«Sis nits d’agost» de Jordi Lara. El REC a Barcelona. Agustí Chalaux en diferents llengües. Dolors Marín i el plasma. Autoinculpacions solidàries. Aliança ecològica. Documents d’urbanisme, transports i energia. Aigües contaminades. Articles de Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.
3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.
4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.
5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.
6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».
8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.
9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.
10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.
11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).
12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.
13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).
14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.
15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.
16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.

1. Presentació.

 

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim, en primer lloc, la informació del llibre «Sis nits d’agost» escrit en català per Jordi Lara, on fa un relat dels darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació, un article d’en Brauli Tamarit descriu resumidament el REC («Recurs Econòmic Ciutadà»), moneda telemàtica d’àmbit local a Barcelona.

Compartim amb vosaltres les versions en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià) de l’article d’Agustí Chalaux titulat «L’escola del metge de Bordeus», on explica la iniciativa d’un metge que experimenta en nenes i nens l’aprenentatge des de la més tendra infantesa de la llengua pròpia juntament amb altres idiomes. Contrasta aquesta experiència amb el propòsit del tirà Franco de crear autèntics ghettos per dividir a la gent segons el seu origen i evitar la integració dels migrants.

La psicòloga Dolors Marín ens acompanya amb un nou article que descriu una altra de les categories del model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. A continuació, els docents gallecs Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas ens expliquen com s’impliquen en la causa dels presos polítics catalans.

L’enginyer agrònom Isidre Martínez ens avisa de la necessitat de refer l’aliança entre productors de pagesia ecològica i consumidors conscients.

Comentem amb vosaltres la coincidència en el temps entre la recuperació en el nostre web de l’article de Dario Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, amb la recent mesura aprovada pel govern de Veneçuela de recuperar els espais públics de barris i ciutats del seu país. La propera gratuïtat dels transports públics a Luxemburg és el tema del següent article.

Recuperem la proposta de conversió de gas a electricitat de l’Agustí Chalaux, i us recordem el document de la nostra entitat titulat «Municipalització i urbanisme» que conté un recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal.

Els vincles entre el consum humà de medicaments, pesticides i narcòtics i els ecosistemes aquàtics és el tema de l’article següent. Just després, us recordem l’article de l’escriptora Teresa Sala defensant la labor de l’empresari Benito Muros i la seva lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens avisa sobre la necessitat d’emprendre mesures polítiques i econòmiques per evitar el deteriorament del sector públic dels estats, entre altres temes que afecten l’economia i Llatinoamèrica.

Us informem de l’enllaç per poder rebre els butlletins de la web amiga «Ser y actuar». Finalment, acabem amb una sèrie d’esments de Lluís Maria Xirinacs.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Sis nits d’agost», llibre de Jordi Lara.

 

Hem creat l’entrada en català del Bloc Xirinacs que informa de la publicació del llibre «Sis nits d’agost», de l’escriptor Jordi Lara, volum editat per Edicions de 1984 dins la Col·lecció Mirmanda.

En aquesta obra es recreen els darrers sis dies que visqué Lluís Maria Xirinacs, en aquell agost de l’any 2007.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

«El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? (…)».

http://www.xirinacs.org/wp/2019/05/04/sis-nits-de-agost-de-jordi-lara/

Agraïm la bona feina realitzada per l’escriptor Jordi Lara a l’escriure aquesta obra.


3. Web Bardina: «Recurs Econòmic Ciutadà», per la Brauli Tamarit.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article d’en Brauli Tamarit titulat «Recurs Econòmic Ciutadà», publicat el diumenge, 14 d’abril del 2019, a «El Punt Avui+».

Recurs Econòmic Ciutadà.

«Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs i el seu equip crearen el Centre d’Estudis Joan Bardina i dissenyaren el Sistema General, un model polític i econòmic amb (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-recurs-economic-ciutada-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Brauli Tamarit, i també de la Dolors Marin, Jordi Griera i Martí Olivella que, amb les seves esmenes, han participat en la millora de la redacció d’aquest article d’en Brauli Tamarit.


4. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», per Agustí Chalaux de Subirà, en anglès, francès i italià.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en anglès, francès i italià del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de l’Agustí Chalaux de Subirà titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus» en aquests tres idiomes.

Agustí Chalaux va voler amb aquest article reivindicar que les nenes i nens catalans aprenguin, a més del català, diferents idiomes des de la més tendra infantesa. Un exemple extensible a la resta de la Humanitat. Chalaux contrasta aquesta iniciativa amb la política contrària aplicada durant la tirania de Francisco Franco de no permetre la integració dels migrants en el territori de destinació i dividir la societat entre gent nativa i gent vinguda de fora.

Agraïm la labor de la traductora professional Loto Perrella, per facilitar-nos les tres noves versions d’aquest article.

Els enllaços de les diferents versions són:

English:

The language school of the Bordeaux doctor.

«A typical example of learning while playing is that of a doctor from Bordeaux, who became famous at the beginning of the twentieth century. This doctor, which was known by all as a devout Catholic, once went to (…)».

http://www.bardina.org/suggestions/agusti-chalaux-de-subira-the-language-school-of-the-bordeaux-doctor-en.htm

Français :

L’école de langue du docteur de Bordeaux.

« On trouve un exemple typique d’apprentissage par le jeu dans le cas d’un docteur de Bordeaux qui devint fameux au commencement du siècle (XX). Ce médecin, connu par tout le monde comme très catholique, un fois se déplaça à (…) ».

http://www.bardina.org/propositions/agusti-chalaux-de-subira-le-ecole-de-langue-du-docteur-de-bordeaux-fr.htm

Italiano:

La scuola di lingue del medico di Bordeaux.

«Un esempio tipico di studio attraverso il gioco è quello di un medico di Bordeaux famoso agli inizi del secolo scorso (XX). Questo medico, che tutti conoscevano come un buon cattolico, una volta andò a (…)».

http://www.bardina.org/proposte/agusti-chalaux-de-subira-la-scuola-di-lingue-del-medico-di-bordeaux-it.htm

Català:

L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus.

«Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començaments de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-la-escola-de-idiomes-del-mestre-de-bordeus-cat.htm

Castellano:

La escuela de idiomas del maestro de Burdeos.

«Un ejemplo típico de aprendizaje lúdico es el de un médico de Burdeos que se hizo famoso a principios de siglo (XX). Este médico, que todo el mundo conocía como muy católico, una vez fue a (…)».

http://www.bardina.org/propuestas/agusti-chalaux-de-subira-la-escuela-de-idiomas-del-maestro-de-burdeos-es.htm


5. Web Bardina: «Vaig a plasma, en torno i plasmo», per Dolors Marin Tuyà.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Vaig a plasma, en torno i plasmo», escrit per la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Dolors Marín Tuyà, article publicat en el rotatiu «Penedès Econòmic» l’abril del 2019.

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marín per la redacció d’aquest article.

Vaig a plasma, en torno i plasmo.

«Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-vaig-a-plasma-en-torno-i-plasmo-cat.htm


6. Web Bardina: «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article dels autors Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas titulat «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», publicat al rotatiu «Ara» el dimarts, 23 d’abril del 2019.

Per què ens autoinculpem amb els Jordis?

«Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/ara-per-que-ens-autoinculpem-amb-els-jordis-cat.htm


7. Web Bardina: «Temps de refer velles aliances», d’Isidre Martínez per «Bioeco Actual».

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat, escrit per l’enginyer agrònom Isidre Martínez, titulat «Temps de refer velles aliances», publicat en la revista «Bioeco Actual», el maig de 2019.

El nostre agraïment als responsables d’aquesta publicació «Bioeco Actual» per permetre’ns reproduir aquest escrit.

Temps de refer velles aliances.

«Als anys 70 i 80, trobar un aliment produït de forma biològica, com es deien llavors, era tota una proesa, només destinada a alguns consumidors una mica (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/bioecoactual-isidre-martinez-temps-de-refer-velles-aliances-cat.htm


8. Web Bardina: «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», de Russia Today.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del rotatiu digital «Russia Today», titulat «Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics», publicat el dimarts, 18 de febrer de 2019.

Des d’aquí repetim el nostre agraïment a la traductora Loto Perrella per fer possible les versions corregides en català i en castellà de l’article «¿Has oído nunca hablar de Curitiba?», a més de les versions en anglès i francès, l’anunci de la recuperació dels quals curiosament ha coincidit en el temps amb la decisió del govern veneçolà de recuperar i modernitzar els espais públics de barris i ciutats. No sabem si la coincidència ha estat fruit d’una eficient i vera transmissió d’informació, és una simple sincronicitat. Us en fem una introducció prèvia explicant els detalls.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

«El programa apunta a «restarle espacio a la violencia», fomentando el encuentro de los ciudadanos y generando empleo entre los jóvenes (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/russia-today-venecuela-bella-el-pla-del-govern-per-a-recuperar-i-modernitzar-els-espais-publics-cat.htm


9. Web Bardina: «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», per la CCMA.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) titulat «Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït», publicat el dimecres, 8 de maig del 2019.

Recordem que, en el seu moment, l’Agustí Chalaux (1911-2006), qui fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Joan Bardina i el seu primer President, es va postular com a partidari de la gratuïtat dels transports públics, tot esclarint que, segons ell, cal que els passatgers utilitzin un títol de transport que els identifiqui a l’entrada i a la sortida. D’aquesta manera es pot saber quines són les necessitats dels passatgers, la qual cosa facilita la planificació dels transports. Aquesta darrera mesura identificativa ja està sent aplicada en alguns dels sistemes de transports a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Qui és membre d’honor de la nostra associació, l’enginyer Jordi Griera, recorda que anys enrere a Barcelona hi havia persones que compraven un sol títol de transport públic, entraven en un vehicle de recorregut circular i s’hi estaven tota la tarda asseguts donant voltes. En Griera recolza la mesura identificativa propugnada per en Chalaux, però proposa que el títol de transport d’una conrubació tingui un preu mínim amb independència de la distància que es recorri, una mena de tarifa plana per tothom amb tal que no es penalitzi les persones que han de fer més llargs recorreguts.

Luxemburg serà el primer país d’Europa amb el transport públic gratuït.

«La mesura beneficiarà tant els 600.000 habitants com els turistes el 2020, i té per objectiu pal·liar les desigualtats socials existents (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/ccma-luxemburg-sera-el-primer-pais-de-europa-amb-el-transport-public-gratuit-cat.htm


10. Web Bardina: «Conversió de gas en electricitat», per Agustí Chalaux de Subirà.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article titulat «Conversió de gas en electricitat», del testimoni d’Agustí Chalaux repetit en diverses ocasions, recordat i recuperat per Brauli Tamarit.

Conversió de gas en electricitat.

«El transport del gas per a consum humà a cadascuna de les edificacions on es subministra pot resultar perillós perquè (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-conversio-de-gas-en-electricitat-cat.htm


11. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme» (recordatori).

 

En ocasió de les properes eleccions municipals a Catalunya i a l’Estat espanyol, us recordem el recull titulat «Municipalització i urbanisme», fet en català, de propostes polítiques i econòmiques d’aplicació a nivell d’ajuntaments i barris que el Centre d’Estudis Joan Bardina oferim a disposició de tothom. Darrerament, aquest dossier ha estat ampliat amb alguns elements més.

http://www.bardina.org/Municipalitzacio_i_urbanisme.pdf


12. Web Bardina: «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», per Xavier Duran, del Canal 3/24.

 

Hem introduït, dins dels apartats d’opinió en català i en castellà del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, l’article comentat del «Canal 3/24» escrit per Xavier Duran, titulat «Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics», publicat el dijous, 9 de maig del 2019.

Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics.

«Diversos estudis també han detectat fàrmacs al riu Segre i drogues d’abús en aigües residuals de Barcelona (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/canal-3-24-xavier-duran-detecten-cocaina-farmacs-i-plaguicides-en-crustacis-de-rius-britanics-cat.htm


13. Web Bardina: «Bombetes solidàries», per Teresa Sala (recordatori).

 

Us recordem l’article redactat per l’escriptora Teresa Sala on relata el cas de l’empresari Benito Muros, pioner en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), article en el que hem substituït la fotografia del primer semàfor SOP, per una altra del mateix Benito Muros amb una bombeta «Actua Vida E27» a la mà, bombeta SOP de la que demanem nous inversors valents per a facilitar la seva producció.

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français :

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Italiano:

Lampadine solidali.

«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm


14. Bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «En polèmica», «Disjuntiva de ferro», «Picarol al gat» i «Amb el Doctor Henry Engler» de Jorge Aniceto Molinari.

 

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en català titulat «Picarol al gat» i els articles en castellà titulats «En polémica» («En polèmica»), «Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»), i «Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»):

«En polémica» («En polèmica»). Dissabte, 13 d’abril de 2019.

«Con el compañero y amigo Juan Pedro Ciganda, hemos tenido oportunidad y el gusto de polemizar en innumerables oportunidades y seguramente lo seguiremos haciendo, porque ese es en definitiva uno de los instrumentos que nos da la vida para aprender y avanzar (…)».

Amb el company i amic Juan Pedro Ciganda, hem tingut oportunitat i el gust de polemitzar en innombrables oportunitats i segurament ho continuarem fent, perquè aquest és en definitiva un dels instruments que ens dóna la vida per a aprendre i avançar (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/13/en-polemica/

«Disyuntiva de hierro» («Disjuntiva de ferro»). Dilluns, 22 d’abril de 2019.

«Al día de hoy el desarrollo de la tecnología es tal que las «actividades administrativas» que se realizan a nivel de los Estados, los municipios, las comunas, por seres humanos, pueden ser sustituidas con la consiguiente economía en los costos presupuestales del Estado que ello significa (…)».

Al dia d’avui el desenvolupament de la tecnologia és tal que les «activitats administratives» que es realitzen a nivell dels Estats, els municipis, les comunes, per éssers humans, poden ser substituïdes amb la consegüent economia en els costos pressupostaris de l’Estat que això significa (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/22/disyuntiva-de-hierro/

«Picarol al gat». Dissabte, 27 d’abril de 2019.

«Diuen que els ratolins reunits en assemblea per a preservar les seves vides van resoldre per unanimitat posar-li un picarol al gat. El problema va passar a ser llavors qui li posava el picarol al gat. Una mica d’això està passant amb l’acord generalitzat que cal reformar la Seguretat Social. Tots coincideixen i hem escoltat els més variats arguments (…)».

http://eso-gris.blog.pangea.org/ca/2019/04/27/cascabel-al-gato/

«Con el Doctor Henry Engler» («Amb el Doctor Henry Engler»). Dijous, 2 de maig de 2019.

«Con el coterráneo Henry Engler (ambos nacimos en Paysandú), fuimos contemporáneos en los tiempos de CUDES (Centro Único de Estudiantes Sanduceros), y más particularmente con Walter, su hermano mayor: el Chody, también como Henry recibido de médico en Suecia, lamentablemente ya fallecido. Eran épocas de efervescencia ideológica particularmente por la influencia de Cuba revolucionaria. En la Paysandú industrial eso se vivía intensamente (…)».

