Xerrada a La Sentiu de Sió. 11 articles més i un llibre del Xiri. Articles sobre la no violència. Articles de Dolors Marín, Jorge Molinari i Brauli Tamarit.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: La desobediència no violenta de Xirinacs. 15-12-2017. Xerrada a La Sentiu de Sió (La Noguera).
3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 22 en total.
4. Web Bardina: Llibre «El terror, la pau i el sagrat», colpidor volum de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència», per Eduard Peris i Xavier Carmaniu.
6. Web Bardina: «Empenta vital», de Dolors Marin Tuyà.
7. Web Bardina: «Després de la guerra de Corea», d’en Jorge Aniceto Molinari.
8. Web Bardina: «Corea», de Brauli Tamarit.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de l’acte d’aquest divendres 15 de desembre a La Sentiu de Sió (La Noguera), on hi participaran la Núria Roig, la Dolors Marín i en Brauli Tamarit.

A continuació, compartim amb vosaltres 11 articles més d’en Xirinacs provinents de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Ja tenim 22 de recuperats. També us facilitem el llibre «El terror, la pau i el sagrat» del mateix autor.

Ens han fet arribar dos articles d’Eduard Peris i Xavier Carmaniu sobre l’estratègia no violenta que reproduïm en el nostre lloc web.

La psicòloga Dolors Marín ens ha fet arribar un nou article publicat al rotatiu «Penedès Econòmic».

Finalment, us fem arribar dos articles que tenen Corea com a tema, un del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, i l’altre de l’administrador del nostre lloc web, Brauli Tamarit.

Fe d’errades: En la presentació del nostre anterior missatge esmentàvem erròniament el mes de novembre dins dels dos esdeveniments anunciats per aquest dimarts dia 12 de desembre del 2017. En els altres apartats del mateix missatge, la informació de la data era correcta. Disculpeu les molèsties.

Volem finalitzar aquesta presentació informant-vos que les eleccions del proper 21 de desembre del 2017 són un nou plebiscit dins del Principat de la Catalunya del Sud i de la Vall d’Aran d’Occitània, en el qual es decideix la recuperació i assoliment d’unes més altes fites de llibertat per aquest territori i la seva població. Volem per la nostra nació allò que els nostres avantpassats van tenir i qualsevol altra nació que ja té no voldria perdre. O sigui, gestionar els nostres propis assumptes col·lectius, tenir veu pròpia al nostre continent i al nostre món, relacionar-nos en igualtat de condicions amb les altres nacions, per tal d’establir i participar d’una comunió fraternal de totes elles. Com deia Lluís Maria Xirinacs: «La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: La desobediència no violenta de Xirinacs. 15-12-2017. Xerrada a La Sentiu de Sió (La Noguera).

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió.

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la  seva plantada, conjuntament amb els «Captaires de la Pau», davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:
CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:
Ajuntament de la Sentiu de Sió.

http://www.xirinacs.org/wp/2017/12/14/la-desobediencia-no-violenta-de-xirinacs-xerrada-a-la-sentiu-de-sio/


3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 22 en total.

Us informem que hem introduït 11 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda a l’idioma català.

Amb aquests 11 articles ja són 22 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«No al doble poder polític». Dimecres, 20 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-20-no-al-doble-poder-politic-cat.htm

«A la cúpula de la Model». Dijous, 21 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-21-a-la-cupula-de-la-model-cat.htm

«Amnistia de sang». Divendres, 22 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-22-amnistia-de-sang-cat.htm

«Raó i instint». Dissabte, 23 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-23-rao-i-instint-cat.htm

«Part amb dolor: Les noves Corts». Diumenge, 24 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-24-part-amb-dolor-les-noves-corts-cat.htm

«Sol gris». Dimarts, 26 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-26-sol-gris-cat.htm

«Molt a pesar meu». Dimecres, 27 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-27-molt-a-pesar-meu-cat.htm

«Consell del Regne i precs d’amnistia». Dijous, de 28 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-28-consell-del-regne-i-precs-de-amnistia-cat.htm

«Aquest difícil senat». Divendres, 29 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-29-aquest-dificil-senat-cat.htm

«Repressió a la Model». Dissabte, 30 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-30-repressio-a-la-model-cat.htm

«Dues velocitats». Diumenge, 31 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-31-dues-velocitats-cat.htm


4. Web Bardina: Llibre «El terror, la pau i el sagrat», colpidor volum de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el llibre escrit en català per Lluís Maria Xirinacs titulat «El terror, la pau i el sagrat», accessible gratuïtament a partir d’ara per totes les persones que disposin d’Internet.

Els enllaços per accedir a aquesta obra són:

Pàgina en format «HTML» assenyalant les dades del volum:

http://www.bardina.org/el-terror-la-pau-i-el-sagrat/lluis-maria-xirinacs-el-terror-la-pau-i-el-sagrat-cat.htm

Llibre en format «pdf»:

http://www.bardina.org/el-terror-la-pau-i-el-sagrat/lluis-maria-xirinacs-el-terror-la-pau-i-el-sagrat-cat.pdf

Agraïm un altre cop l’excel·lent labor de recuperació d’aquest llibre per part de la Papereria Bon Paper de Lleida, a l’Avinguda de Blondel d’aquesta capital de les terres del Ponent català.

5. Web Bardina: «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència», per Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

 

Hem introduït els articles signat per Eduard Peris i Xavier Carmaniu, titulats «Entendre l’estratègia de la no-violència» i «Gandhi i la perseverança de la no-violència». El segon continuació de la sèrie iniciada pel primer.

«Entendre l’estratègia de la no-violència»:

«L’independentisme català del segle XXI es caracteritza per utilitzar l’estratègia de Resistència No-Violenta (RNV). És el mateix camí que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/eduard-peris-xavier-carmaniu-entendre-la-estrategia-de-la-no-violencia-cat.htm

«Gandhi i la perseverança de la no-violència»:

««L’ideal de Gandhi, l’apòstol més gran de la nostra època, triomfarà, si no avui, demà». L’autor d’aquesta frase és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/eduard-peris-xavier-carmaniu-gandhi-i-la-perseveranca-de-la-no-violencia-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Martí Olivella per proporcionar-nos l’enllaç del segon d’aquests articles en la seva versió original en català.


6. Web Bardina: «Empenta vital», de Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article signat per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marin Tuyà, titulat «Empenta vital».

«Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-empenta-vital-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin per proporcionar-nos aquest text.


7. Web Bardina: «Després de la guerra de Corea», d’en Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït l’article signat per Jorge Aniceto Molinari titulat «Després de la guerra de Corea».

«Després de la guerra de Corea»:

«Quan veig o escolto notícies sobre Corea del Nord em queda com un sabor amarg, perquè s’informa condemnant el que hi passa i sense cap explicació de perquè passa, i la conclusió llavors que la culpa és dels comunistes i de quins comunistes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-11-15-despres-de-la-guerra-de-corea-cat.htm

Enllaç de la seva secció «Abordant això gris, que sembla la teoria»:

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-index-cat.htm

Agraïm a en Jorge Aniceto Molinari l’aportació d’aquest article.

8. Web Bardina: «Corea», de Brauli Tamarit.

Hem introduït l’article signat per Brauli Tamarit titulat «Corea».

«Corea»:

«Després de la Segona Guerra Mundial, amb la divisió d’Europa i del món en dos bàndols enfrontats, una de les estratègies de la plutocràcia, –o govern dels rics a l’ombra–, del bloc occidental va ser (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/corea-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Ajuntament de La Sentiu de Sió, amnistia, Brauli Tamarit, Centre d'Estudis Joan Bardina, Comitès de Defensa de la República, Corea, Dolors Marin Tuyà, economia, Eduard Peris, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, independència, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, no violencia, Núria Roig Esteve, pau, transports, videoforums, Xavier Camarniu, xerrades-debats | Envia un comentari

Xerrades amb Manuel Garcia a Cornellà de Llobregat, amb Jordi Griera a Ecoconcern i amb Núria Roig, Dolors Marín i Brauli Tamarit a La Sentió de Sió.

Sumari:
1. Presentació.
2. Xerrada amb Manuel Garcia sobre la lluita no violenta de Xirinacs, dimarts 12/12 a Cornellà de Llobregat.
3. «La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país», xerrada dimarts 12/12 a càrrec de Jordi Griera.
4. La desobediència no violenta de Xirinacs, acte divendres 15/12 a La Sentiu de Sió.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de tres esdeveniments propers en el temps de frapant actualitat.

Aquest dimarts 12 de novembre us oferim una xerrada amb en Manuel Garcia, a Cornellà de Llobregat.

El mateix dia, en Jordi Griera imparteix una altra xerrada al Casc Antic de Barcelona.

Finalment, el divendres 15 de novembre tindrem una xerrada amb Núria Roig, Dolors Marín i Brauli Tamarit, a La Sentiu de Sió.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Xerrada amb Manuel Garcia sobre la lluita no violenta de Xirinacs, dimarts 12/12 a Cornellà de Llobregat.

