REC. Bombeta SOP. Boscos: incendis i protecció. Torns gremials. Curitiba. Jorge Molinari. Nova Història.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».
3. Web Bardina: «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven», per Zahida Membrado amb Benito Muros.
4. Web Bardina: «Incendis forestals», per Joan Baiget i Solé.
5. Web Bardina: «Reforestació. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux de Subirà, en català, castellà, anglès, francès i italià.
6. Web Bardina: «Torns per a cada gremi» per Agustí Chalaux de Subirà.
7. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Nota a peu de document en totes les versions.
8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Avui he arribat als 80 anys», i «Sobre una nota de Roberto Savio», de Jorge Aniceto Molinari.
9. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.
1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim una entrevista concedida a Martí Olivella, autor del llibre «El poder del diner», on descriu l’evolució del primer any de la moneda local de Barcelona, el REC.

A continuació, us oferim un article on es dona la paraula a l’empresari i activista mediambiental, Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), on descriu la situació actual del seu projecte i fa una crida a inversors ètics per a que hi col·laborin.

L’informàtic Joan Baiget ens facilita un escrit dient-nos que la manca de protecció i manteniment dels boscos a Catalunya és la principal causa dels incendis que pateixen. A continuació, us oferim la proposta de manteniment dels boscos redactada pel fundador i primer president del Centre d’Estudis Joan Bardina, Agustí Chalaux, tot recordant una experiència aplicada al Tirol italià, dins un relat que ara tenim en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià).

També del relat d’Agustí Chalaux és l’escrit següent reivindicant l’aplicació de torns a tots els gremis del mercat i no només al de les farmàcies. Una mesura que, generalitzada, ajuda a mantenir el dret laboral al descans diari, setmanal i anual de les treballadores i treballadors, amb independència de si pertanyen a un petit o gran comerç.

La nostra traductora Loto Perrella ens ha localitzat una interessant postdata a l’escrit de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo titulat «Has sentit parlar de Curitiba?». Aquesta postdata ens introdueix al llibre «Capitalisme Natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins, que conté una referència a l’esmentat cas de política ètica i ecològica reeixida en aquesta ciutat del Sud del Brasil. La postdata esdevé nota a peu de document en els cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià) en els quals l’escrit de Dario Fo està actualment disponible en el nostre lloc web.

Celebrem els 80 anys del nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, el qual ens aporta dos escrits en castellà reivindicant els seus orígens i on comenta la situació de deteriorament social que es va produint actualment.

Finalment, us recordem el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, que se celebra entre l’1 i el 5 d’agost del 2019. Sempre a la recerca de la veritat amagada de la història de la nació catalana, superant les manipulacions de la qual és víctima. Us recomanem la vostra assistència i participació.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».

Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’«Entrevistes», amb l’entrevista titulada «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari» concedida a en Martí Olivella, publicat en el web «Economia Social i Solidària», el divendres, 26 de juliol del 2019.

Agraïm la col·laboració del mateix Martí Olivella per fer-nos arribar aquest text.

Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».

Parlem amb Martí Olivella Solé, coordinador del projecte Moneda Ciutadana de Novact, sobre la moneda ciutadana REC.

http://www.bardina.org/nw/escrits/marti-olivella-amb-el-rec-com-a-ciutadania-podem-construir-un-grau-de-sobirania-en-el-camp-monetari-cat.htm

3. Web Bardina: «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven», per Zahida Membrado amb Benito Muros.

Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’opinió, amb l’article titulat «Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven» escrit per Zahida Membrado amb la col·laboració de l’empresari i activista mediambiental Benito Muros, publicat en el rotatiu «Ara», el diumenge, 28 de juliol del 2019.

Agraïm la col·laboració del mateix Benito Muros per fer-nos arribar aquest article.

Disseny ecològic. La bombeta que dura, i dura, i dura… Però no es ven.

«Cada any es compren i es tiren a tot el món 7.000 milions de bombetes, l’equivalent a mil camps de futbol plens fins a dalt. El pilot i activista Benito Muros n’ha dissenyat (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/ara-disseny-ecologic-la-bombeta-que-dura-i-dura-i-dura-pero-no-es-ven-cat.htm

4. Web Bardina: «Incendis forestals», per Joan Baiget i Solé.

Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’opinió, amb l’article titulat «Incendis forestals» escrit per Joan Baiget i Solé, publicat en el rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 28 de juliol del 2019.

Agraïm la col·laboració de la psicòloga i membre de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, per facilitar la publicació d’aquest article i per fer-nos-el arribar.

Incendis forestals.

««No hi ha cap problema d’incendis forestals», em va dir fa 25 anys el director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (q. e. p. d.) (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/joan-baiget-sole-incendis-forestals-cat.htm

5. Web Bardina: «Reforestació. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux de Subirà, en català, castellà, anglès, francès i italià.

Hem corregit, dins de l’apartat d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en català i castellà, i hem introduït la traducció en els apartats equivalents en anglès, francès i italià del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Reforestació. Experiència del Tirol italià», amb guió d’Agustí Chalaux de Subirà, i transcripció i dibuix de Brauli Tamarit.

Agraïm la col·laboració de la traductora professional Loto Perrella, per facilitar-nos les versions anglesa, francesa i italiana d’aquest escrit.

Els enllaços de les diferents versions són:

Català:

Reforestació. Experiència del Tirol italià.

Al Tirol italià s’aplicà un sistema de reforestació responsable i al qual s’afegiren posteriorment els propietaris particulars.

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-reforestacio-la-experiencia-del-tirol-italia-cat.htm

Castellano:

Reforestación. La experiencia del Tirol italiano.

En el Tirol italiano se aplicó un sistema de reforestación responsable y al cual se añadieron posteriormente los propietarios particulares.

http://www.bardina.org/propuestas/agusti-chalaux-de-subira-reforestacion-forestal-la-experiencia-del-tirol-italiano-es.htm

English:

Reforestation of the woods. The experience in the Italian Tyrol.

In the Tyrol Italian applied a system of responsible reafforestation and at which appended later the particular owners.

http://www.bardina.org/suggestions/agusti-chalaux-de-subira-reforestation-of-the-woods-the-experience-in-the-italian-tyrol-en.htm

Français:

Reboisement. L’expérience du Tyrol italien.

Au Tyrol italien s’appliqua un système de reforestation responsable et auquel s’ajoutèrent postérieurement les propriétaires particuliers.

http://www.bardina.org/propositions/agusti-chalaux-de-subira-reboisement-le-experience-du-tyrol-italien-fr.htm

Italiano:

Rimboschimento. L’esperienza del Tirolo italiano.

Nel Tirolo italiano è stato applicato un sistema di rimboschimento responsabile a cui sono stati successivamente aggiunti i proprietari privati.

http://www.bardina.org/proposte/agusti-chalaux-de-subira-rimboschimento-la-esperienza-del-tirolo-italiano-it.htm

6. Web Bardina: «Torns per a cada gremi» per Agustí Chalaux de Subirà.

Hem introduït la pàgina, dins de l’apartat d’«Altres propostes polítiques i econòmiques», amb l’escrit titulat «Torns per a cada gremi» fruit del record de les explicacions de l’Agustí Chalaux quan en Brauli Tamarit col·laborava en la recuperació de l’obra «Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui», de Lluís Maria Xirinacs.

Torns per a cada gremi.

«Agustí Chalaux (2011-2019) proposa, en el seu «Sistema General», la constitució de gremis que agrupin a tots les professionals mercantils de cada especialitat. L’adscripció a cada gremi és (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-torns-per-a-cada-gremi-cat.htm

7. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Nota a peu de document en totes les versions.

Hem introduït una nota a peu de document informant de l’obra «Capitalisme natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins, dins de les cinc versions de l’article titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo, en català, castellà, anglès, francès i italià.

Agraïm la col·laboració de la traductora Loto Perrella que ha trobat aquesta nota a peu de document en una pàgina web que reprodueix l’article, tot i que no és la pàgina original on vam trobar-lo per primer cop amb les imatges. Podem consultar, doncs, aquesta la nota en totes les versions de l’article dins el lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Els enllaços de l’article en les seves diferents versions disponibles són:

Català:

Has sentit mai parlar de Curitiba?

«Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària».

http://www.bardina.org/propostes/dario-fo-has-sentit-mai-parlar-de-curitiba-cat.htm

Castellano:

¿Has oído nunca hablar de Curitiba?

«Historia de como el arquitecto y alcalde Jaime Lerner transformó,con su honestidad e ingenio, la ciudad brasileña de Curitiba en una isla peatonal y solidaria».

http://www.bardina.org/propuestas/dario-fo-has-oido-nunca-hablar-de-curitiba-es.htm

English:

Did you ever hear about Curitiba?

«A history of how architect and mayor Jaime Lerner transformed with his honesty and ingenuity the Brazilian town of Curitiba in a solidary traffic island».

http://www.bardina.org/suggestions/dario-fo-did-you-ever-hear-about-curitiba-en.htm

Français:

Avez-vous écouté parler de Curitiba?

« Histoire de l’architecte et maire Jaime Lerner et de comment avec son honnêtteté et ingéniosité il a transformé la ville brésilienne de Curitiba en un quartier piétonnier et solidaire ».

http://www.bardina.org/propositions/dario-fo-avez-vous-ecoute-parler-de-curitiba-fr.htm

Italiano:

Hai mai sentito parlare di Curitiba?

«Storia di come l’architetto e sindaco Jaime Lerner trasformò, con la sua onestà e genialità, la città brasiliana di Curitiba in un’isola pedonale e solidale».

http://www.bardina.org/proposte/dario-fo-hai-mai-sentito-parlare-di-curitiba-it.htm

8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Avui he arribat als 80 anys», i «Sobre una nota de Roberto Savio», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), els articles en castellà titulats «Hoy he llegado a los 80 años» («Avui he arribat als 80 anys») i «Sobre una nota de Roberto Savio», accessibles mitjançant els enllaços següents:

«Hoy he llegado a los 80 años» («Avui he arribat als 80 anys»). Diumenge, 21 de juliol del 2019.

«Sé compañeros que hay una gran preocupación luego de lo que viene ocurriendo en particular en nuestra América. Se trata de no retroceder, pero eso no nos puede llevar a no razonar donde estamos parados. La crisis que vive la predominancia del modo de producción capitalista es irreversible y se agrava (…)».

Sé companys que hi ha una gran preocupació després del que va esdevenint en particular a la nostra Amèrica. Es tracta de no retrocedir, però això no ens pot portar a no raonar on estem aturats. La crisi que viu la predominança de la manera de producció capitalista és irreversible i s’agreuja (…)».]

https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/02/debate-de-ideas-ii/

«Sobre una nota de Roberto Savio». Dimecres, 24 de juliol del 2019.

«Es un tanto extensa para lo que se acostumbra en este tipo de columnas, pero no quiero al dar mi opinión privar al lector de todos los elementos de juicio. Savio es un conocido y prestigioso periodista y su opinión me es útil para tratar de explicar mejor mi propia opinión (…)».

És una miqueta extensa per al que s’acostuma en aquest tipus de columnes, però no vull en donar la meva opinió privar al lector de tots els elements de judici. Savio és un conegut i prestigiós periodista i la seva opinió m’és útil per a tractar d’explicar millor la meva pròpia opinió (…)».]

https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/24/sobre-una-nota-de-roberto-savio/

9. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.

https://www.inh.cat/agenda/Programa-general-de-la-6a-Universitat-Nova-Historia-a-Montblanc-1-5-d’agost-del-2019-.-2019-08-01

Compartim amb vosaltres el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, que es realitza a Montblanc amb el propòsit d’intentar recuperar una història catalana més fidel als fets, després de segles d’una censura sistemàtica per part dels poders que han tenallat la nació catalana al llarg del temps.

Seminaris.

Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019).

6a Universitat Nova Història.

De l’1 al 5 d’agost del 2019.

Montblanc (Conca de Barberà).
Convent de Sant Francesc, carrer Miquel Alfonso.

Informació general:

https://www.inh.cat/universitat

Programa:

Dijous, 1.

De 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí. Rebuda, inscripcions i acreditacions.

2/4 de 12 del migdia. Presentació de la universitat.

 

  • Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història.
  • Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
  • Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt.
  • Jaume Marvà, economista «L’Institut Nova Història i el canvi de paradigma».


2/4 d’1. El Poble que Canta: «Benvinguda», direcció d’En Jordi Llobet.

A la 1 del migdia. Conferència inaugural: Roger Mallola, doctorand en estudis europeus: «censura política i raó d’estat».

A les dues: Dinar.

2/4 de 4. Presentació del llibre d’En Pere Coll «Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent», a càrrec de l’autor.

2/4 de 5. Pep Mayolas: «Francisco de los Cobos y Molina, secretari d’estat de Carles I, o Francesc d’Alòs-Colom i Codina».

2/4 de 7. Xavi Llobet: «L’arquitectura catalana a Malta».

2/4 de 9: Sopar.

2/4 d’11 nit. Cinema a la fresca. Projecció del documental: «L’estigma?», d’En Martí Sans. Una visió de la gènesi, mutacions i pervivència dels prejudicis antijueus a casa nostra. Amb debat posterior amb el director.

Divendres, 2.

2/4 de 10 matí. Manel Capdevila: «La construcció naval catalana a l’illa de Malta».

2/4 de 12. Francesc Jutglar: «Zoònims catalans arreu del món».

A la 1. Presentació del llibre d’En Pep Mayolas «Erasme i l’imperi català de Carles I», a càrrec de l’autor.

A les 2. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: Homenatge a En Ramon Payàs, difusor de les «Homilies d’Organyà». A càrrec d’En Josep Sort, historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals, Creu de Sant Jordi.

2/4 de 5. Jordi Bilbeny: «Mitra i els orígens del cristianisme. La supervivència dels cultes a Catalunya».

2/4 de 7. Tast de vins de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 5€).

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca. Documental «Desmuntant Leonardo», d’En Marc Pujolar i En Dani de la Orden. Produït per Pilar Montoliu. Basat en els estudis d’En Jordi Bilbeny. Amb debat posterior amb En Jordi Bilbeny.

Dissabte, 3.

2/4 de 10 matí. Joanjo Albinyana: «Semblances entre els Téllez d’Osuna i els Centelles d’Osona».

2/4 de 12. Víctor Cucurull: «Els Ariosto i els Aragó a la cort de Ferrara».

