sobre la lluita contra l’Obsolescència Programada.

A continuació us oferim un document de Gene Sharp sobre la lluita no violenta, resum d’un llibre del mateix autor.

Després us oferim un article on la jutge andalusa Mercedes Alaya denuncia la manca d’independència de diferents estaments de la justícia espanyola.

El professor d’economia Arcadi Oliveres ens ofereix una entrevista molt oportuna de llegir en aquest temps que vivim. També compartim amb vosaltres una altra entrevista, aquest cop al lingüista professor Noam Chomsky, que no ha perdut la seva vigència.

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, es ofereix sis articles explicant el seu parer sobre la situació en diferents indrets del món, fent en alguns casos especial èmfasi en Llatinoamèrica.

Finalment, hem actualitzat un document ja existent en el nostre lloc web, referent a la legislació internacional i estatal espanyola.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Ecoconcern, 9-1-2018. Conferència «L’Obsolescència Programada» a càrrec de Benito Muros (empresari activista i President de FENISS).

Benito Muros, empresari activista i President de la «Fundació Energia i Innovació Sostenible Sense Obsolescència Programada» (FENISS) farà aquest dimarts 9 de gener del 2018 una xerrada sobre l’Obsolescència Programada centrada en aquest recurs generalitzat entre els fabricants d’electrodomèstics i aparells electrònics consistent a introduir elements que provoquen una fi anticipada de la seva vida útil, la qual cosa afavoreix un increment de les deixalles contaminants.

Benito Muros, que ha participat en el rellançament d’un projecte col·lectiu de fabricació de bombetes i punts de llum sense obsolescència programada, és un ferm lluitador contra «els processos immorals i inhumans que apareixen durant les fases de fabricació», així com contra «la política de dependència o «fidelització» que el producte i el fabricant generen sobre el mercat».

L’objectiu d’aquesta trobada és explicar en què consisteix l’obsolescència programada i veure com ens afecta a la societat en el nostre dia a dia. I és que la curta durada dels aparells electrònics genera l’esgotament de matèries primeres, multitud de deixalles en immensos abocadors contaminants de restes electròniques i més despesa econòmica als consumidors.

Per això, la Fundació FENISS treballa per crear un nou model alternatiu a l’obsolescència programada, basat en l’economia del bé comú i amb un major respecte al medi ambient i a les persones.

La conferència tindrà lloc dimarts 9 de gener a les 19h30′ en el centre cultural RAI, carrer Carders, 12, principal, de Ciutat Vella (Barcelona).

Associació Ecoconcern-Innovació Social.

Ecoconcern cerca i difón propostes socialment innovadores des del 1991.

Recursos d’Animació Intercultural (RAI).
Carrer Carders, 12, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93-319.03.51.

Per saber-ne més, podeu llegir l’article «Bombetes solidàries» de l’escriptora Teresa Sala:

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Més informació a:

http://feniss.org

Enllaç de l’entrada de l’esdeveniment dins del bloc «El racó del debat» de l’associació «Ecoconcern-Innovació Social»:

http://elracodeldebat.blogspot.com.es/2018/01/91lobsolescencia-programada-carrec-de.html


3. Web Bardina: «38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta (…)». Resum del document de Gene Sharp, 1990.

Hem creat la pàgina del text titulat «38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d’estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials», resum del document de Gene Sharp de l’any 1990.

«Els països bàltics, –Lituània, Letònia i Estònia–, van declarar la seva independència el 1990 i van haver d’afrontar el gener de 1991 un intent d’agressió per part de les autoritats soviètiques per recuperar-ne el control. Durant aquesta crisis (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/gene-sharp-38-idees-forca-per-avancar-en-una-estrategia-civil-noviolenta-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Pepe Beúnza, qui ens ha fet arribar l’original català d’aquest resum.


4. Web Bardina: La jutge Alaya: «Els fiscals no mouen un dit si no reben ordres des de Madrid».

Hem creat les pàgines corresponents a l’article titulat «La jutge Alaya: «Els fiscals no mouen un dit si no reben ordres des de Madrid»», publicada al rotatiu «València Plaza», el dijous, 27 d’abril del 2017.

«La magistrada afirma que la ingerència política en la Justícia és total: «No se’m va permetre quedar-me (en el cas ERO) per un vot unànime de PP i PSOE al CGPJ» (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-jutge-alaya-els-fiscals-no-mouen-un-dit-si-no-reben-ordres-des-de-madrid-cat.htm


5. Web Bardina: Arcadi Oliveres: «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar».

Hem creat la pàgina corresponent a l’entrevista feta a l’economista Arcadi Oliveres, titulada «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar», publicada al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 31 de desembre del 2017.

«Catalunya ha patit una repressió inacceptable i això s’ha de dur al Tribunal de Drets Humans d’Europa i a l’ONU. Si la raó va a favor de la llibertat de les persones, hem de continuar mantenint-nos ferms en les nostres expressions (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/arcadi-oliveres-creure-en-la-dignitat-humana-i-associar-nos-entre-persones-per-poder-avancar-cat.htm

Agraïm la concessió d’aquesta entrevista al professor Arcadi Oliveres, la qual cosa ens permet millorar el nivell dels continguts del nostre lloc web.


6. Web Bardina: Noam Chomsky: «Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural».

Hem creat la pàgina corresponent a l’entrevista feta a l’expert lingüista Noam Chomsky, titulada «Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural», publicada a la revista digital «Mètode», el dimarts 1 d’octubre de 2013.

«Noam Avram Chomsky (Filadèlfia, EUA, 1928) va revolucionar el camp de la Lingüística quan el 1957, amb «Syntactic Structures», va argumentar, en contra d’allò establert, que l’adquisició del llenguatge és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/noam-chomsky-cada-llengua-constitueix-un-diposit-de-una-forma-concreta-de-riquesa-i-varietat-cultural-cat.htm


7. Web Bardina: 6 articles més de Jorge Aniceto Molinari, de la secció «Abordant això gris, que sembla la teoria».

Hem publicat sis articles del col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, en Jorge Aniceto Molinari.

Els articles, amb les seves versions disponibles i per ordre cronològic del més antic al més recent, són:

«La lliçó de Veneçuela». Montevideo. Dilluns, 16 d’octubre de 2017.

«La crisi econòmica, segueix i seguirà plantejada, perquè en definitiva ja no és un problema exclusivament propi de cada un dels nostres països (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-10-16-la-llico-de-venecuela-cat.htm

«Crisis, crisis eren les d’abans. A propòsit de l’elecció argentina». Montevideo. Dimecres, 25 d’octubre de 2017.

«¿Va guanyar Macri o va perdre Cristina Fernández? Per a nosaltres segueix sense aparèixer, per ara, la classe obrera argentina: així de senzill (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-10-25-crisis-crisis-eren-les-de-abans-a-proposit-de-la-eleccio-argentina-cat.htm

«Se l’anomena: crisi catalana». Montevideo. Diumenge, 29 d’octubre de 2017.

«Per segona vegada en pocs dies recorreixo a la bona tasca de difusió de textos per a la reflexió i el debat, que fa Néstor, per aportar les meves opinions (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-10-29-se-la-anomena-crisi-catalana-cat.htm

«Paradisos fiscals i entitats offshore: regne de la impunitat». Montevideo. Dimarts, 7 de novembre de 2017.

«La revelació de més de 13 milions de documents sobre l’actuació de l’operadora de serveis offshore Appleby, amb oficines a Bermudes, Illes Verges, Illes Caiman, Guernsey, l’illa de Man, Jersey, Maurici i les Seychelles, posa al descobert (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-11-07-paradisos-fiscals-i-entitats-offshore-regne-de-la-impunitat-cat.htm

«D’acord, és bo, recordar». Montevideo. Dissabte, 25 novembre de 2017.