Dejuni col·lectiu pels presos polítics a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

Dimarts, 12 de desembre a les 19 hores xerrada amb Manuel García de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, sobre la lluita no violenta de Xirinacs.

Activitat en el marc del dejuni col·lectiu pels presos polítics del 10 de novembre al 20 de desembre, al Casal Parroquial Santa Maria, de Cornellà de Llobregat.

Més informació a:

http://www.famdellibertat.cat

Apunta-t’hi al correu:

dejuni.cornella@gmail.com

Organitza:

– Fam de Llibertat.
– Òmnium Cultural del Baix Llobregat, Cornellà de Llobregat.
– Assemblea Nacional Catalana de Cornellà de Llobregat.


3. «La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país», xerrada dimarts 12/12 a càrrec de Jordi Griera.

Dimarts 12-12-2017 a les 19h30′ al Carrer Carders, 12, principal, al Casc Antic, de Barcelona, a la seu de l’associació RAI (Recursos d’Animació Intercultural).

Xerrada col·loqui:

«La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país» a càrrec de Jordi Griera, enginyer industrial (coordinador de PaisConscient.cat, president d’Ineval.org i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina.org).

El panorama de les monedes socials i complementàries s’ha multiplicat des de la darrera xerrada amb en Jordi Griera a Ecoconcern-Innovació Social. Aquest cop ens explicarà l’evolució del diner, les possibilitats per a una república i alguns dels projectes actualment en marxa que són més significatius.

Actualment Jordi Griera és coordinador de País Conscient (http://paisconscient.ineval.org), president d’Ineval (http://ineval.org) i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina (http://bardina.org).


4. La desobediència no violenta de Xirinacs, acte divendres 15/12 a La Sentiu de Sió.

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió (La Noguera).

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la seva plantada, conjuntament amb els «Captaires de la Pau», davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:

CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:

Ajuntament de la Sentiu de Sió.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, Brauli Tamarit, Cornellà de Llobregat, Dolors Marin Tuyà, Ecoconcern-Innovació Social, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, La Sentiu de Sió, Manuel Garcia, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, videoforums, xerrades-debats | Envia un comentari

Escrit de Carles Puigdemont. 11 articles del Xiri. Llibre «Subjecte» de Xirinacs. «Superconscients», de Dolors Marín.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Carles Puigdemont: «No es tracta merament de Catalunya. Es tracta de la pròpia democràcia».
3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).
4. Web Bardina: Llibre «Subjecte», genial volum de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: «Superconscients», de Dolors Marín Tuyà.

1. Presentació.

En aquest lliurament del Centre d’Estudis Joan Bardina, us oferim en primer lloc un article redactat pel MHP Carles Puigdemont, publicat al rotatiu «The Guardian».

Inaugurem la secció «Diari d’un senador» dels articles de Lluís Maria Xirinacs pertanyents al rotatiu «Mundo Diario», amb els seus primers onze escrits. Com en la secció «Al servei d’aquest poble» del diari «Avui», aquest material pertany al període en el que va ser senador independent per la demarcació de Barcelona, entre els anys 1977 i 1979, però molts d’aquests articles no han perdut la seva actualitat.

També compartim amb vosaltres una joia de l’obra del mateix autor. Es tracta del llibre «Subjecte», un dels precursors del model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium». L’original que hem fet servir conté anotacions i correccions manuscrites del propi autor, i la dedicatòria que li va fer a la seva pròpia mare, doncs va ser un regal fet expressament per a ella.

Finalment, la psicòloga Dolors Marín Tuyà, estudiant del mateix model filosòfic a la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ens ofereix un dels seus darrers articles publicats a la premsa.

Des d’aquí ens disculpem que, degut a la nostra intensa activitat, no haguem publicat encara més articles del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, però esperem poder compartir aquest nou material el més ràpidament possible.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: Carles Puigdemont: «No es tracta merament de Catalunya. Es tracta de la pròpia democràcia».

Hem introduït l’article publicat al rotatiu «The Guardian», el dilluns, 6 de novembre del 2017, escrit pel MHP de la Generalitat, Carles Puigdemont:

«Espanya ha imposat una agenda política que va contra la voluntat de la majoria de catalans. Defensarem els nostres drets fins al final (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carles-puigdemont-casamajo-no-es-tracta-merament-de-catalunya-es-tracta-de-la-propia-democracia-cat.htm

Agraïm la col·laboració de l’equip del lloc web de «Ser y Actuar» per haver realitzat la traducció d’aquest article de l’anglès original al castellà.


3. Web Bardina: 11 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Hem introduït 11 articles d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles entre els anys 1977 i 1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda al idioma català.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Nou Govern». Dijous, 7 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-07-nou-govern-cat.htm

«Sempre la via pacífica». Divendres, 8 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-08-sempre-la-via-pacifica-cat.htm

«Sacerdot i polític». Dissabte, 9 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-09-sacerdot-i-politic-cat.htm

«Jubilats». Diumenge, 10 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-10-jubilats-cat.htm

«Accés al poder econòmic». Dimarts, 12 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-12-acces-al-poder-econ%C3%B2mic-cat.htm

«Elegància democràtica». Dimecres, 13 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-13-elegancia-democratica-cat.htm

«Senat hora zero». Dijous, 14 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-14-senat-hora-zero-cat.htm

«La força dels petits al senat». Divendres, de 15 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-15-la-forca-dels-petits-al-senat-cat.htm

«Parlament de Catalunya». Dissabte, 16 juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-16-parlament-de-catalunya-cat.htm

«Assemblea Popular de Catalunya». Diumenge, 17 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-17-assemblea-popular-de-catalunya-cat.htm

«Política amb rostre humà». Dimarts, 19 de juliol del 1977.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1977-07-19-politica-amb-rostre-huma-cat.htm


4. Web Bardina: Llibre «Subjecte», genial volum de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el llibre «Subjecte», de Lluís Maria Xirinacs, aquest volum genial que forma part dels inicis de la creació del model filosòfic de coneixement de la realitat «Globàlium».

L’exemplar emprat per la recuperació d’aquesta obra en català és el mateix que li va fer de regal el mateix Lluís Maria Xirinacs a sa mare. Conté una dedicatòria, anotacions i esmenes manuscrites fetes pel mateix autor del llibre. A partir d’ara, tothom qui disposi de connexió a Internet se’l podrà llegir i/o descarregar.

Els enllaços per accedir a aquesta obra són:

Pàgina en format «HTML» assenyalant les dades del volum:

http://www.bardina.org/subjecte/lluis-maria-xirinacs-subjecte-cat.htm

Llibre en format «pdf»:

http://www.bardina.org/subjecte/lluis-maria-xirinacs-subjecte-cat.pdf

Agraïm l’excel·lent labor de recuperació d’aquest llibre per part de la Rosa Guiu, de la Papereria Bon Paper de Lleida, a l’Avinguda de Blondel d’aquesta capital de les terres del Ponent català.


5. Web Bardina: «Superconscients», de Dolors Marín Tuyà.

Hem introduït l’article titulat «Superconscients», de la Dolors Marín Tuyà, publicat al rotatiu «El Punt Avui+» el diumenge, 19 de novembre del 2017.

«La ciència («scientia», e-scissió) analitza i tot seguit la con-sciència refà, reuneix i sintetitza. La consciència, però, és (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-superconscients-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Carles Puigdemont Casamajó, ciència, consciència, democràcia, Dolors Marin Tuyà, filosofia, independència, Lluis Maria Xirinacs | Envia un comentari

Mobilitzacions en favor dels presos polítics. Entrevista a Kaissa Ould Braham. Amenaça mediambiental a Juneda. Articles del Timbaler del bit i de Natza Farré. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Mobilitzacions en favor dels presos polítics a Catalunya.
3. Web Bardina: Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».
4. Web Bardina: «L’aire que respirem ens mata», de David Colell.
5. Web Bardina: «El tresor dels catalans», de «El Timbaler del Bit».
6. Web Bardina: «Llum de gas», de Natza Farré.
7. Web Bardina: Perfeccionament de les pàgines de les seccions «Al servei d’aquest poble».

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, en primer lloc us informem de les properes mobilitzacions en favor de la llibertat dels presos polítics catalans.

A continuació, us oferim l’entrevista a Kaissa Ould Braham, periodista amaziga exiliada a Catalunya.

Posteriorment, compartim amb vosaltres un article d’en David Colell sobre els problemes mediambientals relatius a l’incineració a Juneda.

També reproduïm un article signat pel «El Timbaler del Bit» i per Natza Farré, sobre els darrers esdeveniments a Catalunya.

Finalment, hem polit els articles escrits per Lluís Maria Xirinacs al diari «Avui», quan ell era senador, per fer-los més accessibles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Mobilitzacions en favor dels presos polítics a Catalunya.

Us informem del missatge que ens ha fet arribar l’associació «Òmnium Cultural» de Catalunya:

La brutalitat de l’Estat ha de tenir resposta.

Per això, preparem una setmana de mobilitzacions cíviques i pacífiques per reclamar la llibertat dels presos polítics:

Diumenge 5.
Encartellada a partir de les 11 hores davant de tots els ajuntaments del país. A Barcelona tindrà lloc a la plaça Universitat.