A la 1. Presentació de la novel·la de l’Imma Tubella «A cavall del vent», sobre la presència de la filla d’En Moctezuma a Catalunya, a càrrec de l’autora.

A les 2. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: Presentació de l’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC), a càrrec d’en Jordi Fornas, fundador de l’OAC i president de l’Autoritat Nacional Catalana.

A les 4. «De l’abjuració a l’execució. Una proposta per fer efectiva la DUI», a càrrec d’En Sebastià Sardiné, advocat i membre de «Juristes per la Independència».

2/4 de 5. Rafael Mompó: «Era Nicolau de Cusa de Sagunt? Revisió d’una vella polèmica».

2/4 de 7. Carme Jiménez Huertas: «Ve el català del llatí?».

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca: projecció del documental «Mossos d’Esquadra.cat», de l’Ignasi P. Ferré. Una història de la Policia Catalana, des del 1640. Amb debat posterior amb el director.

Diumenge, 4.

De 8 a 11 del matí. Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc amb En Pere Alzina, biòleg i guia de natura.

A 2/4 de 12. Lluís Maria Mandado: «Orland i el traspàs a Castella de la història catalana».

A la 1. Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», a càrrec del mateix autor.

A les dues. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: amb en Bartomeu Mestre «Balutxo», escriptor: «Un procés sense Mallorca?».

2/4 de 5. Monterrat Montesinos: «La Conquesta catalana de Granada i el Gran Capità».

2/4 de 7. Rafel Vallbona: «Eines per convertir la història en novel·la: de la documentació al capítol».

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Concert: Relk: «Camins de llum». Homenatge als presos polítics i als lluitadors per la llibertat de Catalunya.

Dilluns, 5.

A les 10. Montserrat Camps: «La llengua catalana i el Lazarillo de Tormes».

A les 12. Taula rodona: «Recuperar el passat per guanyar el futur»:

 

  • Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
  • David Raventós, Directe 68.
  • Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art.
  • Núria Breu Benach, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.


Presenta i modera: Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida.

A les dues. Dinar.

2/4 de 5. Conferència de clausura. Francesc Forn, historiador: «Arrelar-se a la terra, arrelar-se a la història».

Amb la col·laboració i suport:

Institut Nova Història, Ajuntament de Montblanc, Nova Conca, Fundació Catalunya Estat, Cercle Català de Negocis, Reagrupament, Solidaritat per la Independència, Catalunya Acció, Indrets del Record, Centre d’Estudis Joan Bardina, Updic, Associació de Practicants de la Psicoestètica, Iddix, Intergrid, l’Orwell, Memorial 1714, Rius de Llibertat, Fundació Reeixida, Independència i Progrés, Directe 68, Fusic, Llengua Nacional, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Organització per l’Alliberament de Catalunya, Associació de Veïns Cappont (Lleida), DHisCat, La Gota Catalana, Ateneu Independentista d’Arenys de Munt.


«Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure… la pròpia història».

Paulo Freire (1921-1997).


«La història s’assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa».

Lleó Tolstoi (1828-1910).


«La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats».

Geoffrey Barraclough (1908-1984).


«Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat. Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda».

Simone Weil (1909-1943).


Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Amory Bloch Lovins, Ara, Barcelona, Benito Muros Perfecto, boscos, Brasil, censura, Centre d'Estudis Joan Bardina, Curitiba, Dario Fo, drets laborals, ecologia, economia, El Punt Avui+, Franca Rame, gremis, historia, Hunter Lovins, Institut Nova Història, Jacopo Fo, Jaime Lerner, Joan Baiget Solé, Jorge Aniceto Molinari, Loto Perrella Estellés, Marti Olivella, moneda social local, Montblanc, Paul Gerard Hawken, REC, Roberto Savio, sense obsolescència programada, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en frances, Texts en italia, Tirol italià, universitats, Uruguai, Zahida Membrado Besson | Feu un comentari

Benito Muros. Gonzalo Boye. Reforestació. Cooperació. Jorge Molinari. Consum Estratègic. Nova Història.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Entrevista a Benito Muros, pel programa Terrícoles de Betevé, 9‑7‑2019.
3. Web Bardina: «Ho tinc clar, i vostès?», per Gonzalo Boye.
4. Web Bardina: «Reforestació forestal. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux. Correcció.
5. Web Bardina: «Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya», de Cambio 16. Correcció.
6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Debat d’idees II» i «La importància d’explicar», de Jorge Aniceto Molinari.
7. Consum estratègic. Assemblea Nacional Catalana (ANC).
8. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.

1. Presentació.En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de l’entrevista que el Canal Betevé ha concedit, dins del seu programa Terrícoles, a l’empresari i activista mediambiental Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

A continuació, l’advocat Gonzalo Boye aporta un article reivindicant la unió i la fermesa dins la lluita no violenta davant la propera sentència del Tribunal Suprem als presos polítics catalans.

Tot recordant els diferents incendis forestals que han assolat parts de Catalunya i altres indrets del Món, us informem de la versió corregida de l’article del fundador de la nostra entitat, Agustí Chalaux, article titulat «Reforestació forestal. Experiència del Tirol italià».

L’article que us oferim a continuació tracta d’uns torneigs informàtics on han competit diferents estratègies. L’article, de «Cambio 16» titulat «Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya», ha estat actualitzat i corregit recentment. Va ésser publicat en temps de la passada «Guerra Freda». L’estratègia guanyadora és esmentada en l’article «Pactes contra natura… però la política no és natural» de Joan Ramon Resina, article publicat a «Vilaweb», però també és el procediment que empren els grups de pressió per dissuadir persones i col·lectius d’actuar en contra d’aquells grups, per la qual cosa recuperar de l’oblit aquell article de «Cambio 16» és un autèntic servei públic d’ajut a les persones i col·lectius que pateixen aquestes pressions.

Després us oferim dos articles del nostre col·laborador a l’Uruguai, en Jorge Aniceto Molinari, que participa en el debat de propostes per evitar que l’economia empitjori cada cop més i corregeixi la tendència d’anar aprimant els pressupostos públics.

També donem la nostra explicació a allò que pot arribar a ser la iniciativa Consum Estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en el sentit d’enfortir l’economia ètica a base que els usuaris d’entitats bancàries, empreses i vocacionals liberals vagin traspassant la seva demanda als serveis que més s’assemblin a la societat que volem viure.

Finalment, us oferim el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, organitzada per l’equip encapçalat per aquest autèntic Sherlock Holmes de la història censurada que és en Jordi Bilbeny.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: Entrevista a Benito Muros, pel programa Terrícoles de Betevé, 9‑7‑2019.

Us informem que hem introduït, dins de l’apartat d’«Altres documents multimèdia», la pàgina per visualitzar el vídeo amb l’entrevista realitzada a l’empresari i activista mediambiental Benito Muros, emesa pel Canal Betevé el dimarts, 9 de juliol del 2019.

Agraïm la col·laboració d’en Benito Muros, President de la Fundació FENISS (Fundació Energia per a la Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada).

Entrevista a Benito Muros. Betevé. Terrícoles. 9-7-2019.

Entrevistes a habitants de la Terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb Benito Muros, president de FENISS (Fundació Energia per a la Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada) (…).

http://www.bardina.org/videos/entrevista-a-benito-muros-beteve-terricoles-9-7-2019-cat.htm

3. Web Bardina: «Ho tinc clar, i vostès?», per Gonzalo Boye.

Hem introduït, dins de l’apartat d’opinió, l’article titulat «Ho tinc clar, i vostès?», escrit per Gonzalo Boye, publicat al mitjà digital «El Nacional», el divendres, 12 de juliol de 2019.

Ho tinc clar, i vostès?

«No som pocs els que fa temps que diem que la repressió no passa per un únic judici i que existeix un autèntic pla per implementar-la a diversos àmbits. Els fets d’aquestes últimes setmanes (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-nacional-gonzalo-boye-ho-tinc-clar-i-vostes-cat.htm

4. Web Bardina: «Reforestació forestal. Experiència del Tirol italià», per Agustí Chalaux. Correcció.

Hem introduït la versió corregida, dins de l’apartat d’«Altres propostes polítiques i econòmiques», de l’article titulat «Reforestació forestal. Experiència del Tirol italià», narrat per l’Agustí Chalaux, transcrit i amb un dibuix d’en Brauli Tamarit i publicat per primer cop en el lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina el 19 de juliol del 1999.

Agraïm la col·laboració de la Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, en corregir aquest article.

Reforestació forestal. Experiència del Tirol italià.

Al Tirol italià s’aplicà un sistema de reforestació forestal responsable i al qual s’afegiren posteriorment els propietaris particulars.

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-reforestacio-forestal-la-experiencia-del-tirol-italia-cat.htm

5. Web Bardina: «Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya», de Cambio 16. Correcció.

Hem introduït la versió corregida i més completa, dins de l’apartat de «Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d’Estudis Joan Bardina», de l’article titulat «Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya», publicat a la revista Cambio 16 entre el 2 i el 10 de desembre del 1984.

Agraïm la col·laboració de la Rosanna Aguilar, qui fou col·laboradora i administrativa de Lluís Maria Xirinacs, per fer-nos arribar una còpia de l’article original en color per ésser corregit i completat.

Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya.

«L’anomenat dilema del presoner, executat repetidament, ha estat motiu de torneigs informàtics entre diversos programes diferents (…)».

http://www.bardina.org/coopct01.htm

6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Debat d’idees II» i «La importància d’explicar», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «Debate de ideas II» («Debat d’idees II») i «La importancia de explicar» («La importància d’explicar»), accessibles mitjançant els enllaços següents:

«Debate de ideas II» («Debat d’idees II»). Dimarts, 2 de juliol del 2019.

«Sé compañeros que hay una gran preocupación luego de lo que viene ocurriendo en particular en nuestra América. Se trata de no retroceder, pero eso no nos puede llevar a no razonar donde estamos parados. La crisis que vive la predominancia del modo de producción capitalista es irreversible y se agrava (…)».

Sé companys que hi ha una gran preocupació després del que va esdevenint en particular a la nostra Amèrica. Es tracta de no retrocedir, però això no ens pot portar a no raonar on estem aturats. La crisi que viu la predominança de la manera de producció capitalista és irreversible i s’agreuja (…)».]

https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/02/debate-de-ideas-ii/

«La importancia de explicar» («La importància d’explicar»). Dimarts, 16 de juliol del 2019.

«El compañero Luis Turiansky hace sus análisis en la revista digital Vadenuevo que se caracteriza por la seriedad y documentación de sus enfoques y en lo personal eso nos sirve para tratar de explicar más a fondo nuestros puntos de vista (…)».

El company Luis Turiansky fa les seves anàlisis en la revista digital Vadenuevo que es caracteritza per la seriositat i documentació dels seus enfocs i en allò personal això ens serveix per a tractar d’explicar més a fons els nostres punts de vista (…)».]

https://eso-gris.blog.pangea.org/2019/07/16/la-importancia-de-explicar/

7. Consum estratègic. Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està impulsant una iniciativa, anomenada Consum Estratègic, per tal que les persones que vulguin puguin canviar d’entitats bancàries i d’empreses de proveïment de serveis per unes altres que respectin el dret de la nació catalana a assolir unes més altes fites de llibertat.

A diferència d’altres formes d’activisme social, caracteritzades per voler fer canvis polítics que poden trigar en concretar-se, la proposta de Consum Estratègic va produint canvis, més a poc a poc, però amb resultats immediats. És com fer petites votacions cada dia on decidim i guanyem com volem que siguin algunes parcel·les de la nostra societat.

Es produeix la circumstància que des del Centre d’Estudis Joan Bardina no només reivindiquem un sistema i una economia més transparent que afavoreixi una major ètica en les relacions humanes, també ens fem ressò, dins l’antisistema actual, d’iniciatives de banca ètica amb o sense interès, així com d’empreses i vocacions liberals que aportin valors com el respecte al medi ambient, la no obsolescència programada, el cooperativisme, l’economia circular, el respecte als drets laborals i socials, el respecte a la salut dels éssers vius, etc.

Pensem que la proposta de Consum Estratègic, si s’aplica en aquest darrer sentit, és una bona forma d’incrementar la proporció de l’economia més ètica dins el conjunt del mercat de la nació catalana. Forma part del dret que tenen els usuaris d’entitats bancàries, d’empreses de proveïment de serveis i de vocacionals liberals a escollir les entitats i persones d’aquestes categories que s’adiuen millor amb la societat en la qual volem viure. A més d’ésser un exemple a seguir per la resta de nacions del món.

Aquí teniu el lloc web en català de Consum Estratègic:

https://consumestrategic.cat/www/index.php

8. Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019). Institut Nova Història, 1/5‑8‑2019.

https://www.inh.cat/agenda/Programa-general-de-la-6a-Universitat-Nova-Historia-a-Montblanc-1-5-d’agost-del-2019-.-2019-08-01

Compartim amb vosaltres el programa de la sisena edició de la Universitat Nova Història, que es realitza a Montblanc amb el propòsit d’intentar recuperar una història catalana més fidel als fets, després de segles d’una censura sistemàtica per part dels poders que han tenallat la nació catalana al llarg del temps.

Seminaris.

Programa general de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (1-5 d’agost del 2019).

6a Universitat Nova Història.

De l’1 al 5 d’agost del 2019.

Montblanc (Conca de Barberà).
Convent de Sant Francesc, carrer Miquel Alfonso.

Informació general:

https://www.inh.cat/universitat

Programa:

Dijous, 1.

De 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí. Rebuda, inscripcions i acreditacions.

2/4 de 12 del migdia. Presentació de la universitat.

  • Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història.
  • Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
  • Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt.
  • Jaume Marvà, economista «L’Institut Nova Història i el canvi de paradigma».


2/4 d’1. El Poble que Canta: «Benvinguda», direcció d’En Jordi Llobet.

A la 1 del migdia. Conferència inaugural: Roger Mallola, doctorand en estudis europeus: «censura política i raó d’estat».

A les dues: Dinar.

2/4 de 4. Presentació del llibre d’En Pere Coll «Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent», a càrrec de l’autor.

2/4 de 5. Pep Mayolas: «Francisco de los Cobos y Molina, secretari d’estat de Carles I, o Francesc d’Alòs-Colom i Codina».

2/4 de 7. Xavi Llobet: «L’arquitectura catalana a Malta».

2/4 de 9: Sopar.

2/4 d’11 nit. Cinema a la fresca. Projecció del documental: «L’estigma?», d’En Martí Sans. Una visió de la gènesi, mutacions i pervivència dels prejudicis antijueus a casa nostra. Amb debat posterior amb el director.