«Quan es projecten els pressupostos per salut, per a l’ensenyament, per a la seguretat social, per a l’habitatge, per a la cura del medi ambient… en cadascun dels estats en què es divideix el planeta, es percep en perspectiva la magnitud de la crisi que viu la humanitat (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-11-25-de-acord-es-bo-recordar-cat.htm

«Un nou vestit per al vell conte del Tió». Montevideo. Dissabte, 23 de desembre del 2017.

«Allà per la dècada del 60 hi havia un estudi jurídic a Montevideo, Uruguai, que rebia diners i atorgava un interès a termini fix superior a l’establert en les institucions bancàries (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-12-23-un-nou-vestit-per-al-vell-conte-del-tio-cat.htm

Us recordem l’enllaç de la seva secció, «Abordant això gris, que sembla la teoria»:

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-index-cat.htm

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari per l’aportació d’aquests escrits.


8. Web Bardina: «El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l’Estat espanyol», document completat.

Hem completat el document titulat «El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l’Estat espanyol».

En aquesta actualització hem afegit l’esment al «Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals», que va ésser signat conjuntament amb el «Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics», a Nova York el divendres, 16 de desembre del 1966. També hem afegit els esments als articles 94 i 96 de la Constitució Espanyola del 1978, juntament amb l’article 10 apartat 2.

«Deia Lluís Maria Xirinacs (1932-2007): «La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra». Si acomplim aquest principi per a totes les nacions del món, podem afirmar que haurem resolt el problema dels conflictes entre les nacions en la seva justa meitat (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-dret-de-lliure-determinacio-dels-pobles-en-els-tractats-internacionals-i-al-estat-espanyol-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Arcadi Oliveres Boadella, Argentina, autodeterminació, Benito Muros Perfecto, Catalunya, conferencies, criptomonedes, Ecoconcern-Innovació Social, ecologia, economia, evasió fiscal, Gene Sharp, independència, Jorge Aniceto Molinari, justicia, llengües, Mercedes Alaya, moneda telematica, no violencia, Noam Chomsky, pobresa, sense obsolescència programada, Texts en castella, Texts en catala, Veneçuela | Envia un comentari

Xerrada a La Sentiu de Sió. 11 articles més i un llibre del Xiri. Articles sobre la no violència. Articles de Dolors Marín, Jorge Molinari i Brauli Tamarit.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: La desobediència no violenta de Xirinacs. 15-12-2017. Xerrada a La Sentiu de Sió (La Noguera).
3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 22 en total.
4. Web Bardina: Llibre «El terror, la pau i el sagrat», colpidor volum de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència», per Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
6. Web Bardina: «Empenta vital», de Dolors Marin Tuyà.
7. Web Bardina: «Després de la guerra de Corea», d’en Jorge Aniceto Molinari.
8. Web Bardina: «Corea», de Brauli Tamarit.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de l’acte d’aquest divendres 15 de desembre a La Sentiu de Sió (La Noguera), on hi participaran la Núria Roig, la Dolors Marín i en Brauli Tamarit.

A continuació, compartim amb vosaltres 11 articles més d’en Xirinacs provinents de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Ja tenim 22 de recuperats. També us facilitem el llibre «El terror, la pau i el sagrat» del mateix autor.

Ens han fet arribar dos articles d’Eduard Peris i Xavier Carmaniu sobre l’estratègia no violenta que reproduïm en el nostre lloc web.

La psicòloga Dolors Marín ens ha fet arribar un nou article publicat al rotatiu «Penedès Econòmic».

Finalment, us fem arribar dos articles que tenen Corea com a tema, un del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, i l’altre de l’administrador del nostre lloc web, Brauli Tamarit.

Fe d’errades: En la presentació del nostre anterior missatge esmentàvem erròniament el mes de novembre dins dels dos esdeveniments anunciats per aquest dimarts dia 12 de desembre del 2017. En els altres apartats del mateix missatge, la informació de la data era correcta. Disculpeu les molèsties.

Volem finalitzar aquesta presentació informant-vos que les eleccions del proper 21 de desembre del 2017 són un nou plebiscit dins del Principat de la Catalunya del Sud i de la Vall d’Aran d’Occitània, en el qual es decideix la recuperació i assoliment d’unes més altes fites de llibertat per aquest territori i la seva població. Volem per la nostra nació allò que els nostres avantpassats van tenir i qualsevol altra nació que ja té no voldria perdre. O sigui, gestionar els nostres propis assumptes col·lectius, tenir veu pròpia al nostre continent i al nostre món, relacionar-nos en igualtat de condicions amb les altres nacions, per tal d’establir i participar d’una comunió fraternal de totes elles. Com deia Lluís Maria Xirinacs: «La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: La desobediència no violenta de Xirinacs. 15-12-2017. Xerrada a La Sentiu de Sió (La Noguera).

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió.

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la  seva plantada, conjuntament amb els «Captaires de la Pau», davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:
CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:
Ajuntament de la Sentiu de Sió.

http://www.xirinacs.org/wp/2017/12/14/la-desobediencia-no-violenta-de-xirinacs-xerrada-a-la-sentiu-de-sio/


3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 22 en total.

Us informem que hem introduït 11 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda a l’idioma català.

Amb aquests 11 articles ja són 22 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«No al doble poder polític». Dimecres, 20 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-20-no-al-doble-poder-politic-cat.htm

«A la cúpula de la Model». Dijous, 21 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-21-a-la-cupula-de-la-model-cat.htm

«Amnistia de sang». Divendres, 22 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-22-amnistia-de-sang-cat.htm

«Raó i instint». Dissabte, 23 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-23-rao-i-instint-cat.htm

«Part amb dolor: Les noves Corts». Diumenge, 24 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-24-part-amb-dolor-les-noves-corts-cat.htm

«Sol gris». Dimarts, 26 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-26-sol-gris-cat.htm

«Molt a pesar meu». Dimecres, 27 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-27-molt-a-pesar-meu-cat.htm

«Consell del Regne i precs d’amnistia». Dijous, de 28 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-28-consell-del-regne-i-precs-de-amnistia-cat.htm

«Aquest difícil senat». Divendres, 29 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-29-aquest-dificil-senat-cat.htm

«Repressió a la Model». Dissabte, 30 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-30-repressio-a-la-model-cat.htm

«Dues velocitats». Diumenge, 31 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-31-dues-velocitats-cat.htm


4. Web Bardina: Llibre «El terror, la pau i el sagrat», colpidor volum de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el llibre escrit en català per Lluís Maria Xirinacs titulat «El terror, la pau i el sagrat», accessible gratuïtament a partir d’ara per totes les persones que disposin d’Internet.

Els enllaços per accedir a aquesta obra són:

Pàgina en format «HTML» assenyalant les dades del volum:

http://www.bardina.org/el-terror-la-pau-i-el-sagrat/lluis-maria-xirinacs-el-terror-la-pau-i-el-sagrat-cat.htm

Llibre en format «pdf»:

http://www.bardina.org/el-terror-la-pau-i-el-sagrat/lluis-maria-xirinacs-el-terror-la-pau-i-el-sagrat-cat.pdf

Agraïm un altre cop l’excel·lent labor de recuperació d’aquest llibre per part de la Papereria Bon Paper de Lleida, a l’Avinguda de Blondel d’aquesta capital de les terres del Ponent català.