Dimecres 8.
Donem suport a l’aturada de país convocada pels sindicats.

Dissabte 11.
Gran manifestació a Barcelona a les 17 hores.


3. Web Bardina: Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».

Hem introduït l’entrevista a la periodista amaziga Kaissa Ould Braham, publicada en la revista «La Directa» el dilluns, 9 d’octubre del 2017.

D’aquesta entrevista ens quedem amb la següent afirmació:

«S’ha de pertànyer a un poble oprimit durant segles, a una cultura i identitat minoritzades, per entendre fàcilment el dret a l’autodeterminació. Si véns d’una cultura dominant, hi ha menys possibilitats de comprendre-ho».

http://www.bardina.org/nw/escrits/kaissa-ould-braham-la-repressio-del-govern-espanyol-a-catalunya-repercuteix-a-la-cabilia-cat.htm

4. Web Bardina: «L’aire que respirem ens mata», de David Colell.

Hem introduït l’article titulat «L’aire que respirem ens mata», de David Colell, publicat al diari «La Mañana» el divendres, 20 d’octubre del 2017.

«Les set estacions que mesuren la qualitat de l’aire a Ponent registren nivells d’ozó troposfèric superiors al recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/david-colell-el-aire-que-respirem-ens-mata-cat.htm


5. Web Bardina: «El tresor dels catalans», de «El Timbaler del Bit».

Hem introduït l’article titulat en català «El tresor dels catalans», de bloc anomenat «El Timbaler del Bit», publicat el dijous, 26 d’octubre del 2017.

«Els catalans som uns privilegiats. Sé que a molts de vosaltres, en aquests moments difícils de patiment, repressió i iniquitat sense límits, que algú us digui que «els catalans som uns privilegiats» us deu sonar a befa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-timbaler-del-bit-el-tresor-dels-catalans-cat.htm


6. Web Bardina: «Llum de gas», de Natza Farré.

Hem introduït l’article titulat «Llum de gas», de Natza Farré, publicat al diari «Ara» el dimecres, 18 d’octubre del 2017.

«Fa molts anys vaig veure la pel·lícula «Gaslight», de George Cukor, basada en una obra de teatre que dona nom al fenomen psicològic, el que es coneix com «fer llum de gas» (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/nazta-farre-llum-de-gas-cat.htm


7. Web Bardina: Perfeccionament de les pàgines de les seccions «Al servei d’aquest poble».

Gràcies a la col·laboració de l’informàtic Albert Salvador, hem polit les pàgines dels articles de la secció «Al servei d’aquest poble», de Xirinacs, fent que es vegi el títol dels articles anterior i posterior quan hom passa el cursor per sobre dels botons de desplaçament.

També hem aplicat una etiqueta de descripció amb el primer paràgraf de cada article, fent-lo més visible quan s’enllaça des de qualsevol aplicació tipus «WhatsApp» o «Telegram».

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de amnistia, assetjament, autodeterminació, Cabília, Catalunya, David Colell, ecologia, encartellades, entrevistes, Juneda, Kaissa Ould Braham, Lluis Maria Xirinacs, manifestacions, medi ambient, Natza Farré, no violencia, Òmnium Cultural, Texts, Texts en castella, vagues | Envia un comentari

Les múltiples cares de «la nostra sal», per Lluís Planas.

Sumari:
1. Presentació.
2. «Les múltiples cares de «la nostra sal»», per Lluís Planas Herrero.

1. Presentació.

En aquesta relativament breu tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina, reproduïm el text de la crida formulada per Lluís Planas, portaveu, entre altres entitats, de l’associació «Pas-Amics d’El Camí dels Països Catalans», on proposa una iniciativa de desobediència civil equivalent a la «Marxa de la Sal» de Gandhi, però tenint en compte les circumstàncies del nostre temps i espai.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. «Les múltiples cares de «la nostra sal»», per Lluís Planas Herrero.

«La desobediència civil de la sal promoguda per Gandhi va suposar un element determinant per la mobilització i empoderament del poble de l’Índia que va desembocar en la seva independència (…)».


http://www.bardina.org/nw/escrits/lluis-planes-les-multiples-cares-de-la-nostra-sal-cat.htm

Publicat dins de economia, Lluís Planes Herrero, no violencia, Texts en castella, Texts en catala | Envia un comentari

Article i entrevista a Pepe Beúnza. Articles de Sebastià Tamarit, Diego Sànchez, Franju Serra, Jordi Griera, Dolors Marín i d’altres. Carta a un policia armat. Nou curs de Globàlium. Articles de Jorge Molinari. Entrevista a Benito Muros. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: «Comentaris sobre l’1-O», per Pepe Beúnza.
3. Web Bardina: «Gràcies», per Sebastià Tamarit Montagud.
4. Web Bardina: «Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap», per Diego Sànchez Martínez.
5. Web Bardina: «El genocidi català, un element clau», per Francesc Joan Serra Gornals.
6. Web Bardina: «Vaga de fam», per Jordi Griera.
7. Web Bardina: «Poble i comunitat», per Dolors Marin Tuyà.
8. Web Bardina: «Cartes d’una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra», per Maribel Gómez i Rosa Agulló Gasull.
9. Web Bardina: Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».
10. Web Bardina: «Carta d’un mosso a guàrdies i policies», per un mosso d’esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).
11. Web Bardina: «Carta a un policia armat», per Lluís Maria Xirinacs.
12. Bloc Xirinacs: Curs 2017-2018. Introducció al «Globàlium», el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.
13. Web Bardina: «Endarreriment canviari», «Lula», «Els 100 anys de la revolució russa» i «Treball, vull treball…», per Jorge Aniceto Molinari.
14. TVE2: Entrevista a Benito Muros, president de FENISS.
15. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala Bernaus (recordatori).

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina destaquem l’article i l’entrevista a Pepe Beúnza, qui fou el primer objector de consciència al servei militar espanyol per raons polítiques.

També us oferim diferents articles, aquest cop dels periodistes Sebastià Tamarit i Diego Sànchez sobre la jornada de l’1 d’octubre, i d’en Francesc Serra, que tracta del genocidi que ha patit la nació catalana.

En Jordi Griera, enginyer i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina, ens ofereix un article sobre la vaga de fam rotatòria que ha iniciat el col·lectiu «Fam de Llibertat», tot defensant els càrrecs públics imputats.

La Dolors Marín, psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, aporta un altre article desenvolupant categories del model filosòfic global de Xirinacs, tot relacionat-les amb els esdeveniments de l’1 d’octubre.

Colpidores les cartes d’una docent i una terapeuta enfront les declaracions d’Alfons Guerra a «Onda Cero», i d’un mosso d’esquadra abans de la jornada del referèndum, adreçat a Guàrdies Civils i policies estatals espanyols. A continuació publiquem la que fou famosa «Carta a un policia armat» de Lluís Maria Xirinacs, escrita l’any 1976.

Us informem de les dades del proper curs del model filosòfic de coneixement de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, el «Globàlium». Molt recomanable per aquelles persones que vulguin tenir una visió holística de la realitat a l’hora d’estudiar un tema o prendre decisions.

Jorge Molinari, des de l’Uruguai, ens aporta quatre articles més des de la seva secció «Abordant això gris, que sembla la teoria». Interessant la seva labor de lectura i interpretació dels escrits de Marx, Engels i Lenin, en el sentit de negar que aquests autors volguessin en realitat una societat basada en la concentració de tot el poder en mans de l’estat, contradient allò que va fer i aplicar en el seu moment Josef Stalin.

Finalment, us oferim l’enllaç per visualitzar l’entrevista feta a l’economista i empresari Benito Muros per TVE2, tot presentant la seva nova bombeta Sense Obsolescència Programada (SOP). Aprofitem per recordar-vos també l’article signat per l’escriptora Teresa Sala presentant-la.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: «Comentaris sobre l’1-O», per Pepe Beúnza.

«Després de defensar la meva urna 16 hores i estar avui veient la premsa, la tele i els aclaparadors «WhatsApps», comparteixo aquestes idees amb vosaltres (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pepe-beunza-comentaris-sobre-el-1-o-cat.htm


3. Web Bardina: «Gràcies», per Sebastià Tamarit Montagud.

«Gràcies a la gent que va anar a votar diumenge, perquè –més enllà d’uns ideals– van defensar dos principis bàsics de la democràcia: la llibertat d’expressar-se i la llibertat de decidir. Gràcies a la (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/sebastia-tamarit-montagud-gracies-cat.htm


4. Web Bardina: «Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap», per Diego Sànchez Martínez.

«Vaig veure determinació i vaig veure enteresa. Vaig veure solidaritat i vaig veure alegria. I també vaig veure respecte, i vaig veure comprensió cap a la feina de la premsa espanyola (cosa difícil de veure aquests dies). Tot això vaig veure a Sallent, província de Barcelona. Al col·legi electoral del Centre Cívic Joan Puig i Elías es va poder votar. Unes 2.000 persones van introduir les seves paperetes a les quatre urnes de plàstic disposades per la Generalitat (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/diego-sanchez-martinez-alla-hi-eren-tot-i-twitter-i-whatssap-cat.htm


5. Web Bardina: «El genocidi català, un element clau», per Francesc Joan Serra Gornals.

«És possible comprendre el procés que viu actualment Catalunya sense parlar de genocidi? (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/francesc-joan-serra-gornals-el-genocidi-catala-un-element-clau-cat.htm


6. Web Bardina: «Vaga de fam», per Jordi Griera.

«Renunciar a menjar és posar sobre la taula dels polítics que, per a alguns, la justícia pot ser més important que la vida. Dimarts dia 26 (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-vaga-de-fam-cat.htm


7. Web Bardina: «Poble i comunitat», per Dolors Marin Tuyà.

«Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-poble-i-comunitat-cat.htm


8. Web Bardina: «Cartes d’una docent i una terapeuta catalanes a Alfonso Guerra», per Maribel Gómez i Rosa Agulló Gasull.