Divendres, 2.

2/4 de 10 matí. Manel Capdevila: «La construcció naval catalana a l’illa de Malta».

2/4 de 12. Francesc Jutglar: «Zoònims catalans arreu del món».

A la 1. Presentació del llibre d’En Pep Mayolas «Erasme i l’imperi català de Carles I», a càrrec de l’autor.

A les 2. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: Homenatge a En Ramon Payàs, difusor de les «Homilies d’Organyà». A càrrec d’En Josep Sort, historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals, Creu de Sant Jordi.

2/4 de 5. Jordi Bilbeny: «Mitra i els orígens del cristianisme. La supervivència dels cultes a Catalunya».

2/4 de 7. Tast de vins de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 5€).

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca. Documental «Desmuntant Leonardo», d’En Marc Pujolar i En Dani de la Orden. Produït per Pilar Montoliu. Basat en els estudis d’En Jordi Bilbeny. Amb debat posterior amb En Jordi Bilbeny.

Dissabte, 3.

2/4 de 10 matí. Joanjo Albinyana: «Semblances entre els Téllez d’Osuna i els Centelles d’Osona».

2/4 de 12. Víctor Cucurull: «Els Ariosto i els Aragó a la cort de Ferrara».

A la 1. Presentació de la novel·la de l’Imma Tubella «A cavall del vent», sobre la presència de la filla d’En Moctezuma a Catalunya, a càrrec de l’autora.

A les 2. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: Presentació de l’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC), a càrrec d’en Jordi Fornas, fundador de l’OAC i president de l’Autoritat Nacional Catalana.

A les 4. «De l’abjuració a l’execució. Una proposta per fer efectiva la DUI», a càrrec d’En Sebastià Sardiné, advocat i membre de «Juristes per la Independència».

2/4 de 5. Rafael Mompó: «Era Nicolau de Cusa de Sagunt? Revisió d’una vella polèmica».

2/4 de 7. Carme Jiménez Huertas: «Ve el català del llatí?».

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Cinema a la fresca: projecció del documental «Mossos d’Esquadra.cat», de l’Ignasi P. Ferré. Una història de la Policia Catalana, des del 1640. Amb debat posterior amb el director.

Diumenge, 4.

De 8 a 11 del matí. Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc amb En Pere Alzina, biòleg i guia de natura.

A 2/4 de 12. Lluís Maria Mandado: «Orland i el traspàs a Castella de la història catalana».

A la 1. Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», a càrrec del mateix autor.

A les dues. Dinar.

2/4 de 4. Llevant de taula: amb en Bartomeu Mestre «Balutxo», escriptor: «Un procés sense Mallorca?».

2/4 de 5. Monterrat Montesinos: «La Conquesta catalana de Granada i el Gran Capità».

2/4 de 7. Rafel Vallbona: «Eines per convertir la història en novel·la: de la documentació al capítol».

2/4 de 9. Sopar.

2/4 d’11 de la nit. Concert: Relk: «Camins de llum». Homenatge als presos polítics i als lluitadors per la llibertat de Catalunya.

Dilluns, 5.

A les 10. Montserrat Camps: «La llengua catalana i el Lazarillo de Tormes».

A les 12. Taula rodona: «Recuperar el passat per guanyar el futur»:


  • Josep Andreu, Batlle de Montblanc.
  • David Raventós, Directe 68.
  • Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art.
  • Núria Breu Benach, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.


Presenta i modera: Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida.

A les dues. Dinar.

2/4 de 5. Conferència de clausura. Francesc Forn, historiador: «Arrelar-se a la terra, arrelar-se a la història».

Amb la col·laboració i suport:

Institut Nova Història, Ajuntament de Montblanc, Nova Conca, Fundació Catalunya Estat, Cercle Català de Negocis, Reagrupament, Solidaritat per la Independència, Catalunya Acció, Indrets del Record, Centre d’Estudis Joan Bardina, Updic, Associació de Practicants de la Psicoestètica, Iddix, Intergrid, l’Orwell, Memorial 1714, Rius de Llibertat, Fundació Reeixida, Independència i Progrés, Directe 68, Fusic, Llengua Nacional, Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Organització per l’Alliberament de Catalunya, Associació de Veïns Cappont (Lleida), DHisCat, La Gota Catalana, Ateneu Independentista d’Arenys de Munt.


«Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure… la pròpia història».
Paulo Freire (1921-1997).

 

«La història s’assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa».
Lleó Tolstoi (1828-1910).

 

«La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats».
Geoffrey Barraclough (1908-1984).

 

«Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat. Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda».
Simone Weil (1909-1943).


Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Ajuntament de Montblanc, Albert Codinas Poch, Arenys de Munt, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Practicants de la Psicoestètica, Associació de Veïns Cappont, Ateneu Independentista d’Arenys de Munt, Autoritat Nacional Catalana, Bartomeu Mestre Balutxo, Benito Muros Perfecto, Betevé, Cambio 16, Carme Jiménez Huertas, Castella, Catalunya, Catalunya Acció, Centre d'Estudis Joan Bardina, Cercle Català de Negocis, Dani de la Orden, David Raventós Gaset, DHisCat, Directe 68, El Nacional, Ferrara, Francesc Forn, Francesc Jutglar, Fundació Catalunya Estat, Fundació FENISS, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Fundació Reeixida, Fusic, Geoffrey Barraclough, Gonzalo Boye Tusset, Granada, Iddix, Ignasi P. Ferré Serra, Imma Tubella, Independència i Progrés, Indrets del Record, Institut Nova Història, Intergrid, Isidre Pastor Batalla, Jaume Marvà Agustí, Joan Ramon Resina, Joanjo Albinyana, Jordi Bilbeny, Jordi Fornas, Jordi Llobet Torres, Jorge Aniceto Molinari, Josep Andreu Domingo, Josep Sànchez Camps, Josep Sort, L’Orwell, La Gota Catalana, Lev Nikolàievitx Tolstoi Lleó Tolstoi, Llengua Nacional, Lluís Maria Mandado, Lluis Maria Xirinacs, Luis Turiansky, Mallorca, Manel Capdevila Maresma, Marc Pujolar, Memorial 1714, Montserrat Camps Gaset, Montserrat Montesinos Folch, Nova Conca, Organització per l'Alliberament de Catalunya OAC, Paulo Freire Paulo Reglus Neves Freire, Pep Mayolas, Pere Alzina Bilbeny, Pere Coll, Pilar Montoliu, policia, Rafael Mompó, Rafel Vallbona, Ramon Payàs, Reagrupament, Relk, Rius de Llibertat, Roger Mallola Castillo, Rosanna Aguilar Vallès, Sagunt, Sebastià Sardiné Torrentallé, Simone Weil, Solidaritat per la Independència, Teresa Casals, Tribunal Suprem Espanyol, Universitat de la Nova Història, Updic, Vadenuevo, Víctor Cucurull, Vilaweb, Xavi Llobet | Comentaris tancats a Benito Muros. Gonzalo Boye. Reforestació. Cooperació. Jorge Molinari. Consum Estratègic. Nova Història.

«Llum sense obsolescència» per Benito Muros. Satyagraha i 1-O. Afluixar la ment amb Dolors Marín. Energies renovables en països petroliers. «Perles del debat» de Jorge Molinari. 6a Universitat Nova Història.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: «Llum sense obsolescència», per Benito Muros.
3. Web Bardina: «La Satyagraha del Primer d’Octubre», per Joan Martínez Alier.
4. Web Bardina: «Trobem la força quan afluixem la ment», per Dolors Marín Tuyà.
5. Web Bardina: «L’aposta d’Escòcia per les energies renovables», per Marc Belzunces.
6. Web Bardina: «Energia undimotriu: avui al 0% a l’Argentina però amb un enorme potencial», per Andrea Mendez Brandam.
7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Perlas del debate» («Perles del debat»), de Jorge Aniceto Molinari.
8. 1/5-8-2019. Sisena Universitat de la Nova Història.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim en primer lloc l’article que l’economista i activista en favor del medi ambient Benito Muros ha adreçat al rotatiu «El Punt Avui+» per tal d’aconseguir inversió per la producció de les seves bombetes sense obsolescència programada.

A continuació, en Xavier Díez ens fa arribar mitjançant el seu bloc un escrit del professor Joan Martínez Alier fent l’equivalència entre els fets de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya i la marxa de la sal dels resistents no violents en favor de la independència de la Índia.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, ens fa arribar el seu escrit alertant-nos sobre l’excés de mentalització.

Un article i una entrevista ens il·lustren sobre l’oportunitat d’implementar fonts d’energies renovables en països productors de petroli com són Escòcia i l’Argentina, diversificant així la seva producció energètica i apostant per un futur més sustentable pel nostre planeta.

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar un nou article on insisteix en la necessitat d’establir una mesura monetària única telemàtica a nivell planetari que permeti eliminar els paradisos fiscal i faciliti les inversions que el sector públic necessita per mantindre’s.

Finalment, us informem que l’Institut Nova Història convoca la sisena edició de la seva Universitat, a Montblanc, pels primers dies d’agost del 2019, des d’on podrem conèixer les darreres descobertes en la recuperació de la veritat històrica de la nació catalana.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: «Llum sense obsolescència», per Benito Muros.

Hem introduït, dins de l’apartat d’opinió, l’article titulat «Llum sense obsolescència», escrit per l’economista i activista mediambiental Benito Muros, en un article publicat dins el rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 23 de juny del 2019.

Agraïm la col·laboració d’en Benito Muros, President de la Fundació FENISS (http://feniss.org) en fer-nos arribar el seu article.

Llum sense obsolescència.

«El 18 de juny del 1901, el parc de bombers de Livermore, a Califòrnia, va encendre una bombeta incandescent de 4 Watts per il·luminar l’estació durant les 24 hores del dia. Avui, més d’un segle després, la bombeta segueix encesa com el primer dia (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/benito-muros-llum-sense-obsolescencia-cat.htm

3. Web Bardina: «La Satyagraha del Primer d’Octubre», per Joan Martínez Alier.

Hem introduït, dins l’apartat d’opinió, l’article titulat «La Satyagraha del Primer d’Octubre», escrit pel professor Joan Martínez Alier, en un article publicat dins el bloc de MésVilaweb anomenat Espai de Dissidència. La bitàcola de Xavier Díez, el dimecres, 19 de juny del 2019.

Agraïm la col·laboració d’en Martí Olivella en facilitar-nos l’enllaç d’aquest article.

La Satyagraha del Primer d’Octubre.

«Ara hi ha diversos polítics i dirigents socials catalans empresonats o en recerca i captura, processats per «rebel·lió i sedició». També ho van ser en el seu dia (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/joan-martinez-alier-la-satyagraha-del-primer-de-octubre-cat.htm

4. Web Bardina: «Trobem la força quan afluixem la ment», per Dolors Marín Tuyà.

Hem introduït, dins de l’apartat d’opinió, l’article titulat «Trobem la força quan afluixem la ment», escrit per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín Tuyà, article publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el juny del 2018.

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marín en redactar aquest article.

Trobem la força quan afluixem la ment.

«L’excés de mentalització teòrica que patim actualment ens allunya de la nostra espontaneïtat, autenticitat i ingenuïtat. Sovint el que tenim al cap ho envaeix tot i ens esgota la nostra força física i psíquica, la vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-trobem-la-forca-quan-afluixem-la-ment-cat.htm

5. Web Bardina: «L’aposta d’Escòcia per les energies renovables», per Marc Belzunces.

Hem introduït, dins de l’apartat d’opinió, l’article titulat «L’aposta d’Escòcia per les energies renovables», escrit per Marc Belzunces, en un article publicat dins el diari digital Vilaweb, el dissabte, 8 de juny del 2019.

Agraïm la col·laboració de l’equip del diari digital Vilaweb per facilitar l’autorització per poder reproduir aquest escrit.

L’aposta d’Escòcia per les energies renovables.

«Escòcia i els Països Catalans tenen molts elements en comú. A banda esdeveniments històrics, com ara (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/vilaweb-marc-belzunces-la-aposta-de-escocia-per-les-energies-renovables-cat.htm

6. Web Bardina: «Energia undimotriu: avui al 0% a l’Argentina però amb un enorme potencial», per Andrea Mendez Brandam.

Hem introduït, dins de l’apartat d’entrevistes, l’entrevista titulada «Energia undimotriu: avui al 0% a l’Argentina però amb un enorme potencial», concedida per Andrea Mendez Brandam a Alejandro Haim i Mario Pelissero, publicada dins el mitjà digital Notícies Positives, el dimarts, 25 de juny del 2019.

Energia undimotriu: avui al 0% a l’Argentina però amb un enorme potencial.

««En aquest moment, l’energia undimotriu a l’Argentina està al 0%, però té un enorme potencial i per a desenvolupar-la (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/noticies-positives-andrea-mendez-brandam-energia-undimotriu-avui-al-0-per-cent-a-la-argentina-pero-amb-un-enorme-potencial-cat.htm

7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Perlas del debate» («Perles del debat»), de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en castellà titulat «Perles del debat», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«Perlas del debate» («Perles del debat»). Dimarts, 18 de juny del 2019.

Sé compañeros que hay una gran preocupación luego de lo que viene ocurriendo en particular en nuestra América. Se trata de no retroceder, pero eso no nos puede llevar a no razonar donde estamos parados. La crisis que vive la predominancia del modo de producción capitalista es irreversible y se agrava (…).

[Sé companys que hi ha una gran preocupació després del que va esdevenint en particular a la nostra Amèrica. Es tracta de no retrocedir, però això no ens pot portar a no raonar on estem aturats. La crisi que viu la predominança de la manera de producció capitalista és irreversible i s’agreuja (…).]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/06/18/perlas-del-debate/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.

8. 1/5-8-2019. Sisena Universitat de la Nova Història.

Entre els dies dijous 1 i dilluns 5 d’agost de l’any 2019 es celebra al Convent de Sant Francesc de Montblanc la sisena edició de la Universitat de la Nova Història, amb la col·laboració i el suport de diferents entitats, entre elles el Centre d’Estudis Joan Bardina i la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

L’Institut Nova Història és una entitat fundada per l’equip encapçalat pel filòleg i historiador Jordi Bilbeny, dedicada a la recerca i recuperació de la veritat històrica, fent especial èmfasi en desfer les falsificacions i manipulacions que la Censura Reial Espanyola i la Inquisició van causar en el coneixement que tenim actualment de la història de la nació catalana.