5. Web Bardina: «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència», per Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

 

Hem introduït els articles signat per Eduard Peris i Xavier Carmaniu, titulats «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència». El segon continuació de la sèrie iniciada pel primer.

«Entendre l’estratègia de la no-violència»:

«L’independentisme català del segle XXI es caracteritza per utilitzar l’estratègia de Resistència No-Violenta (RNV). És el mateix camí que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/eduard-peris-xavier-carmaniu-entendre-la-estrategia-de-la-no-violencia-cat.htm

«Gandhi i la perseverança de la no-violència»:

««L’ideal de Gandhi, l’apòstol més gran de la nostra època, triomfarà, si no avui, demà». L’autor d’aquesta frase és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/eduard-peris-xavier-carmaniu-gandhi-i-la-perseveranca-de-la-no-violencia-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Martí Olivella per proporcionar-nos l’enllaç del segon d’aquests articles en la seva versió original en català.


6. Web Bardina: «Empenta vital», de Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article signat per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marin Tuyà, titulat «Empenta vital».

«Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-empenta-vital-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin per proporcionar-nos aquest text.


7. Web Bardina: «Després de la guerra de Corea», d’en Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït l’article signat per Jorge Aniceto Molinari titulat «Després de la guerra de Corea».

«Després de la guerra de Corea»:

«Quan veig o escolto notícies sobre Corea del Nord em queda com un sabor amarg, perquè s’informa condemnant el que hi passa i sense cap explicació de perquè passa, i la conclusió llavors que la culpa és dels comunistes i de quins comunistes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-11-15-despres-de-la-guerra-de-corea-cat.htm

Enllaç de la seva secció «Abordant això gris, que sembla la teoria»:

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-index-cat.htm

Agraïm a en Jorge Aniceto Molinari l’aportació d’aquest article.

8. Web Bardina: «Corea», de Brauli Tamarit.

Hem introduït l’article signat per Brauli Tamarit titulat «Corea».

«Corea»:

«Després de la Segona Guerra Mundial, amb la divisió d’Europa i del món en dos bàndols enfrontats, una de les estratègies de la plutocràcia, –o govern dels rics a l’ombra–, del bloc occidental va ser (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/corea-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Ajuntament de La Sentiu de Sió, amnistia, Brauli Tamarit, Centre d'Estudis Joan Bardina, Comitès de Defensa de la República, Corea, Dolors Marin Tuyà, economia, Eduard Peris, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, independència, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, no violencia, Núria Roig Esteve, pau, transports, videoforums, Xavier Camarniu, xerrades-debats | Envia un comentari

Xerrades amb Manuel Garcia a Cornellà de Llobregat, amb Jordi Griera a Ecoconcern i amb Núria Roig, Dolors Marín i Brauli Tamarit a La Sentió de Sió.

Sumari:
1. Presentació.
2. Xerrada amb Manuel Garcia sobre la lluita no violenta de Xirinacs, dimarts 12/12 a Cornellà de Llobregat.
3. «La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país», xerrada dimarts 12/12 a càrrec de Jordi Griera.
4. La desobediència no violenta de Xirinacs, acte divendres 15/12 a La Sentiu de Sió.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de tres esdeveniments propers en el temps de frapant actualitat.

Aquest dimarts 12 de novembre us oferim una xerrada amb en Manuel Garcia, a Cornellà de Llobregat.

El mateix dia, en Jordi Griera imparteix una altra xerrada al Casc Antic de Barcelona.

Finalment, el divendres 15 de novembre tindrem una xerrada amb Núria Roig, Dolors Marín i Brauli Tamarit, a La Sentiu de Sió.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Xerrada amb Manuel Garcia sobre la lluita no violenta de Xirinacs, dimarts 12/12 a Cornellà de Llobregat.

Dejuni col·lectiu pels presos polítics a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

Dimarts, 12 de desembre a les 19 hores xerrada amb Manuel García de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, sobre la lluita no violenta de Xirinacs.

Activitat en el marc del dejuni col·lectiu pels presos polítics del 10 de novembre al 20 de desembre, al Casal Parroquial Santa Maria, de Cornellà de Llobregat.

Més informació a:

http://www.famdellibertat.cat

Apunta-t’hi al correu:

dejuni.cornella@gmail.com

Organitza:

– Fam de Llibertat.
– Òmnium Cultural del Baix Llobregat, Cornellà de Llobregat.
– Assemblea Nacional Catalana de Cornellà de Llobregat.


3. «La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país», xerrada dimarts 12/12 a càrrec de Jordi Griera.

Dimarts 12-12-2017 a les 19h30′ al Carrer Carders, 12, principal, al Casc Antic, de Barcelona, a la seu de l’associació RAI (Recursos d’Animació Intercultural).

Xerrada col·loqui:

«La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país» a càrrec de Jordi Griera, enginyer industrial (coordinador de PaisConscient.cat, president d’Ineval.org i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina.org).

El panorama de les monedes socials i complementàries s’ha multiplicat des de la darrera xerrada amb en Jordi Griera a Ecoconcern-Innovació Social. Aquest cop ens explicarà l’evolució del diner, les possibilitats per a una república i alguns dels projectes actualment en marxa que són més significatius.

Actualment Jordi Griera és coordinador de País Conscient (http://paisconscient.ineval.org), president d’Ineval (http://ineval.org) i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina (http://bardina.org).


4. La desobediència no violenta de Xirinacs, acte divendres 15/12 a La Sentiu de Sió.

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió (La Noguera).

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la seva plantada, conjuntament amb els «Captaires de la Pau», davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:

CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:

Ajuntament de la Sentiu de Sió.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, Brauli Tamarit, Cornellà de Llobregat, Dolors Marin Tuyà, Ecoconcern-Innovació Social, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, La Sentiu de Sió, Manuel Garcia, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, videoforums, xerrades-debats | Envia un comentari

Escrit de Carles Puigdemont. 11 articles del Xiri. Llibre «Subjecte» de Xirinacs. «Superconscients», de Dolors Marín.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Carles Puigdemont: «No es tracta merament de Catalunya. Es tracta de la pròpia democràcia».
3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).
4. Web Bardina: Llibre «Subjecte», genial volum de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: «Superconscients», de Dolors Marín Tuyà.

1. Presentació.

En aquest lliurament del Centre d’Estudis Joan Bardina, us oferim en primer lloc un article redactat pel MHP Carles Puigdemont, publicat al rotatiu «The Guardian».

Inaugurem la secció «Diari d’un senador» dels articles de Lluís Maria Xirinacs pertanyents al rotatiu «Mundo Diario», amb els seus primers onze escrits. Com en la secció «Al servei d’aquest poble» del diari «Avui», aquest material pertany al període en el que va ser senador independent per la demarcació de Barcelona, entre els anys 1977 i 1979, però molts d’aquests articles no han perdut la seva actualitat.

També compartim amb vosaltres una joia de l’obra del mateix autor. Es tracta del llibre «Subjecte», un dels precursors del model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium». L’original que hem fet servir conté anotacions i correccions manuscrites del propi autor, i la dedicatòria que li va fer a la seva pròpia mare, doncs va ser un regal fet expressament per a ella.

Finalment, la psicòloga Dolors Marín Tuyà, estudiant del mateix model filosòfic a la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ens ofereix un dels seus darrers articles publicats a la premsa.

Des d’aquí ens disculpem que, degut a la nostra intensa activitat, no haguem publicat encara més articles del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, però esperem poder compartir aquest nou material el més ràpidament possible.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: Carles Puigdemont: «No es tracta merament de Catalunya. Es tracta de la pròpia democràcia».