Amb el coterrani Henry Engler (tots dos vam néixer a Paysandú), vam ser contemporanis en els temps del CUDES (Centre Únic d’Estudiants Sanducers), i més particularment amb Walter, el seu germà major: el Chody, també com Henry que va obtindre el títol de metge a Suècia, lamentablement ja mort. Eren èpoques d’efervescència ideològica particularment per la influència de la Cuba revolucionària. En la Paysandú industrial això es vivia intensament (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/05/02/con-el-doctor-henry-engler/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari, col·laborador del Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai, en proporcionar-nos aquests articles.


15. Web amiga «Ser y actuar». Enllaç de subscripció al seu butlletí.

 

L’equip del lloc web «Ser y actuar» (https://seryactuar.org) que, amb el seu propi criteri, aporta informacions i documents en castellà sobre la part de la realitat que desconeixem, però que ens ajudaria a obrir més la nostra consciència i més ens consta conèixer, envia els seus butlletins mitjançant el seu llistat de correu.

Darrerament, la seva anterior llista de correu va ser cancel·lada degut a unes suposades protestes d’uns usuaris el propòsit de les quals no era que ells mateixos no rebessin aquests butlletins, sinó que no els rebessin la totalitat dels destinataris.

Això ha suposat la necessitat de crear una nova llista de correu gairebé partint de zero i una dràstica disminució dels beneficiaris d’aquesta llista.

Davant d’aquesta situació injusta, us informem que podeu rebre de nou els següents butlletins d’aquest projecte, mitjançant l’enllaç que us assenyalem a continuació:

https://seryactuar.org/boletin/


16. Esments de Lluís Maria Xirinacs.

 

Una cop més us recordem que el Centre d’Estudis Joan Bardina és una entitat demòtica, no política partidista. La distinció entre política i demòtica la deixa ben clara Lluís Maria Xirinacs. La nostra entitat ofereix tota la informació disponible en el nostre lloc web a tots els partits polítics que participen en cada contesa electoral, però la nostra finalitat com a entitat no és donar suport a una sola de les opcions, encara que podem fer les valoracions i opinions que vulguem de cada partit o candidatura.

A continuació, us oferim unes cites de Lluís Maria Xirinacs, algunes de les quals tenen relació amb el que us hem explicat en les línies precedents.

«Massa i poble». Dijous, 3 de febrer del 2000:

«La lluita per escons parlamentaris divideix el poble i l’exercici de l’assemblea, com el nom indica (ad-similare), uneix el poble».

«Als partits polítics». Divendres, 4 de febrer del 2000:

«Amb tot el poder de què gaudiu quan guanyeu les eleccions, ¿sereu capaços de girar un trist full de la història on els polítics s’han dedicat a impedir i suplantar la voluntat del poble, i de caminar cap a dies millors, en què aprengueu a permetre que es generi i a obeir la voluntat del poble? ¿No és cert que la política és massa important com per a abandonar-la en mans dels polítics?».

«El deure de la independència». Diumenge, 26 de març del 2000:

«Perquè independència vol dir dues coses: no deixar-se manipular (cosa que agrada a molts) i col·laborar a tots els nivells (cosa que no agrada a molts). L’oblit de la dimensió col·lectiva i comunitària de la independència pot fer a l’anarquisme convertir-se en liberalisme individualista. Caldrà, doncs, esmenar el liberal: «Fes allò que vulguis» amb la correcció llibertària de bona llei: «Però d’acord amb els altres en allò que els afecti»».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de agricultura, agricultura ecològica, Agusti Chalaux, Benito Muros Perfecto, Bioeco Actual, biografia, Brauli Tamarit, CCMA Corporació Catalana de MItjans Audiovisuals, contaminació, Cuba, Dolors Marin Tuyà, drogues, ecologia, educacio, energia, filosofia, Fundació FENISS, Globàlium, Henry Engler, Isidre Martínez, Jorge Aniceto Molinari, Juan Pedro Ciganda, Light and Life, llengües, Lluis Maria Xirinacs, Luxemburg, moneda social local, moneda telematica, municipalitzacio de la terra, no violencia, plasma, Projecte Àmber, Prososphera, publicacions, salut, sanitat, sense obsolescència programada, Ser y actuar, Suecia, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, Texts en italia, traduccions, transports, Uruguai, Veneçuela, Víctor Sampedro Blanco, Walter Engler, Xavier Duran Escribà | Deixa un comentari

«Per què ens autoinculpem amb els Jordis?». Repàs de l’actualitat política i econòmica.

Sumari:
1. Presentació.
2. «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.
3. Repàs de l’actualitat política i econòmica.
1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim la transcripció de l’article redactat conjuntament per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas, publicat al diari «Ara», el dimecres, 24 d’abril del 2019. En aquest text els seus signants donen a conèixer la seva pròpia inculpació i la d’altres persones més, fins arribar a un total 29 autoinculpacions, pels mateixos fets que han comès en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, a causa dels quals estan sent jutjats a Madrid.

A continuació us oferim un repàs comentat de l’actualitat política i econòmica tot recordant alguns dels documents que tenim a la vostre disposició dins del nostre lloc web.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

 

2. «Per què ens autoinculpem amb els Jordis?», per Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

Ara. Dimarts, 23 d’abril del 2019.

Per què ens autoinculpem amb els Jordis?

Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible.

Víctor Sampedro Blanco, Xosé Manuel Pereiro i Manuel Rivas.

Temps estimat de lectura: 6 minuts.

Diu Jaume Plensa que la madrilenya plaça de Colón és «un espai públic on per solucionar un problema en crees un altre». Una metàfora d’Espanya. En la Fiesta Nacional del 2001, l’aznarat va plantar allà la bandera espanyola més gran del món: 294 m² de tela flamegen al pal de 50 metres, visible des de la seu del Partit Popular al carrer Génova. Apropiacionisme patriòtic: fa 18 anys el PP va anticipar els balcons «rojigualdos» i va convertir la plaça en el seu.

El Nadal passat, Plensa –premi Velázquez de les Arts (2013)– va instal·lar a la plaça de Colón una escultura blanca de 12 metres d’alçada. Diu que aquest cap d’una noia anomenada Julia «està dirigit al cor del nostre ésser». «És un mirall poètic i virtual en què cadascú es pot veure reflectit en les seves preguntes més íntimes, cosa que provoca un instant de reflexió personal i íntim».

La Julia ens interpel·la: qüestiona mites enfrontats. Ignora l’estàtua de Colom (1892), descobridor i governador de les Amèriques, que va acabar desplaçat a una rotonda de la Castellana. En la Transició, l’epopeia colonial (i masculina) de la Hispanitat va deixar espai a tres blocs de formigó i dimensions continentals, que representen una trobada cultural de magnituds colossals i que Joaquín Vaquero Turcios va culminar el 1977. El PP va plantar la «seva» bandera als jardins dissenyats per aquest artista total, que també va realitzar el monument a Francesc Macià a la barcelonina plaça de Catalunya. Eren temps més incerts i convulsos que els actuals i, en canvi, reivindicar memòries històriques diverses no constituïa una ofensa intolerable per als desafectes.


Finalment, una banderassa –única i pretesament hegemònica– va voler cobrir el cel amb els colors patris. Però aquest drap al vent projecta més ombres que llums. Faltava (segueix faltant) una revisió a fons de les (in)cultures polítiques i nacionalistes. Per solucionar un problema, en vam crear un altre.


La FAES va invocar espúriament el patriotisme constitucional habermasià per convertir-lo en pur exhibicionisme de qui té la bandera més grossa. La crida de Jürgen Habermas al fet que cada generació rellegeixi el text constitucional, actualitzant els seus principis, es va transformar en una guerra de símbols. S’arroguen legitimitat exclusiva per ocupar l’espai públic i desallotjar-ne els seus oponents. El que estigui lliure de culpa, que hissi la primera bandera. Però que no compti amb la Julia. Ni amb nosaltres.

Farta de batusses sobre teles i llaços, una adolescent aporta «tendresa i silenci», xiuxiueja Plensa. Amb els ulls tancats imagina un futur que obvia el penó del PP. No jura bandera ni n’abjura. Li dona l’esquena. La converteix en passat o rerefons innocu. Sap que enardeix però no alimenta les boques. Desafia la seva prepotència i desmesura.

L’epopeia de la Julia és íntima i quotidiana; sobirana, nua i sense uniforme. I ens ha donat per pensar que representa la insubmissió, que va acabar amb el servei militar obligatori als 90. La Julia té per pàtria Can Serra, el barri de l’Hospitalet de Llobregat on el 1975 alguns antimilitaristes van realitzar un servei social autogestionat al «front del barri» (van construir la casa de l’associació de veïns) o el «front de la dona» (van alfabetitzar i cuidar nens i gent gran). Procedent de diverses regions d’Espanya, el seu exemple es va estendre a altres ciutats. Van exigir que el generalat els reconegués que ja havien fet la mili i que legislés una prestació social. Una cosa que els successius governs van ser incapaços d’implantar. Vint anys després desenes de milers d’objectors i insubmisos van derrocar la mili, i van forçar una precipitada professionalització de les forces armades.

Gairebé trenta ciutadans del carrer hem celebrat les tres dècades de sobirania innegociable que han transcorregut des que el febrer de 1989 van sorgir els primers insubmisos. Seguint els qui es van autoinculpar amb ells, entenem que «l’enjudiciament dels Jordis [Cuixart i Sànchez] encobreix la criminalització de la dissidència política […]. […] portar a judici els que s’han manifestat pacíficament en pro d’un objectiu polític lamina els fonaments de la nostra democràcia». Les cometes recullen el text del nostre escrit d’autoinculpació amb els dirigents d’Òmnium i l’ANC davant del jutge a Madrid el 26 de març del 2019.

Ens autoinculpem sense estar «necessàriament d’acord amb els fins polítics de les mobilitzacions de l’1 d’Octubre a Catalunya». «No obstant això, entenem que aquesta mobilització social respon a un legítim exercici de drets fonamentals recollits en la nostra Constitució: entre d’altres, el dret d’associació, de reunió i manifestació i la llibertat ideològica i de pensament, llibertat que abasta, certament, el dret a expressar i difondre aquesta ideologia i pensaments».

La defensa de les llibertats no s’exercita signant manifestos, sinó transformant-los en suport i compromís personals; especialment, amb els que no comparteixen el mateix projecte polític. Però tenim clar que l’autoconvocatòria de la societat civil catalana entorn de l’1 d’Octubre va ser un acte massiu de desobediència civil no‑violenta. I la subscrivim com a eina legítima de transformació social.

Per això «ens proclamem corresponsables dels fets i imputacions que pesen sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i ens n’autoinculpem […] en defensa i solidaritat de la democràcia, que es veu qüestionada amb aquesta acusació injusta».

Admirem l’autoorganització del teixit social català per proveir-se d’urnes i paperetes i fer-se sentir. La resposta a aquesta mostra massiva de coratge i civisme no pot ser mai la repressió. Com les feministes, sentim que qui agredeix a una de nosaltres ens agredeix a totes. «En conseqüència, si la justícia vol depurar responsabilitats penals per l’exercici de drets fonamentals, sol·licitem que valori d’obrir una causa penal contra nosaltres».

Als treballadors de la cultura i l’educació, majoritaris entre nosaltres, ens omple d’orgull i alegria veure’ns acompanyats per Pepe Beunza, el primer objector insubmís al franquisme, i Ovidio Bustillo, fundador de Can Serra. També s’autoinculpen alguns premis nacionals de literatura, escriptors i creadors culturals, periodistes i activistes sense edat… fins a sumar 29 autodenúncies.

«Hem de tornar a desobeir davant el que no és just. I convidem la ciutadania a participar en altres autoinculpacions col·lectives, amb els encausats i els plantejaments que els siguin més afins. Esperem, com vam aconseguir fa trenta anys, modificar la concepció del que és just i possible. Cal recordar, periòdicament, que tenim dret a dir «no»».

Com va escriure José Agustín Goytisolo i va cantar Paco Ibáñez a una Julia que era alhora la mare i la filla del poeta:

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

(El teu destí està en els demés,
el teu futur és la teva pròpia vida,
la teva dignitat és la de tots.
Altres esperen que resisteixis,
que els ajudi la teva alegria,
la teva cançó entre les seves cançons).

Enllaç de l’article original en català:

https://www.ara.cat/opinio/Sampedro-Pereiro-Rivas-autoinculpem-Jordis_0_2220978033.html

3. Repàs de l’actualitat política i econòmica.

L’Estat espanyol, actualment immers en unes eleccions generals, s’enfronta a una crisi que afecta tant la seva economia, com la seva estructura territorial.

Des de la perspectiva econòmica, pateix una mancança pressupostària degut a un endeutament que ha anat creixent fins assolir una xifra superior al 100 % del PIB anual.

Quan el Banc d’Espanya imprimia 100 Pessetes, aquests diners circulaven lliurement sense que ningú degui res a ningú per aquesta creació de diner. En canvi, l’Euro és una moneda que es crea mitjançant un deute que s’ha de tornar amb interès. O sigui, que, per cada 100 Euros espanyols que s’emeten, l’Estat n’ha de tornar, posem-ne, 110. Però… d’on traiem els 10 Euros dels interessos si en veritat no existeixen? Inevitablement, l’Estat es va endeutant cada cop més, fins que arriba un punt que pot fer fallida. Amb aquesta fallida l’autoritat monetària europea pot dir als seus habitants que som uns malbaratadors, i llavors ens poden exigir la privatització de la sanitat, l’educació, les pensions, les infraestructures i els serveis públics.

Ja fa un temps que, des del Centre d’Estudis Joan Bardina, vam redactar un document anomenat «La moneda i la constitució», que fou escrit degut a la necessitat d’esmenar la vessant monetària d’un projecte de constitució per a la nació catalana elaborat per un equip coordinat pel jutge Santiago Vidal:

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm

Aquest document és un resum d’algunes de les nostres propostes a data de l’11 de novembre del 2015. Inclou una explicació escrita dels problemes del deute amb interès, de la necessitat d’unió monetària europea amb una unió fiscal i una unió dels deutes públics estatals, de l’alternativa de les monedes socials locals telemàtiques, de l’alternativa de la banca ètica sense interès, etc.

Des de la perspectiva de la qüestió territorial, l’Estat espanyol s’enfronta a la seva incapacitat de resoldre la relació amb les nacions minoritzades de l’Estat en general, i amb la nació catalana en particular, que ha dut a una majoria dels seus habitants majors d’edat a reivindicar la independència de la seva nació.