«Hi ha persones que amb el pas del temps canvien o canvien les seves actituds. Algunes potser modifiquen la percepció que tenen de les coses; altres, amb el pas dels anys, adquireixen l’experiència, la maduració que els fa viure amb el seu entorn amb la capacitat reflexiva que fins i tot els permet comprendre allò que mai s’havien proposat entendre. No és el cas, senyor Guerra (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/cartes-de-una-docent-i-una-terapeuta-catalanes-a-alfonso-guerra-cat.htm

9. Web Bardina: Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

«Pepe Beúnza (1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar franquista per motius polítics. Autèntica icona de la lluita antifranquista, es va passar dos anys a la presó i un any i mig al Sàhara en un batalló disciplinari després de negar-se a fer el soldat el 1971. Aquest català d’origen andalús viu avui a Caldes de Montbui. Tècnic agrícola ara jubilat, Beúnza continua essent un activista, fa conferències i ara s’ha implicat de ple amb l’1-O. En aquesta entrevista telefònica parlem del seu independentisme, de l’1-O i de la resistència no violenta (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pepe-beunza-si-no-fos-per-la-desobediencia-civil-encara-seriem-a-les-cavernes-cat.htm

 

10. Web Bardina: «Carta d’un mosso a guàrdies i policies», per un mosso d’esquadra USC (Unitat de Seguretat Ciutadana).

«Senyor Director: Aquest missatge va dirigit a tots els policies nacionals i guàrdies civils que han estat enviats a Catalunya pel ministeri de l’Interior per fer complir la llei, la Constitució i garantir la unitat d’Espanya (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carta-de-un-mosso-a-guardies-i-policies-cat.htm


11. Web Bardina: «Carta a un policia armat», per Lluís Maria Xirinacs.

«Barcelona, 21 de març de 1976. Al carrer Entença, davant de la presó Model. A un policia armat, (…)».

http://www.bardina.org/lluis-maria-xirinacs/lluis-maria-xirinacs-1976-03-21-carta-a-un-policia-armat-cat.htm


12. Bloc Xirinacs: Curs 2017-2018. Introducció al «Globàlium», el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentacions: 23 i 30 d’octubre de 2017.

Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.

Inici del curs: Dilluns, 6 de novembre del 2017.

Sessió setmanal els dilluns de 18h30′ a 20h.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/10/05/curs-2017-2018-introduccio-al-globalium-el-model-filosofic-de-lluis-maria-xirinacs/


13. Web Bardina: «Endarreriment canviari», «Lula», «Els 100 anys de la revolució russa» i «Treball, vull treball…», per Jorge Aniceto Molinari.

«Endarreriment canviari»:

«Tractarem d’opinar, corrent el risc de ser censurats (no em refereixo a aquesta columna on tenim llibertat per fer-ho), sinó a una tendència general en la societat que tossudament tractem de trencar– de no anar a l’anàlisi a fons dels problemes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-11-endarreriment-canviari-cat.htm

«Lula»:

«Lula o el paper de l’individu en la història. Podria ser aquest el títol d’aquesta breu nota en què ens proposem resumir allò que considerem el moment polític del Brasil i pel seu pes el moment polític de la nostra Amèrica. És una mostra important a més, per analitzar el que avui passa al món (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-16-lula-cat.htm

«Els 100 anys de la revolució russa»:

«Podríem asseverar que la història del capitalisme és també la història de les seves crisis, així com la història dels pobles és la història dels seus revolucions (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-26-els-100-anys-de-la-revolucio-russa-cat.htm

«Treball, vull treball…»:

«Cap a on hom miri en el món, hi ha molta feina per fer, però per fer-la en la predominança de l’actual mode de producció capitalista hom necessita que sigui «rendible» (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-09-30-treball-vull-treball-cat.htm


14. TVE2: Entrevista a Benito Muros, president de FENISS.

Innovació tecnològica. Per evitar l’obsolescència programada la Fundació FENISS ens presenta una bombeta molt especial que és un primer pas per a l’estalvi energètic i econòmic. Entrevista a Benito Muros, president de FENISS. Data d’emissió: Dissabte, 7 d’octubre del 2017. Durada: 6 minuts. Idioma: castellà.

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-benito-muros-presidente-feniss/4248767/?media=tve


15. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala Bernaus (recordatori).

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Enllaç de la «Fundació FENISS», dirigida per Benito Muros, que atorga la certificació ISSOP (Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada):

http://feniss.org

Enllaç de l’empresa «Light and Life», distingida amb la certificació ISSOP:

http://lightandlife.es

Enllaç de l’empresa «Prososphera», distingida també amb la certificació ISSOP:

https://www.prososphera.com

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de autodeterminació, Benito Muros Perfecto, Brasil, Catalunya, comunitat, cursos, Diego Sànchez Martínez, Dolors Marin Tuyà, entrevistes, filosofia, Francesc Joan Serra Gornals, Fundació FENISS, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, historia, independència, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Light and Life, Lluis Maria Xirinacs, Maribel Gómez, no violencia, pau, Pepe Beunza, Prososphera, Rosa Agulló Gasull, Sebastià Tamarit Montagud, seguretat, sense obsolescència programada, Teresa Sala Bernaus | Envia un comentari

«Al servei d’aquest poble», tots els articles en castellà. Diaris de presó. Entrevista al jurista Josep Jover. Article de Carme Juncà. Iniciatives de la Neus Dalmau. Exemple de lluita transversal. Fam de Llibertat.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»). Tots els articles de Lluís Maria Xirinacs d’aquesta secció en castellà.
3. Web Bardina: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs.
4. Web Bardina: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs.
5. Web Bardina: Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».
6. Web Bardina: «Jocs finits i jocs infinits», per Carme Juncà Campdepadrós.
7. Blog Xirinacs: «X Aniversario: ¡Xirinacs Vivo!» y «LEAD. Laboratorio de Expresiones Artísticas y Desarrollo».
8. Web Bardina: «Navarra, pionera del front antinuclear», per Daniel Burgui Iguzkiza.
9. «Fam de Llibertat». Cerimònia d’inici del dejuni.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim els 397 articles de Lluís Maria Xirinacs de la seva secció completa «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo») en castellà. Esperem que amb aquesta aportació molta gent que no coneix encara aquest savi lluitador pugui entendre el seu recorregut com a senador amb uns textos molts dels quals no han perdut actualitat i que poden ser inspiració per altres pobles del Planeta.

També us oferim els dos llibres del seu diari de presó: «L’espectacle obsessiu» i «Entro en el gran buit», crònica en català del seu captiveri, situació que altres persones han patit, pateixen o poden patir de forma en molts casos injusta.

A continuació, compartim una entrevista amb l’advocat Josep Jover, que tracta de la defensa jurídica d’aquelles persones que lluiten per la llibertat de la seva nació.

Després, la Carme Juncà, estudiant del «Globàlium», el model filosòfic de coneixement de la realitat de Xirinacs, ens il·lustra amb un article descriptiu del mateix. Recordem que a la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs s’imparteixen cursos d’aquesta disciplina.

Seguidament, us oferim dos documents en català relatius a la labor de l’artista polifacètica Neus Dalmau, gran amiga i seguidora del «Xiri».

Com a contribució complementària, donem a conèixer un article sobre la lluita pionera antinuclear a Navarra, com a exemple de moviment transversal amb un objectiu concret. Una causa justa que aplega persones, col·lectius i entitats de diferents ideologies i orígens.

Finalment, us informem de la iniciativa que un grup de persones seguidores de Xirinacs està duent a terme, consistent en fer un dejuni en favor dels representants del poble sancionats per defensar la llibertat de la nació a la qual pertanyen. Conviden a afegir-nos en la mesura de les possibilitats respectives de cadascú. Us informem del seu lloc web.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»). Tots els articles de Lluís Maria Xirinacs d’aquesta secció en castellà.

Hem creat les pàgines corresponents a l’índex i als 397 articles de la versió castellana completa de la secció «Al servei d’aquest poble» («Al servicio de este pueblo»), escrits per Lluís Maria Xirinacs en el diari «Avui» quan era senador independent a les corts constituents espanyoles entre els anys 1977 i 1979.