Hem introduït l’article publicat al rotatiu «The Guardian», el dilluns, 6 de novembre del 2017, escrit pel MHP de la Generalitat, Carles Puigdemont:

«Espanya ha imposat una agenda política que va contra la voluntat de la majoria de catalans. Defensarem els nostres drets fins al final (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carles-puigdemont-casamajo-no-es-tracta-merament-de-catalunya-es-tracta-de-la-propia-democracia-cat.htm

Agraïm la col·laboració de l’equip del lloc web de «Ser y Actuar» per haver realitzat la traducció d’aquest article de l’anglès original al castellà.


3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Hem introduït 11 articles d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles entre els anys 1977 i 1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda al idioma català.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Nou Govern». Dijous, 7 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-07-nou-govern-cat.htm

«Sempre la via pacífica». Divendres, 8 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-08-sempre-la-via-pacifica-cat.htm

«Sacerdot i polític». Dissabte, 9 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-09-sacerdot-i-politic-cat.htm

«Jubilats». Diumenge, 10 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-10-jubilats-cat.htm

«Accés al poder econòmic». Dimarts, 12 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-12-acces-al-poder-econ%C3%B2mic-cat.htm

«Elegància democràtica». Dimecres, 13 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-13-elegancia-democratica-cat.htm

«Senat hora zero». Dijous, 14 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-14-senat-hora-zero-cat.htm

«La força dels petits al senat». Divendres, de 15 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-15-la-forca-dels-petits-al-senat-cat.htm

«Parlament de Catalunya». Dissabte, 16 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-16-parlament-de-catalunya-cat.htm

«Assemblea Popular de Catalunya». Diumenge, 17 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-17-assemblea-popular-de-catalunya-cat.htm

«Política amb rostre humà». Dimarts, 19 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-19-politica-amb-rostre-huma-cat.htm


4. Web Bardina: Llibre «Subjecte», genial volum de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el llibre «Subjecte», de Lluís Maria Xirinacs, aquest volum genial que forma part dels inicis de la creació del model filosòfic de coneixement de la realitat «Globàlium».

L’exemplar emprat per la recuperació d’aquesta obra en català és el mateix que li va fer de regal el mateix Lluís Maria Xirinacs a sa mare. Conté una dedicatòria, anotacions i esmenes manuscrites fetes pel mateix autor del llibre. A partir d’ara, tothom qui disposi de connexió a Internet se’l podrà llegir i/o descarregar.

Els enllaços per accedir a aquesta obra són:

Pàgina en format «HTML» assenyalant les dades del volum:

http://www.bardina.org/subjecte/lluis-maria-xirinacs-subjecte-cat.htm

Llibre en format «pdf»:

http://www.bardina.org/subjecte/lluis-maria-xirinacs-subjecte-cat.pdf

Agraïm l’excel·lent labor de recuperació d’aquest llibre per part de la Rosa Guiu, de la Papereria Bon Paper de Lleida, a l’Avinguda de Blondel d’aquesta capital de les terres del Ponent català.


5. Web Bardina: «Superconscients», de Dolors Marín Tuyà.

Hem introduït l’article titulat «Superconscients», de la Dolors Marín Tuyà, publicat al rotatiu «El Punt Avui+» el diumenge, 19 de novembre del 2017.

«La ciència («scientia», e-scissió) analitza i tot seguit la con-sciència refà, reuneix i sintetitza. La consciència, però, és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-superconscients-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Carles Puigdemont Casamajó, ciència, consciència, democràcia, Dolors Marin Tuyà, filosofia, independència, Lluis Maria Xirinacs | Envia un comentari

Mobilitzacions en favor dels presos polítics. Entrevista a Kaissa Ould Braham. Amenaça mediambiental a Juneda. Articles del Timbaler del bit i de Natza Farré. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Mobilitzacions en favor dels presos polítics a Catalunya.
3. Web Bardina: Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».
4. Web Bardina: «L’aire que respirem ens mata», de David Colell.
5. Web Bardina: «El tresor dels catalans», de «El Timbaler del Bit».
6. Web Bardina: «Llum de gas», de Natza Farré.
7. Web Bardina: Perfeccionament de les pàgines de les seccions «Al servei d’aquest poble».

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, en primer lloc us informem de les properes mobilitzacions en favor de la llibertat dels presos polítics catalans.

A continuació, us oferim l’entrevista a Kaissa Ould Braham, periodista amaziga exiliada a Catalunya.

Posteriorment, compartim amb vosaltres un article d’en David Colell sobre els problemes mediambientals relatius a l’incineració a Juneda.

També reproduïm un article signat pel «El Timbaler del Bit» i per Natza Farré, sobre els darrers esdeveniments a Catalunya.

Finalment, hem polit els articles escrits per Lluís Maria Xirinacs al diari «Avui», quan ell era senador, per fer-los més accessibles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Mobilitzacions en favor dels presos polítics a Catalunya.

Us informem del missatge que ens ha fet arribar l’associació «Òmnium Cultural» de Catalunya:

La brutalitat de l’Estat ha de tenir resposta.

Per això, preparem una setmana de mobilitzacions cíviques i pacífiques per reclamar la llibertat dels presos polítics:

Diumenge 5.
Encartellada a partir de les 11 hores davant de tots els ajuntaments del país. A Barcelona tindrà lloc a la plaça Universitat.

Dimecres 8.
Donem suport a l’aturada de país convocada pels sindicats.

Dissabte 11.
Gran manifestació a Barcelona a les 17 hores.


3. Web Bardina: Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».

Hem introduït l’entrevista a la periodista amaziga Kaissa Ould Braham, publicada en la revista «La Directa» el dilluns, 9 d’octubre del 2017.

D’aquesta entrevista ens quedem amb la següent afirmació:

«S’ha de pertànyer a un poble oprimit durant segles, a una cultura i identitat minoritzades, per entendre fàcilment el dret a l’autodeterminació. Si véns d’una cultura dominant, hi ha menys possibilitats de comprendre-ho».

http://www.bardina.org/nw/escrits/kaissa-ould-braham-la-repressio-del-govern-espanyol-a-catalunya-repercuteix-a-la-cabilia-cat.htm

4. Web Bardina: «L’aire que respirem ens mata», de David Colell.

Hem introduït l’article titulat «L’aire que respirem ens mata», de David Colell, publicat al diari «La Mañana» el divendres, 20 d’octubre del 2017.

«Les set estacions que mesuren la qualitat de l’aire a Ponent registren nivells d’ozó troposfèric superiors al recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/david-colell-el-aire-que-respirem-ens-mata-cat.htm


5. Web Bardina: «El tresor dels catalans», de «El Timbaler del Bit».

Hem introduït l’article titulat en català «El tresor dels catalans», de bloc anomenat «El Timbaler del Bit», publicat el dijous, 26 d’octubre del 2017.

«Els catalans som uns privilegiats. Sé que a molts de vosaltres, en aquests moments difícils de patiment, repressió i iniquitat sense límits, que algú us digui que «els catalans som uns privilegiats» us deu sonar a befa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-timbaler-del-bit-el-tresor-dels-catalans-cat.htm


6. Web Bardina: «Llum de gas», de Natza Farré.

Hem introduït l’article titulat «Llum de gas», de Natza Farré, publicat al diari «Ara» el dimecres, 18 d’octubre del 2017.

«Fa molts anys vaig veure la pel·lícula «Gaslight», de George Cukor, basada en una obra de teatre que dona nom al fenomen psicològic, el que es coneix com «fer llum de gas» (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/nazta-farre-llum-de-gas-cat.htm


7. Web Bardina: Perfeccionament de les pàgines de les seccions «Al servei d’aquest poble».

Gràcies a la col·laboració de l’informàtic Albert Salvador, hem polit les pàgines dels articles de la secció «Al servei d’aquest poble», de Xirinacs, fent que es vegi el títol dels articles anterior i posterior quan hom passa el cursor per sobre dels botons de desplaçament.