Lluís Maria Xirinacs, en la seva època de senador constituent, va reflectir l’instant en que la UCD, llavors en el govern, va constitucionalitzar els tractats internacionals de drets humans. Fou el dimecres, 23 d’agost del 1978:

http://www.bardina.org/servei-poble/servei-poble-1978-08-27-boomerang-cat.htm

Com podem veure en el redactat final de la Constitució Espanyola del 1978 i en els tractats de drets humans ratificats per l’Estat espanyol, el dret de lliure determinació dels pobles està inclòs com a unes de les normes supremes del seu ordenament jurídic:

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-dret-de-lliure-determinacio-dels-pobles-en-els-tractats-internacionals-i-al-estat-espanyol-cat.htm

Ara que es parla de fer per la nació catalana un referèndum equivalent al que es va celebrar a Escòcia el 18 de setembre del 2014, i de la necessitat de fer un segon referèndum per a la mateixa Escòcia, degut a que el Regne Unit negocia sortir de la Unió Europea, convé recordar que en aquest primer referèndum escocès es van produir nombroses irregularitats tendents a falsificar el resultat en favor de la continuïtat dins del Regne Unit d’aquell país, que és el principal productor de petroli de la Unió Europea. Aquí tenim l’article que en descriu algunes, redactat per Joe Quinn i Niall Bradley:

http://www.bardina.org/nw/escrits/sott-frau-en-el-referendum-de-escocia-el-com-i-el-perque-cat.htm

La Unió Europea hauria de ser el paraigües per sobre de la qual un canvi de les seves fronteres interiors no hauria de suposar cap trencament, sinó una simple reestructuració administrativa, com afirma el professor de dret constitucional Bardo Fassbender:

http://www.bardina.org/nw/escrits/bardo-fassbender-si-entenem-europa-com-una-federacio-canviar-una-frontera-interna-no-hauria-de-ser-complicat-cat.htm

Curiosament, ens trobem que intel·lectuals de la talla de Noam Chomsky argumenten que la nació catalana no pot assolir la categoria d’estat independent, encara que sigui dins de la seva respectiva confederació continental, perquè llavors moltes altres nacions sense estat voldrien fer el mateix, i això impediria la necessària globalització. No sabem encara si el mateix Noam Chomsky, en justa coherència, ha reivindicat que els Estats Units de Nord-Amèrica recuperin la seva honorable categoria de colònies del Regne Unit de Sa Majestat britànica.

A continuació us mostrem aquest escrit d’Alexandre Deulofeu, sobre com hauria de ser la veritable globalització. És a dir, que totes les nacions vernacles de cada continent tinguin cadascuna el seu estat; que tots aquests estats de cada nació es confederin dins la seva respectiva confederació continental; i que totes les confederacions continentals es confederin dins la Confederació Mundial. És a dir, que no hi hagi nacions de primera i nacions de segona:

http://www.bardina.org/nw/escrits/alexandre-deulofeu-com-arribarem-a-la-confederacio-universal-cat.htm

Finalment, davant de les eleccions generals del diumenge 28 d’abril del 2019, us aconsellem que, si volem garantir la netedat dels comicis, ens fem apoderats i interventors per assegurar un recompte just, papereta per papereta.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Assemblea Nacional Catalana, autodeterminació, Bardo Fassbender, Can Serra, Catalunya, cinefòrums, economia, educacio, Escòcia, Espanya, Galícia, Jaume Plensa Suñé, Joaquín Vaquero Turcios, Joe Quinn, Jordi Cuixart Navarro, Jordi Sànchez Picanyol, José Agustín Goytisolo Gay, Jürgen Habermas, L'Hospitalet de Llobregat, Lluis Maria Xirinacs, Manuel Rivas Barros, moneda social local, moneda telematica, Niall Bradley, no violencia, Noam Chomsky, objecció de consciència, Òmnium Cultural, Ovidio Bustillo Garcia, Paco Ibáñez Francisco Ibáñez Gorostidi, Partit Popular d'Espanya, pensions, Pepe Beunza, Regne Unit, sanitat, Texts en castella, Texts en catala, Unió de Centre Democràtic UCD, Unió Europea UE, Xosé Manuel Pereiro | Deixa un comentari

Carta d’en Jordi Cuixart. Iniciatives solidàries. Entrevista a Jordi Lara. «Bombetes solidàries» en italià. Conflicte d’interessos sanitaris. «El joc de les quatre famílies» en italià. Capitalisme de rostre humà. Articles de Dolors Marin i Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.
3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.
4. Ni un Euro per a la repressió.
5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».
6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).
7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.
8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.
9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.
10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.
11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de la carta que ha escrit Jordi Cuixart en relació al judici que li afecta, i del tractament judicial i mediàtic que està rebent.

A continuació us informem de dues iniciatives, una destinada a recaptar diners en favor dels represaliats polítics per haver volgut dur a la pràctica les normes internacionals ratificades per l’Estat espanyol que estableixen el dret de lliure determinació dels pobles en el cas de la nació catalana, i una altra en ocasió de la propera declaració d’hisenda.

En Jordi Lara és entrevistat en ocasió de la seva recent obra que evoca els darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació, us oferim la versió italiana de l’article «Bombetes solidàries» de l’escriptora Teresa Sala, recordant la trajectòria de l’empresari i economista Benito Muros i la seva lluita en favor d’una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

Just després, us exposem el conflicte d’interessos que s’està produint a Catalunya i a l’Estat espanyol en relació a les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries.

Els estudiosos de les ciències humanes tenen a partir d’ara la versió en italià de l’article «El joc de les quatre famílies» provinent de la versió més extensa que va redactar l’any 1990 el periodista Françoise Feron en el diari «Libération». Aquest article descriu el mapa de l’estructura familiar a Europa segons el sociòleg francès Emmanuel Todd. Amb aquesta versió de l’article ja són cinc les disponibles, juntament amb la catalana, castellana, anglesa i francesa original.

Fruit de la lectura d’aquest assaig, en Brauli Tamarit ens ofereix un article descriptiu de com va influir la publicació d’aquest article dins el Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva experiència d’ateneu anomenada Can Bardina, tot descrivint diferents fenòmens polítics i econòmics que es produeixen a Catalunya i a altres països on funciona el tipus de família definit per Todd com a troncal.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, ens fa arribar un altre article que té en compte la seva labor de recerca del model filosòfic de la realitat, Globàlium, que es pot estudiar en aquesta entitat.

Finalment, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, comparteix amb nosaltres dos articles en castellà. Un per a defensar el sector públic, incloent el sistema de pensions, i un altre adreçat al moviment polític conegut com socialdemocràcia.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.

Hem introduït l’article escrit per en Jordi Cuixart titulat Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», publicat al web d’Òmnium Cultural, el dijous, 4 d’abril del 2019.

Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins».

«Us escric des de la sala d’espera del Suprem. Són hores i més hores d’escoltar com es qüestiona sistemàticament l’exercici de drets fonamentals. Però no penseu que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-cuixart-carta-des-de-la-preso-el-estat-converteix-les-victimes-en-botxins-cat.htm

3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.

Solidaritat contra les agressions de l’estat.

Ajuda’ns a fer front a les sancions imposades per l’Estat.

La Caixa de Solidaritat permet fer front a les despeses jurídiques i / o responsabilitats econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions cíviques, pacífiques, no-violentes i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives d’entitats i / o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.

La Caixa de Solidaritat gestionada inicialment per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ara és assumida per l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat que recull i canalitza la voluntat de solidaritat de milers de persones de la nostra societat per donar suport a les víctimes de la repressió política.

Qualsevol persona que ho necessiti es pot adreçar per correu electrònic a info@caixadesolidaritat.cat o per telèfon al +34 694 465 281 per a demanar suport o, si sabeu d’algú que el necessita ens ho feu saber i ens hi posarem en contacte. La creació d’aquesta caixa és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat.

Transferències bancàries al número de compte:

Caixa d’Enginyers.

ES31 3025 0001 1814 3361 5996

Més informació dins l’enllaç següent:

https://caixadesolidaritat.cat/

4. Ni un Euro per a la repressió.

Hem rebut la següent comunicació de la plataforma Ni un Euro per a la repressió. A continuació us informem dels seus recursos d’Internet perquè estigueu en comunicació amb les seves iniciatives.

Ni 1 euro per a la monarquia, la cúpula judicial ni les forces policials.

«Si 1.000 persones deixen de pagar els seus impostos, tal mesura no és ni violenta ni cruel, mentre que si els paguen, permeten a l’Estat cometre actes de violència i vessar la sang dels innocents. Aquesta és la definició d’una revolució pacífica»

 

(Henry D. Thoreau. Autor de La desobediència civil, (1849), empresonat per no pagar impostos per la guerra d’EUA contra Mèxic).

 

Comencem 3 mesos, amb 3 accions que seran clau:

– Denunciar el judici injust, i fer-lo servir de palanca de canvi.
– Votar per enfortir la majoria política.
– Desobeir: no pagar amb els nostres impostos la repressió.

Entrenar-nos a perdre por a hisenda, començar la desconexió des de baix:

Milers de contribuents que no cooperem, ni que sigui amb 5 euros i amb un risc baix.

Tota la informació sobre com concretar una acció àmplia de desobediència civil a:

https://ni1euro.org/

Per mantenir-nos informats i saber quants som: Canal Telegram:

https://t.me/ni1euro

Per escampar missatges a les xarxes:

#ni1euro

5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

Hem introduït l’entrevista concedida a Jordi Lara titulada «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot», publicada al rotatiu digital «Vilaweb» el divendres, 15 de març del 2019.

Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

«Jordi Lara (Vic, 1968), autor de Mística conilla i d’Una màquina d’espavilar ocells de nit, acaba de publicar una novel·la de no ficció, Sis nits d’agost (Edicions de 1984), on recrea i també imagina com va ser la mort de Lluís Maria Xirinacs (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-lara-xirinacs-te-tal-magnetisme-que-es-converteix-en-un-forat-negre-que-ho-xucla-tot-cat.htm

Agraïm a l’escriptor Jordi Lara que amb la seva nova obra es faci un degut recordatori a aquest savi lluitador que fou Lluís Maria Xirinacs.

6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).

Hem introduït la versió en idioma italià de l’article titulat «Bombetes solidàries» («Lampadine solidali»), redactat per l’escriptora lleidatana Teresa Sala, article publicat originàriament en el lloc web de «Llibertat.cat», el dilluns, 1 de maig del 2017.

Us recordem que aquest article descriu de forma condensada la trajectòria de l’empresari Benito Muros, persona destacada en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), actualment responsable de la Fundació FENISS i de l’empresa «Light and Life».

La Fundació FENISS (http://feniss.org) atorga la certificació ISSOP (Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada) a empreses, administracions, associacions i fundacions que incorporen en la seva activitat la no obsolescència programada dels seus productes, aparells i materials.

L’empresa «Light and Life» (http://lightandlife.es), una de les premiades amb la certificació ISSOP, ofereix als seus clients bombetes i punts de llum Sense Obsolescència Programada.

També us facilitem l’enllaç de l’entitat Projecte Amber (https://www.facebook.com/proyectoamber/) en la qual participa la mateixa escriptora Teresa Sala, enllaç que hem actualitzat en totes les versions de l’article.

La nova versió de l’article disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Lampadine solidali.

«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français:

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora Loto Perrella; la de l’escriptora Teresa Sala, pel seu article original; la de l’empresari Benito Muros, per la seva bona labor per una producció sense obsolescència programada; i la de les companyes i companys de «Llibertat.cat», per haver facilitat en el seu moment la difusió de l’article original.

7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Dins l’Estat espanyol també assistim a un fenomen que es va produir dècades enrere als Estats Units de Nord-Amèrica.

Es tracta de l’intent, d’una part dels terapeutes de la medicina al·lopàtica occidental, amb el suport d’alguns laboratoris farmacèutics, d’imposar el seu monopoli dins l’exercici de la cura de la salut de les persones i de la resta d’éssers vius.

Observem com, amb els diners dels nostres impostos, el govern estatal espanyol realitza una campanya titllant com a «pseudoteràpies» les diferents teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, equiparant-les en cartells publicitaris estesos en espais públics a la vista de tothom a altres fenòmens com l’endevinació mitjançant una bola de vidre.

També hem sabut que la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ha imposat al pagès ecològic Josep Pàmies una multa de 200.000 Euros i a l’associació que ell va fundar, la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, una altra de 90.000 Euros, per la difusió de la teràpia amb diòxid de clor, també conegut com a MMS, que no s’ha de confondre amb la substància més coneguda com a lleixiu.

Com va acabar aquest fenomen de persecució als Estats Units de Nord-Amèrica? I en això donem a conèixer la més important de les solucions a aquesta situació injusta. Doncs amb la constitució d’un grup de pressió que agrupi a tots els terapeutes i practicants de les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, així com dels laboratoris que els donen suport, grup de pressió que vetlli permanentment per la protecció dels drets i interessos d’aquestes persones i col·lectius davant de la justícia, de la classe política, dels mitjans anomenats d’informació i dels grups de pressió contraris que hi pugui haver.

No volem criticar des d’aquí el procedir dels diferents terapeutes, doncs sempre s’ha de veure en cada cas quin és el resultat, però creiem que si hi ha teràpies que ofereixen un resultat positiu i millor en certs casos en diferents indrets del món, és un crim voler-les prohibir a Catalunya i a l’Estat espanyol només pels interessos econòmics d’una part de la competència.

Us oferim, com a recordatori, dues pàgines publicades en el nostre lloc web:

Sí a les medicines tradicionals i complementàries en la sanitat pública. Tu pagues, tu decideixes.

«Mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva publicació de la «Estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023» anima els governs a incorporar les medicines tradicionals i complementàries dins el sistema sanitari de salut, ens trobem amb que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolca-revolucio-si-a-les-medicines-tradicionals-i-complementaries-en-la-sanitat-publica-tu-pagues-tu-decideixes-cat.htm

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor.

«Allà cap a l’abril (del 2018), part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-periodic-de-andorra-part-de-la-poblacio-de-la-capital-beura-aigua-sense-gust-a-clor-cat.htm

Com a cloenda d’aquest apartat, us facilitem l’enllaç per associar-vos a l’entitat Dolça Revolució de les Plantes Medicinals i així col·laborar en que pugui exercir la seva defensa jurídica i continuar les seves activitats:

http://dolcarevolucio.cat/soc/ca/home/9-cuota-socioa-anual.html

8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.

Hem introduït, dins de l’apartat de «Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d’Estudis Joan Bardina» en italià («Pubblicazioni di collaboratori e amici di Joan Bardina Centro Studi») del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, la versió en aquest idioma de l’article titulat «El joc de les quatre famílies» («Il gioco delle quattro famiglie»), del reporter François Feron, article publicat originàriament en el rotatiu de «Libération», el divendres, 20 d’abril del 1990.

La nova versió disponible disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Il gioco delle quattro famiglie.