El fenomen de la manipulació de la percepció de la realitat històrica per part dels diferents poders d’aquest Món és una realitat constatable mitjançant les contradiccions descobertes en els documents que han sobreviscut a aquesta manipulació, i sovint han estat les nacions ocupades per potències colonials i els derrotats per les diferents guerres les víctimes d’aquesta manipulació.

En el dia de cloenda d’aquestes jornades, dilluns 5 d’agost, es celebrarà a les 12 del migdia una taula rodona titulada «Recuperar el passat per guanyar el futur», moderada per la Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida, en la qual participarà, entre altres persones, la Núria Breu, membre de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Us animem, per tant, a assistir a aquesta nova edició de la Universitat de la Nova Història.

Podeu consultar el programa sencer en català dins la pàgina següent:

https://www.inh.cat/agenda/Programa-general-de-la-6a-Universitat-Nova-Historia-a-Montblanc-1-5-d’agost-del-2019-.-2019-08-01

Informació general de la Universitat de la Nova Història:

https://www.inh.cat/universitat

 

«La llengua i la història són el botí més preuat a l’hora de sotmetre un poble».

Àngel Guimerà (1845-1924).


«La història l’escriuen els vencedors».

Winston Churchill (1874-1965).


«Qui controla el passat, controla el futur… qui controla el present, controla el passat».

George Orwell (1903-1950).


«Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d’assumir responsablement en el seu compromís amb la societat».

Simone Weil (1909-1943).


Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Alejandro Haim, Andrea Mendez Brandam, Àngel Guimerà Jorge, Argentina, Benito Muros Perfecto, censura, Censura Reial Espanyola, crisi, Dolors Marin Tuyà, El Punt Avui+, energies renovables, Eric Arthur Blair George Orwell, Escòcia, evasió fiscal, Fundació FENISS, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, historia, Institut Nova Història, Joan Martínez Alier, Jordi Bilbeny, Jorge Aniceto Molinari, justicia, Livermore, Marc Belzunces, Mario Pelissero, Marti Olivella, Montblanc, Montserrat Torres, Noticias Positivas, Núria Breu, Òmnium Cultural, Paisos Catalans | Paises Catalanes, paradís fiscal, Penedès Econòmic, psicologia, satyagraha, sense obsolescència programada, Simone Weil, Texts en castella, Texts en catala, Tribunal de la Santa Inquisició, Universitat de la Nova Història, universitats, Uruguai, Winston Leonard Spencer-Churchill Winston Churchill, Xavier Diez Rodríguez | Feu un comentari

4/5‑7‑2019. Jornades sobre la Desobediència Civil.

Sumari:
1. Presentació.
2. 4/5‑7‑2019. Jornades sobre la Desobediència Civil.

1. Presentació.

En aquesta tramesa d’urgència del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de les Jornades sobre la Desobediència Civil convocades per aquest dijous 4 i divendres 5 de juliol del 2019, l’aforament del qual ja està ple, però que es poden seguir per Internet mitjançant Streaming. Teniu tota la informació a continuació.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. 4/5‑7‑2019. Jornades sobre la Desobediència Civil.

El dijous, 4 de juliol del 2019, comencen les primeres Jornades sobre la Desobediència Civil!

Comptem amb ponències de la cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo, Nora Cortiñas, Arcadi Oliveres, Jesús Castañar, Pepe Beúnza o David Fernàndez, entre d’altres.

L’aforament ja està complet però les podràs seguir en Streaming!

Dijous 4 i divendres 5 de juliol del 2019.

Streaming dijous 4 de juliol:

https://www.youtube.com/watch?v=yFQYfWCQmdA

Streaming divendres 5 de juliol:

https://www.youtube.com/watch?v=lBXJev6fstM

Tota la informació:

https://www.omnium.cat/ca/jornades-sobre-la-desobediencia-civil/

Comparteix-ho!

#DesobediènciaCivil

Òmnium Cultural.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Arcadi Oliveres Boadella, David Fernàndez Ramos, desobediència civil, Jesús Castañar Pérez, jornades, Madres de la Plaza de Mayo, no violencia, Nora Morales de Cortiñas Nora Cortiñas, Òmnium Cultural, Pepe Beunza, streaming | Feu un comentari

Presentació «Sis nits d’agost» a Tarragona i Figueres. Articles de Bea Talegón, Eduard Punset, Gonzalo Boye, Lluís-Ignasi Pastrana Icart i Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. 19-6-2019. Presentació «Sis nits d’agost» a Tarragona.
3. 20-6-2019. Presentació «Sis nits d’agost» a Figueres.
4. Web Bardina: «Un estudi demostra el frau electoral a les eleccions del 21D a Catalunya», per Beatriz Talegón.
5. Web Bardina: «Per què he de callar?», per Eduard Punset.
6. Web Bardina: «Aquí no passaria», per Gonzalo Boye.
7. Web Bardina: «Silenci… Rebel·leu-vos», per Lluís-Ignasi Pastrana Icart.
8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El després què», «Comunistes…», «José Pepe Mujica» i «El pes-real», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us anunciem dues presentacions consecutives del llibre «Sis nits d’agost» de Jordi Lara, llibre que recrea els darrers sis dies de Lluís Maria Xirinacs. Les presentacions estan anunciades una per dimecres 19 de juny del 2019 a Tarragona i l’altra l’endemà dijous 20 a Figueres.

A continuació, us oferim un article escrit redactat per la Bea Talegón presentant un estudi on es demostraria que s’haurien comès diversos actes de frau electoral a les eleccions del 21 de desembre del 2018.

Recordem el recentment desaparegut intel·lectual Eduard Punset amb un escrit seu del 9 de novembre del 2017 que no ha perdut gens la seva actualitat.

El jurista Gonzalo Boye ens informa del procés pel qual fou empresonat injustament l’expresident del Brasil Lula da Silva, quan aquest intentava tornar a presentar-se en unes eleccions presidencials, en una forma de guerra judicial, anomenada «lawfare» en anglès, que s’ha imposat com a arma de guerra partidista contra els competidors polítics.

Després, en Lluís-Ignasi Pastrana Icart ens descriu un resum de les accions del col·lectiu «Silenci… Rebel·leu-vos» davant les seus judicials de Tarragona i Madrid.

Finalment, el nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, aporta quatre nous articles en castellà pel seu bloc «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»).

En aquests articles d’aquest exempleat bancari jubilat descriu, entre altres temes, la manca de propostes polítiques concretes i efectives dels partits que puguin encarar el greus problemes econòmics actuals, tenint en compte que el mateix Lenin va arribar a preveure que algun dia els conglomerats empresarials assolirien un poder superior al dels mateixos estats. Tal com va dir el fundador de la nostra entitat, Agustí Chalaux, la moneda és un factor clau per tal d’encarar certs problemes, com per exemple l’evasió fiscal, que provoca un aprimament dels pressupostos dels estats.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. 19-6-2019. Presentació «Sis nits d’agost» a Tarragona.

Homenatge a la figura de Lluís Maria Xirinacs.

Amb la intervenció de Jordi Lara, autor del llibre «Sis nits d’agost».

Concepció Benet, Professora de llengua i literatura catalanes.

Dimecres, 19 de juny del 2019.

19 hores a la Sala d’actes de la Biblioteca Pública de Tarragona. Carrer Fortuny, 30.

Òmnium Cultural Tarragona. Llengua, cultura, país.
Edicions de 1984.

3. 20-6-2019. Presentació «Sis nits d’agost» a Figueres.

Edicions de 1984 i la Biblioteca Fages de Climent us conviden a la presentació de «Sis nits d’agost» de Jordi Lara. La novel·la misteriosa de Lluís Maria Xirinacs.

La periodista Anna Teixidor conversarà amb l’autor del llibre, Jordi Lara.

Dijous, 20 de juny del 2019 a les 19 hores 30 minuts.

Biblioteca Fages de Climent. Plaça del Sol, 11 (Figueres).

Ajuntament de Figueres.
Biblioteca Fages de Climent.
Edicions de 1984.

4. Web Bardina: «Un estudi demostra el frau electoral a les eleccions del 21D a Catalunya», per Beatriz Talegón.

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà, l’article titulat «Un estudi demostra el frau electoral a les eleccions del 21D a Catalunya», escrit per Beatriz Talegón, publicat al rotatiu «Diario 16», el dilluns, 4 de març del 2019.

Un estudi demostra el frau electoral a les eleccions del 21D a Catalunya.

«L’economista David Ros ha demostrat en un informe com el frau electoral i l’obstaculització del vot a les eleccions catalanes han desvirtuat la composició del Parlament de Catalunya (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/diario-16-beatriz-talegon-un-estudi-demostra-el-frau-electoral-a-les-eleccions-del-21d-a-catalunya-cat.htm

5. Web Bardina: «Per què he de callar?», per Eduard Punset.

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà, l’article titulat «Per què he de callar?», escrit per Eduard Punset, publicat al rotatiu «La Vanguardia», el dijous, 9 de novembre del 2017.

Per què he de callar?

«Per primera vegada en molt de temps, recordo els primers deu anys dels meus ja llargs vuitanta-un, l’aniversari dels quals el celebro justament avui, (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-vanguardia-eduard-punset-per-que-he-de-callar-cat.htm

6. Web Bardina: «Aquí no passaria», per Gonzalo Boye.

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà, l’article titulat «Aquí no passaria», escrit per Gonzalo Boye, publicat al mitjà digital «El Nacional», el divendres, 14 de juny del 2019.

Aquí no passaria.

«A través de la magnífica feina dels periodistes de «The Intercept» Glenn Greenwald i Victor Pougy, hem pogut descobrir la trama corrupta, i colpista, existent al Brasil mitjançant la qual (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-nacional-gonzalo-boye-aqui-no-passaria-cat.htm

7. Web Bardina: «Silenci… Rebel·leu-vos», per Lluís-Ignasi Pastrana Icart.

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà, l’article titulat «Silenci… Rebel·leu-vos», escrit per Lluís-Ignasi Pastrana Icart, publicat al diari digital «El Punt Avui+», el dimarts, 18 de juny del 2019.

Agraïm a en Martí Olivella la tramesa de la informació de l’article original.

Silenci… Rebel·leu-vos.

«L’acció de «Silenci… Rebel·leu-vos», en bona part, està inspirada en la frase de Luther King «La major tragèdia no és la brutalitat dels homes dolents, sinó (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/lluis-ignasi-pastrana-icart-silenci-rebel-leu-vos-cat.htm

8. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «El després què», «Comunistes…», «José Pepe Mujica» i «El pes-real», de Jorge Aniceto Molinari.

Us informem que hem introduït en el blog «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), els articles en castellà titulats «El després què», «Comunistes…», «José Pepe Mujica» i «El pes-real» accessibles mitjançant els enllaços següents:

«El después qué» («El després què»). Lunes, 20 de Mayo de 2019.

«En el mundo actual se puede decir, que son muy pocos los gobiernos que hoy saben que van a hacer a la mañana siguiente. Los propios complejos empresariales multinacionales que en pugna gobiernan el mundo preguntados por una perspectiva a mediano y largo plazo su respuesta sin dudas que estaría también llena de interrogantes e incertidumbres (…)».

En el món actual es pot dir, que són molt pocs els governs que avui saben que faran a la matinada següent. Els propis complexos empresarials multinacionals que en pugna governen el Món preguntats per una perspectiva a mig i llarg termini la seva resposta sens dubtes que estaria també plena d’interrogants i incerteses (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/05/20/el-despues-que/

«Comunistas…» («Comunistes…»). Martes, 28 de Mayo de 2019.

«En 1781, (no hace tanto tiempo, para un ser humano es mucho, para una sociedad apenas un suspiro en el tiempo) la revolución francesa con libertad, fraternidad e igualdad, conmovía las bases feudales de la sociedad y hacía del desarrollo de la naciente burguesía un nuevo centro para el desarrollo del aparato productivo de la humanidad (…)».

En 1781, (no fa tant de temps, per a un ésser humà és molt, per a una societat a penes un sospir en el temps) la revolució francesa amb llibertat, fraternitat i igualtat, commovia les bases feudals de la societat i feia del desenvolupament de la naixent burgesia un nou centre per al desenvolupament de l’aparell productiu de la humanitat (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/05/28/comunistas/

«José Pepe Mujica». Sábado, 1 de Junio de 2019.

«Cuando en setiembre del 2013, el entonces Presidente José Mujica, hacía su exposición ante la Asamblea General de las Naciones Unidas (ONU), no fueron pocos los amigos que me felicitaban porque el Presidente de la República había abordado a nivel del mundo aquellos puntos por los cuales venía bregando en cada una de las oportunidades que me era posible (…)».

Quan en setembre del 2013, el llavors President José Mujica, feia la seva exposició davant l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), no van ser pocs els amics que em felicitaven perquè el President de la República havia abordat a nivell del món aquells punts pels quals venia bregant en cadascuna de les oportunitats que m’era possible (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/06/01/jose-pepe-mujica/

«El peso-real» («El pes-real»). Sábado, 8 de Junio de 2019.

«Se reunieron el Presidente de Argentina, Ing. Mauricio Macri y de Brasil, Sr. Jair Bolsonaro –creo que tiene grado militar– y anunciaron que van a crear el «peso-real» como medida monetaria común entre ambos países, invitando además a Uruguay y Paraguay, con la aspiración de que cuando sea derrocado el Presidente Constitucional Nicolás Maduro, se incorpore Venezuela. Ni siquiera hablan de elecciones, que es precisamente lo que les preocupa en sus respectivos países (…)».

Es van reunir el President de l’Argentina, Enginyer Maurici Macri i del Brasil, Sr. Jair Bolsonaro –crec que té grau militar– i van anunciar que crearan el «pes-real» com a mesura monetària comuna entre tots dos països, convidant a més a l’Uruguai i Paraguai, amb l’aspiració que quan sigui enderrocat el President Constitucional Nicolás Maduro, s’incorpori Veneçuela. Ni tan sols parlen d’eleccions, que és precisament el que els preocupa en els seus respectius països (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/06/08/el-peso-real/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Anna Teixidor, Argentina, Beatriz Talegón Ramos, Brasil, Catalunya, comunisme, Diario 16, economia, Eduard Punset Casals, El Punt Avui+, eleccions, Figueres, fraternitat, Gonzalo Boye Tusset, igualtat, Jair Messias Bolsonaro, Jordi Lara Surinyach, Jorge Aniceto Molinari, José Alberto Mujica Cordano Pepe Mujica, justicia, llibertat, llibertat d'expressió, Lluis Maria Xirinacs, Lluís-Ignasi Pastrana Icart, Luiz Inácio Lula da Silva, Madrid, manifestacions, Mauricio Macri, Nicolás Maduro Moros, no violencia, ONU, Paraguai, presentacions, Tarragona, Texts en castella, Texts en catala, The Intercept, Uruguai, Veneçuela, Victor Pougy, Vladímir Ilitx Uliànov Lenin | Feu un comentari

7‑6‑2019. Presentació de «Sis nits d’agost» a Manresa. 8‑5‑2019. Fòrum intersectorial de l’ANC a Gràcia.