També hem aplicat una etiqueta de descripció amb el primer paràgraf de cada article, fent-lo més visible quan s’enllaça des de qualsevol aplicació tipus «WhatsApp» o «Telegram».

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de amnistia, assetjament, autodeterminació, Cabília, Catalunya, David Colell, ecologia, encartellades, entrevistes, Juneda, Kaissa Ould Braham, Lluis Maria Xirinacs, manifestacions, medi ambient, Natza Farré, no violencia, Òmnium Cultural, Texts, Texts en castella, vagues | Envia un comentari

Les múltiples cares de «la nostra sal», per Lluís Planas.

Sumari:
1. Presentació.
2. «Les múltiples cares de «la nostra sal»», per Lluís Planas Herrero.

1. Presentació.

En aquesta relativament breu tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, reproduïm el text de la crida formulada per Lluís Planas, portaveu, entre altres entitats, de l’associació «Pas-Amics d’El Camí dels Països Catalans», on proposa una iniciativa de desobediència civil equivalent a la «Marxa de la Sal» de Gandhi, però tenint en compte les circumstàncies del nostre temps i espai.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. «Les múltiples cares de «la nostra sal»», per Lluís Planas Herrero.

«La desobediència civil de la sal promoguda per Gandhi va suposar un element determinant per la mobilització i empoderament del poble de l’Índia que va desembocar en la seva independència (…)».


http://www.bardina.org/nw/escrits/lluis-planes-les-multiples-cares-de-la-nostra-sal-cat.htm

Publicat dins de economia, Lluís Planes Herrero, no violencia, Texts en castella, Texts en catala | Envia un comentari

Article i entrevista a Pepe Beúnza. Articles de Sebastià Tamarit, Diego Sànchez, Franju Serra, Jordi Griera, Dolors Marín i d’altres. Carta a un policia armat. Nou curs de Globàlium. Articles de Jorge Molinari. Entrevista a Benito Muros. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: «Comentaris sobre l’1-O», per Pepe Beúnza.
3. Web Bardina: «Gràcies», per Sebastià Tamarit Montagud.
4. Web Bardina: «Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap», per Diego Sànchez Martínez.
5. Web Bardina: «El genocidi català, un element clau», per Francesc Joan Serra Gornals.
6. Web Bardina: «Vaga de fam», per Jordi Griera.
7. Web Bardina: «Poble i comunitat», per Dolors Marin Tuyà.
8. Web Bardina: «Cartes d’una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra», per Maribel Gómez i Rosa Agulló Gasull.
9. Web Bardina: Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
10. Web Bardina: «Carta d’un mosso a guàrdies i policies», per un mosso d’esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).
11. Web Bardina: «Carta a un policia armat», per Lluís Maria Xirinacs.
12. Bloc Xirinacs: Curs 2017-2018. Introducció al «Globàlium», el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.
13. Web Bardina: «Endarreriment canviari», «Lula», «Els 100 anys de la revolució russa» i «Treball, vull treball…», per Jorge Aniceto Molinari.
14. TVE2: Entrevista a Benito Muros, president de FENISS.
15. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala Bernaus (recordatori).

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina destaquem l’article i l’entrevista a Pepe Beúnza, qui fou el primer objector de consciència al servei militar espanyol per raons polítiques.

També us oferim diferents articles, aquest cop dels periodistes Sebastià Tamarit i Diego Sànchez sobre la jornada de l’1 d’octubre, i d’en Francesc Serra, que tracta del genocidi que ha patit la nació catalana.

En Jordi Griera, enginyer i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina, ens ofereix un article sobre la vaga de fam rotatòria que ha iniciat el col·lectiu «Fam de Llibertat», tot defensant els càrrecs públics imputats.

La Dolors Marín, psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, aporta un altre article desenvolupant categories del model filosòfic global de Xirinacs, tot relacionat-les amb els esdeveniments de l’1 d’octubre.

Colpidores les cartes d’una docent i una terapeuta enfront les declaracions d’Alfons Guerra a «Onda Cero», i d’un mosso d’esquadra abans de la jornada del referèndum, adreçat a Guàrdies Civils i policies estatals espanyols. A continuació publiquem la que fou famosa «Carta a un policia armat» de Lluís Maria Xirinacs, escrita l’any 1976.

Us informem de les dades del proper curs del model filosòfic de coneixement de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, el «Globàlium». Molt recomanable per aquelles persones que vulguin tenir una visió holística de la realitat a l’hora d’estudiar un tema o prendre decisions.

Jorge Molinari, des de l’Uruguai, ens aporta quatre articles més des de la seva secció «Abordant això gris, que sembla la teoria». Interessant la seva labor de lectura i interpretació dels escrits de Marx, Engels i Lenin, en el sentit de negar que aquests autors volguessin en realitat una societat basada en la concentració de tot el poder en mans de l’estat, contradient allò que va fer i aplicar en el seu moment Josef Stalin.

Finalment, us oferim l’enllaç per visualitzar l’entrevista feta a l’economista i empresari Benito Muros per TVE2, tot presentant la seva nova bombeta Sense Obsolescència Programada (SOP). Aprofitem per recordar-vos també l’article signat per l’escriptora Teresa Sala presentant-la.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: «Comentaris sobre l’1-O», per Pepe Beúnza.

«Després de defensar la meva urna 16 hores i estar avui veient la premsa, la tele i els aclaparadors «WhatsApps», comparteixo aquestes idees amb vosaltres (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pepe-beunza-comentaris-sobre-el-1-o-cat.htm


3. Web Bardina: «Gràcies», per Sebastià Tamarit Montagud.

«Gràcies a la gent que va anar a votar diumenge, perquè –més enllà d’uns ideals– van defensar dos principis bàsics de la democràcia: la llibertat d’expressar-se i la llibertat de decidir. Gràcies a la (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/sebastia-tamarit-montagud-gracies-cat.htm


4. Web Bardina: «Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap», per Diego Sànchez Martínez.

«Vaig veure determinació i vaig veure enteresa. Vaig veure solidaritat i vaig veure alegria. I també vaig veure respecte, i vaig veure comprensió cap a la feina de la premsa espanyola (cosa difícil de veure aquests dies). Tot això vaig veure a Sallent, província de Barcelona. Al col·legi electoral del Centre Cívic Joan Puig i Elías es va poder votar. Unes 2.000 persones van introduir les seves paperetes a les quatre urnes de plàstic disposades per la Generalitat (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/diego-sanchez-martinez-alla-hi-eren-tot-i-twitter-i-whatssap-cat.htm


5. Web Bardina: «El genocidi català, un element clau», per Francesc Joan Serra Gornals.

«És possible comprendre el procés que viu actualment Catalunya sense parlar de genocidi? (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/francesc-joan-serra-gornals-el-genocidi-catala-un-element-clau-cat.htm


6. Web Bardina: «Vaga de fam», per Jordi Griera.

«Renunciar a menjar és posar sobre la taula dels polítics que, per a alguns, la justícia pot ser més important que la vida. Dimarts dia 26 (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-vaga-de-fam-cat.htm


7. Web Bardina: «Poble i comunitat», per Dolors Marin Tuyà.

«Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-poble-i-comunitat-cat.htm


8. Web Bardina: «Cartes d’una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra», per Maribel Gómez i Rosa Agulló Gasull.