«Nella famiglia nodale troviamo la Germania, l’Austria, l’Irlanda… nella famiglia «comunitaria», la Toscana e la Finlandia… Lo storiografo demografo Emmanuel Todd, in un libro apparso ieri, propone una suddivisione inedita dell’Europa, in base a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-il-gioco-delle-quattro-famiglie-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

El joc de les quatre famílies.

«Dins de la família troncal o d’origen s’hi troben països com la República Federal d’Alemanya, Àustria, Irlanda, sud de Dinamarca. Dins de la família comunitària Toscana i Finlàndia. En un llibre aparegut recentment a França, La invenció d’Europa, l’historiador demògraf Emmanuel Todd proposa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-joc-de-les-quatre-families-cat.htm

Castellano:

El juego de las cuatro familias.

«En la familia troncal o de origen se encuentran países como la República Federal de Alemania, Austria, Irlanda, sur de Dinamarca. En la familia comunitaria Toscana y Finlandia. En un libro aparecido recientemente en Francia, La invención de Europa, el historiador demógrafo Emmanuel Todd propone (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-juego-de-las-cuatro-familias-es.htm

Français :

Le jeu des quatre familles.

« Dans la famille «souche», je demande l’Allemagne, l’Autriche, l’Irlande… Dans la famille «communautaire», la Toscane et la Finlande… L’historien démographe Emmanuel Todd, dans un livre paru hier, propose un (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-le-jeu-des-quatre-familles-fr.htm

English:

The game of the four family groups.

«In the «trunk» family we find Germany, Austria, Ireland… In the «communal» family, Tuscany and Finland… Historian and demographer Emmanuel Todd, in a book which appeared yesterday in France, suggests a new distribution of Europe, based on (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-the-game-of-the-four-family-groups-en.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora professional Loto Perrella. També agraïm la indispensable col·laboració que va realitzar en el seu moment el nostre amic Jordi Mas al proporcionar-nos la versió original de l’article en francès provinent del rotatiu «Libération», quan només teníem disponible la de «El Periódico de Catalunya».

9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.

Hem introduït l’article escrit per Brauli Tamarit titulat «Capitalisme de rostre humà», acabat d’escriure aquest dimecres, 10 d’abril del 2019.

Aquest article inclou una experiència personal esdevinguda l’any 1990 a l’antiga i desapareguda seu del Centre d’Estudis Joan Bardina del carrer dels Almogàvers 43, l’ateneu anomenat Can Bardina, en el temps en que fou publicat l’article del periodista François Feron, El joc de les quatre famílies, presentant el llibre L’invention de l’Europe del sociòleg Emmanuel Todd.

Capitalisme de rostre humà.

«Amb el present escrit, vull compartir amb vosaltres com la teoria de les famílies del sociòleg Emmanuel Todd s’interrelaciona amb la labor de disseny social del Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva antiga experiència d’Ateneu, anomenada Can Bardina (…)»

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-capitalisme-de-rostre-huma-cat.htm

10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article escrit per la Dolors Marin Tuyà titulat «La seguretat anímica», publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el Març del 2019 a la seva pàgina 20.

La seguretat anímica.

«Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-seguretat-animica-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin Tuyà, psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, per la redacció d’aquest article.

11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles titulats «Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions») i «Socialdemocracia» Socialdemocràcia»), accessibles mitjançant els enllaços següents:

«Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions»). Divendres, 29 de Març de 2019.

«Nacieron como las conocemos actualmente como una necesidad dentro del modo de producción capitalista, venían ya en la historia, de la solidaridad, de la atención a sectores menos protegidos de la sociedad, de la rica epopeya de la hermandad entre los seres humanos (…)».

Van néixer com les coneixem actualment com una necessitat dins de la manera de producció capitalista, venien ja en la història, de la solidaritat, de l’atenció a sectors menys protegits de la societat, de la rica epopeia de la germanor entre els éssers humans (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/29/jubilaciones-y-o-pensiones/

«Socialdemocracia» Socialdemocràcia»). Divendres, 5 d’abril de 2019.

«La Revolución francesa (1789) marcó un hito en la historia de la humanidad. El capitalismo naciente requería la libertad necesaria para poder desarrollarse y superar las trabas del feudalismo. Para ello debía recurrir a la esencia misma de la naturaleza humana y proclamó: fraternidad, libertad e igualdad aún cuando sabía que un avance con esos contenidos iba a tener los propios límites del sistema que se estaba imponiendo (…)».

La Revolució francesa (1789) va marcar una fita en la història de la humanitat. El capitalisme naixent requeria la llibertat necessària per a poder desenvolupar-se i superar les traves del feudalisme. Per això havia de recórrer a l’essència mateixa de la naturalesa humana i va proclamar: fraternitat, llibertat i igualtat encara que sabia que un avenç amb aquests continguts anava a tenir els propis límits del sistema que s’estava imposant (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/05/socialdemocracia/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Andorra la Vella, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, Benito Muros Perfecto, Brauli Tamarit, Caixa d’Enginyers, Can Bardina, Catalunya, Centre d'Estudis Joan Bardina, desobediència civil, Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, Dolors Marin Tuyà, El Periódico de Catalunya, Emmanuel Todd, Espanya, Estats Units d'America, François Feron, Fundació FENISS, Henry David Thoreau, independència, Jordi Cuixart Navarro, Jordi Lara Surinyach, Jorge Aniceto Molinari, Josep Pàmies, justicia, Libération, Light and Life, llar, Llibertat.cat, Lluis Maria Xirinacs, Loto Perrella Estellés, MMS Miracle Mineral Supplement, no violencia, objecció fiscal, Òmnium Cultural, Organització Mundial de la Salut OMS, pensions, Projecte Àmber, salut, sanitat, socialdemocràcia, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, Texts en italia | Deixa un comentari

Arcadi Oliveres al Cafè de l’Òpera. Curs d’economia alternativa. Vídeo sobre el diner. Propostes municipals. Bombetes solidàries en esperanto i gallec. El joc de les quatre famílies. La no violència a Catalunya. Articles de Jorge Molinari. I més.

Sumari:
1. Presentació.
2. 2‑4‑2019. Conferència: «L’economia allunyada de nosaltres», amb Arcadi Oliveres, al Cafè de l’Òpera.
3. Cicle de Xerrades sobre economia alternativa amb el professor Raúl García Durán. Ecoconcern-Innovació Social.
4. Web Bardina: «Què és el diner? D’on surt? Eurocat a la PIMEC», per Marcel Coderch i Collell. Vídeo en català.
5. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», modificació del document en català.
6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en esperanto («Solidaraj ampoloj») i en gallec («Lámpadas solidarias»).
7. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, reelaborat en francès original, català, castellà i anglès.
8. Web Bardina: «No-violència, una sortida per a Catalunya?», per Xavier Puig i Sedano.
9. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Ara, l’Argentina», «La fi de la predominança», «El Rumb» i «Dèiem ahir…» de Jorge Aniceto Molinari.
10. Web Bardina: «Qui coopera sempre guanya», de «Cambio 16», text corregit en català i en castellà.1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de l’anunci de la conferència que impartirà l’economista Arcadi Oliveres el proper dimarts 2 d’abril del 2019 al Cafè de l’Òpera de Barcelona.

El mateix dia, i a la seu de la nostra associació amiga Ecoconcern-Innovació Social, s’inicia un curs d’economia alternativa que impartirà el també economista Raúl Garcia Duran que durarà uns quants dies, tal com es reflecteix dins la convocatòria de la qual ens fem ressò.

A continuació us donem a conèixer el vídeo de la conferència que va impartir en català l’enginyer Marcel Coderch a la seu de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), tot presentant el projecte de moneda social telemàtica catalana, l’Eurocat.

Davant l’atansament de les eleccions municipals a Catalunya i l’Estat espanyol, hem confeccionat una nova edició catalana del document «Municipalització i urbanisme», que conté un recull de propostes polítiques i econòmiques que poden ser aplicades per part dels ajuntaments.

Gràcies a la col·laboració d’unes persones amigues que han fet la labor de traducció, disposem de les versions en esperanto i en gallec de l’article de l’escriptora Teresa Sala, article titulat «Bombetes solidàries», que presenta la lluita que està realitzant l’empresari Benito Muros per impulsar una producció Sense Obsolescència Programada (SOP) que no malbarati recursos limitats i no contamini els ecosistemes, amb la presentació d’un model de bombeta que reuneix totes les característiques que poden desitjar les persones que la vulguin comprar.

En aquesta tramesa també us presentem una fita important, donant a conèixer la versió original de l’article titulat «El joc de les quatre famílies» del periodista François Feron, en la seva primera versió publicada al rotatiu en paper «Libération», presentant de forma resumida, però clara, l’assaig del sociòleg Emmanuel Todd titulat «La invenció d’Europa».

L’estructura familiar determina, segons Todd, les ideologies a dreta i esquerra de cada poble i com aquestes ideologies han evolucionat amb el pas del temps. En aquest article es dona a conèixer amb més precisió el mapa de l’estructura familiar a Europa Occidental i a altres indrets del Món, amb l’objectiu que els diversos pobles del planeta arribin a una millor comprensió de les semblances i diferències que tenen entre ells, per tal de facilitar la seva entesa i la pau al Món.

També us oferim un article de «El Temps» que reflexiona sobre el procés que la nació catalana està realitzant per intentar assolir unes més altes fites de llibertat davant la situació d’opressió que està patint. Com diu Lluís Maria Xirinacs: «Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa».

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens proporciona quatre articles que il·lustren la situació econòmica de Llatinoamèrica i del Món sencer, tot reivindicant un diner exclusivament telemàtic que impedeixi l’evasió fiscal, per tal d’evitar la disminució dels ingressos dels estats, que a més estigui sotmès a una mesura patró uniforme per tal d’eradicar l’especulació entre divises, i fer front a una crisi del deute que amenaça a molts estats de privatitzar els seus sectors públics.

Finalment us oferim una versió més polida d’un reportatge de «Diario 16» que afirma que una estratègia de col·laboració va ser la guanyadora d’un torneig informàtic entre diferents estratègies competidores. Un interessant missatge, idoni per aquelles persones que continuen pensant que l’evolució de la Natura i la societat està basada exclusivament en la competència.

Aprofitem per agrair un cop més la col·laboració a totes les persones que han fet possible la reproducció d’aquests documents.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

 

2. 2‑4‑2019. Conferència: «L’economia allunyada de nosaltres», amb Arcadi Oliveres, al Cafè de l’Òpera.

Dimarts, 2 d’abril del 2019.

Conferència: «L’economia allunyada de nosaltres».

Ponent: Arcadi Oliveres Boadella.

El preu popular de 5€ és per a sufragar les despeses de publicitat, i organització de l’esmentat esdeveniment.

Lloc: Cafè de l’Òpera de Barcelona.
Consumició mínima obligatòria.
La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu).
Data: Dimarts 2 d’abril del 2019.
Hora: 20 hores.

Arcadi Oliveres i Boadella.

Economista. Professor jubilat de la UAB.
President de la Universitat per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
Ex-president de Justícia i Pau.
Activista social.

«L’economia allunyada de nosaltres».

Arcadi Oliveres farà una exposició dels següents aspectes:

– Una economia, centrada en el luxe que no satisfà les necessitats bàsiques de les persones.
– Unes finances que ho dominen i que ho capgiren tot.
– Unes desigualtats entre les persones que augmenten progressivament.
– Un Planeta que anem destrossant.

En finalitzar la xerrada, Arcadi Oliveres obrirà el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Per a més informació entreu en el següent enllaç:

https://montseguardia.blogspot.com/2019/03/conferencia-la-economia-alejada-de.html

Us hi esperem!!!!

3. Cicle de Xerrades sobre economia alternativa amb el professor Raúl García Durán. Ecoconcern-Innovació Social.

Inscripció gratuïta.

Dimarts 2 d’abril del 2019, 19h30′. Cicle Raúl García Durán (castellà).

«Introducció a l’economia alternativa (I)» a càrrec de Raúl García Durán (Professor d’economia aplicada de la UAB jubilat i escriptor).

1. Cap a una visió tripartida de la història.
2. La reciprocitat i l’economia del do.
3. La fraternitat.
4. Noves reivindicacions.

Dimarts, 7 de maig del 2019, 19h30′. Cicle Raúl García Durán (castellà).

«Introducció a l’economia alternativa (II)», sostenibilitat i decreixement, a càrrec de Raúl García Durán (Professor d’economia aplicada de la UAB jubilat i escriptor).

1. Alguns conceptes bàsics d’ecologia.
2. Creixement econòmic i destrucció ecològica.
3. Desenvolupament i necessitats humanes.
4. Decreixement econòmic i desenvolupament humà.
5. El decreixement com a alternativa global.

Dimarts, 28 de maig del 2019, 19h30′. Cicle Raúl García Durán (castellà).

«Introducció a l’economia alternativa (III)», «La Renda Bàsica Universal», a càrrec de Raúl García Durán (Professor d’economia aplicada de la UAB jubilat i escriptor).

– Què és el Renda Bàsica? En què es basa aquest dret? Antecedents.
– Formes d’ajuts que no són exactament Renda Bàsica. Quina seria la quantia?
– És econòmicament possible? Objectius de la Renda Bàsica.
– La Renda Bàsica com a crítica al treball assalariat i el seu caràcter redistributiu.

Dimarts, 4 de juny del 2019, 19h30′. Cicle Raúl García Durán (castellà).

«Introducció a l’economia alternativa (IV)».

«Economia alternativa» a càrrec de Raúl García Durán (Professor d’economia aplicada de la UAB jubilat i escriptor).

Lloc: [RAI]
Carrer Carders 12, principal.
Barcelona.
Metro: Jaume I/Arc de Triomf.
Organitza: EcoConcern-Innovació Social.

Us hi esperem! Entrada lliure.

Associació Ecoconcern-Innovació Social [RAI]

Cada dimarts a les 19h30′: debats, xerrades, cinefòrums…

Si voleu que us enviem setmanalment les nostres activitats o voleu associar-vos, escriviu a ecoconcern@pangea.org, @EcoConcern_BCN

[RAI]
Carders 12, principal
08003 Barcelona.
Metro: Jaume I.
Telèfon: 93-319.03.51.

Per a més informació entreu en el següent enllaç:

http://elracodeldebat.blogspot.com/2019/03/cicle-raul-garcia-duran.html

4. Web Bardina: «Què és el diner? D’on surt? Eurocat a la PIMEC», per Marcel Coderch i Collell. Vídeo en català.

Hem introduït una pàgina amb el vídeo de la presentació de l’Eurocat a la seu de la PIMEC, a càrrec de l’enginyer Marcel Coderch i Collell impartida el divendres, 4 d’abril del 2014, amb el títol «Què és el diner? D’on surt? Eurocat a la PIMEC».

Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D’on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.

Presentació de l’Eurocat a la seu de la PIMEC, a càrrec de l’enginyer Marcel Coderch i Collell el divendres, 4 d’abril del 2014.

http://www.bardina.org/videos/marcel-coderch-i-collell-que-es-el-diner-de-on-surt-eurocat-a-la-pimec-4-4-2014-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Jordi Griera i d’en Miquel Chicano Colodrero, aquest darrer fundador de l’Associació Diner Comunitari, per publicar i informar, respectivament, d’aquest recurs multimèdia.

5. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», modificació del document en català.

Hem modificat la versió catalana, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, del document titulat «Municipalització i urbanisme», on hi figuren propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal.

En aquesta versió hem afegit un sumari, l’article de Lluís Maria Xirinacs titulat «Especulació dels terrenys», publicat a la secció «Al servei d’aquest poble» del diari «Avui» el divendres, 8 de setembre de 1978, i un esment al lloguer social dels habitatges i immobles públics ja municipalitzats per oferir als habitants i als professionals mercantils, vocacionals liberals, artesans i entitats sense afany de lucre que ho necessitin, entre d’altres.

En l’article d’en Xirinacs, es mostra una conversa que va mantenir aquell l’any 1978 amb qui fou economista, senador i Vicepresident d’Assumptes Econòmics, Enrique Fuentes Quintana, sorprenent el sobtat interès d’aquest darrer per la proposta del primer de municipalitzar el sol edificat i edificable per facilitar habitatge a la població. Aquesta iniciativa de Xirinacs fou anterior al seu encontre amb Agustí Chalaux, i fruit de la labor de l’equip creat entre tots dos que és el Centre d’Estudis Joan Bardina, on ens fem nostra una proposta municipalitzadora més elaborada.

El document és accessible mitjançant el següent enllaç:

http://bardina.org/Municipalitzacio_i_urbanisme.pdf

6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en esperanto («Solidaraj ampoloj») i en gallec («Lámpadas solidarias»).

Hem introduït la versió en els idiomes esperanto («Solidaraj ampoloj») i gallec («Lámpadas solidarias») de l’article titulat «Bombetes solidàries», publicat originàriament en català en el lloc web de «Llibertat.cat», el dilluns, 1 de maig del 2017.

Podeu accedir a les noves versions mitjançant els següents enllaços:

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français:

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la professora de llengua gallega Elisa Borrazás; de l’esperantista Joan Inglada, membre de l’Associació Catalana d’Esperanto; la de l’escriptora Teresa Sala, pel seu article original; la de l’empresari Benito Muros, per la seva bona labor per una producció sense obsolescència programada, que ha estat la base d’aquest article; i la de les companyes i companys de «Llibertat.cat», per haver facilitat en el seu moment la difusió de l’article original.

7. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, reelaborat en francès original, català, castellà i anglès.

Hem reelaborat, dins dels apartats respectius de «Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d’Estudis Joan Bardina» del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, les diferents versions de l’article titulat «El joc de les quatre famílies», del reporter François Feron, article publicat originàriament en el rotatiu de «Libération», el divendres, 20 d’abril del 1990.

Aquest article descriu l’estructura familiar a l’Europa occidental i la seva evolució al llarg dels darrers cinc-cents anys. El llibre en que es basa, «L’invention de l’Europe», és un excel·lent estudi per ajudar a conèixer el caràcter col·lectiu de cada poble, i aquest article del «Libération» en fa un resum.

Les quatre versions disponibles actualment: francesa original, catalana, castellana i anglesa es basen en la versió de l’article original de «Libération», amb algunes aportacions gràfiques de l’article de «El Periódico de Catalunya», que es va publicar uns dies després en castellà, el dilluns, 7 de maig del 1990, i que se va ser la primera versió que vàrem reproduir dins del nostre lloc web.

Destaquem que, al recuperar la versió original de l’article, podem accedir a un major grau de comprensió del tema que tracta. Destaquem, per exemple, que François Feron reivindica la coneixença de l’estructura familiar europea per tal que els diferents pobles del continent es coneguin millor entre ells, d’acord amb les seves semblances i diferències. Vol així ajudar a establir un major respecte entre els diferents pobles i facilitar la pau al continent i al món. Malgrat que la «Guerra Freda» sigui un fenomen del passat, la voluntat inicial de l’articulista François Feron queda reflectida amb la reproducció més completa i extensa d’aquest article dins el nostre lloc web.

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora professional Loto Perrella. També agraïm la indispensable col·laboració que va realitzar en el seu moment el nostre amic Jordi Mas al proporcionar-nos la versió original de l’article en francès provinent del rotatiu «Libération», quan només teníem disponible la de «El Periódico de Catalunya».

Les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

El joc de les quatre famílies.

«Dins de la família troncal o d’origen s’hi troben països com la República Federal d’Alemanya, Àustria, Irlanda, sud de Dinamarca. Dins de la família comunitària Toscana i Finlàndia. En un llibre aparegut recentment a França, La invenció d’Europa, l’historiador demògraf Emmanuel Todd proposa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-joc-de-les-quatre-families-cat.htm

Castellano:

El juego de las cuatro familias.

«En la familia troncal o de origen se encuentran países como la República Federal de Alemania, Austria, Irlanda, sur de Dinamarca. En la familia comunitaria Toscana y Finlandia. En un libro aparecido recientemente en Francia, La invención de Europa, el historiador demógrafo Emmanuel Todd propone (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-juego-de-las-cuatro-familias-es.htm

Français:

Le jeu des quatre familles.

«Dans la famille «souche», je demande l’Allemagne, l’Autriche, l’Irlande… Dans la famille «communautaire», la Toscane et la Finlande… L’historien démographe Emmanuel Todd, dans un livre paru hier, propose un (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-le-jeu-des-quatre-familles-fr.htm

English:

The game of the four family groups.

«In the «trunk» family we find Germany, Austria, Ireland… In the «communal» family, Tuscany and Finland… Historian and demographer Emmanuel Todd, in a book which appeared yesterday in France, suggests a new distribution of Europe, based on (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-the-game-of-the-four-family-groups-en.htm

8. Web Bardina: «No-violència, una sortida per a Catalunya?», per Xavier Puig i Sedano.

Hem introduït l’article titulat «No-violència, una sortida per a Catalunya?», publicat al diari digital «El Temps», el dilluns, 25 de febrer del 2019.

No-violència, una sortida per a Catalunya?

En la cruïlla estratègica en la qual sembla haver quedat l’independentisme des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, veus del moviment pacifista criden a aprofundir en la lluita no-violenta. Analitzem els llegats i contorns d’aquesta tàctica, així com la possibilitat d’aplicar-la al cas català (…).

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-temps-no-violencia-una-sortida-per-a-catalunya-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Martí Olivella per haver-nos facilitat la informació d’aquest article.

9. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Ara, l’Argentina», «La fi de la predominança», «El Rumb» i «Dèiem ahir…» de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «Ahora, Argentina» («Ara, l’Argentina»), «El fin de la predominancia» («La fi de la predominança»), «El Rumbo» («El Rumb») i «Decíamos ayer…» («Dèiem ahir…») accessibles mitjançant els enllaços següents:

L’article titulat «El Rumbo» («El Rumb») és la reproducció de la versió del rotatiu digital «Barómetro Latinoaméricano» de Març de 2019.

«Ahora, Argentina» («Ara, l’Argentina»). Domingo, 26 de Febrero de 2019.

«Van a coincidir la campaña electoral en el Uruguay con la de Argentina. Y siempre es importante saber que está pasando ahí para saber cómo va a influir acá. Un amigo me manda una nota de página 12 que reproduzco y su comentario. Me permito analizar las dos cosas: (…)».

Coincidiran la campanya electoral a l’Uruguai amb la de l’Argentina. I sempre és important saber que està passant aquí per a saber com influirà aquí. Un amic em mana una nota de pàgina 12 que reprodueixo i el seu comentari. Em permeto analitzar les dues coses: (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/02/26/ahora-argentina/

«El fin de la predominancia» («La fi de la predominança»). Jueves, 7 de Marzo de 2019.

«Es necesario estudiar, analizar, los elementos tal cual hoy se vienen dando. Los modos de producción nacen, se desarrollan y declinan, la predominancia del modo de producción capitalista está en una crisis irreversible, ¿qué quiere decir? que necesita morir en paz. No se trata del fin del capitalismo sino del fin de su predominancia (…)».

És necessari estudiar, analitzar, els elements tal qual avui es vénen donant. Les maneres de producció neixen, es desenvolupen i declinen, la predominança de la manera de producció capitalista està en una crisi irreversible, què vol dir? que necessita morir en pau. No es tracta de la fi del capitalisme sinó de la fi de la seva predominança (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/07/el-fin-de-la-predominancia/

«El Rumbo» («El Rumb»). Barómetro Latinoamericano. Sábado, 16 de Marzo de 2019.

«En todas las ciencias los avances suponen desafíos. Marx y Engels asumieron el desafío de construir una base de desarrollo para la ciencia política establecido en textos que aún hoy, o mejor dicho, fundamentalmente hoy se cuestionan pero que tienen una solidez conceptual que ninguna forma ideológica e intelectual del capitalismo incluido el de Estado han podido sortear (…)».

En totes les ciències els avenços suposen desafiaments. Marx i Engels van assumir el desafiament de construir una base de desenvolupament per a la ciència política establerta en textos que encara avui, o millor dit, fonamentalment avui es qüestionen però que tenen una solidesa conceptual que cap forma ideològica i intel·lectual del capitalisme inclòs el d’Estat han pogut sortejar (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/16/el-rumbo/

«Decíamos ayer…» («Dèiem ahir…»). Miércoles, 27 de Marzo de 2019.

«León Trotsky, el notable revolucionario comunista ruso, analizaba que la palabra escrita tenía el valor ante la expresión verbal de la fuerza de un documento. Hoy tal vez la tecnología ha acercado los valores. En este caso vamos a recordar algo que escribimos en el 2004, podríamos hacerle ajustes o precisiones, además hemos hechos desarrollos posteriores, pero en este caso hemos preferido mantener el texto original (…)».

León Trotsky, el notable revolucionari comunista rus, analitzava que la paraula escrita tenia el valor davant l’expressió verbal de la força d’un document. Avui tal vegada la tecnologia ha acostat els valors. En aquest cas recordarem alguna cosa que vàrem escriure l’any 2004, podríem fer-li ajustaments o precisions, a més hem fet desenvolupaments posteriors, però en aquest cas hem preferit mantenir el text original (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/27/deciamos-ayer-2/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.

10. Web Bardina: «Qui coopera sempre guanya», de «Cambio 16», text corregit en català i en castellà.

Hem corregit, dins de l’apartat de «Publicacions de col·laboradors i amics del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina», el document titulat «Qui coopera sempre guanya», publicat al rotatiu «Cambio 16», la setmana del 2-10 de desembre del 1984.

Segons demostra la informàtica. Qui coopera sempre guanya.

«En tractar amb un veí, amb la parella, amb un client, o en les relacions internacionals entre les grans i petites potències, el que guanya sempre és el que planteja la cooperació i no la competència. Això ho demostren, com a mínim, la teoria i la pràctica dels jocs, estudiats minuciosament per científics anglesos i nord-americans (…)».

http://bardina.org/coopct01.htm

Agraïm la labor de correcció realitzada tant en català com en castellà per part de la Núria Roig, llicenciada en filologia catalana i en filosofia, i coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Arcadi Oliveres Boadella, Argentina, Associació Diner Comunitari, Benito Muros Perfecto, Cambio 16, capitalisme, conferencies, cooperació, cursos, Ecoconcern-Innovació Social, ecologia, economia, El Periódico de Catalunya, El Temps, Emmanuel Todd, Enrique Fuentes Quintana, Eurocat, François Feron, Friedrich Engels, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Karl Heinrich Marx, Lev Trotski Lev Davídovitx Bronstein, Libération, Llatinoamèrica, Lluis Maria Xirinacs, Loto Perrella Estellés, Marcel Coderch i Collell, Marti Olivella, Miquel Chicano Colodrero, moneda, Montse Guàrdia, municipalitzacio de la terra, no violencia, Núria Roig Esteve, pau, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya PIMEC, Raúl García Durán, renda basica, sense obsolescència programada, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, urbanisme, Uruguai, Videos en catala, Xavier Puig i Sedano | Deixa un comentari

Taula Rodona a Valls, 20-2-2019. Entrevista a Pepe Beúnza. Articles de Lluís Planas i Jorge Molinari. Solució per la Xylella. Oferta de viatge a Cuba.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Valls, 20-2-2019. Jornades de lluita no violenta». Recordatori.
3. Pepe Beúnza: «Era millor anar a la presó que a la mili».
4. Web Bardina: «Esperar els polítics o canvi de focus», per Lluís Planas Herrero.
5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Malevaje», de Jorge Aniceto Molinari.
6. Web Bardina: «Una casa alemanya desenvolupa un producte efectiu contra la Xylella».
7. Institut Nova Història: Nou viatge a Cuba amb En Jordi Bilbeny del 26 de març al 9 d’abril.

1. Presentació.

 

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us recordem que aquest dimecres 20 de febrer del 2019 es realitza a Valls una taula rodona amb la participació, entre altres persones, de la Núria Roig, llicenciada en filologia i en filosofia i coordinadora de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i d’en Martí Olivella, autor del llibre «El poder del diner» i formador en lluita no violenta intel·ligent i activa.

A continuació reproduïm una entrevista de «El Punt Avui+» a Pepe Beúnza, qui fou el primer objector de consciència al servei militar a l’Estat espanyol per motius polítics, explicant allò que fou la xarxa de solidaritat internacional que ell amb altres persones van vertebrar en temps del franquisme.

En Lluís Planas aporta la seva proposta adreçada al poble català en un article redactat pel mitjà «Nació Digital».

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens convida a una interessant reflexió a propòsit d’alguns individus de la societat del seu entorn, la política i certs tangos de Carlos Gardel.

Les persones que treballen en la pagesia i en la cura de les plantes els hi interessarà conèixer l’article que recuperem del rotatiu «La Opinión de Málaga» que informa que una casa alemanya ha descobert un remei contra la plaga de la «Xylella Fastidiosa». Des d’aquí una salutació a les amistats de la comarca catalana de Les Garrigues, El Segrià i La Noguera.

El filòleg i historiador Jordi Bilbeny ens informa que el matí del dimecres, 20 de febrer del 2019, finalitza l’oportunitat per inscriure’ns a un viatge a Cuba on es recorreran les passes de la presència catalana en aquesta illa caribenya.

Finalitzem informant-vos d’un esdeveniment curiós. En l’anterior lliurament del Centre d’Estudis Joan Bardina us informàvem de la recuperació de l’article de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo sobre l’experiència de l’arquitecte i urbanista Jaime Lerner a la ciutat de Curitiba, al Sud de Brasil.