L’enllaç de l’índex de la versió castellana, «Al servicio de este pueblo», és el següent:

http://www.bardina.org/servicio-pueblo/servicio-pueblo-indice-es.htm

L’enllaç de l’índex de la versió catalana, «Al servei d’aquest poble», que us recordem, és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Agraïm la gran col·laboració del tècnic informàtic Albert Salvador Cervelló, el qual ha pogut aprofitar excel·lentment les versions castellanes dels articles que vam anar guardant per poder facilitar-nos després les pàgines de tots i cadascun dels textos en aquest idioma. També ens ha facilitat de corregir errades en alguns dels corresponents articles originals en català.


3. Web Bardina: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, el fitxer amb el llibre en català: «L’espectacle obsessiu», de Lluís Maria Xirinacs. Primer diari de presó dels dos que va escriure.

Enllaç de la pàgina d’accés al llibre en format «HTML»:

http://www.bardina.org/espectacle-obsessiu/lluis-maria-xirinacs-el-espectacle-obsessiu-cat.htm

El fitxer amb el llibre complet mostra cadascuna de les pàgines originals per separat, una per cada pàgina del fitxer.


4. Web Bardina: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs.

Hem introduït el fitxer amb el llibre en català: «Entro en el gran buit», de Lluís Maria Xirinacs. Segon diari de presó dels dos que va escriure.

L’enllaç de la pàgina d’accés al llibre en format «HTML»:

http://www.bardina.org/entro-en-el-gran-buit/lluis-maria-xirinacs-entro-en-el-gran-buit-cat.htm

El fitxer amb el llibre complet mostra cadascuna de les pàgines originals per separat, una per cada pàgina del fitxer.

Agraïm la col·laboració de la Papereria Bon Paper de Lleida per la labor realitzada i als actuals responsables i pencaires de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, sense els quals no seria possible que l’obra original de Lluís Maria Xirinacs sigui posada gratuïtament a disposició de tothom qui tingui Internet.


5. Web Bardina: Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».

Hem reproduït l’entrevista a l’advocat Josep Jover titulada: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg», publicada al diari «El Punt Avui+».

««El procés pot al·legar la llibertat d’expressió recollida a la Carta de Niça, i el TJ ja va dir el 2013 que les seves sentències prevalen sobre el dret constitucional». «No fer cas als catalans és un mal negoci per a Europa» (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/josep-jover-el-tc-esta-per-sota-el-tribunal-de-luxemburg-cat.htm


6. Web Bardina: «Jocs finits i jocs infinits», per Carme Juncà Campdepadrós.

Hem reproduït l’article titulat «Jocs finits i jocs infinits», escrit per l’estudiant del «Globàlium» Carme Juncà Campdepadrós per «El Punt Avui+».

«En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el «Globàlium» com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/carme-junca-campdepadros-jocs-finits-i-jocs-infinits-cat.htm

També hem reproduït el mateix article dins del bloc Xirinacs:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/15/jocs-finits-i-jocs-infinits-per-carme-junca/

Agraïm a la Carme Juncà la seva contribució a la difusió del coneixement del model filosòfic global de la realitat de Lluís Maria Xirinacs, expressat en aquest article.


7. Bloc Xirinacs: «Xè Aniversari: Xirinacs Viu!» i «LEAD. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament».

Hem creat dues noves entrades en català dins del bloc Xirinacs, corresponents a dos articles on participa la polifacètica artista Neus Dalmau Corominas, difusora del pensament i la labor de Lluís Maria Xirinacs.

Els enllaços de les dues noves entrades són:

«Xè Aniversari: Xirinacs Viu!»:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/17/xe-aniversari-xirinacs-viu/

«LEAD. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament»:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/17/lead-laboratori-de-expressions-artistiques-i-desenvolupament/

Agraïm a la Neus Dalmau la seva contribució col·laborant en aquests dos articles.


8. Web Bardina: «Navarra, pionera del front antinuclear», per Daniel Burgui Iguzkiza.

Hem reproduït l’article titulat: «Navarra, pionera del front antinuclear», escrit per Daniel Burgui Iguzkiza per Noticias de Navarra.

«L’avantguarda de la lluita ecologista i el primer comitè antinuclear de tot l’Estat va néixer a la Ribera de Navarra; allà es va paralitzar l’any 1974 la construcció d’una central a cinc quilòmetres de Arguedas i va involucrar en la baralla a intel·lectuals, agricultors i fins i tot la Diputació Foral franquista de l’època (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/daniel-burgui-iguzkiza-navarra-pionera-del-front-antinuclear-cat.htm

Aquest article és un excel·lent exemple de com una causa justa aplega un ventall transversal de persones de diferent ideologia. En aquest cas és una causa justa que va aconseguir el seu objectiu en una de les zones en les quals es va plantejar.


9. «Fam de Llibertat». Cerimònia d’inici del dejuni.

Us informem que aquest dimarts 26 de setembre en el pati de la UB, (plaça Universitat de Barcelona) ha acollit, per la «Caputxinada 2017», la cerimònia d’inici del dejuni «Fam de Llibertat».
 
Per dignitat, ni un sol càrrec sancionat.Ja hi ha representants del poble i càrrecs polítics sancionats per defensar el dret a decidir. Aquesta és la condició per iniciar un dejuni voluntari col·lectiu, encadenat, fins aconseguir que ells o elles pugui tornar a exercir les seves funcions.

Esteu convidats a acompanyar-nos o a afegir-vos-hi.

Dejunem: fem salut, fem poble, tenim fam de llibertat.

«Fam de Llibertat» és una plataforma ciutadana integrada solidàriament per totes les persones que ens hi anem inscrivint. Els iniciadors hem estat uns amics de Lluís Maria Xirinacs: Fèlix Simon, Jaume Chalamanch, Jordi Griera i Martí Olivella.

Web:

http://famdellibertat.cat

#Famdellibertat

Fem-ho córrer.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Albert Salvador Cervelló, amnistia, antinuclear, art, autodeterminació, Carme Juncà Campdepadrós, Daniel Burgui Iguzkiza, dejú, ecologia, entrevistes, ERC, Fèlix Simon, filosofia, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Jaume Chalamanch, Jordi Griera, Josep Jover, LEAD Laboratori d'Expressions Artístiques i Desenvolupament, Lluis Maria Xirinacs, Marti Olivella, Navarra, Neus Dalmau, Texts, Texts en castella, Universitat de Barcelona | Envia un comentari

Homenatges a Xirinacs. Articles seus corregits. Escrits de Jordi Griera i Jorge Molinari. Entrevistes a Pius Alibek. Paradoxes polítiques. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Xirinacs Viu! La Sardana Universal».
3. Bloc Xirinacs: «Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres».
4. Web Bardina: Articles de Xirinacs corregits.
5. Web Bardina: «Estem salvats!», per Jordi Griera.
6. Web Bardina: «Què volem ser?», per Jordi Griera.
7. Web Bardina: Pius Alibek, dues entrevistes.
8. Web Bardina: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat», d’en Jorge Aniceto Molinari.
9. Web Bardina: «Paradoxes polítiques».
10. Web Bardina: «Atemptats a Catalunya, el quid de la qüestió», per Floren Dimas Balsalobre.
11. Web Bardina: «L’espasa de Dàmocles de l’energia nuclear», per Martin Scheuch.
12. Cita de George Orwell.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de dues activitats d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. La primera de la inauguració d’una exposició amb obra de l’artista polifacètica Neus Dalmau a Girona, el proper dijous 7 de setembre, i l’altra al Fossar de les Moreres de Barcelona pel diumenge 10, amb membres i simpatitzants de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Hem corregit unes errades de datació en alguns dels 397 articles en català de Lluís Maria Xirinacs publicats al diari «Avui» que vam recuperar, i us recordem l’enllaç per llegir-los tots.

Us oferim dos articles d’en Jordi Griera, enginyer industrial i membre d’honor de la nostra associació.

A continuació, compartim amb vosaltres dues entrevistes a Pius Alibek, escriptor assiri i activista per la pau durant les guerres contra Irac, que va ser en el seu moment conferenciant en alguna de les xerrades setmanals que es feren a l’antiga seu del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Després, us oferim tres articles de Jorge Aniceto Molinari, col·laborador de la nostra associació a l’Uruguai.

Rere d’aquest, us oferim un altre escrit que recalca algunes de les paradoxes que es produeixen en l’actual procés català, a més d’una breu reflexió de Floren Dimas i un interessant testimoni sobre la situació de les centrals nuclears a Alemanya i Bèlgica per Martin Scheuch.

Finalment, una frase de George Orwell ens recorda que hi ha situacions que no han canviat malgrat el pas del temps.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Xirinacs Viu! La Sardana Universal».

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.
Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD. ADAC. Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/08/31/xirinacs-viu-la-sardana-universal/


3. Bloc Xirinacs: «Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres».

Actes de vigília de l’onze de setembre a Cardona i al Fossar de les Moreres en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.

Dins de l’acte del diumenge dia 10 de setembre a les 20h30′, al Fossar de les Moreres:

«Homenatge a Lluís Maria Xirinacs: la paraula».
Núria Roig, Màriam Serrà, Àngels Baldó i Antoni Aceves.