Sumari:
1. Presentació.
2. 7‑6‑2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Manresa.
3. 8‑5‑2019. Fòrum intersectorial. Assemblea Nacional Catalana (ANC). 1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem de la presentació el divendres 7 de juny d’enguany, a Manresa, del llibre «Sis nits d’agost» escrit per Jordi Lara, obra que recrea els darrers dis dies de la vida de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació us recomanem especialment una de les activitats del Fòrum intersectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es celebra el proper dissabte 8 de juny al barri barceloní de Gràcia.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

2. 7‑6‑2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Manresa.

Divendres, 7 de juny del 2019, a les 19 h, a l’Espai Òmnium (Sobrerroca, 38. Manresa, El Bages), Jordi Lara ens presenta una novel·la apassionant, que explora els racons més amagats de l’ànima de Lluís Maria Xirinacs, el filòsof i activista que es va deixar morir en un bosc el 2007 i s’interroga sobre els sis dies que van des del dilluns d’agost en què un amic va deixar Xirinacs a la muntanya fins el dissabte en què van trobar el seu cos.

Més informació a:

https://www.omnium.cat/ca/presentacio-de-sis-nits-dagost-de-jordi-lara/

3. 8‑5‑2019. Fòrum intersectorial. Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Fòrum intersectorial. Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Dissabte, 8 de juny del 2019 a l’Orfeó Gracienc (Carrer Astúries, 83. Barcelona).

Inscripcions: Envieu un e-mail des de la vostra adreça electrònica a forumsectorial@assemblea.cat

En el mateix e-mail es pot assenyalar si us quedeu a dinar.

Tota la informació a:

https://assemblea.cat/index.php/forum-intersectorial/

Recomanem la xerrada/debat:

12 hores. Apoderament i descolonització mental. Sectorial de Psicòlegs. (Sala dansa, planta baixa).

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, fòrums, Gràcia, Jordi Lara Surinyach, Lluis Maria Xirinacs, Manresa, Orfeó Gracienc, presentacions, psicologia | Feu un comentari

Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Igualada i Lleida. Festa del Comerç Just i Finances Ètiques, i Mercat de Vell a Balaguer. Presentació llibre sobre defensa no violenta a Sant Cugat del Vallès.

Sumari:
1. Presentació.
2. 24-5-2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Igualada.
3. 25-5-2019. Festa del Comerç Just i Finances Ètiques a Balaguer.
4. 28-5-2019. Presentació del llibre «Polítiques de seguretat per la pau. Una altra seguretat és possible i necessària» a Sant Cugat del Vallès.
5. 29-5-2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Lleida.

1. Presentació.

 

En aquesta tramesa que el Centre d’Estudis Joan Bardina dedica a l’anunci de diferents esdeveniments, us informem de les presentacions a Igualada i a Lleida del llibre «Sis nits d’agost» de l’escriptor Jordi Lara, presentacions que es faran els dies 24 i 29 de maig del 2019 respectivament. Aquest llibre és una aproximació als darrers sis dies de Lluís Maria Xirinacs.

També us informem que el dissabte 25 de maig es farà a Balaguer, a la comarca catalana de La Noguera, una Festa de Comerç Just i Finances Ètiques i un Mercat de Vell, o sigui, de productes de segona mà.

Finalment, compartim amb vosaltres l’anunci de la presentació d’un llibre sobre polítiques de defensa no violenta que es realitzarà el proper dia 28 de maig a Sant Cugat del Vallès.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

 

2. 24-5-2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Igualada.

Hi intervindran l’autor, Jordi Lara, l’escriptor Antoni Dalmau i la professora de secundària Mònica Solà.

Igualada. Divendres, 24 de maig. 19 hores 30 minuts a la Sala de socis de l’Ateneu Igualadí, carrer Sant Pau, 9.

Amb el patrocini de:

Òmnium Cultural. Anoia.
Llibreria Llegim?
Edicions de 1984.
L’Ateneu Igualadí.

3. 25-5-2019. Festa del Comerç Just i Finances Ètiques a Balaguer.

Festa del Comerç Just i Finances Ètiques a Balaguer.

Posa el filtre lila. Per la igualtat, tria el comerç just.

11 a 12 hores. Votar és un dret. Tens dret a vot però no vols votar? Vols votar però no tens dret a vot? Vine i podràs cedir o rebre el teu vot per a les eleccions del 26 de maig.

12 hores. Xerrada: «Drets socials i laborals de les persones temporeres i immigrades». Gemma Casal (Fruita amb Justícia Social).

13 hores. Documental: «Perdre un fill». Producció de roba de treball al Marroc.

16 hores 30 minuts. Documental: «Fabricando mujeres». Violències masclistes en el consum?

17 hores. Taller d’henna (Chabab Al Amal).

17 hores 30 minuts. Conte «C de cacau». On i com es cultiva el cacau? Anna Beltran (Sempreviva).

18 hores. Xocolatada de Comerç Just.

18 hores 20 minuts. Manifest per la XX campanya pel Comerç Just i les Finances Ètiques. «Posa el filtre lila! Per la igualtat, tria Comerç Just».

18 hores 30 minuts. Xerrada: «Presentació de Ponent Coopera. Ateneu cooperatiu de les terres de Lleida». Marcel Vidal (Ponent Coopera).

19 hores 30 minuts. Reagge percussió. Amdy Fall & Jalabaan Roots.

Durant tot el dia:

Mercat de Vell.

Il·lusions vending, Cafè ecològic i de Comerç Just per a empreses, institucions i entitats.

Productes de Comerç Just Intermón Oxfam.

Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Marca Top Manta.

Jocs didàctics.

Exposicions.

Organitza:

Dona pas. Associació de dones solidàries.
Chabab al Amal. Comunitat joves musulmans terres de Lleida.
Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.
Volem fruita amb Justícia Social.
Il·lusions. Alternativa Global.
Alter Nativa 3.
Oxfam Intermón.
Bon Àrea. Directe del camp.
Sempreviva. La Noguera. Centre de ioga de i teràpies naturals.
Ponent Coopera. Ateneu Cooperatiu.
Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Top Manta.
Votaresunderecho.es.
Ajuntament de Balaguer.

4. 28-5-2019. Presentació del llibre «Polítiques de seguretat per la pau. Una altra seguretat és possible i necessària» a Sant Cugat del Vallès.

Benvolgudes i benvolguts,

El dimarts 28 de maig tindrà lloc la presentació del llibre «Polítiques de seguretat per la pau. Una altra seguretat és possible i necessària».

El presentaran Jordi Calvo –Coordinador del llibre i també del Centre Delàs d’Estudis per la Pau– i Olívia Viader –Educadora de la Universitat Internacional de la Pau–.

Lloc: Cal Temerari, a Sant Cugat del Vallès.
Hora: 19 hores 30 minuts.

Sobre el llibre.

És possible una seguretat pacifista? Les polítiques de seguretat tradicionals, de caràcter militarista, conformen la seguretat actualment hegemònica. Pràcticament tots els estats disposen d’exèrcits armats i entrenats, preparats per ser utilitzats quan i com sigui necessari. Sota aquesta concepció els països assumeixen que existeixen raons suficients per participar en conflictes armats i, com a conseqüència, desenvolupen polítiques de defensa similars.

A través de divuit capítols, aquest llibre explora una altra seguretat que no només és possible, sinó que necessària. Existeixen alternatives locals i globals que poden donar valor a polítiques pacifistes i de seguretat i que, a més, són coherents amb la cultura de pau i la seguretat humana.

Aquest llibre és una publicació col·lectiva realitzada per membres i col·laboradors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la Universitat Internacional per la Pau.

5. 29-5-2019. Presentació del llibre «Sis nits d’agost» a Lleida.

Edicions de 1984 us convida a la presentació del llibre «Sis nits d’agost» de Jordi Lara. La novel·la de la mort misteriosa de Lluís Maria Xirinacs.

Antonieta Jarne, professora d’història contemporània a la Universitat de Lleida, i Ramon Usall, professor d’història a secundària, conversaran amb l’autor del llibre, Jordi Lara.

Dimecres, 29 de maig a les 19 hores.
Cafè del Teatre de l’Escorxador.
Carrer de Roca Labrador, 2 (Lleida).

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Anna Beltran, Antonieta Jarne, Ateneu Igualadí, Balaguer, banca ètica, Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Chabab Al Amal, comerç just, cooperatives, Edicions de 1984, emigració, feminisme, festes, Igualada, Jordi Calvo, Jordi Lara Surinyach, Lleida, Llibreria Llegim?, Lluis Maria Xirinacs, Marcel Vidal, música, no violencia, Olívia Viader, Òmnium Cultural, presentacions, Ramon Usall, Sant Cugat del Vallès, Universitat Internacional de la Pau | Feu un comentari

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara. El REC a Barcelona. Agustí Chalaux en diferents llengües. Dolors Marín i el plasma. Autoinculpacions solidàries. Aliança ecològica. Documents d’urbanisme, transports i energia. Aigües contaminades. Articles de Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.
3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.
4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.
5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.
6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».
8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.
9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.
10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.
11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).
12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.
13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).
14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.
15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.
16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.

1. Presentació.

 

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim, en primer lloc, la informació del llibre «Sis nits d’agost» escrit en català per Jordi Lara, on fa un relat dels darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació, un article d’en Brauli Tamarit descriu resumidament el REC («Recurs Econòmic Ciutadà»), moneda telemàtica d’àmbit local a Barcelona.

Compartim amb vosaltres les versions en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià) de l’article d’Agustí Chalaux titulat «L’escola del metge de Bordeus», on explica la iniciativa d’un metge que experimenta en nenes i nens l’aprenentatge des de la més tendra infantesa de la llengua pròpia juntament amb altres idiomes. Contrasta aquesta experiència amb el propòsit del tirà Franco de crear autèntics ghettos per dividir a la gent segons el seu origen i evitar la integració dels migrants.

La psicòloga Dolors Marín ens acompanya amb un nou article que descriu una altra de les categories del model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. A continuació, els docents gallecs Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas ens expliquen com s’impliquen en la causa dels presos polítics catalans.

L’enginyer agrònom Isidre Martínez ens avisa de la necessitat de refer l’aliança entre productors de pagesia ecològica i consumidors conscients.

Comentem amb vosaltres la coincidència en el temps entre la recuperació en el nostre web de l’article de Dario Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, amb la recent mesura aprovada pel govern de Veneçuela de recuperar els espais públics de barris i ciutats del seu país. La propera gratuïtat dels transports públics a Luxemburg és el tema del següent article.

Recuperem la proposta de conversió de gas a electricitat de l’Agustí Chalaux, i us recordem el document de la nostra entitat titulat «Municipalització i urbanisme» que conté un recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal.

Els vincles entre el consum humà de medicaments, pesticides i narcòtics i els ecosistemes aquàtics és el tema de l’article següent. Just després, us recordem l’article de l’escriptora Teresa Sala defensant la labor de l’empresari Benito Muros i la seva lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens avisa sobre la necessitat d’emprendre mesures polítiques i econòmiques per evitar el deteriorament del sector públic dels estats, entre altres temes que afecten l’economia i Llatinoamèrica.

Us informem de l’enllaç per poder rebre els butlletins de la web amiga «Ser y actuar». Finalment, acabem amb una sèrie d’esments de Lluís Maria Xirinacs.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.

 

Hem creat l’entrada en català del Bloc Xirinacs que informa de la publicació del llibre «Sis nits d’agost», de l’escriptor Jordi Lara, volum editat per Edicions de 1984 dins la Col·lecció Mirmanda.

En aquesta obra es recreen els darrers sis dies que visqué Lluís Maria Xirinacs, en aquell agost de l’any 2007.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

«El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? (…)».

http://www.xirinacs.org/wp/2019/05/04/sis-nits-de-agost-de-jordi-lara/

Agraïm la bona feina realitzada per l’escriptor Jordi Lara a l’escriure aquesta obra.


3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article d’en Brauli Tamarit titulat «Recurs Econòmic Ciutadà», publicat el diumenge, 14 d’abril del 2019, a «El Punt Avui+».

Recurs Econòmic Ciutadà.

«Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs i el seu equip crearen el Centre d’Estudis Joan Bardina i dissenyaren el Sistema General, un model polític i econòmic amb (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-recurs-economic-ciutada-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Brauli Tamarit, i també de la Dolors Marin, Jordi Griera i Martí Olivella que, amb les seves esmenes, han participat en la millora de la redacció d’aquest article d’en Brauli Tamarit.


4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en anglès, francès i italià del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de l’Agustí Chalaux de Subirà titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus» en aquests tres idiomes.

Agustí Chalaux va voler amb aquest article reivindicar que les nenes i nens catalans aprenguin, a més del català, diferents idiomes des de la més tendra infantesa. Un exemple extensible a la resta de la Humanitat. Chalaux contrasta aquesta iniciativa amb la política contrària aplicada durant la tirania de Francisco Franco de no permetre la integració dels migrants en el territori de destinació i dividir la societat entre gent nativa i gent vinguda de fora.

Agraïm la labor de la traductora professional Loto Perrella, per facilitar-nos les tres noves versions d’aquest article.

Els enllaços de les diferents versions són:

English:

The language school of the Bordeaux doctor.

«A typical example of learning while playing is that of a doctor from Bordeaux, who became famous at the beginning of the twentieth century. This doctor, which was known by all as a devout Catholic, once went to (…)».

http://www.bardina.org/suggestions/agusti-chalaux-de-subira-the-language-school-of-the-bordeaux-doctor-en.htm

Français :

L’école de langue du docteur de Bordeaux.