Aquest article, que està disponible en el nostre lloc web en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i italià), relata com Jaime Lerner converteix Curitiba en una illa de vianants i solidària, afrontant diferents reptes amb honestedat, creativitat i servei al seu propi poble. És un bon exemple de política ètica en un context on les notícies dels mitjans anomenats d’informació sembla que donin a entendre que això no és possible.

Doncs recentment hem sabut que el govern de Veneçuela ha anunciat un pla per recuperar i modernitzar els espais públics. No sabem si la iniciativa veneçolana ha estat fruit de la lectura d’aquest article, o senzillament fruit d’una sincronicitat, però creiem que es bo que la publicació d’aquest article desvetlli en governs i administracions d’arreu del món seguir exemples equivalents als de Curitiba adaptats a la realitat de cada lloc, amb independència de la ideologia de partença dels responsables polítics i de la gent del poble a qui han de rendir comptes de la seva actuació.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Valls, 20-2-2019. Jornades de lluita no violenta». Recordatori.

 

Dins del marc de les jornades de lluita no violenta que s’estan celebrant a Valls, la capital de la comarca de l’Alt Camp a Catalunya, el mes de febrer del 2019, us informem del següent acte:

Dimecres, 20 de febrer del 2019, 19h30′. Escola Enxaneta.

Taula rodona: «L’estratègia de la lluita no violenta per a fer efectiva la República Catalana».

Amb Martí Olivella (Novact), Núria Roig (Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs), Ignasi Termes (Òmnium Cultural) i Joan Torres (Assemblea Nacional Catalana).

#VallsPerLaRepública

Veure programa complet en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/valls-febrer-2019-jornades-de-lluita-no-violenta/


3. Pepe Beúnza: «Era millor anar a la presó que a la mili».

 

Hem introduït l’entrevista a Pepe Beúnza titulada «Era millor anar a la presó que a la mili», publicada en el rotatiu «El Punt Avui+» el diumenge, 17 de febrer del 2019.

Pepe Beúnza: «Era millor anar a la presó que a la mili».

«Pepe Beunza, nascut a Jaén el 1947, va ser el primer objector polític al servei militar de l’Estat espanyol. Als 72 anys segueix dedicant esforços a la desobediència (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/pepe-beunza-era-millor-anar-a-la-preso-que-a-la-mili-cat.htm

Agraïm la col·laboració d’en Pepe Beúnza, el primer objector de consciència al servei militar a l’Estat espanyol per motius polítics, en concedir aquesta entrevista.


4. Web Bardina: «Esperar els polítics o canvi de focus», per Lluís Planas Herrero.

 

Hem introduït l’article titulat «Esperar els polítics o canvi de focus», escrit per Lluís Planas Herrero, publicat en el rotatiu digital «Nació Digital» el dimarts, 29 de gener del 2019.

Esperar els polítics o canvi de focus.

«Urgeix un canvi de focus: treure’l d’una vegada dels partits i enfocar-lo al poble, promovent la fase ciutadana constituent des de les organitzacions socials compromeses amb el procés d’emancipació col·lectiu (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/lluis-planes-esperar-els-politics-o-canvi-de-focus-cat.htm

Agraïm a Lluís Planas la redacció d’aquest article.


5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Malevaje», de Jorge Aniceto Molinari.

 

Us informem que hem introduït en el blog «Abordando eso gris, que parece la teoría» («Abordant això gris, que sembla la teoria»), l’article en castellà titulat «Malevaje», accessible mitjançant l’enllaç següent:

Malevaje. Diumenge, 10 de febrer de 2019.

«En las letras de los tangos, hay de todo, pero predomina toda una filosofía que vive y se realiza con grandes virtudes y defectos, en el común de la gente. Es una llave formidable para comprender y estudiar la idiosincrasia y la historia de nuestra comunidad (…)».

En les lletres dels tangos, hi ha de tot, però predomina tota una filosofia que viu i es realitza amb grans virtuts i defectes, en el comú de la gent. És una clau formidable per a comprendre i estudiar la idiosincràsia i la història de la nostra comunitat (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/02/10/malevaje/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.

6. Web Bardina: «Una casa alemanya desenvolupa un producte efectiu contra la Xylella».

 

Hem introduït l’article titulat «Una casa alemanya desenvolupa un producte efectiu contra la Xylella», escrit pel reporter Carlos Casado, per «La Opinión de Málaga», article publicat el diumenge, 6 de maig del 2018.

Una casa alemanya desenvolupa un producte efectiu contra la Xylella.

«Els responsables de l’entitat asseguren que els resultats són immediats, obtenint brots verds en tan sols cinc setmanes en oliveres malaltes a la regió d’Apúlia, Itàlia (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-opinion-de-malaga-carlos-casado-una-casa-alemanya-desenvolupa-un-producte-efectiu-contra-la-xylella-cat.htm

7. Institut Nova Història: Nou viatge a Cuba amb En Jordi Bilbeny del 26 de març al 9 d’abril.

 

(Compartim amb vosaltres la proposta de viatge a Cuba amb el filòleg i historiador Jordi Bilbeny, resseguint les passes de la presència catalana en aquesta illa caribenya. És una proposta d’inscripció que finalitza aquest dimecres, 20 de febrer del 2019 al matí).

Tal com ja sabeu, l’any passat vam encetar una nova etapa amb propostes de viatges arreu del món on els catalans hi van deixar una empremta històrica profunda. Així, van prendre forma els viatges a Malta i Cuba.

Cadascuna de les propostes va comptar amb molt bona acceptació per part vostra. Tant és així, que el primer circuit a Malta es va haver de repetir un mes després, atesa la gran afluència de públic.

Gràcies al vostre interès, suport i empenta ara repetim el viatge a Cuba per tal de resseguir les passes dels nostres avantpassats que hi van anar amb En Colom.

Després d’haver recollit alguns dels suggeriments dels passatgers que l’any passat van encetar aquesta aventura americana, veureu que enguany l’itinerari és un pèl més complet: l’hem allargat tres dies per tal de poder gaudir-lo a un ritme més plaent.

Més informació en català a:

https://www.inh.cat/agenda/Nou-viatge-a-Cuba-amb-En-Jordi-Bilbeny-del-26-de-marc-al-9-d’abril-2019-03-26

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de agricultura, Alemanya, Alt Camp, Cuba, Curitiba, Dario Fo, El Segrià, Franca Rame, idiosincràsia, Ignasi Termes, Jacopo Fo, Jaime Lerner, Joan Torres, Jordi Bilbeny, Jorge Aniceto Molinari, La Noguera, Les Garrigues, Lluís Planes Herrero, Málaga, Malta, Marti Olivella, música, no violencia, Núria Roig Esteve, objecció de consciència, Pepe Beunza, plagues, politica, presons, salut, taules rodones, Texts en castella, Texts en catala, Valls, Veneçuela, viatges | Deixa un comentari

Jornades de lluita no violenta a Valls i Barcelona. «La moneda i la constitució» en alemany. Experiència de política ètica i solidària a Curitiba. Entrevista a la demògrafa Anna Cabré. Article del psicòleg Albert Vidal. Vídeo i articles amb en Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».
3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».
4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).
5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.
6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.
7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».
8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.
9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.
10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia», articles en castellà de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us informem d’unes jornades sobre lluita no violenta que es faran a Valls, –la capital de la comarca de l’Alt Camp, a Catalunya–, a partir de l’11 de febrer del present any 2019 i unes altres a Barcelona per el següent mes de març.

A continuació compartim amb vosaltres la publicació de la versió alemanya del document «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“), amb la qual completem les versions d’aquest article en els vuit idiomes del nostre lloc web.

Aquest document condensa una sèrie d’informacions relatives a la moneda del Centre d’Estudis Joan Bardina afegint les aportacions més recents realitzades pel nostre soci d’honor, l’enginyer Jordi Griera.

Després, compartim l’article confeccionat per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo sobre l’experiència de la ciutat brasilera de Curitiba, un veritable exemple de com es pot fer política ètica aplicant propostes concretes al servei de les persones.

Curitiba, sota l’alcaldia de l’arquitecte Jaime Lerner, es va convertir de fet en una illa peatonal i solidària. Quina diferència, per exemple, amb una ciutat de la mateixa grandària com Barcelona!, on diferents grups de pressió han imposat permanentment la preeminència del transport amb vehicle privat i l’adquisició de cotxe nou amb diners que els usuaris no tenen. Conèixer l’exemple contrari del cas de Curitiba és més necessari que mai, en uns temps on la producció de petroli ja es troba en davallada i on les imperatius de l’ecologia exigeixen una reconversió energètica urgent.

Aquest article està disponible en cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i l’original italià), sent corregides les versions que ja estaven disponibles per fer-les més entenedores.

Conseqüència de la correcció de l’article anterior, us oferim una nova versió del nostre document en català «Municipalització i urbanisme», recull de propostes polítiques i econòmiques a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Tenim a la nostra disposició l’entrevista a la demògrafa Anna Cabré feta amb el periodista Andreu Bernils publicada a Vilaweb, que ens il·lustra sobre el cas català pel que respecta al seu sistema de reproducció. Agraïm a tots dos les facilitats que ens han ofert.

El psicòleg Albert Vidal ens informa de la iniciativa de la sectorial de psicòlegs de l’Assemblea Nacional Catalana de no pagar la quota del consell estatal, mantenint l’adhesió a la del consell català.

El nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar l’enllaç d’un vídeo on ell mateix participa en un programa de la televisió pública del seu país.

Jorge Molinari ens explica la problemàtica de les pensions i jubilacions, començant per la primera seguretat social implantada a Alemanya amb Bismarck, i com actualment el sector públic es veu perjudicat per l’evasió fiscal que disminueix els ingressos dels estats, ingresos necessaris per mantenir aquesta seguretat social.

En aquest anàlisi s’imposa la necessitat d’establir un impost sobre cada transacció monetària, dins d’un moneda completament telemàtica.

El mateix Jorge Molinari ens ha fet arribar diferents articles que hem publicat en castellà dins del bloc «Abordant això gris, que sembla la teoria».

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Bloc Xirinacs: «Valls, febrer 2019. Jornades de lluita no violenta».

11-22 de febrer, Institut Narcís Oller.
Exposició @efecteGEZI,
de l’institut Català Internacional per la Pau.
14 de febrer, 21 h., Institut d’Estudis Vallencs.
Projecció de la pel·lícula Selma,
en col·laboració amb Cineclub Valls.20 de febrer, 19h30′, Escola Enxaneta.
Taula rodona: «L’estratègia de la lluita noviolenta per fer efectiva la República Catalana».
Amb Martí Olivella (Novact), Núria Roig (Fundació Randa), Ignasi Termes (Òmnium) i Joan Torres (ANC).23 de febrer, matí, Escola Enxaneta.
Tallers de lluita no violenta.
(a càrrec de formadors de Lluitanoviolenta.cat):
10 h Com preparar una acció directa no violenta.
12h15′ Comunicacions segures i riscos legals.26 de febrer, 19h30′, Biblioteca Popular.
Versos contra la violència,
a càrrec de Di-llums d’Arts al Forn.#VallsPerLaRepública

Més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/valls-febrer-2019-jornades-de-lluita-no-violenta/


3. Bloc Xirinacs: «Cultura de pau, 2019».

Us informem de les jornades de formació sobre cultura de pau i lluita no violenta que es realitzaran a la seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch aquest mes de març del 2019.

Teniu en més informació en català a:

http://www.xirinacs.org/wp/2019/02/08/cultura-de-pau-2019/


4. Web Bardina: «La moneda i la constitució» en alemany („Währung und Verfassung“).

Us informem que hem publicat la versió en alemany de l’article «La moneda i la constitució» („Währung und Verfassung“).

Aquest article va ser creat inicialment com a reacció al tractament del tema de la moneda en un dels projectes de constitució per la nació catalana que s’han estat elaborant en els darrers temps. Però és aplicable també a qualsevol altra nació del món, o per part d’una comunitat d’estats amb moneda pròpia, com és la Unió Europea.

Amb la publicació d’aquesta versió de l’article en alemany ja disposem de totes les versions corresponents als vuit idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, esperanto i gallec.

La versió en alemany d’aquest article ha estat possible mercès a la labor de la traductora Maja Zoll i a la col·laboració econòmica facilitada per en Martí Olivella.

Les diferents versions disponibles d’aquest article són:

Deutsch:

Währung und Verfassung

Ich glaube, dass Bankunternehmen für unsere Freiheit gefährlicher sind, als die Obrigkeit, die Polizei und die Armee zusammen. Wenn das amerikanische Volk es den Privatbanken je erlaubt, die Ausgabe ihres Geldes zu kontrollieren (…)”.

http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/wahrung-und-verfassung-de.pdf

Català:

La moneda i la constitució.

«Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers llestos per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.pdf

Castellano:

La moneda y la constitución.

«Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que los bancos privados controlen su moneda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneda-y-la-constitucion-es.pdf

English:

Money and constitution.

«I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties than standing armies. If the American people ever allow private banks to control the issue of their currency (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/money-and-constitution-en.pdf

Français :

La monnaie et la constitution.

« Je crois que les institutions bancaires sont plus dangereuses pour nos libertés que des armées complètes prêtes à combattre. Si le peuple américain permet un jour aux banques privées de contrôler sa monnaie (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-monnaie-et-la-constitution-fr.pdf

Italiano:

La moneta e la Costituzione.

«Penso che le istituzioni bacarie sono più pericolose per le nostre libertà che eserciti completi pronti per combattere. Se il popolo americano un giorno permette che le banche private controllino la sua moneta (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/la-moneta-e-la-costituzione-it.pdf

Esperanto:

Mono kaj konstitucio.

«Miaopinie la bankaj institucioj estas pli danĝeraj por nia libero ol tutaj batalpretaj armeoj. Se la usona popolo iam permesas ke la privataj bankoj kontrolu ilian valuton (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/mono-kaj-konstitucio-eo.pdf

Galego:

A moeda e a Constitución.

«Penso que as institucións bancarias son máis perigosas para as nosas liberdades que exércitos enteiros dispostos para o combate. Se o pobo americano permite un día que os bancos privados controlen a súa moeda (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.htm
http://www.bardina.org/nw/escrits/a-moeda-e-a-constitucion-gl.pdf


5. Web Bardina: «Has sentit mai parlar de Curitiba?», de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo. Edició en anglès i en francès. Correcció de les versions catalana i castellana. Recuperació de l’edició italiana.

Aquest article, titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?», escrit pel autor teatral Dario Fo amb la seva dona Franca Rame i el seu fill Jacopo Fo, relata com l’arquitecte i urbanista Jaime Lerner és nomenat l’any 1971 alcalde de la ciutat brasilera de Curitiba, una urbs d’una grandària aproximada com la de Barcelona, i com va establir la primera gran illa de vianants en el centre de la ciutat. Lerner va convertir la seva ciutat en una illa peatonal i solidària.