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2017/09/05/homenatge-a-lluis-maria-xirinacs-dins-del-acte-de-la-vigilia-del-11-de-setembre-del-2017-al-fossar-de-les-moreres/

L’enllaç per poder-nos descarregar i/o veure el programa d’actes sencer en català és el següent:

http://www.xirinacs.org/wp/wp-content/uploads/2017/09/programa_diada_2017-09-10_11.pdf


4. Web Bardina: Articles de Xirinacs corregits.

Hem corregit errades en alguns dels 397 articles escrits en català per Lluís Maria Xirinacs quan era senador independent, dels publicats al diari «Avui» entre l’1 de setembre del 1977 i el 18 de gener del 1979, dins la seva secció «Al servei d’aquest poble», errades relatives a les dates de publicació.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm


5. Web Bardina: «Estem salvats!», per Jordi Griera.

«M’inclino fins que el cap em toca a terra davant la capacitat de la societat catalana de trobar solucions als problemes més impossibles. Als que tenim la sort de veure i viure el que està passant se’ns queda la boca oberta com quan Xavi, Iniesta, Busquets i Messi van fer un art d’aquell ball que reduïa els contraris a espectadors privilegiats (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-estem-salvats-cat.htm

6. Web Bardina: «Què volem ser?», per Jordi Griera.


«No sabem si a l’octubre veurem el naixement d’un nou país, però el que és segur és que aquest serà un país nou, diferent. Però qui som i d’on venim? (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-griera-que-volem-ser-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Jordi Griera, membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina, per l’aportació d’aquests escrits.


7. Web Bardina: Pius Alibek, dues entrevistes.

Hem reproduït juntes les dues entrevistes que ha realitzat el diari digital «Vilaweb» a l’activista i escriptor assiri Pius Alibek, i que penen per títols: «Lamentem els atemptats mentre ens posem samarretes patrocinades per Catar» i «Acabes pensant que ningú no vol liquidar Estat Islàmic».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pius-alibek-dues-entrevistes-cat.htm

Agraïm la col·laboració del mateix Pius Alibek, que fou en el seu moment conferenciant dins la seu històrica de Can Bardina, en els temps de la lluita contra les primeres guerres a Irac; als membres de l’interessant lloc web de «Ser y Actuar» (http://seryactuar.org), que ens han facilitat la traducció castellana de les dues entrevistes publicades en català a «Vilaweb»; i a qui ens ha facilitat el contacte del Pius.


8. Web Bardina: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat», d’en Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït tres articles d’aquest col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, titulats, per ordre cronològic del més antic al més nou: «Les possibilitats actuals d’un estalinisme», «La salut de la gent» i «La dictadura del proletariat».

Els enllaços d’aquests tres articles són:

«Les possibilitats actuals d’un estalinisme». Montevideo, 12 d’agost de 2017:

«Coneixem molts intercanvis sobre la situació de Veneçuela, en la qual hi ha un sector d’intel·lectuals que expressen que s’està instaurant una mena de neo-estalinisme (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-12-les-possibilitats-actuals-de-un-estalinisme-cat.htm

«La salut de la gent». Lavalleja, 20 d’agost del 2017:

«L’avenç de la ciència ens sorprèn, en contrapartida l’organització social, política, empresarial del tema ens preocupa i sentim, que com en el conjunt de l’organització humana hi ha (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-20-la-salut-de-la-gent-cat.htm

«La dictadura del proletariat». Montevideo, 30 d’agost de 2017:

«Al programa «Todas las voces» («Totes les veus») de Montecarlo Canal 4 de Montevideo, el mateix que va portar a un diputat de l’oposició veneçolana que va admetre que no havien obtingut les signatures per al referèndum revocatori, l’inefable Cdor. Conrado Hughes (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-30-la-dictadura-del-proletariat-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Jorge Aniceto Molinari per haver-nos facilitat aquests tres articles i a Juan Carlos Anselmi Elissalde per fer de mitjancer entre l’anterior i nosaltres.


9. Web Bardina: «Paradoxes polítiques».

«La realitat està plena de paradoxes, i la realitat política encara més. El procés que està seguint la nació catalana per assolir unes fites més altes de llibertat ens anima a enumerar unes quantes d’aquestes paradoxes, per deixar clar que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/paradoxes-politiques-cat.htm


10. Web Bardina: «Atemptats a Catalunya, el quid de la qüestió», per Floren Dimas Balsalobre.

«Els atemptats terroristes són l’«efecte bumerang» de les polítiques exteriors practicades per països occidentals, com Espanya (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/floren-dimas-balsalobre-atemptats-a-catalunya-el-quid-de-la-questio-cat.htm

Agraïm la col·laboració de l’equip de «Ser y Actuar» (http://seryactuar.org) que ha reproduït prèviament aquest article en castellà i ens l’ha fet arribar.


11. Web Bardina: «L’espasa de Dàmocles de l’energia nuclear», per Martin Scheuch.

«El risc d’un accident nuclear penja com una espasa de Dàmocles sobre la població. Doncs quan se li dóna primacia als interessos econòmics, la vida de la gent no val res (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/martin-scheuch-la-espasa-de-damocles-de-la-energia-nuclear-cat.htm


12. Cita de George Orwell.

«A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal… Vaig veure, de fet, que la història s’estava escrivint no pas en termes d’explicar el que estava succeint, sino en termes d’explicar el que havia de succeir segons la línia del partit».


George Orwell, 1943.
«Looking back on the Spanish Civil War».


Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
Publicat dins de America Llatina, arqueologia, Barcelona, Brauli Tamarit, Catalunya, economia, endolingüística, energia, exposicions, Floren Dimas Balsalobre, Girona, historia, homenatges, imperialisme, independència, Irac, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Lluis Maria Xirinacs, Martin Scheuch, Neus Dalmau, pau, Pius Alibek, salut, Texts en castella, Texts en catala, Uruguai | Envia un comentari

Els darrers 14 articles del Xiri. Entrevista a Pau Palau Puigpinós. Articles de Suso de Toro i Pere Bonnin.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 14 articles més del Xiri, i els darrers, de la secció «Al servei d’aquest poble». 397 en total.
3. Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».
4. «Dos països, dues realitats», per Suso de Toro.
5. «L’altre escenari», per Pere Bonnin.

1. Presentació.

En aquest lliurament del Centre d’Estudis Joan Bardina, us oferim els catorze darrers articles de la secció «Al servei d’aquest poble», d’un total de 397 que va escriure Lluís Maria Xirinacs en el diari «Avui».

A continuació, compartim amb vosaltres una entrevista al ramader ecològic Pau Palau Puigpinós, gentilment oferta pel setmanari «SomGarrigues».

Finalment, teniu a la vostra disposició uns articles de l’escriptor Suso de Toro i del periodista Pere Bonnin, que versen sobre els recents atemptats que hi han hagut aquest mes d’agost a Catalunya.

Considerem oportú il·lustrar la portada del nostre lloc web en català posant una senyera amb un crespó negre, com símbol de l’esdeveniment d’aquest dissabte 26 d’agost del 2017 a Barcelona, en record de les víctimes dels recents atemptats a Catalunya, tot homenatjant les persones que s’han destacat en l’auxili de les anteriors, tant treballadores públiques com voluntàries.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 14 articles més del Xiri, i els darrers, de la secció «Al servei d’aquest poble». 397 en total.

Us informem que hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, 14 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al diari «Avui», dins la seva secció «Al servei d’aquest poble».

En total, hem recuperat 397 articles i, si no ens hem deixat algun pel camí, hem realitzat la recuperació completa dels pertanyents a aquesta secció en català.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Dissolució de les Corts espanyoles». Dimecres, 3 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-03-dissolucio-de-les-corts-espanyoles-cat.htm

«Noves eleccions generals». Dijous, 4 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-04-noves-eleccions-generals-cat.htm

«Alternativa electoral». Divendres, 5 de gener del 1979. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-05-alternativa-electoral-cat.htm

«Missió a Winterthur». Dissabte, 6 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-06-missio-a-winterthur-cat.htm

«Reconstrucció nacional». Diumenge, 7 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-07-reconstruccio-nacional-cat.htm

«L’home del sac». Dimarts, 9 de gener del 1979. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-09-el-home-del-sac-cat.htm

«Polítics». Dimecres, 10 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-10-politics-cat.htm

«Sant Fost de Campsentelles». Dijous, 11 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-11-sant-fost-de-campsentelles-cat.htm

«Laberints». Divendres, 12 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-12-laberints-cat.htm

«On som?». Dissabte, 13 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-13-on-som-cat.htm

«Ateneus». Diumenge, 14 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-14-ateneus-cat.htm

«Violència podrida». Dimarts, 16 de gener del 1979. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-16-violencia-podrida-cat.htm

«Electoralisme». Dimecres, 17 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-17-electoralisme-cat.htm

«A reveure». Dijous, 18 de gener del 1979. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1979-01-18-a-reveure-cat.htm

En aquest procés de recuperació, les paraules d’en Lluís Maria Xirinacs ens han parlat des del passat, però amb uns mots que, en molts dels seus articles, continuen sent vigents en l’actualitat.