« On trouve un exemple typique d’apprentissage par le jeu dans le cas d’un docteur de Bordeaux qui devint fameux au commencement du siècle (XX). Ce médecin, connu par tout le monde comme très catholique, un fois se déplaça à (…) ».

http://www.bardina.org/propositions/agusti-chalaux-de-subira-le-ecole-de-langue-du-docteur-de-bordeaux-fr.htm

Italiano:

La scuola di lingue del medico di Bordeaux.

«Un esempio tipico di studio attraverso il gioco è quello di un medico di Bordeaux famoso agli inizi del secolo scorso (XX). Questo medico, che tutti conoscevano come un buon cattolico, una volta andò a (…)».

http://www.bardina.org/proposte/agusti-chalaux-de-subira-la-scuola-di-lingue-del-medico-di-bordeaux-it.htm

Català:

L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus.

«Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començaments de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-la-escola-de-idiomes-del-mestre-de-bordeus-cat.htm

Castellano:

La escuela de idiomas del maestro de Burdeos.

«Un ejemplo típico de aprendizaje lúdico es el de un médico de Burdeos que se hizo famoso a principios de siglo (XX). Este médico, que todo el mundo conocía como muy católico, una vez fue a (…)».

http://www.bardina.org/propuestas/agusti-chalaux-de-subira-la-escuela-de-idiomas-del-maestro-de-burdeos-es.htm


5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Vaig a plasma, en torno i plasmo», escrit per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Dolors Marín Tuyà, article publicat en el rotatiu «Penedès Econòmic» l’abril del 2019.

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marín per la redacció d’aquest article.

Vaig a plasma, en torno i plasmo.

«Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-vaig-a-plasma-en-torno-i-plasmo-cat.htm


6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article dels autors Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas titulat «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», publicat al rotatiu «Ara» el dimarts, 23 d’abril del 2019.

Per què ens autoinculpem amb els Jordis?

«Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/ara-per-que-ens-autoinculpem-amb-els-jordis-cat.htm


7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat, escrit per l’enginyer agrònom Isidre Martínez, titulat «Temps de refer velles aliances», publicat en la revista «Bioeco Actual», el maig de 2019.

El nostre agraïment als responsables d’aquesta publicació «Bioeco Actual» per permetre’ns reproduir aquest escrit.

Temps de refer velles aliances.

«Als anys 70 i 80, trobar un aliment produït de forma biològica, com es deien llavors, era tota una proesa, només destinada a alguns consumidors una mica (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/bioecoactual-isidre-martinez-temps-de-refer-velles-aliances-cat.htm


8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del rotatiu digital «Russia Today», titulat «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», publicat el dimarts, 18 de febrer de 2019.

Des d’aquí repetim el nostre agraïment a la traductora Loto Perrella per fer possible les versions corregides en català i en castellà de l’article «¿Has oído nunca hablar de Curitiba?», a més de les versions en anglès i francès, l’anunci de la recuperació dels quals curiosament ha coincidit en el temps amb la decisió del govern veneçolà de recuperar i modernitzar els espais públics de barris i ciutats. No sabem si la coincidència ha estat fruit d’una eficient i vera transmissió d’informació, és una simple sincronicitat. Us en fem una introducció prèvia explicant els detalls.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

«El programa apunta a «restarle espacio a la violencia», fomentando el encuentro de los ciudadanos y generando empleo entre los jóvenes (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/russia-today-venecuela-bella-el-pla-del-govern-per-a-recuperar-i-modernitzar-els-espais-publics-cat.htm


9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) titulat «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», publicat el dimecres, 8 de maig del 2019.

Recordem que, en el seu moment, l’Agustí Chalaux (1911-2006), qui fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Joan Bardina i el seu primer President, es va postular com a partidari de la gratuïtat dels transports públics, tot esclarint que, segons ell, cal que els passatgers utilitzin un títol de transport que els identifiqui a l’entrada i a la sortida. D’aquesta manera es pot saber quines són les necessitats dels passatgers, la qual cosa facilita la planificació dels transports. Aquesta darrera mesura identificativa ja està sent aplicada en alguns dels sistemes de transports a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Qui és membre d’honor de la nostra associació, l’enginyer Jordi Griera, recorda que anys enrere a Barcelona hi havia persones que compraven un sol títol de transport públic, entraven en un vehicle de recorregut circular i s’hi estaven tota la tarda asseguts donant voltes. En Griera recolza la mesura identificativa propugnada per en Chalaux, però proposa que el títol de transport d’una conrubació tingui un preu mínim amb independència de la distància que es recorri, una mena de tarifa plana per tothom amb tal que no es penalitzi les persones que han de fer més llargs recorreguts.

Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït.

«La mesura beneficiarà tant els 600.000 habitants com els turistes el 2020, i té per objectiu pal·liar les desigualtats socials existents (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/ccma-luxemburg-sera-el-primer-pais-de-europa-amb-el-transport-public-gratuit-cat.htm


10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Conversió de gas en electricitat», del testimoni d’Agustí Chalaux repetit en diverses ocasions, recordat i recuperat per Brauli Tamarit.

Conversió de gas en electricitat.

«El transport del gas per a consum humà a cadascuna de les edificacions on es subministra pot resultar perillós perquè (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-conversio-de-gas-en-electricitat-cat.htm


11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).

 

En ocasió de les properes eleccions municipals a Catalunya i a l’Estat espanyol, us recordem el recull titulat «Municipalització i urbanisme», fet en català, de propostes polítiques i econòmiques d’aplicació a nivell d’ajuntaments i barris que el Centre d’Estudis Joan Bardina oferim a disposició de tothom. Darrerament, aquest dossier ha estat ampliat amb alguns elements més.

http://www.bardina.org/Municipalitzacio_i_urbanisme.pdf


12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del «Canal 3/24» escrit per Xavier Duran, titulat «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», publicat el dijous, 9 de maig del 2019.

Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics.

«Diversos estudis també han detectat fàrmacs al riu Segre i drogues d’abús en aigües residuals de Barcelona (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/canal-3-24-xavier-duran-detecten-cocaina-farmacs-i-plaguicides-en-crustacis-de-rius-britanics-cat.htm


13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).

 

Us recordem l’article redactat per l’escriptora Teresa Sala on relata el cas de l’empresari Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), article en el que hem substituït la fotografia del primer semàfor SOP, per una altra del mateix Benito Muros amb una bombeta «Actua Vida E27» a la mà, bombeta SOP de la que demanem nous inversors valents per a facilitar la seva producció.

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français :

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Italiano:

Lampadine solidali.

«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm


14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.

 

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en català titulat «Picarol al gat» i els articles en castellà titulats «En polémica» («En polèmica»), «Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»), i «Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»):

«En polémica» («En polèmica»). Dissabte, 13 d’abril de 2019.

«Con el compañero y amigo Juan Pedro Ciganda, hemos tenido oportunidad y el gusto de polemizar en innumerables oportunidades y seguramente lo seguiremos haciendo, porque ese es en definitiva uno de los instrumentos que nos da la vida para aprender y avanzar (…)».

Amb el company i amic Juan Pedro Ciganda, hem tingut oportunitat i el gust de polemitzar en innombrables oportunitats i segurament ho continuarem fent, perquè aquest és en definitiva un dels instruments que ens dóna la vida per a aprendre i avançar (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/13/en-polemica/

«Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»). Dilluns, 22 d’abril de 2019.

«Al día de hoy el desarrollo de la tecnología es tal que las «actividades administrativas» que se realizan a nivel de los Estados, los municipios, las comunas, por seres humanos, pueden ser sustituidas con la consiguiente economía en los costos presupuestales del Estado que ello significa (…)».

Al dia d’avui el desenvolupament de la tecnologia és tal que les «activitats administratives» que es realitzen a nivell dels Estats, els municipis, les comunes, per éssers humans, poden ser substituïdes amb la consegüent economia en els costos pressupostaris de l’Estat que això significa (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/22/disyuntiva-de-hierro/

«Picarol al gat». Dissabte, 27 d’abril de 2019.

«Diuen que els ratolins reunits en assemblea per a preservar les seves vides van resoldre per unanimitat posar-li un picarol al gat. El problema va passar a ser llavors qui li posava el picarol al gat. Una mica d’això està passant amb l’acord generalitzat que cal reformar la Seguretat Social. Tots coincideixen i hem escoltat els més variats arguments (…)».

http://eso-gris.blog.pangea.org/ca/2019/04/27/cascabel-al-gato/

«Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»). Dijous, 2 de maig de 2019.

«Con el coterráneo Henry Engler (ambos nacimos en Paysandú), fuimos contemporáneos en los tiempos de CUDES (Centro Único de Estudiantes Sanduceros), y más particularmente con Walter, su hermano mayor: el Chody, también como Henry recibido de médico en Suecia, lamentablemente ya fallecido. Eran épocas de efervescencia ideológica particularmente por la influencia de Cuba revolucionaria. En la Paysandú industrial eso se vivía intensamente (…)».

Amb el coterrani Henry Engler (tots dos vam néixer a Paysandú), vam ser contemporanis en els temps del CUDES (Centre Únic d’Estudiants Sanducers), i més particularment amb Walter, el seu germà major: el Chody, també com Henry que va obtindre el títol de metge a Suècia, lamentablement ja mort. Eren èpoques d’efervescència ideològica particularment per la influència de la Cuba revolucionària. En la Paysandú industrial això es vivia intensament (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/05/02/con-el-doctor-henry-engler/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari, col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, en proporcionar-nos aquests articles.


15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.

 

L’equip del lloc web «Ser y actuar» (https://seryactuar.org) que, amb el seu propi criteri, aporta informacions i documents en castellà sobre la part de la realitat que desconeixem, però que ens ajudaria a obrir més la nostra consciència i més ens consta conèixer, envia els seus butlletins mitjançant el seu llistat de correu.

Darrerament, la seva anterior llista de correu va ser cancel·lada degut a unes suposades protestes d’uns usuaris el propòsit de les quals no era que ells mateixos no rebessin aquests butlletins, sinó que no els rebessin la totalitat dels destinataris.

Això ha suposat la necessitat de crear una nova llista de correu gairebé partint de zero i una dràstica disminució dels beneficiaris d’aquesta llista.

Davant d’aquesta situació injusta, us informem que podeu rebre de nou els següents butlletins d’aquest projecte, mitjançant l’enllaç que us assenyalem a continuació:

https://seryactuar.org/boletin/


16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.

 

Una cop més us recordem que el Centre d’Estudis Joan Bardina és una entitat demòtica, no política partidista. La distinció entre política i demòtica la deixa ben clara Lluís Maria Xirinacs. La nostra entitat ofereix tota la informació disponible en el nostre lloc web a tots els partits polítics que participen en cada contesa electoral, però la nostra finalitat com a entitat no és donar suport a una sola de les opcions, encara que podem fer les valoracions i opinions que vulguem de cada partit o candidatura.

A continuació, us oferim unes cites de Lluís Maria Xirinacs, algunes de les quals tenen relació amb el que us hem explicat en les línies precedents.

«Massa i poble». Dijous, 3 de febrer del 2000:

«La lluita per escons parlamentaris divideix el poble i l’exercici de l’assemblea, com el nom indica (ad-similare), uneix el poble».

«Als partits polítics». Divendres, 4 de febrer del 2000:

«Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història on els polítics s’han dedicat a impedir i suplantar la voluntat del poble, i de caminar cap a dies millors, en què aprengueu a permetre que es generi i a obeir la voluntat del poble? ¿No és cert que la política és massa important com per a abandonar-la en mans dels polítics?».

«El deure de la independència». Diumenge, 26 de març del 2000:

«Perquè independència vol dir dues coses: no deixar-se manipular (cosa que agrada a molts) i col·laborar a tots els nivells (cosa que no agrada a molts). L’oblit de la dimensió col·lectiva i comunitària de la independència pot fer a l’anarquisme convertir-se en liberalisme individualista. Caldrà, doncs, esmenar el liberal: «Fes allò que vulguis» amb la correcció llibertària de bona llei: «Però d’acord amb els altres en allò que els afecti»».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de agricultura, agricultura ecològica, Agusti Chalaux, Benito Muros Perfecto, Bioeco Actual, biografia, Brauli Tamarit, CCMA Corporació Catalana de MItjans Audiovisuals, contaminació, Cuba, Dolors Marin Tuyà, drogues, ecologia, educacio, energia, filosofia, Fundació FENISS, Globàlium, Henry Engler, Isidre Martínez, Jorge Aniceto Molinari, Juan Pedro Ciganda, Light and Life, llengües, Lluis Maria Xirinacs, Luxemburg, moneda social local, moneda telematica, municipalitzacio de la terra, no violencia, plasma, Projecte Àmber, Prososphera, publicacions, salut, sanitat, sense obsolescència programada, Ser y actuar, Suecia, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, Texts en italia, traduccions, transports, Uruguai, Veneçuela, Víctor Sampedro Blanco, Walter Engler, Xavier Duran Escribà | Feu un comentari

«Per què ens autoinculpem amb els Jordis?». Repàs de l’actualitat política i econòmica.

Sumari:
1. Presentació.
2. «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
3. Repàs de l’actualitat política i econòmica.
1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim la transcripció de l’article redactat conjuntament per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas, publicat al diari «Ara», el dimecres, 24 d’abril del 2019. En aquest text els seus signants donen a conèixer la seva pròpia inculpació i la d’altres persones més, fins arribar a un total 29 autoinculpacions, pels mateixos fets que han comès en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, a causa dels quals estan sent jutjats a Madrid.

A continuació us oferim un repàs comentat de l’actualitat política i econòmica tot recordant alguns dels documents que tenim a la vostre disposició dins del nostre lloc web.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

 

2. «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

Ara. Dimarts, 23 d’abril del 2019.

Per què ens autoinculpem amb els Jordis?

Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible.

Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

Temps estimat de lectura: 6 minuts.

Diu Jaume Plensa que la madrilenya plaça de Colón és «un espai públic on per solucionar un problema en crees un altre». Una metàfora d’Espanya. En la Fiesta Nacional del 2001, l’aznarat va plantar allà la bandera espanyola més gran del món: 294 m² de tela flamegen al pal de 50 metres, visible des de la seu del Partit Popular al carrer Génova. Apropiacionisme patriòtic: fa 18 anys el PP va anticipar els balcons «rojigualdos» i va convertir la plaça en el seu.

El Nadal passat, Plensa –premi Velázquez de les Arts (2013)– va instal·lar a la plaça de Colón una escultura blanca de 12 metres d’alçada. Diu que aquest cap d’una noia anomenada Julia «està dirigit al cor del nostre ésser». «És un mirall poètic i virtual en què cadascú es pot veure reflectit en les seves preguntes més íntimes, cosa que provoca un instant de reflexió personal i íntim».