Hem introduït aquest article en les versions en anglès i en francès, dins dels nous apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en aquests idiomes del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina.

També hem corregit les versions catalana i castellana del mateix article. A aquestes labors s’afegeix la recuperació de la versió italiana, l’original, que també existia en el nostre lloc web l’any 2002, i que hem inclòs dins de la nova versió italiana de l’apartat «Altres propostes polítiques i econòmiques».

Agraïm la col·laboració de la traductora Loto Perrella que ha fet possible rescatar de l’oblit aquesta gesta política del qui fou alcalde de Curitiba i després governador de l’estat brasiler de Paraná, Jaime Lerner, a més de facilitar la creació dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques» en anglès, francès i italià.

Els enllaços de l’article en les seves diferents versions disponibles són:

Català:

Has sentit mai parlar de Curitiba?.

«Història de com el arquitecte i alcalde Jaime Lerner va transformar, amb la seva honestedat i enginy, la ciutat brasilera de Curitiba en una illa peatonal i solidària».

http://www.bardina.org/propostes/dario-fo-has-sentit-mai-parlar-de-curitiba-cat.htm

Castellano:

¿Has oído nunca hablar de Curitiba?.

«Historia de como el arquitecto y alcalde Jaime Lerner transformó,con su honestidad e ingenio, la ciudad brasileña de Curitiba en una isla peatonal y solidaria».

http://www.bardina.org/propuestas/dario-fo-has-oido-nunca-hablar-de-curitiba-es.htm

English:

Did you ever hear about Curitiba?

«A history of how architect and mayor Jaime Lerner transformed with his honesty and ingenuity the Brazilian town of Curitiba in a solidary traffic island».

http://www.bardina.org/suggestions/dario-fo-did-you-ever-hear-about-curitiba-en.htm

Français:

Avez-vous écouté parler de Curitiba?

« Histoire de l’architecte et maire Jaime Lerner et de comment avec son honnêtteté et ingéniosité il a transformé la ville brésilienne de Curitiba en un quartier piétonnier et solidaire ».

http://www.bardina.org/propositions/dario-fo-avez-vous-ecoute-parler-de-curitiba-fr.htm

Italiano:

Hai mai sentito parlare di Curitiba?.

«Storia di come l’architetto e sindaco Jaime Lerner trasformò, con la sua onestà e genialità, la città brasiliana di Curitiba in un’isola pedonale e solidale».

http://www.bardina.org/proposte/dario-fo-hai-mai-sentito-parlare-di-curitiba-it.htm


6. Web Bardina: «Municipalització i urbanisme», document en català actualitzat.

Hem fet una nova edició del document en català «Municipalització i urbanisme», selecció de propostes a nivell municipal del Centre d’Estudis Joan Bardina.

En aquest document hem actualitzat l’article titulat «Has sentit mai parlar de Curitiba?» escrit per Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo d’acord amb les correccions realitzades.

L’enllaç del document actualitzat és el següent:

http://www.bardina.org/Municipalitzacio_i_urbanisme.pdf


7. Web Bardina: Anna Cabré: «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho».

Hem reproduït l’entrevista titulada «Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho» que el periodista Andreu Barnils ha fet a la demògrafa Anna Cabré dins del diari digital Vilaweb.

Entrevista a la demògrafa, ara que es compleixen vint anys de l’obra «El sistema català de reproducció».

http://www.bardina.org/nw/escrits/anna-cabre-tothom-qui-entra-a-catalunya-tard-o-de-hora-es-fa-catala-i-tothom-qui-en-surt-deixa-de-ser-ho-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la demògrafa Anna Cabré i del periodista Andreu Bernils per facilitar la reproducció d’aquesta entrevista.


8. Web Bardina: «#NovullpagarConsejo», d’Albert Vidal i Raventós.

Hem reproduït l’article titulat «#NovullpagarConsejo» del psicòleg Albert Vidal i Raventós publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 3 de febrer del 2019.

«Tot va començar ara fa un any, quan 50 psicòlogues i psicòlegs de l’ANC vam demanar al nostre col·legi professional (COPC) que no (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/albert-vidal-raventos-novullpagarconsejo-cat.htm

 

9. Web Bardina: «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», vídeo en castellà amb Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït la pàgina per a visualitzar el vídeo en castellà «Les jubilacions i les pensions amb Jorge Aniceto Molinari en el Programa de TV Cercadors», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«El sistema de seguridad social y previsión social del Uruguay está basado en un Instituto central: el Banco de Previsión social, e Institutos paraestatales (profesionales universitarios, escribanos, bancarios, militares y policías) que completan abarcando al conjunto de la sociedad. Una de las características del sistema, salvo para la Caja Policial y Militar, es que en la Dirección están representados Gobierno, trabajadores y empresarios (…)».

El sistema de seguretat social i previsió social de l’Uruguai està basat en un Institut central: el Banc de Previsió social, i Instituts paraestatals (professionals universitaris, escrivans, bancaris, militars i policies) que completen abastant al conjunt de la societat. Una de les característiques del sistema, excepte per a la Caixa Policial i Militar, és que en la Direcció estan representats Govern, treballadors i empresaris (…)».]

http://www.bardina.org/videos/las-jubilaciones-y-las-pensiones-con-jorge-aniceto-molinari-en-el-programa-de-tv-buscadores-es.htm

Aquest vídeo va ser emès per primera vegada al febrer de 2006.

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest material multimèdia.

 

10. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Teoria pràctica», «Debat d’idees», «Les xarxes socials», «Nosaltres, la gent», «Fons Monetari Internacional» i «Democràcia» de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà «Teoría práctica» («Teoria pràctica»), «Debate de ideas» («Debat d’idees»), «Las redes sociales» («Les xarxes socials»), «Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»), «Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional») i «Democracia» («Democràcia»), tots del nostre col·laborador a l’Uruguai Jorge Aniceto Molinari. Aquests articles són accessibles mitjançant els següents enllaços:

«Teoría práctica» («Teoria pràctica»). Divendres, 21 de desembre de 2018.

«Preferimos siempre para nuestros análisis tomar una nota bien elaborada y a partir de ahí marcar y desarrollar en que discrepamos. En este caso es una nota de Emir Sader, luego agregamos nuestro comentario. Es un tema además que tiene amplísima literatura».

Preferim sempre per a les nostres anàlisis prendre una nota ben elaborada i a partir d’aquí marcar i desenvolupar allò que discrepem. En aquest cas és una nota d’Emir Sader, després agreguem el nostre comentari. És un tema a més que té amplíssima literatura».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/21/teoria-practica/

«Debate de ideas» («Debat d’idees»). Dimecres, 26 de desembre de 2018.

«En lo personal le doy un valor muy grande al intercambio de ideas, porque me ayuda a comprender que es lo de mi exposición que al «otro» cuesta entender y por lo tanto me obliga a afinar, precisar mi exposición».

En allò personal li dono un valor molt gran a l’intercanvi d’idees, perquè m’ajuda a comprendre que és això de la meva exposició que l’«altre» li costa entendre i per tant m’obliga a afinar, precisar la meva exposició».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/26/debate-de-ideas/

«Las redes sociales» («Les xarxes socials»). Dilluns, 31 de desembre de 2018.

«Es apasionante. Acudimos a las redes sociales para debatir. Encontramos de todo. Ahora nos ayuda a tener la cabeza despejada para entender algunas expresiones, para tratar de comprender como se reacciona cuando se piensa que se es libre para opinar. Marx daba un enorme valor a todas las opiniones humanas, en la medida que ellas reflejaban situaciones que debían ser estudiadas, ello quiere decir que en muchas de ellas se refleja la miseria no sólo material sino espiritual en que se desarrolla la lucha de clases y la vida (…)».

És apassionant. Acudim a les xarxes socials per a debatre. Trobem de tot. Ara ens ajuda a tenir el cap clar per a entendre algunes expressions, per a tractar de comprendre com es reacciona quan es pensa que s’és lliure per a opinar. Marx donava un enorme valor a totes les opinions humanes, en la mesura que elles reflectien situacions que havien de ser estudiades, això vol dir que en moltes d’elles es reflecteix la misèria no només material sinó espiritual en què es desenvolupa la lluita de classes i la vida (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/31/las-redes-sociales/

«Nosotros, la gente» («Nosaltres, la gent»). Dimarts, 8 de gener de 2019.

«Las relaciones económicas exigen que así como hay un litro, un kilo, un metro, debemos ir a la unidad de medida monetaria, eliminando los juegos especulativos que con la misma se hacen (…)».

Les relacions econòmiques exigeixen que així com hi ha un litre, un quilo, un metre, hem d’anar a la unitat de mesura monetària, eliminant els jocs especulatius que amb la mateixa es fan (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/08/nosotros-la-gente/

«Fondo Monetario Internacional» («Fons Monetari Internacional»). Dilluns, 21 de gener de 2019.

«Tenemos la convicción de que con el Fondo Monetario Internacional (FMI) está ocurriendo algo que la prensa en general y la especializada en particular no refleja. Vamos a partir para ello de un ejemplo que para nosotros en el Uruguay es muy cercano: el gobierno de Macri».

Tenim la convicció que amb el Fons Monetari Internacional (FMI) està succeint quelcom que la premsa en general i l’especialitzada en particular no reflecteix. Partirem per això d’un exemple que per a nosaltres a l’Uruguai és molt pròxim: el govern de Macri».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/21/fondo-monetario-internacional/

«Democracia» («Democràcia»). Dimecres, 30 de gener de 2019.

«Hoy hay un debate instalado en el mundo sobre la democracia. Vamos a tratar de explicar nuestro punto de vista; para ir al meollo del debate vamos a empezar por señalar que el centro actual del capitalismo tiende a ubicarse en China, gobernada por el Partido Comunista, fruto de las conquistas democráticas de la humanidad (…)».

Avui hi ha un debat instal·lat en el món sobre la democràcia. Tractarem d’explicar el nostre punt de vista; per a anar al moll del debat començarem per assenyalar que el centre actual del capitalisme tendeix a situar-se a la Xina, governada pel Partit Comunista, fruit de les conquestes democràtiques de la humanitat (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/01/30/democracia/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests documents.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Publicat dins de Albert Vidal Raventós, Alt Camp, Andreu Barnils Carrera, Anna Cabré Pla, Assemblea Nacional Catalana, Barcelona, Catalunya, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya COPC, CUIMPB-Centre Ernest Lluch, Curitiba, Dario Fo, democràcia, demografia, ecologia, Emir Simão Sader Emir Sader, evasió fiscal, Fons Monetari Internacional FMI, Franca Rame, Ignasi Termes, impostos, Jacopo Fo, Jaime Lerner, Joan Torres, Jordi Griera, Jorge Aniceto Molinari, Karl Heinrich Marx, Loto Perrella Estellés, Maja Zoll, Marti Olivella, moneda, moneda social local, moneda telematica, municipalitzacio de la terra, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, Partit Comunista Xinès, pensions, seminaris, sociologia, tallers, Televisió Nacional d'Uruguai, Texts en alemany, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en frances, Texts en italia, traduccions, transports, Uruguai, Valls, Videos en castella, Xina | Deixa un comentari

12 articles més del Xiri. Cinc documents amb propostes de l’Agustí Chalaux. Article de Jorge Molinari sobre les Armilles Grogues. Club de Reparadors de l’Argentina.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 12 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Final, 254 en total.
3. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», d’Agustí Chalaux de Subirà.
4. Web Bardina: «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» d’Agustí Chalaux de Subirà.
5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Armilles grogues (II)», de Jorge Aniceto Molinari.
6. Web Bardina: «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», de Leandro Lutzky per «Russia Today».

1. Presentació.

En aquesta tramesa d’any nou del Centre d’Estudis Joan Bardina us anunciem la recuperació dels darreres 12 articles que va escriure Lluís Maria Xirinacs en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles més recentment recuperats pertanyen als dies situats entre el 8 i el 28 de juny de l’any 1978. Si no s’ha traspaperat algun article de més, la secció recuperada està composta per un total de 254 articles que es poden accedir cronològicament des de cadascun dels seus índexs, des del principi fins al final, tant en català com en castellà.

Agraïm des d’aquí la seva labor a totes les persones que, d’una manera o altre, han col·laborat en aquesta feina de formigueta.

El fet que Xirinacs hagi estat vetat en els mitjans de comunicació a partir del moment en que no va poder accedir a l’escó de diputat quan es va presentar al Congrés de Diputats l’any 1979 fa que la recuperació de l’oblit d’aquests articles hagi exercit com una mena de miraculosa resurrecció del personatge durant el temps en que hem anat reproduint els seus escrits.

Que ell escrivís llavors en favor de l’amnistia dels presos polítics i de l’indult als presos socials, o bé que reivindiqués un judici civil just als artistes encausats en el cas que va afectar el grup teatral «Els Joglars» pel seu espectacle «La Torna», són dos casos que malauradament recorden altres de més actuals a la nació catalana i a l’Estat espanyol.

A continuació, en un premeditat retorn als orígens de la nostra associació, compartim un text inèdit original del qui fou el primer president i membre fundador del Centre d’Estudis Joan Bardina, Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006), també molt oportú en els presents temps que corren, text titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», tot reivindicant l’educació en diferents idiomes i l’eliminació de «gettos» per raons d’origen.

Més endavant, donem a conèixer quatre propostes que el mateix Agustí Chalaux va formular en vida seva, però que no havien estat reproduïdes abans dins del nostre lloc web. La història anterior i aquestes quatre propostes es poden accedir des dels apartats d’«Altres propostes polítiques i econòmiques», que han estat refets per l’ocasió.

Posteriorment, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens fa arribar el seu nou text que hem titulat «Chalecos Amarillos (II)» («Armilles grogues (II)») on reflexiona sobre la política i l’economia mundials, destacant la paradoxa segons la qual els Estats Units parlamentaris de Trump defensen el proteccionisme econòmic i la Xina del Partit Comunista únic defensa el lliure mercat.

Finalment, hem reproduït un interessant reportatge sobre el Club dels Reparadors de l’Argentina que hem enllaçat recíprocament al final amb els nostres documents sobre la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

Us desitgem a totes i a tots un bon any 2019, i que se’ns facin realitat els nostres millors desitjos.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 12 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). Final, 254 en total.

Us informem que hem introduït 12 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Aquests articles pertanyen a la seva versió traduïda a l’idioma català.