Agraïm la col·laboració de la nostra amiga Arcàdia Sants, de la Biblioteca de Catalunya, del lloc web de l’Ajuntament de Girona que ha digitalitzat tant els diaris catalans antics de la demarcació com de l’«Avui» i del rotatiu successor «El Punt Avui+», per haver permès la primera digitalització de la seva hemeroteca.

També agraïm la col·laboració dels membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, del Centre d’Estudis Joan Bardina, de Llibertat.cat i de la resta de persones que ens han donat suport en tot aquest procés.

El senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs va finalitzar voluntàriament la seva contribució diària en el rotatiu «Avui» per no gaudir d’una situació de privilegi en la campanya electoral següent, quan es va presentar candidat al Congrés de Diputats. No va obtenir escó de parlamentari i tampoc se li va permetre reprendre la seva columna diària en la mateixa publicació. Fou l’època posterior un temps on pensadors com Xirinacs i Manuel de Pedrolo foren censurats sistemàticament en els mitjans de comunicació convencionals. L’inconvenient de no haver entrat com a diputat al Congrés allunyà Xirinacs del possible perill que li hagués representat la prova del 23 de febrer del 1981, per la qual cosa ens congratulem de poder gaudir de la seva extensa i original obra realitzada des de llavors fins la seva mort l’any 2007.


3. Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».

Som Garrigues. Ester Cunillera.

«L’Espluga Calba, 1982. Després d’estudiar Història, va decidir continuar el negoci d’ovelles amb el seu pare a L’Espluga Calba, on va passar de ramaderia convencional a ecològica (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pau-palau-puigpinos-la-gent-acostuma-a-comparar-preus-no-qualitat-cat.htm


4. «Dos països, dues realitats», per Suso de Toro.

«Els atemptats han tingut un efecte inesperat per qualsevol: han aflorat les estructures d’un estat (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/suso-de-toro-dos-paisos-dues-realitats-cat.htm


5. «L’altre escenari», per Pere Bonnin.

«Imagineu que el 17-8-2017 tres furgonetes amb explosius esclaten a Girona, Barcelona i Tarragona: centenars de morts i ferits, edificis ensorrats (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pere-bonnin-el-altre-escenari-cat.htm

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, Catalunya, concentracions, homenatges, Lluis Maria Xirinacs, pau, Pau Palau Puigpinós, Pere Bonnin, ramaderia ecològica, Suso de Toro, Texts, Texts en castella | Envia un comentari

20+1 articles més del Xiri. Acte en record seu. Brussel·les i l’1-O. Articles Dolors Marin i Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 20 articles més del Xiri. 383 en total.
3. Web Bardina: «Proposta de circumscripcions», de Lluís Maria Xirinacs.
4. Web Bardina: «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família».
5. Web Bardina: «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»».
6. Web Bardina: «Per una sana memòria històrica», de Dolors Marin Tuyà.
7. Web Bardina: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», de Jorge Aniceto Molinari.
8. Web Bardina: «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón.
9. Web Bardina: «Utilitzar tot el cervell», per Silvia Tort, sobre l’«Endolingüística».
10. «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux.

1. Presentació.

 

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim 20 articles més en català de la secció «Al servei d’aquest poble» on Lluís Maria Xirinacs va escriure al diari «Avui» en el temps en que era senador independent. Curiosament, el darrer article d’aquests vint és el pertanyent al 31 de desembre del 1978.

També compartim amb vosaltres un altre article del mateix autor i del mateix rotatiu, on fa una proposta de repartiment electoral d’escons pel Parlament de Catalunya.

En un article us informem de l’acte que es va fer al barri de la Sagrada Família on es va emetre el documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». A continuació, us oferim un altre article amb uns interessants comentaris de l’eurodiputat Josep Maria Terricabras.

La psicòloga Dolors Marin i el nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, realitzen les seves aportacions amb els seus respectius articles. També donem a conèixer una entrada de bloc de Lucas León Simón.

Finalment, us oferim un altre article que tracta sobre l’«Endolingüística», aquesta disciplina que facilita aprendre diferents idiomes agrupats per famílies, per acabar amb el rescat d’un text del mateix Agustí Chalaux sobre un mestre de Bordeus, exemple sobre com es poden ensenyar diferents idiomes alhora als més joves.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.


Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 20 articles més del Xiri. 383 en total.

 

Hem introduït 20 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al diari «Avui», dins la seva secció «Al servei d’aquest poble».

En total, hem recuperat fins ara 383 articles pertanyents a aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Internacionalisme sindical». Divendres, 8 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-08-internacionalisme-sindical-cat.htm

«Títols». Dissabte, 9 de desembre del 1978. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-09-titols-cat.htm

«Pensaments curts després del referèndum». Diumenge, 10 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-10-pensaments-curts-despres-del-referendum-cat.htm

«Els dubtes de Suárez». Dimarts, 12 de desembre del 1978. Pàgina 8.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-12-els-dubtes-de-suarez-cat.htm

«Les zones del territori de Catalunya». Dimecres, 13 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-13-les-zones-del-territori-de-catalunya-cat.htm

«Santa Coloma de Queralt, capital de les comarques». Dijous, 14 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-14-santa-coloma-de-queralt-capital-de-les-comarques-cat.htm

«La reforma de les províncies catalanes». Divendres, 15 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-15-la-reforma-de-les-provincies-catalanes-cat.htm

«Els polítics d’Euskadi». Dissabte, 16 de desembre del 1978. Pàgina 6.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-16-els-politics-de-euskadi-cat.htm

«La mínima comarcal: un sobre zero». Diumenge, 17 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-17-la-minima-comarcal-un-sobre-zero-cat.htm

«Immolats». Dimarts, 19 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-19-immolats-cat.htm

«Llengua (I)». Dimecres, 20 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-20-llengua-1-cat.htm

«Llengua (II)». Dijous, 21 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-21-llengua-2-cat.htm

«Llengua (i III)». Divendres, 22 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-22-llengua-3-cat.htm

«Accés al primer Parlament de Catalunya». Dissabte, 23 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-23-acces-al-primer-parlament-de-catalunya-cat.htm

«L’esclat de Jesús». Diumenge, 24 de desembre del 1978. Pàgina 10.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-24-el-esclat-de-jesus-cat.htm

«Vicent Enrique Tarancón». Dimecres, 27 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-27-vicent-enrique-tarancon-cat.htm

«El retaule de les meravelles». Dijous, 28 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-28-el-retaule-de-les-meravelles-cat.htm

«València inquieta». Divendres, 29 de desembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-29-valencia-inquieta-cat.htm

«Abstenció davant l’Estatut». Dissabte, 30 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-30-abstencio-davant-el-estatut-cat.htm

«Raons d’una abstenció». Diumenge, 31 de desembre del 1978. Pàgina 7.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-12-31-raons-de-una-abstencio-cat.htm


3. Web Bardina: «Proposta de circumscripcions», de Lluís Maria Xirinacs.

 

També hem creat la pàgina de l’article escrit per Lluís Maria Xirinacs, titulat «Proposta de circumscripcions», publicat a la secció «Diàleg» diari «Avui», el divendres, 3 de novembre de 1978.

«Divendres, dia 3 de novembre, caldrà resoldre, a Sau, la qüestió de la forma d’eleccions al primer Parlament de Catalunya (…)».

http://www.bardina.org/lluis-maria-xirinacs/lluis-maria-xirinacs-avui-1978-11-03-proposta-de-circumscripcions-cat.htm

Aquest article és emprat com referència dins d’altres dos articles de Xirinacs, pertanyents a la seva secció «Al servei d’aquest poble», concretament els publicats els dies 5 i 18 de novembre del 1978.

Els enllaços d’aquest dos articles són:

«Diputats populars». Diumenge, 5 de novembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-11-05-diputats-populars-cat.htm

«Barcelona versus comarques». Dissabte, 18 de novembre del 1978. Pàgina 5.
http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-11-18-barcelona-versus-comarques-cat.htm

D’un ràpid estudi d’aquesta proposta electoral de distribució d’escons de Xirinacs, en sorgeix una primera dada, i és que marginaria a les formacions partidistes petites, si no s’afegeixen alguns escons més amb els quals repartir, mitjançant el sistema de reste major, les restes de vots que no han rebut assignació d’escons en la proposta inicial.

Esmenant la proposta inicial d’aquesta manera, ens atansaríem a la proporcionalitat entre el percentatge de vots i el percentatge d’escons de les diferents formacions partidistes que es presenten, tal com propugna Antoni Rovira i Virgili al final del seu llibre «Els sistemes electorals».


4. Web Bardina: «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família».

 

Hem creat la pàgina de l’article «Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família». L’article fou publicat en el diari digital «L’Unilateral», el dijous, 27 de juliol de 2017.

«Lluís M. Xirinacs segueix de rigorosa actualitat, i més ara, que Catalunya es troba a les portes de declarar la independència de manera unilateral (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-unilateral-acte-de-record-del-llegat-de-xirinacs-al-barri-barceloni-de-la-sagrada-familia-cat.htm

Agraïm l’aportació en aquest acte de la Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i de l’escultor, escriptor i exdiputat Jaume Rodri.