La Julia ens interpel·la: qüestiona mites enfrontats. Ignora l’estàtua de Colom (1892), descobridor i governador de les Amèriques, que va acabar desplaçat a una rotonda de la Castellana. En la Transició, l’epopeia colonial (i masculina) de la Hispanitat va deixar espai a tres blocs de formigó i dimensions continentals, que representen una trobada cultural de magnituds colossals i que Joaquín Vaquero Turcios va culminar el 1977. El PP va plantar la «seva» bandera als jardins dissenyats per aquest artista total, que també va realitzar el monument a Francesc Macià a la barcelonina plaça de Catalunya. Eren temps més incerts i convulsos que els actuals i, en canvi, reivindicar memòries històriques diverses no constituïa una ofensa intolerable per als desafectes.


Finalment, una banderassa –única i pretesament hegemònica– va voler cobrir el cel amb els colors patris. Però aquest drap al vent projecta més ombres que llums. Faltava (segueix faltant) una revisió a fons de les (in)cultures polítiques i nacionalistes. Per solucionar un problema, en vam crear un altre.


La FAES va invocar espúriament el patriotisme constitucional habermasià per convertir-lo en pur exhibicionisme de qui té la bandera més grossa. La crida de Jürgen Habermas al fet que cada generació rellegeixi el text constitucional, actualitzant els seus principis, es va transformar en una guerra de símbols. S’arroguen legitimitat exclusiva per ocupar l’espai públic i desallotjar-ne els seus oponents. El que estigui lliure de culpa, que hissi la primera bandera. Però que no compti amb la Julia. Ni amb nosaltres.

Farta de batusses sobre teles i llaços, una adolescent aporta «tendresa i silenci», xiuxiueja Plensa. Amb els ulls tancats imagina un futur que obvia el penó del PP. No jura bandera ni n’abjura. Li dona l’esquena. La converteix en passat o rerefons innocu. Sap que enardeix però no alimenta les boques. Desafia la seva prepotència i desmesura.

L’epopeia de la Julia és íntima i quotidiana; sobirana, nua i sense uniforme. I ens ha donat per pensar que representa la insubmissió, que va acabar amb el servei militar obligatori als 90. La Julia té per pàtria Can Serra, el barri de l’Hospitalet de Llobregat on el 1975 alguns antimilitaristes van realitzar un servei social autogestionat al «front del barri» (van construir la casa de l’associació de veïns) o el «front de la dona» (van alfabetitzar i cuidar nens i gent gran). Procedent de diverses regions d’Espanya, el seu exemple es va estendre a altres ciutats. Van exigir que el generalat els reconegués que ja havien fet la mili i que legislés una prestació social. Una cosa que els successius governs van ser incapaços d’implantar. Vint anys després desenes de milers d’objectors i insubmisos van derrocar la mili, i van forçar una precipitada professionalització de les forces armades.

Gairebé trenta ciutadans del carrer hem celebrat les tres dècades de sobirania innegociable que han transcorregut des que el febrer de 1989 van sorgir els primers insubmisos. Seguint els qui es van autoinculpar amb ells, entenem que «l’enjudiciament dels Jordis [Cuixart i Sànchez] encobreix la criminalització de la dissidència política […]. […] portar a judici els que s’han manifestat pacíficament en pro d’un objectiu polític lamina els fonaments de la nostra democràcia». Les cometes recullen el text del nostre escrit d’autoinculpació amb els dirigents d’Òmnium i l’ANC davant del jutge a Madrid el 26 de març del 2019.

Ens autoinculpem sense estar «necessàriament d’acord amb els fins polítics de les mobilitzacions de l’1 d’Octubre a Catalunya». «No obstant això, entenem que aquesta mobilització social respon a un legítim exercici de drets fonamentals recollits en la nostra Constitució: entre d’altres, el dret d’associació, de reunió i manifestació i la llibertat ideològica i de pensament, llibertat que abasta, certament, el dret a expressar i difondre aquesta ideologia i pensaments».

La defensa de les llibertats no s’exercita signant manifestos, sinó transformant-los en suport i compromís personals; especialment, amb els que no comparteixen el mateix projecte polític. Però tenim clar que l’autoconvocatòria de la societat civil catalana entorn de l’1 d’Octubre va ser un acte massiu de desobediència civil no‑violenta. I la subscrivim com a eina legítima de transformació social.

Per això «ens proclamem corresponsables dels fets i imputacions que pesen sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i ens n’autoinculpem […] en defensa i solidaritat de la democràcia, que es veu qüestionada amb aquesta acusació injusta».

Admirem l’autoorganització del teixit social català per proveir-se d’urnes i paperetes i fer-se sentir. La resposta a aquesta mostra massiva de coratge i civisme no pot ser mai la repressió. Com les feministes, sentim que qui agredeix a una de nosaltres ens agredeix a totes. «En conseqüència, si la justícia vol depurar responsabilitats penals per l’exercici de drets fonamentals, sol·licitem que valori d’obrir una causa penal contra nosaltres».

Als treballadors de la cultura i l’educació, majoritaris entre nosaltres, ens omple d’orgull i alegria veure’ns acompanyats per Pepe Beunza, el primer objector insubmís al franquisme, i Ovidio Bustillo, fundador de Can Serra. També s’autoinculpen alguns premis nacionals de literatura, escriptors i creadors culturals, periodistes i activistes sense edat… fins a sumar 29 autodenúncies.

«Hem de tornar a desobeir davant el que no és just. I convidem la ciutadania a participar en altres autoinculpacions col·lectives, amb els encausats i els plantejaments que els siguin més afins. Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible. Cal recordar, periòdicament, que tenim dret a dir «no»».

Com va escriure José Agustín Goytisolo i va cantar Paco Ibáñez a una Julia que era alhora la mare i la filla del poeta:

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

(El teu destí està en els demés,
el teu futur és la teva pròpia vida,
la teva dignitat és la de tots.
Altres esperen que resisteixis,
que els ajudi la teva alegria,
la teva cançó entre les seves cançons).

Enllaç de l’article original en català:

https://www.ara.cat/opinio/Sampedro-Pereiro-Rivas-autoinculpem-Jordis_0_2220978033.html

3. Repàs de l’actualitat política i econòmica.

L’Estat espanyol, actualment immers en unes eleccions generals, s’enfronta a una crisi que afecta tant la seva economia, com la seva estructura territorial.

Des de la perspectiva econòmica, pateix una mancança pressupostària degut a un endeutament que ha anat creixent fins assolir una xifra superior al 100 % del PIB anual.

Quan el Banc d’Espanya imprimia 100 Pessetes, aquests diners circulaven lliurement sense que ningú degui res a ningú per aquesta creació de diner. En canvi, l’Euro és una moneda que es crea mitjançant un deute que s’ha de tornar amb interès. O sigui, que, per cada 100 Euros espanyols que s’emeten, l’Estat n’ha de tornar, posem-ne, 110. Però… d’on traiem els 10 Euros dels interessos si en veritat no existeixen? Inevitablement, l’Estat es va endeutant cada cop més, fins que arriba un punt que pot fer fallida. Amb aquesta fallida l’autoritat monetària europea pot dir als seus habitants que som uns malbaratadors, i llavors ens poden exigir la privatització de la sanitat, l’educació, les pensions, les infraestructures i els serveis públics.

Ja fa un temps que, des del Centre d’Estudis Joan Bardina, vam redactar un document anomenat «La moneda i la constitució», que fou escrit degut a la necessitat d’esmenar la vessant monetària d’un projecte de constitució per a la nació catalana elaborat per un equip coordinat pel jutge Santiago Vidal:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm

Aquest document és un resum d’algunes de les nostres propostes a data de l’11 de novembre del 2015. Inclou una explicació escrita dels problemes del deute amb interès, de la necessitat d’unió monetària europea amb una unió fiscal i una unió dels deutes públics estatals, de l’alternativa de les monedes socials locals telemàtiques, de l’alternativa de la banca ètica sense interès, etc.

Des de la perspectiva de la qüestió territorial, l’Estat espanyol s’enfronta a la seva incapacitat de resoldre la relació amb les nacions minoritzades de l’Estat en general, i amb la nació catalana en particular, que ha dut a una majoria dels seus habitants majors d’edat a reivindicar la independència de la seva nació.

Lluís Maria Xirinacs, en la seva època de senador constituent, va reflectir l’instant en que la UCD, llavors en el govern, va constitucionalitzar els tractats internacionals de drets humans. Fou el dimecres, 23 d’agost del 1978:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-08-27-boomerang-cat.htm

Com podem veure en el redactat final de la Constitució Espanyola del 1978 i en els tractats de drets humans ratificats per l’Estat espanyol, el dret de lliure determinació dels pobles està inclòs com a unes de les normes supremes del seu ordenament jurídic:

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-dret-de-lliure-determinacio-dels-pobles-en-els-tractats-internacionals-i-al-estat-espanyol-cat.htm

Ara que es parla de fer per la nació catalana un referèndum equivalent al que es va celebrar a Escòcia el 18 de setembre del 2014, i de la necessitat de fer un segon referèndum per a la mateixa Escòcia, degut a que el Regne Unit negocia sortir de la Unió Europea, convé recordar que en aquest primer referèndum escocès es van produir nombroses irregularitats tendents a falsificar el resultat en favor de la continuïtat dins del Regne Unit d’aquell país, que és el principal productor de petroli de la Unió Europea. Aquí tenim l’article que en descriu algunes, redactat per Joe Quinn i Niall Bradley:

http://www.bardina.org/nw/escrits/sott-frau-en-el-referendum-de-escocia-el-com-i-el-perque-cat.htm

La Unió Europea hauria de ser el paraigües per sobre de la qual un canvi de les seves fronteres interiors no hauria de suposar cap trencament, sinó una simple reestructuració administrativa, com afirma el professor de dret constitucional Bardo Fassbender:

http://www.bardina.org/nw/escrits/bardo-fassbender-si-entenem-europa-com-una-federacio-canviar-una-frontera-interna-no-hauria-de-ser-complicat-cat.htm

Curiosament, ens trobem que intel·lectuals de la talla de Noam Chomsky argumenten que la nació catalana no pot assolir la categoria d’estat independent, encara que sigui dins de la seva respectiva confederació continental, perquè llavors moltes altres nacions sense estat voldrien fer el mateix, i això impediria la necessària globalització. No sabem encara si el mateix Noam Chomsky, en justa coherència, ha reivindicat que els Estats Units de Nord-Amèrica recuperin la seva honorable categoria de colònies del Regne Unit de Sa Majestat britànica.

A continuació us mostrem aquest escrit d’Alexandre Deulofeu, sobre com hauria de ser la veritable globalització. És a dir, que totes les nacions vernacles de cada continent tinguin cadascuna el seu estat; que tots aquests estats de cada nació es confederin dins la seva respectiva confederació continental; i que totes les confederacions continentals es confederin dins la Confederació Mundial. És a dir, que no hi hagi nacions de primera i nacions de segona:

http://www.bardina.org/nw/escrits/alexandre-deulofeu-com-arribarem-a-la-confederacio-universal-cat.htm

Finalment, davant de les eleccions generals del diumenge 28 d’abril del 2019, us aconsellem que, si volem garantir la netedat dels comicis, ens fem apoderats i interventors per assegurar un recompte just, papereta per papereta.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, autodeterminació, Bardo Fassbender, Can Serra, Catalunya, cinefòrums, economia, educacio, Escòcia, Espanya, Galícia, Jaume Plensa Suñé, Joaquín Vaquero Turcios, Joe Quinn, Jordi Cuixart Navarro, Jordi Sànchez Picanyol, José Agustín Goytisolo Gay, Jürgen Habermas, L'Hospitalet de Llobregat, Lluis Maria Xirinacs, Manuel Rivas Barros, moneda social local, moneda telematica, Niall Bradley, no violencia, Noam Chomsky, objecció de consciència, Òmnium Cultural, Ovidio Bustillo Garcia, Paco Ibáñez Francisco Ibáñez Gorostidi, Partit Popular d'Espanya, pensions, Pepe Beunza, Regne Unit, sanitat, Texts en castella, Texts en catala, Unió de Centre Democràtic UCD, Unió Europea UE, Xosé Manuel Pereiro | Feu un comentari

Carta d’en Jordi Cuixart. Iniciatives solidàries. Entrevista a Jordi Lara. «Bombetes solidàries» en italià. Conflicte d’interessos sanitaris. «El joc de les quatre famílies» en italià. Capitalisme de rostre humà. Articles de Dolors Marin i Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.
3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.
4. Ni un Euro per a la repressió.
5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».
6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).
7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.
8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.
9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.
10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.
11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de la carta que ha escrit Jordi Cuixart en relació al judici que li afecta, i del tractament judicial i mediàtic que està rebent.

A continuació us informem de dues iniciatives, una destinada a recaptar diners en favor dels represaliats polítics per haver volgut dur a la pràctica les normes internacionals ratificades per l’Estat espanyol que estableixen el dret de lliure determinació dels pobles en el cas de la nació catalana, i una altra en ocasió de la propera declaració d’hisenda.

En Jordi Lara és entrevistat en ocasió de la seva recent obra que evoca els darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació, us oferim la versió italiana de l’article «Bombetes solidàries» de l’escriptora Teresa Sala, recordant la trajectòria de l’empresari i economista Benito Muros i la seva lluita en favor d’una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

Just després, us exposem el conflicte d’interessos que s’està produint a Catalunya i a l’Estat espanyol en relació a les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries.

Els estudiosos de les ciències humanes tenen a partir d’ara la versió en italià de l’article «El joc de les quatre famílies» provinent de la versió més extensa que va redactar l’any 1990 el periodista Françoise Feron en el diari «Libération». Aquest article descriu el mapa de l’estructura familiar a Europa segons el sociòleg francès Emmanuel Todd. Amb aquesta versió de l’article ja són cinc les disponibles, juntament amb la catalana, castellana, anglesa i francesa original.

Fruit de la lectura d’aquest assaig, en Brauli Tamarit ens ofereix un article descriptiu de com va influir la publicació d’aquest article dins el Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva experiència d’ateneu anomenada Can Bardina, tot descrivint diferents fenòmens polítics i econòmics que es produeixen a Catalunya i a altres països on funciona el tipus de família definit per Todd com a troncal.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, ens fa arribar un altre article que té en compte la seva labor de recerca del model filosòfic de la realitat, Globàlium, que es pot estudiar en aquesta entitat.