«Hi ha persones que amb el pas del temps canvien o canvien les seves actituds. Algunes potser modifiquen la percepció que tenen de les coses; altres, amb el pas dels anys, adquireixen l’experiència, la maduració que els fa viure amb el seu entorn amb la capacitat reflexiva que fins i tot els permet comprendre allò que mai s’havien proposat entendre. No és el cas, senyor Guerra (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/cartes-de-una-docent-i-una-terapeuta-catalanes-a-alfonso-guerra-cat.htm

9. Web Bardina: Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

«Pepe Beúnza (1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar franquista per motius polítics. Autèntica icona de la lluita antifranquista, es va passar dos anys a la presó i un any i mig al Sàhara en un batalló disciplinari després de negar-se a fer el soldat el 1971. Aquest català d’origen andalús viu avui a Caldes de Montbui. Tècnic agrícola ara jubilat, Beúnza continua essent un activista, fa conferències i ara s’ha implicat de ple amb l’1-O. En aquesta entrevista telefònica parlem del seu independentisme, de l’1-O i de la resistència no violenta (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pepe-beunza-si-no-fos-per-la-desobediencia-civil-encara-seriem-a-les-cavernes-cat.htm

 

10. Web Bardina: «Carta d’un mosso a guàrdies i policies», per un mosso d’esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).

«Senyor Director: Aquest missatge va dirigit a tots els policies nacionals i guàrdies civils que han estat enviats a Catalunya pel ministeri de l’Interior per fer complir la llei, la Constitució i garantir la unitat d’Espanya (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carta-de-un-mosso-a-guardies-i-policies-cat.htm


11. Web Bardina: «Carta a un policia armat», per Lluís Maria Xirinacs.

«Barcelona, 21 de març de 1976. Al carrer Entença, davant de la presó Model. A un policia armat, (…)».

http://www.bardina.org/lluis-maria-xirinacs/lluis-maria-xirinacs-1976-03-21-carta-a-un-policia-armat-cat.htm


12. Bloc Xirinacs: Curs 2017-2018. Introducció al «Globàlium», el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentacions: 23 i 30 d’octubre de 2017.

Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.

Inici del curs: Dilluns, 6 de novembre del 2017.

Sessió setmanal els dilluns de 18h30′ a 20h.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/10/05/curs-2017-2018-introduccio-al-globalium-el-model-filosofic-de-lluis-maria-xirinacs/


13. Web Bardina: «Endarreriment canviari», «Lula», «Els 100 anys de la revolució russa» i «Treball, vull treball…», per Jorge Aniceto Molinari.

«Endarreriment canviari»:

«Tractarem d’opinar, corrent el risc de ser censurats (no em refereixo a aquesta columna on tenim llibertat per fer-ho), sinó a una tendència general en la societat que tossudament tractem de trencar– de no anar a l’anàlisi a fons dels problemes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-11-endarreriment-canviari-cat.htm

«Lula»:

«Lula o el paper de l’individu en la història. Podria ser aquest el títol d’aquesta breu nota en què ens proposem resumir allò que considerem el moment polític del Brasil i pel seu pes el moment polític de la nostra Amèrica. És una mostra important a més, per analitzar el que avui passa al món (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-16-lula-cat.htm

«Els 100 anys de la revolució russa»:

«Podríem asseverar que la història del capitalisme és també la història de les seves crisis, així com la història dels pobles és la història dels seus revolucions (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-26-els-100-anys-de-la-revolucio-russa-cat.htm

«Treball, vull treball…»:

«Cap a on hom miri en el món, hi ha molta feina per fer, però per fer-la en la predominança de l’actual mode de producció capitalista hom necessita que sigui «rendible» (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-30-treball-vull-treball-cat.htm


14. TVE2: Entrevista a Benito Muros, president de FENISS.

Innovació tecnològica. Per evitar l’obsolescència programada la Fundació FENISS ens presenta una bombeta molt especial que és un primer pas per a l’estalvi energètic i econòmic. Entrevista a Benito Muros, president de FENISS. Data d’emissió: Dissabte, 7 d’octubre del 2017. Durada: 6 minuts. Idioma: castellà.

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-benito-muros-presidente-feniss/4248767/?media=tve


15. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala Bernaus (recordatori).

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Enllaç de la «Fundació FENISS», dirigida per Benito Muros, que atorga la certificació ISSOP (Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada):

http://feniss.org

Enllaç de l’empresa «Light and Life», distingida amb la certificació ISSOP:

http://lightandlife.es

Enllaç de l’empresa «Prososphera», distingida també amb la certificació ISSOP:

https://www.prososphera.com

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de autodeterminació, Benito Muros Perfecto, Brasil, Catalunya, comunitat, cursos, Diego Sànchez Martínez, Dolors Marin Tuyà, entrevistes, filosofia, Francesc Joan Serra Gornals, Fundació FENISS, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, historia, independència, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Light and Life, Lluis Maria Xirinacs, Maribel Gómez, no violencia, pau, Pepe Beunza, Prososphera, Rosa Agulló Gasull, Sebastià Tamarit Montagud, seguretat, sense obsolescència programada, Teresa Sala Bernaus | Envia un comentari

«Al servei d’aquest poble», tots els articles en castellà. Diaris de presó. Entrevista al jurista Josep Jover. Article de Carme Juncà. Iniciatives de la Neus Dalmau. Exemple de lluita transversal. Fam de Llibertat.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»). Tots els articles de Lluís Maria Xirinacs d’aquesta secció en castellà.
3. Web Bardina: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs.
4. Web Bardina: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».
6. Web Bardina: «Jocs finits i jocs infinits», per Carme Juncà Campdepadrós.
7. Blog Xirinacs: «X Aniversario: ¡Xirinacs Vivo!» y «LEAD. Laboratorio de Expresiones Artísticas y Desarrollo».
8. Web Bardina: «Navarra, pionera del front antinuclear», per Daniel Burgui Iguzkiza.
9. «Fam de Llibertat». Cerimònia d’inici del dejuni.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim els 397 articles de Lluís Maria Xirinacs de la seva secció completa «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo») en castellà. Esperem que amb aquesta aportació molta gent que no coneix encara aquest savi lluitador pugui entendre el seu recorregut com a senador amb uns textos molts dels quals no han perdut actualitat i que poden ser inspiració per altres pobles del Planeta.

També us oferim els dos llibres del seu diari de presó: «L’espectacle obsessiu» i «Entro en el gran buit», crònica en català del seu captiveri, situació que altres persones han patit, pateixen o poden patir de forma en molts casos injusta.

A continuació, compartim una entrevista amb l’advocat Josep Jover, que tracta de la defensa jurídica d’aquelles persones que lluiten per la llibertat de la seva nació.

Després, la Carme Juncà, estudiant del «Globàlium», el model filosòfic de coneixement de la realitat de Xirinacs, ens il·lustra amb un article descriptiu del mateix. Recordem que a la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs s’imparteixen cursos d’aquesta disciplina.

Seguidament, us oferim dos documents en català relatius a la labor de l’artista polifacètica Neus Dalmau, gran amiga i seguidora del «Xiri».

Com a contribució complementària, donem a conèixer un article sobre la lluita pionera antinuclear a Navarra, com a exemple de moviment transversal amb un objectiu concret. Una causa justa que aplega persones, col·lectius i entitats de diferents ideologies i orígens.

Finalment, us informem de la iniciativa que un grup de persones seguidores de Xirinacs està duent a terme, consistent en fer un dejuni en favor dels representants del poble sancionats per defensar la llibertat de la nació a la qual pertanyen. Conviden a afegir-nos en la mesura de les possibilitats respectives de cadascú. Us informem del seu lloc web.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»). Tots els articles de Lluís Maria Xirinacs d’aquesta secció en castellà.