5. Web Bardina: «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»».

 

Hem creat la pàgina de l’article «Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O»». L’article fou publicat en el diari digital «El Món», el diumenge, 30 de juliol del 2017.

«L’eurodiputat per ERC diu que cal una «reacció contundent» i «pacífica» per defensar «els drets» dels catalans (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-mon-brussel-les-si-el-estat-impedeix-el-1-o-cat.htm

Valorem molt positivament les declaracions formulades en aquest article per l’eurodiputat Josep Maria Terricabras.


6. Web Bardina: «Per una sana memòria històrica», de Dolors Marin Tuyà.

 

Hem creat les pàgines de l’article «Per una sana memòria històrica» de la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Dolors Marin Tuyà. L’article fou publicat en el rotatiu «El 3 de vuit», el divendres, 4 d’agost del 2017.

«Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-per-una-sana-memoria-historica-cat.htm

Agraïm a la Dolors Marin Tuyà la seva contribució amb aquest text.


7. Web Bardina: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», de Jorge Aniceto Molinari.

 

Hem creat les pàgines corresponents als articles titulats: «Les millores graduals», «Els anomenats problemes de Veneçuela» i «Tan a prop del socialisme com de la barbàrie», del col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari.

Us recordem l’enllaç de l’índex dels seu apartat:

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-index-cat.htm

Els enllaços dels seus articles recentment recuperats són:

«Les millores graduals». Montevideo, 24 de juliol del 2017:

«És la quotidianitat en l’esquerra, el preguntar-se si estem o no millorant la nostra situació, la situació de la nostra gent. A l’Uruguai des del març del 2005 governa el Front Ampli, que es reivindica d’esquerra i progressista (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-07-24-les-millores-graduals-cat.htm

«Els anomenats problemes de Veneçuela». Montevideo, 1 d’agost de 2017:

«En un món que va de desequilibri en desequilibri, els anomenats problemes de Veneçuela no són diferents dels que viuen els països d’arreu del món. Tenen formes i característiques diferents, situacions particulars, en un marc de problemes que són universals (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-01-els-anomenats-problemes-de-venecuela-cat.htm

«Tan a prop del socialisme com de la barbàrie». Montevideo, 2 d’agost de 2017:

«Explicar una llei de la física o de la química, semblaria infinitament més fàcil que explicar una llei aplicada al desenvolupament social, potser perquè en aquesta hem de comptar amb la nostra pròpia implicació i amb un món més directe de desenvolupaments de la imaginació (…)».

http://www.bardina.org/jorge-aniceto-molinari/jorge-aniceto-molinari-2017-08-02-tan-a-prop-del-socialisme-com-de-la-barbarie-cat.htm

Agraïm l’aportació d’en Jorge Aniceto Molinari que, des de l’Uruguai, ens ha fet arribar aquests articles.


8. Web Bardina: «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón.

 

Hem creat la pàgina de l’article «Catalunya en les consciències», de Lucas León Simón, publicat en el seu bloc el diumenge, 9 de juliol del 2017.

«Conec, per anticipat, que aquest post pot ser motiu de polèmica. Que pot no agradar, i fins i tot enfadar, a persones que tinc i em tenen per amic. Ho assumeixo (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/lucas-leon-simon-catalunya-en-les-consciencies-cat.htm


9. Web Bardina: «Utilitzar tot el cervell», per Silvia Tort, sobre l’«Endolingüística».

 

Hem creat la pàgina de l’article titulat «Utilitzar tot el cervell», escrit per Silvia Tort pel rotatiu «Reforma, Corazón de México», i publicat el dissabte, 13 de gener del 2001.

Us recordem l’enllaç de l’apartat de l’«Endolingüística»:

http://www.bardina.org/endolinguistica/endolinguistica-index-cat.htm

En aquest apartat hem especificat, després de l’enllaç de cada article, les primeres línies de text en itàlica o cursiva perquè els internautes es facin una mica la idea del seu contingut.

L’enllaç de l’article «Utilitzar tot el cervell», recentment recuperat és:

«Ha sorgit una nova ciència que qüestiona plantejaments científics tradicionals, i els seus creadors asseguren que l’ésser humà és capaç de parlar més de 10 idiomes sense gaire esforç (…)».

http://www.bardina.org/endolinguistica/silvia-tort-utilitzar-tot-el-cervell-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Doctora Christiane Meulemans, que ens va autoritzar a crear aquests apartats amb els seus corresponents articles, i a Francesc Serra, per la seva labor de mitjancer.


10. «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux.

 

Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començament de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a París i va tornar amb molts diners (cosa que va permetre que les males llengües diguessin que era més francmaçó que no pas catòlic!). Amb aquests diners va comprar als afores, a la banda esquerra de la Gironda, uns grans terrenys relativament a la vora del barri més ric de Bordeus. Allà hi va construir quatre cases: una d’estil francès, l’altra d’estil anglès, l’altra d’estil alemany i la darrera d’estil italià. Llavors va anar a buscar jardineres d’infància a cadascun dels quatre països i va aconseguir que la burgesia de Bordeus li enviessin els seus fills, primer per treure-se’ls de sobre, i després pel prestigi que suposava col·laborar en l’experiència pedagògica d’un dels metges més coneguts de la ciutat.

Una vegada va tenir tots els nens, els va reunir al pati central de la finca –cal tenir en compte que, malgrat la humitat atlàntica, Bordeus té un clima suau– i els va dir: «Veieu? En aquella casa es parla francès, en aquella alemany, a l’altra anglès i a la quarta italià. Aneu on vulgueu, però només hi podreu entrar a jugar si parleu la llengua de la casa!».

El primer dia, els nens –de dos a quatre anys– van entrar a la casa francesa però, de mica en mica i amb la més gran naturalitat, van anar entrant a totes les altres on les mestresses només parlaven en la llengua de la casa i, de mica en mica, van dominar sense cap esforç les quatre llengües de l’experiment.

Segons el metge, l’èxit de la seva escola era degut al fet que el cervell del nen és encara molt plàstic i aprèn fàcilment a partir de tot: paraules que escolta, moviments dels llavis, llenguatge col·loquial dels jocs, etc., etc. Però per a alguns dels seus detractors, la cosa havia funcionat perquè ho havia fet amb nens rics, que tenien una intel·ligència privilegiada.

Llavors el metge torna a anar a París i ve amb més diners i, públicament i amb tota sorna, crea una segona escola al barri més pobre i subdesenvolupat de Bordeus, amb barraques de tot tipus d’immigrants (argelins, portuguesos, espanyols…) I, com que tenia diners, els nens que van anar a la segona escola estaven ben alimentats i cuidats i va tenir un èxit colossal amb els seus pares. Com l’altra vegada, també els va agafar des de l’edat que volien i, al cap de dos o tres anys, no tan sols havien après les quatre llengües de les quatre cases d’anar a jugar, sinó també les llengües de carrer dels nanos que anaven a l’escola (àrab, portuguès, castellà, etc).

Arran d’aquest experiment, el Govern francès va fer escoles bilingües a la Lorena i a l’Alsàcia i, de fet, els nens van aprendre’n tres: l’alemany, el francès i la pròpia (lorenà o alsacià, segons els casos). A Holanda, també es va imitar l’exemple. En canvi, a Bèlgica no va ser possible ja que, tant els flamencs com els valons, eren més partidaris de la guerra lingüística que no pas del coneixement de totes dues.

I si apliquem el cas a casa nostra, penso que amb experiències així tots els nostres nens sabrien quatre o cinc llengües i s’acabarien d’una vegada els ghettos feixistes que tant perjudiquen els catalans de tota la vida com els immigrats.

És a dir. Passaria exactament al revés del que va passar quan en Franco va pactar amb el Govern alemany l’emigració de treballadors espanyols per a les empreses alemanyes que necessitaven mà d’obra barata. Les empreses –per imposició d’en Franco, que quedi clar– van construir autèntics ghettos amb dormitoris, capelles, escoles (unes i altres amb capellans i mestres del més feixista que hi pugui haver) i fins i tot delegacions del Banc de Bilbao o de qualsevol altre, perquè els emigrats poguessin enviar a casa els diners que anaven cobrant amb comptagotes. Per això es va donar el cas de treballadors que anaven del dormitori a la fàbrica i que, després de set o vuit anys de treballar, no havien après ni una sola paraula d’alemany ni havien conegut pràcticament res de la ciutat on vivien.


Text procedent del llibre «Les Floretes de Sant Agustí «Xaló»».

 

Publicat dins de Agusti Chalaux, Burdeus, Catalunya, Dolors Marin Tuyà, economia, eleccions, endolingüística, historia, independència, Jaume Rodri, Jorge Aniceto Molinari, Josep Maria Terricabras, Lluis Maria Xirinacs, Lucas León Simón, Mèxic, no violencia, Núria Roig Esteve, politica, Texts, Texts en castella, videoforums | Envia un comentari