Finalment, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, comparteix amb nosaltres dos articles en castellà. Un per a defensar el sector públic, incloent el sistema de pensions, i un altre adreçat al moviment polític conegut com socialdemocràcia.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.

Hem introduït l’article escrit per en Jordi Cuixart titulat Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», publicat al web d’Òmnium Cultural, el dijous, 4 d’abril del 2019.

Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins».

«Us escric des de la sala d’espera del Suprem. Són hores i més hores d’escoltar com es qüestiona sistemàticament l’exercici de drets fonamentals. Però no penseu que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-cuixart-carta-des-de-la-preso-el-estat-converteix-les-victimes-en-botxins-cat.htm

3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.

Solidaritat contra les agressions de l’estat.

Ajuda’ns a fer front a les sancions imposades per l’Estat.

La Caixa de Solidaritat permet fer front a les despeses jurídiques i / o responsabilitats econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions cíviques, pacífiques, no-violentes i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives d’entitats i / o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.

La Caixa de Solidaritat gestionada inicialment per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ara és assumida per l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat que recull i canalitza la voluntat de solidaritat de milers de persones de la nostra societat per donar suport a les víctimes de la repressió política.

Qualsevol persona que ho necessiti es pot adreçar per correu electrònic a info@caixadesolidaritat.cat o per telèfon al +34 694 465 281 per a demanar suport o, si sabeu d’algú que el necessita ens ho feu saber i ens hi posarem en contacte. La creació d’aquesta caixa és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat.

Transferències bancàries al número de compte:

Caixa d’Enginyers.

ES31 3025 0001 1814 3361 5996

Més informació dins l’enllaç següent:

https://caixadesolidaritat.cat/

4. Ni un Euro per a la repressió.

Hem rebut la següent comunicació de la plataforma Ni un Euro per a la repressió. A continuació us informem dels seus recursos d’Internet perquè estigueu en comunicació amb les seves iniciatives.

Ni 1 euro per a la monarquia, la cúpula judicial ni les forces policials.

«Si 1.000 persones deixen de pagar els seus impostos, tal mesura no és ni violenta ni cruel, mentre que si els paguen, permeten a l’Estat cometre actes de violència i vessar la sang dels innocents. Aquesta és la definició d’una revolució pacífica»

 

(Henry D. Thoreau. Autor de La desobediència civil, (1849), empresonat per no pagar impostos per la guerra d’EUA contra Mèxic).

 

Comencem 3 mesos, amb 3 accions que seran clau:

– Denunciar el judici injust, i fer-lo servir de palanca de canvi.
– Votar per enfortir la majoria política.
– Desobeir: no pagar amb els nostres impostos la repressió.

Entrenar-nos a perdre por a hisenda, començar la desconexió des de baix:

Milers de contribuents que no cooperem, ni que sigui amb 5 euros i amb un risc baix.

Tota la informació sobre com concretar una acció àmplia de desobediència civil a:

https://ni1euro.org/

Per mantenir-nos informats i saber quants som: Canal Telegram:

https://t.me/ni1euro

Per escampar missatges a les xarxes:

#ni1euro

5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

Hem introduït l’entrevista concedida a Jordi Lara titulada «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot», publicada al rotatiu digital «Vilaweb» el divendres, 15 de març del 2019.

Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

«Jordi Lara (Vic, 1968), autor de Mística conilla i d’Una màquina d’espavilar ocells de nit, acaba de publicar una novel·la de no ficció, Sis nits d’agost (Edicions de 1984), on recrea i també imagina com va ser la mort de Lluís Maria Xirinacs (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-lara-xirinacs-te-tal-magnetisme-que-es-converteix-en-un-forat-negre-que-ho-xucla-tot-cat.htm

Agraïm a l’escriptor Jordi Lara que amb la seva nova obra es faci un degut recordatori a aquest savi lluitador que fou Lluís Maria Xirinacs.

6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).

Hem introduït la versió en idioma italià de l’article titulat «Bombetes solidàries» («Lampadine solidali»), redactat per l’escriptora lleidatana Teresa Sala, article publicat originàriament en el lloc web de «Llibertat.cat», el dilluns, 1 de maig del 2017.

Us recordem que aquest article descriu de forma condensada la trajectòria de l’empresari Benito Muros, persona destacada en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), actualment responsable de la Fundació FENISS i de l’empresa «Light and Life».

La Fundació FENISS (http://feniss.org) atorga la certificació ISSOP (Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada) a empreses, administracions, associacions i fundacions que incorporen en la seva activitat la no obsolescència programada dels seus productes, aparells i materials.

L’empresa «Light and Life» (http://lightandlife.es), una de les premiades amb la certificació ISSOP, ofereix als seus clients bombetes i punts de llum Sense Obsolescència Programada.

També us facilitem l’enllaç de l’entitat Projecte Amber (https://www.facebook.com/proyectoamber/) en la qual participa la mateixa escriptora Teresa Sala, enllaç que hem actualitzat en totes les versions de l’article.

La nova versió de l’article disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Lampadine solidali.

«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français:

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora Loto Perrella; la de l’escriptora Teresa Sala, pel seu article original; la de l’empresari Benito Muros, per la seva bona labor per una producció sense obsolescència programada; i la de les companyes i companys de «Llibertat.cat», per haver facilitat en el seu moment la difusió de l’article original.

7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Dins l’Estat espanyol també assistim a un fenomen que es va produir dècades enrere als Estats Units de Nord-Amèrica.

Es tracta de l’intent, d’una part dels terapeutes de la medicina al·lopàtica occidental, amb el suport d’alguns laboratoris farmacèutics, d’imposar el seu monopoli dins l’exercici de la cura de la salut de les persones i de la resta d’éssers vius.

Observem com, amb els diners dels nostres impostos, el govern estatal espanyol realitza una campanya titllant com a «pseudoteràpies» les diferents teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, equiparant-les en cartells publicitaris estesos en espais públics a la vista de tothom a altres fenòmens com l’endevinació mitjançant una bola de vidre.

També hem sabut que la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ha imposat al pagès ecològic Josep Pàmies una multa de 200.000 Euros i a l’associació que ell va fundar, la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, una altra de 90.000 Euros, per la difusió de la teràpia amb diòxid de clor, també conegut com a MMS, que no s’ha de confondre amb la substància més coneguda com a lleixiu.

Com va acabar aquest fenomen de persecució als Estats Units de Nord-Amèrica? I en això donem a conèixer la més important de les solucions a aquesta situació injusta. Doncs amb la constitució d’un grup de pressió que agrupi a tots els terapeutes i practicants de les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, així com dels laboratoris que els donen suport, grup de pressió que vetlli permanentment per la protecció dels drets i interessos d’aquestes persones i col·lectius davant de la justícia, de la classe política, dels mitjans anomenats d’informació i dels grups de pressió contraris que hi pugui haver.

No volem criticar des d’aquí el procedir dels diferents terapeutes, doncs sempre s’ha de veure en cada cas quin és el resultat, però creiem que si hi ha teràpies que ofereixen un resultat positiu i millor en certs casos en diferents indrets del món, és un crim voler-les prohibir a Catalunya i a l’Estat espanyol només pels interessos econòmics d’una part de la competència.

Us oferim, com a recordatori, dues pàgines publicades en el nostre lloc web:

Sí a les medicines tradicionals i complementàries en la sanitat pública. Tu pagues, tu decideixes.

«Mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva publicació de la «Estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023» anima els governs a incorporar les medicines tradicionals i complementàries dins el sistema sanitari de salut, ens trobem amb que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolca-revolucio-si-a-les-medicines-tradicionals-i-complementaries-en-la-sanitat-publica-tu-pagues-tu-decideixes-cat.htm

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor.

«Allà cap a l’abril (del 2018), part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-periodic-de-andorra-part-de-la-poblacio-de-la-capital-beura-aigua-sense-gust-a-clor-cat.htm

Com a cloenda d’aquest apartat, us facilitem l’enllaç per associar-vos a l’entitat Dolça Revolució de les Plantes Medicinals i així col·laborar en que pugui exercir la seva defensa jurídica i continuar les seves activitats:

http://dolcarevolucio.cat/soc/ca/home/9-cuota-socioa-anual.html

8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.

Hem introduït, dins de l’apartat de «Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d’Estudis Joan Bardina» en italià («Pubblicazioni di collaboratori e amici di Joan Bardina Centro Studi») del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, la versió en aquest idioma de l’article titulat «El joc de les quatre famílies» («Il gioco delle quattro famiglie»), del reporter François Feron, article publicat originàriament en el rotatiu de «Libération», el divendres, 20 d’abril del 1990.

La nova versió disponible disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Il gioco delle quattro famiglie.

«Nella famiglia nodale troviamo la Germania, l’Austria, l’Irlanda… nella famiglia «comunitaria», la Toscana e la Finlandia… Lo storiografo demografo Emmanuel Todd, in un libro apparso ieri, propone una suddivisione inedita dell’Europa, in base a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-il-gioco-delle-quattro-famiglie-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

El joc de les quatre famílies.

«Dins de la família troncal o d’origen s’hi troben països com la República Federal d’Alemanya, Àustria, Irlanda, sud de Dinamarca. Dins de la família comunitària Toscana i Finlàndia. En un llibre aparegut recentment a França, La invenció d’Europa, l’historiador demògraf Emmanuel Todd proposa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-joc-de-les-quatre-families-cat.htm

Castellano:

El juego de las cuatro familias.

«En la familia troncal o de origen se encuentran países como la República Federal de Alemania, Austria, Irlanda, sur de Dinamarca. En la familia comunitaria Toscana y Finlandia. En un libro aparecido recientemente en Francia, La invención de Europa, el historiador demógrafo Emmanuel Todd propone (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-juego-de-las-cuatro-familias-es.htm

Français :

Le jeu des quatre familles.

« Dans la famille «souche», je demande l’Allemagne, l’Autriche, l’Irlande… Dans la famille «communautaire», la Toscane et la Finlande… L’historien démographe Emmanuel Todd, dans un livre paru hier, propose un (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-le-jeu-des-quatre-familles-fr.htm

English:

The game of the four family groups.

«In the «trunk» family we find Germany, Austria, Ireland… In the «communal» family, Tuscany and Finland… Historian and demographer Emmanuel Todd, in a book which appeared yesterday in France, suggests a new distribution of Europe, based on (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-the-game-of-the-four-family-groups-en.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora professional Loto Perrella. També agraïm la indispensable col·laboració que va realitzar en el seu moment el nostre amic Jordi Mas al proporcionar-nos la versió original de l’article en francès provinent del rotatiu «Libération», quan només teníem disponible la de «El Periódico de Catalunya».

9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.

Hem introduït l’article escrit per Brauli Tamarit titulat «Capitalisme de rostre humà», acabat d’escriure aquest dimecres, 10 d’abril del 2019.

Aquest article inclou una experiència personal esdevinguda l’any 1990 a l’antiga i desapareguda seu del Centre d’Estudis Joan Bardina del carrer dels Almogàvers 43, l’ateneu anomenat Can Bardina, en el temps en que fou publicat l’article del periodista François Feron, El joc de les quatre famílies, presentant el llibre L’invention de l’Europe del sociòleg Emmanuel Todd.

Capitalisme de rostre humà.

«Amb el present escrit, vull compartir amb vosaltres com la teoria de les famílies del sociòleg Emmanuel Todd s’interrelaciona amb la labor de disseny social del Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva antiga experiència d’Ateneu, anomenada Can Bardina (…)»

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-capitalisme-de-rostre-huma-cat.htm

10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article escrit per la Dolors Marin Tuyà titulat «La seguretat anímica», publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el Març del 2019 a la seva pàgina 20.

La seguretat anímica.

«Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-seguretat-animica-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin Tuyà, psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, per la redacció d’aquest article.

11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles titulats «Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions») i «Socialdemocracia» Socialdemocràcia»), accessibles mitjançant els enllaços següents:

«Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions»). Divendres, 29 de Març de 2019.

«Nacieron como las conocemos actualmente como una necesidad dentro del modo de producción capitalista, venían ya en la historia, de la solidaridad, de la atención a sectores menos protegidos de la sociedad, de la rica epopeya de la hermandad entre los seres humanos (…)».

Van néixer com les coneixem actualment com una necessitat dins de la manera de producció capitalista, venien ja en la història, de la solidaritat, de l’atenció a sectors menys protegits de la societat, de la rica epopeia de la germanor entre els éssers humans (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/29/jubilaciones-y-o-pensiones/

«Socialdemocracia» Socialdemocràcia»). Divendres, 5 d’abril de 2019.

«La Revolución francesa (1789) marcó un hito en la historia de la humanidad. El capitalismo naciente requería la libertad necesaria para poder desarrollarse y superar las trabas del feudalismo. Para ello debía recurrir a la esencia misma de la naturaleza humana y proclamó: fraternidad, libertad e igualdad aún cuando sabía que un avance con esos contenidos iba a tener los propios límites del sistema que se estaba imponiendo (…)».

La Revolució francesa (1789) va marcar una fita en la història de la humanitat. El capitalisme naixent requeria la llibertat necessària per a poder desenvolupar-se i superar les traves del feudalisme. Per això havia de recórrer a l’essència mateixa de la naturalesa humana i va proclamar: fraternitat, llibertat i igualtat encara que sabia que un avenç amb aquests continguts anava a tenir els propis límits del sistema que s’estava imposant (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/05/socialdemocracia/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Andorra la Vella, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, Benito Muros Perfecto, Brauli Tamarit, Caixa d’Enginyers, Can Bardina, Catalunya, Centre d'Estudis Joan Bardina, desobediència civil, Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, Dolors Marin Tuyà, El Periódico de Catalunya, Emmanuel Todd, Espanya, Estats Units d'America, François Feron, Fundació FENISS, Henry David Thoreau, independència, Jordi Cuixart Navarro, Jordi Lara Surinyach, Jorge Aniceto Molinari, Josep Pàmies, justicia, Libération, Light and Life, llar, Llibertat.cat, Lluis Maria Xirinacs, Loto Perrella Estellés, MMS Miracle Mineral Supplement, no violencia, objecció fiscal, Òmnium Cultural, Organització Mundial de la Salut OMS, pensions, Projecte Àmber, salut, sanitat, socialdemocràcia, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, Texts en italia | Feu un comentari