Hem creat les pàgines corresponents a l’índex i als 397 articles de la versió castellana completa de la secció «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»), escrits per Lluís Maria Xirinacs en el diari «Avui» quan era senador independent a les corts constituents espanyoles entre els anys 1977 i 1979.

L’enllaç de l’índex de la versió castellana, «Al servicio de este pueblo», és el següent:

http://www.bardina.org/servicio-pueblo/servicio-pueblo-indice-es.htm

L’enllaç de l’índex de la versió catalana, «Al servei d’aquest poble», que us recordem, és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Agraïm la gran col·laboració del tècnic informàtic Albert Salvador Cervelló, el qual ha pogut aprofitar excel·lentment les versions castellanes dels articles que vam anar guardant per poder facilitar-nos després les pàgines de tots i cadascun dels textos en aquest idioma. També ens ha facilitat de corregir errades en alguns dels corresponents articles originals en català.


3. Web Bardina: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, el fitxer amb el llibre en català: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs. Primer diari de presó dels dos que va escriure.

Enllaç de la pàgina d’accés al llibre en format «HTML»:

http://www.bardina.org/espectacle-obsessiu/lluis-maria-xirinacs-el-espectacle-obsessiu-cat.htm

El fitxer amb el llibre complet mostra cadascuna de les pàgines originals per separat, una per cada pàgina del fitxer.


4. Web Bardina: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el fitxer amb el llibre en català: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs. Segon diari de presó dels dos que va escriure.

L’enllaç de la pàgina d’accés al llibre en format «HTML»:

http://www.bardina.org/entro-en-el-gran-buit/lluis-maria-xirinacs-entro-en-el-gran-buit-cat.htm

El fitxer amb el llibre complet mostra cadascuna de les pàgines originals per separat, una per cada pàgina del fitxer.

Agraïm la col·laboració de la Papereria Bon Paper de Lleida per la labor realitzada i als actuals responsables i pencaires de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, sense els quals no seria possible que l’obra original de Lluís Maria Xirinacs sigui posada gratuïtament a disposició de tothom qui tingui Internet.


5. Web Bardina: Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».

Hem reproduït l’entrevista a l’advocat Josep Jover titulada: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg», publicada al diari «El Punt Avui+».

««El procés pot al·legar la llibertat d’expressió recollida a la Carta de Niça, i el TJ ja va dir el 2013 que les seves sentències prevalen sobre el dret constitucional». «No fer cas als catalans és un mal negoci per a Europa» (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/josep-jover-el-tc-esta-per-sota-el-tribunal-de-luxemburg-cat.htm


6. Web Bardina: «Jocs finits i jocs infinits», per Carme Juncà Campdepadrós.

Hem reproduït l’article titulat «Jocs finits i jocs infinits», escrit per l’estudiant del «Globàlium» Carme Juncà Campdepadrós per «El Punt Avui+».

«En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el «Globàlium» com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carme-junca-campdepadros-jocs-finits-i-jocs-infinits-cat.htm

També hem reproduït el mateix article dins del bloc Xirinacs:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/15/jocs-finits-i-jocs-infinits-per-carme-junca/

Agraïm a la Carme Juncà la seva contribució a la difusió del coneixement del model filosòfic global de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, expressat en aquest article.


7. Bloc Xirinacs: «Xè Aniversari: Xirinacs Viu!» i «LEAD. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament».

Hem creat dues noves entrades en català dins del bloc Xirinacs, corresponents a dos articles on participa la polifacètica artista Neus Dalmau Corominas, difusora del pensament i la labor de Lluís Maria Xirinacs.

Els enllaços de les dues noves entrades són:

«Xè Aniversari: Xirinacs Viu!»:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/17/xe-aniversari-xirinacs-viu/

«LEAD. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament»:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/17/lead-laboratori-de-expressions-artistiques-i-desenvolupament/

Agraïm a la Neus Dalmau la seva contribució col·laborant en aquests dos articles.


8. Web Bardina: «Navarra, pionera del front antinuclear», per Daniel Burgui Iguzkiza.

Hem reproduït l’article titulat: «Navarra, pionera del front antinuclear», escrit per Daniel Burgui Iguzkiza per Noticias de Navarra.

«L’avantguarda de la lluita ecologista i el primer comitè antinuclear de tot l’Estat va néixer a la Ribera de Navarra; allà es va paralitzar l’any 1974 la construcció d’una central a cinc quilòmetres de Arguedas i va involucrar en la baralla a intel·lectuals, agricultors i fins i tot la Diputació Foral franquista de l’època (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/daniel-burgui-iguzkiza-navarra-pionera-del-front-antinuclear-cat.htm

Aquest article és un excel·lent exemple de com una causa justa aplega un ventall transversal de persones de diferent ideologia. En aquest cas és una causa justa que va aconseguir el seu objectiu en una de les zones en les quals es va plantejar.


9. «Fam de Llibertat». Cerimònia d’inici del dejuni.

Us informem que aquest dimarts 26 de setembre en el pati de la UB, (plaça Universitat de Barcelona) ha acollit, per la «Caputxinada 2017», la cerimònia d’inici del dejuni «Fam de Llibertat».
 
Per dignitat, ni un sol càrrec sancionat.Ja hi ha representants del poble i càrrecs polítics sancionats per defensar el dret a decidir. Aquesta és la condició per iniciar un dejuni voluntari col·lectiu, encadenat, fins aconseguir que ells o elles pugui tornar a exercir les seves funcions.

Esteu convidats a acompanyar-nos o a afegir-vos-hi.

Dejunem: fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat.

«Fam de Llibertat» és una plataforma ciutadana integrada solidàriament per totes les persones que ens hi anem inscrivint. Els iniciadors hem estat uns amics de Lluís Maria Xirinacs: Fèlix Simon, Jaume Chalamanch, Jordi Griera i Martí Olivella.

Web:

http://famdellibertat.cat

#Famdellibertat

Fem-ho córrer.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Albert Salvador Cervelló, amnistia, antinuclear, art, autodeterminació, Carme Juncà Campdepadrós, Daniel Burgui Iguzkiza, dejú, ecologia, entrevistes, ERC, Fèlix Simon, filosofia, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Jaume Chalamanch, Jordi Griera, Josep Jover, LEAD Laboratori d'Expressions Artístiques i Desenvolupament, Lluis Maria Xirinacs, Marti Olivella, Navarra, Neus Dalmau, Texts, Texts en castella, Universitat de Barcelona | Envia un comentari

Homenatges a Xirinacs. Articles seus corregits. Escrits de Jordi Griera i Jorge Molinari. Entrevistes a Pius Alibek. Paradoxes polítiques. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Xirinacs Viu! La Sardana Universal».
3. Bloc Xirinacs: «Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres».
4. Web Bardina: Articles de Xirinacs corregits.
5. Web Bardina: «Estem salvats!», per Jordi Griera.
6. Web Bardina: «Què volem ser?», per Jordi Griera.
7. Web Bardina: Pius Alibek, dues entrevistes.
8. Web Bardina: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat», d’en Jorge Aniceto Molinari.
9. Web Bardina: «Paradoxes polítiques».
10. Web Bardina: «Atemptats a Catalunya, el quid de la qüestió», per Floren Dimas Balsalobre.
11. Web Bardina: «L’espasa de Dàmocles de l’energia nuclear», per Martin Scheuch.
12. Cita de George Orwell.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de dues activitats d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. La primera de la inauguració d’una exposició amb obra de l’artista polifacètica Neus Dalmau a Girona, el proper dijous 7 de setembre, i l’altra al Fossar de les Moreres de Barcelona pel diumenge 10, amb membres i simpatitzants de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Hem corregit unes errades de datació en alguns dels 397 articles en català de Lluís Maria Xirinacs publicats al diari «Avui» que vam recuperar, i us recordem l’enllaç per llegir-los tots.

Us oferim dos articles d’en Jordi Griera, enginyer industrial i membre d’honor de la nostra associació.

A continuació, compartim amb vosaltres dues entrevistes a Pius Alibek, escriptor assiri i activista per la pau durant les guerres contra Irac, que va ser en el seu moment conferenciant en alguna de les xerrades setmanals que es feren a l’antiga seu del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Després, us oferim tres articles de Jorge Aniceto Molinari, col·laborador de la nostra associació a l’Uruguai.

Rere d’aquest, us oferim un altre escrit que recalca algunes de les paradoxes que es produeixen en l’actual procés català, a més d’una breu reflexió de Floren Dimas i un interessant testimoni sobre la situació de les centrals nuclears a Alemanya i Bèlgica per Martin Scheuch.

Finalment, una frase de George Orwell ens recorda que hi ha situacions que no han canviat malgrat el pas del temps.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Xirinacs Viu! La Sardana Universal».

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.
Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD. ADAC. Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/08/31/xirinacs-viu-la-sardana-universal/


3. Bloc Xirinacs: «Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres».

Actes de vigília de l’onze de setembre a Cardona i al Fossar de les Moreres en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.

Dins de l’acte del diumenge dia 10 de setembre a les 20h30′, al Fossar de les Moreres:

«Homenatge a Lluís Maria Xirinacs: la paraula».
Núria Roig, Màriam Serrà, Àngels Baldó i Antoni Aceves.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/05/homenatge-a-lluis-maria-xirinacs-dins-del-acte-de-la-vigilia-del-11-de-setembre-del-2017-al-fossar-de-les-moreres/

L’enllaç per poder-nos descarregar i/o veure el programa d’actes sencer en català és el següent:

http://www.xirinacs.org/wp/wp-content/uploads/2017/09/programa_diada_2017-09-10_11.pdf


4. Web Bardina: Articles de Xirinacs corregits.

Hem corregit errades en alguns dels 397 articles escrits en català per Lluís Maria Xirinacs quan era senador independent, dels publicats al diari «Avui» entre l’1 de setembre del 1977 i el 18 de gener del 1979, dins la seva secció «Al servei d’aquest poble», errades relatives a les dates de publicació.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm


5. Web Bardina: «Estem salvats!», per Jordi Griera.

«M’inclino fins que el cap em toca a terra davant la capacitat de la societat catalana de trobar solucions als problemes més impossibles. Als que tenim la sort de veure i viure el que està passant se’ns queda la boca oberta com quan Xavi, Iniesta, Busquets i Messi van fer un art d’aquell ball que reduïa els contraris a espectadors privilegiats (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-estem-salvats-cat.htm

6. Web Bardina: «Què volem ser?», per Jordi Griera.


«No sabem si a l’octubre veurem el naixement d’un nou país, però el que és segur és que aquest serà un país nou, diferent. Però qui som i d’on venim? (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-que-volem-ser-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Jordi Griera, membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina, per l’aportació d’aquests escrits.


7. Web Bardina: Pius Alibek, dues entrevistes.

Hem reproduït juntes les dues entrevistes que ha realitzat el diari digital «Vilaweb» a l’activista i escriptor assiri Pius Alibek, i que penen per títols: «Lamentem els atemptats mentre ens posem samarretes patrocinades per Catar» i «Acabes pensant que ningú no vol liquidar Estat Islàmic».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pius-alibek-dues-entrevistes-cat.htm

Agraïm la col·laboració del mateix Pius Alibek, que fou en el seu moment conferenciant dins la seu històrica de Can Bardina, en els temps de la lluita contra les primeres guerres a Irac; als membres de l’interessant lloc web de «Ser y Actuar» (http://seryactuar.org), que ens han facilitat la traducció castellana de les dues entrevistes publicades en català a «Vilaweb»; i a qui ens ha facilitat el contacte del Pius.


8. Web Bardina: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat», d’en Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït tres articles d’aquest col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, titulats, per ordre cronològic del més antic al més nou: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat».

Els enllaços d’aquests tres articles són:

«Les possibilitats actuals d’un estalinisme». Montevideo, 12 d’agost de 2017:

«Coneixem molts intercanvis sobre la situació de Veneçuela, en la qual hi ha un sector d’intel·lectuals que expressen que s’està instaurant una mena de neo-estalinisme (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-12-les-possibilitats-actuals-de-un-estalinisme-cat.htm

«La salut de la gent». Lavalleja, 20 d’agost del 2017:

«L’avenç de la ciència ens sorprèn, en contrapartida l’organització social, política, empresarial del tema ens preocupa i sentim, que com en el conjunt de l’organització humana hi ha (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-20-la-salut-de-la-gent-cat.htm

«La dictadura del proletariat». Montevideo, 30 d’agost de 2017:

«Al programa «Todas las voces» («Totes les veus») de Montecarlo Canal 4 de Montevideo, el mateix que va portar a un diputat de l’oposició veneçolana que va admetre que no havien obtingut les signatures per al referèndum revocatori, l’inefable Cdor. Conrado Hughes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-30-la-dictadura-del-proletariat-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Jorge Aniceto Molinari per haver-nos facilitat aquests tres articles i a Juan Carlos Anselmi Elissalde per fer de mitjancer entre l’anterior i nosaltres.


9. Web Bardina: «Paradoxes polítiques».

«La realitat està plena de paradoxes, i la realitat política encara més. El procés que està seguint la nació catalana per assolir unes fites més altes de llibertat ens anima a enumerar unes quantes d’aquestes paradoxes, per deixar clar que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/paradoxes-politiques-cat.htm


10. Web Bardina: «Atemptats a Catalunya, el quid de la qüestió», per Floren Dimas Balsalobre.

«Els atemptats terroristes són l’«efecte bumerang» de les polítiques exteriors practicades per països occidentals, com Espanya (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/floren-dimas-balsalobre-atemptats-a-catalunya-el-quid-de-la-questio-cat.htm

Agraïm la col·laboració de l’equip de «Ser y Actuar» (http://seryactuar.org) que ha reproduït prèviament aquest article en castellà i ens l’ha fet arribar.


11. Web Bardina: «L’espasa de Dàmocles de l’energia nuclear», per Martin Scheuch.

«El risc d’un accident nuclear penja com una espasa de Dàmocles sobre la població. Doncs quan se li dóna primacia als interessos econòmics, la vida de la gent no val res (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/martin-scheuch-la-espasa-de-damocles-de-la-energia-nuclear-cat.htm


12. Cita de George Orwell.

«A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal… Vaig veure, de fet, que la història s’estava escrivint no pas en termes d’explicar el que estava succeint, sino en termes d’explicar el que havia de succeir segons la línia del partit».


George Orwell, 1943.
«Looking back on the Spanish Civil War».


Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
Publicat dins de America Llatina, arqueologia, Barcelona, Brauli Tamarit, Catalunya, economia, endolingüística, energia, exposicions, Floren Dimas Balsalobre, Girona, historia, homenatges, imperialisme, independència, Irac, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, Martin Scheuch, Neus Dalmau, pau, Pius Alibek, salut, Texts en castella, Texts en catala, Uruguai | Envia un comentari