Amb aquests 12 articles ja són 254 els recuperats en català dins d’aquesta secció, i completem del tot els articles de la secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Conscienciar el poble». Dijous, 8 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-08-conscienciar-el-poble-cat.htm

«Independència judicial». Dimarts, de 13 juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-13-independencia-judicial-cat.htm

«Eutanàsia per a García Valdés». Dimecres, 14 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-14-eutanasia-per-a-garcia-valdes-cat.htm

«Quinze de Juny de 1978». Dijous, 15 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-15-quinze-de-juny-de-1978-cat.htm

«Comptes anuals d’un senador (15-6-1977 a 15-6-1978)». Divendres, 16 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-16-comptes-anuals-de-un-senador-15-6-1977-a-15-6-1978-cat.htm

«Sobren i manquen metges». Dimarts, 20 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-20-sobren-i-manquen-metges-cat.htm

«Materials d’estudi constitucional». Dimecres 21 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-21-materials-de-estudi-constitucional-cat.htm

«Vàndals al Clot». Dijous, 22 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-22-vandals-al-clot-cat.htm

«Mare a la presó». Divendres, 23 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-23-mare-a-la-preso-cat.htm

«Universitat catalana diferent». Dissabte, 24 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-24-universitat-catalana-diferent-cat.htm

«Autogestió». Dimarts, 27 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-27-autogestio-cat.htm

«Referèndum i democràcia». Dimecres, 28 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-28-referendum-i-democracia-cat.htm


3. Web Bardina: «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», d’Agustí Chalaux de Subirà.

Hem reproduït l’article titulat «L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus», de l’Agustí Chalaux.

L’escola d’idiomes del mestre de Bordeus.

«Un exemple típic d’aprenentatge lúdic és el d’un metge de Bordeus que es va fer famós a començament de segle (XX). Aquest metge, que tothom coneixia com a molt catòlic, una vegada va anar a (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-la-escola-de-idiomes-del-mestre-de-bordeus-cat.htm


4. Web Bardina: «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» d’Agustí Chalaux de Subirà.

Hem reproduït els articles titulats «Control de les armes del poble», «Expressió al carrer», «Pantans petits i grans» i «Les dones dels rics» de l’Agustí Chalaux.

Control de les armes del poble.

«Agustí Chalaux és partidari que el poble no tingui armes de foc a casa seva. A l’inrevés del que ha passat durant molts anys als Estats Units de Nord-Amèrica, on molta gent està armada i de tant en tant es produeix una matança massiva provocada per una persona armada mentalment desequilibrada (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-control-de-les-armes-del-poble-cat.htm

Expressió al carrer.

«Aquí tenim una explicació de com, en un municipi de l’Estat francès, varen permetre que els vilatans i els transeünts tinguin un mecanisme d’expressió pública al carrer (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-expressio-al-carrer-cat.htm

Pantans petits i grans.

«L’Agustí Chalaux va formular, en el seu dia, la seva preferència perquè es facin múltiples petits pantans en cadascun dels entrants de les muntanyes, amb les seves corresponents petites preses i les seves corresponents petites turbines generadores d’electricitat (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-pantans-petits-i-grans-cat.htm

Les dones dels rics.

«Una anècdota, recordada per l’Agustí Chalaux, esdevinguda al Regne Unit, després que s’aprovés el seu sistema de pensions públiques de la Seguretat Social, segons el qual, tota persona que arriba a una certa edat té dret a una pensió, igual per a tothom (…)».

http://www.bardina.org/propostes/agusti-chalaux-de-subira-les-dones-dels-rics-cat.htm

Aquestes propostes han estat recordades i rescatades de l’oblit al llarg del procés de recuperació de l’obra «Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui» de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), redactada amb la col·laboració de l’Agustí Chalaux (1911-2006).


5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Armilles grogues (II)», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en castellà titulat «Chalecos amarillos (II)» («Armilles grogues (II)»), accessible mitjançant l’enllaç següent:

«Chalecos amarillos (II)» («Armilles grogues (II)»). Dimarts, 18 de Desembre de 2018.

«Convengamos en que no es fácil entender el mundo actual. Un mundo con el líder del capitalismo, Donald Trump, aferrado al proteccionismo y poniendo trabas al libre comercio y por otro al país que comanda el actual desarrollo capitalista gobernado por un Partido Comunista y propiciando el libre comercio (…)».

[«Convinguem que no és fàcil entendre el món actual. Un món amb el líder del capitalisme, Donald Trump, aferrat al proteccionisme i posant traves al lliure comerç i per un altre en el país que comanda l’actual desenvolupament capitalista governat per un Partit Comunista i propiciant el lliure comerç (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/18/chalecos-amarillos-ii/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


6. Web Bardina: «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», de Leandro Lutzky per «Russia Today».

Hem reproduït l’article titulat «Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries», redactat per Leandro Lutzky pel diari digital «Russia Today», dimecres, 19 de desembre del 2018.

Vídeo: El Club de Reparadors a l’Argentina evita que els teus objectes preuats acabin a les escombraries.

«Comprar objectes responent a desitjos més que a necessitats té les seves conseqüències, des d’abocadors a cel obert fins a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/russia-today-leandro-lutzky-video-el-club-de-reparadors-a-la-argentina-evita-que-els-teus-objectes-preuats-acabin-a-les-escombraries-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Agusti Chalaux, Argentina, armamentisme, autogestio, Burdeus, Carlos García Valdés, Catalunya, Clot, democràcia, Donald John Trump, ecologia, economia, Els Joglars, Espanya, Estats Units d'America, Jorge Aniceto Molinari, Leandro Lutzky, llibertat d'expressió, Lluis Maria Xirinacs, pau, pensions, politica, referèndum, Regne Unit, reparació, sense obsolescència programada, universitats, Xina | Deixa un comentari

10 articles més del Xiri. Articles sobre les vagues de fam de Gandhi i Xirinacs. Col·laboracions de Jorge Molinari. Experiència pedagògica a l’Uruguai.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 242 en total.
3. Web Bardina: «Les disset vagues de fam de Gandhi», de «Vilaweb».
4. Web Bardina: «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», de «Llibertat.cat».
5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «De 1999 al 2019» i «Armilles grogues», de Jorge Aniceto Molinari.
6. Web Bardina: «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», documental del Canal 10 de Montevideo.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina compartim amb vosaltres la recuperació de 10 articles més escrits per Lluís Maria Xirinacs quan ell era senador independent a les Corts Espanyoles entre els anys 1977 i 1979. Els articles més recentment recuperats pertanyen als dies compresos entre el 23 de maig i el 6 de juny del 1978.

Remarquem l’article titulat «Com vols la Constitució?», del 3 de juny del 1978, on informa de l’inici del que fou un primer procés constituent participatiu convocat pel mateix Xirinacs per tal que les persones electores puguin aportar propostes i esmenes a la llavors incipient constitució espanyola.

Aquest projecte va ser concretat en una proposta de constitució alternativa completa a la que va vindre del Congrés dels Diputats, que fou publicada en el llibre «Constitució, paquet d’esmenes» que tenim a la vostra disposició dins del nostre lloc web. Un cop aquesta proposta completa fou refusada en el ple, Xirinacs va anar presentant tots els seus articles un per un.

A continuació d’aquests articles us oferim un escrit del rotatiu «Vilaweb» relatant les diferents vagues de fam que va fer Mahatma Gandhi, mesura de pressió que va posar en pràctica el mateix Xirinacs i que és reflectida en el següent article que us mostrem, redactat per l’equip de «Llibertat.cat».

El nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens ha fet arribar dos articles. El primer tracta sobre un informe sobre el sector bancari a l’Uruguai creat l’any 1999 i el segon tracta sobre el moviment de les armilles grogues a França. En aquest segon article, Jorge Molinari torna a incidir en la necessitat que en el Món hi hagi un sol patró monetari que doni el mateix valor a totes les monedes, per tal d’eliminar l’especulació en divises que empobreix l’economia productiva i de consum.

Finalment, el mateix Jorge Molinari també ens ha fet arribar la informació sobre un documental del Canal 10 de Montevideo emès l’any 1993 que tracta sobre l’experiència pedagògica de l’escola agrària d’adolescents «Las Brujas», experiència en la qual van participar els innovadors pedagogs uruguaians Leonardo Clausen y Cristina Mega.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 242 en total.

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 242 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Xavier Ribalta». Dimarts, 23 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-23-xavier-ribalta-cat.htm

«Privilegi per senadors». Dimecres, 24 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-24-privilegi-per-senadors-cat.htm

«Unanimitat». Dijous, 25 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-25-unanimitat-cat.htm

«Jutges i fiscals». Dissabte, 27 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-27-jutges-i-fiscals-cat.htm

«Responsabilitats». Dimarts, 30 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-30-responsabilitats-cat.htm

«Carles Martí». Dijous, 1 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-01-carles-marti-cat.htm

«Guàrdia urbana». Divendres, 2 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-02-guardia-urbana-cat.htm

«Com vols la Constitució?». Dissabte, 3 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-03-com-vols-la-constitucio-cat.htm

«Les sobiranies al barri». Dimecres, 5 de juliol del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-05-les-sobiranies-al-barri-cat.htm

«El sí dels nens». Dimarts, 6 de juny del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-06-06-el-si-dels-nens-cat.htm


3. Web Bardina: «Les disset vagues de fam de Gandhi», de «Vilaweb».

Hem reproduït l’article titulat «Les disset vagues de fam de Gandhi», publicat per la redacció del diari digital «Vilaweb», el dilluns, 3 de desembre del 2018.

Les disset vagues de fam de Gandhi.

«Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn han començat una vaga de fam per (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/vilaweb-les-disset-vagues-de-fam-de-gandhi-cat.htm


4. Web Bardina: «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», de «Llibertat.cat».

Hem reproduït l’article titulat «Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya», publicat en el web «Llibertat.cat», el dissabte, 1 de desembre del 2018:

Avui que els presos polítics catalans Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam, es compleixen 45 anys de l’inici a la presó Model de la vaga de fam de Lluís M. Xirinacs (que durà 42 dies) per la llibertat dels presos polítics i els 113 empresonats de l’Assemblea de Catalunya.

«Tal dia com avui de 1973, l’1 de desembre, Lluís Maria Xirinacs va iniciar una vaga de fam a la presó Model, on es trobava empresonat, amb un objectiu molt clar: reclamar (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/llibertat-cat-avui-que-els-presos-politics-catalans-jordi-turull-i-jordi-sanchez-inicien-una-vaga-de-fam-es-compleixen-45-anys-cat.htm

Agraïm a l’equip de «Llibertat.cat» la publicació d’aquesta article amb components biogràfics de Lluís Maria Xirinacs.


5. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «De 1999 al 2019» i «Armilles grogues», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «De 1999 al 2019» («De 1999 al 2019») i «Chalecos amarillos» («Armilles grogues»):

«De 1999 al 2019». Dilluns, 10 de Desembre de 2018.

«Para las elecciones nacionales en Uruguay del año 1999, AEBU dio forma a un documento sobre la situación del sistema financiero al que llamó «sistema financiero un asunto de Estado» y con él hizo una intensa campaña de difusión ante los candidatos, ante la sociedad y sus Instituciones representativas (…)».

Per a les eleccions nacionals a l’Uruguai de l’any 1999, AEBU va donar forma a un document sobre la situació del sistema financer que va anomenar «sistema financiero un asunto de Estado» («sistema financer un assumpte d’Estat») i amb ell va fer una intensa campanya de difusió davant els candidats, davant la societat i les seves Institucions representatives (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/10/de-1999-al-2019/

«Chalecos amarillos» («Armilles grogues»). Dissabte, 15 de desembre del 2018.

«A propósito de una nota en Página 12 del profesor Atilio A. Borón; la reproducimos y luego la comentamos (…)».

A propòsit d’una nota en Pàgina 12 del professor Atilio A. Borón; la reproduïm i després la comentem (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/15/chalecos-amarillos/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.


6. Web Bardina: «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», documental del Canal 10 de Montevideo.

Hem introduït en el lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, el documental en castellà titulat «Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents», accessible mitjançant l’enllaç següent:

«Las Brujas. Escola Agrària d’Adolescents».

«La experiencia de la Escuela Agraria «Las Brujas» (1986-1995) desarrollada en el marco de un Proyecto educativo social Autogestionado dentro del Consejo del Niño e INAME en Uruguay se desplegó bajo la Dirección del Profesor Leonardo Clausen. Este video fue realizado por Canal 10 de Montevideo en 1993 en el Programa de la periodista Maria Inés Obaldía: «El Uruguay Ignorado». Describe las jornadas de trabajo / enseñanza de los niños y adolescentes que convivían en dicho Hogar de la zona de Las Brujas en Canelones, bajo una organización Autogestionada desde los propios sujetos (niños y adolescentes) guiados («aconsejados») por un grupo de Educadores comprometidos en el cambio en la vida de los propios jóvenes. Se nota la influencia del autor Antón Makarenko en la base de este proyecto y la pasión y empuje de los educadores, maestros, talleristas y profes en la construcción de un nuevo lugar para vivir junto y mostrar otra forma de educar. Compartimos este video con fines de apoyo a la enseñanza en los cursos de Pedagogía Social en Uruguay (…)».

L’experiència de l’Escola Agrària «Las Brujas» (1986-1995) desenvolupada en el marc d’un Projecte educatiu social Autogestionat dins del Consell del Nen i INAME a l’Uruguai es va desplegar sota la Direcció del Professor Leonardo Clausen. Aquest vídeo va ser realitzat per Canal 10 de Montevideo en 1993 en el Programa de la periodista Maria Inés Obaldía: «El Uruguay Ignorado» («L’Uruguai Ignorat»). Descriu les jornades de treball/ensenyament dels nens i adolescents que convivien en aquesta Llar de la zona de las Brujas en Canelones, sota una organització Autogestionada des dels propis subjectes (nens i adolescents) guiats («aconsellats») per un grup d’Educadors compromesos en el canvi en la vida dels propis joves. Es nota la influència de l’autor Antón Makarenko en la base d’aquest projecte i la passió i embranzida dels educadors, mestres, talleristes i profes en la construcció d’un nou lloc per a viure junts i mostrar una altra forma d’educar. Compartim aquest vídeo amb finalitats de suport a l’ensenyament en els cursos de Pedagogia Social a l’Uruguai (…)».]

http://www.bardina.org/videos/las-brujas-escuela-agraria-de-adolescentes-es.htm

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos la informació respecte aquest documental.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Canal 10 Montevideo, Carles Martí Massagué, constitució, Cristina Mega, democràcia directa, educacio, França, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, Leonardo Clausen, Lluis Maria Xirinacs, Mohandas Karamchand Gandhi, moneda, no violencia, Texts en castella, Texts en catala, Uruguai, vaga de fam, Videos en castella, Xavier Ribalta | Deixa un comentari

10 articles més del Xiri. Acte a Premià de Mar. «La meva ànima i jo» de Dolors Marín. Xirinacs com a referent. Articles de Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 232 en total.
3. Bloc Xirinacs: Acte d’Òmnium Premià de Mar. 13-12-2018.
4. Web Bardina: «La meva ànima i jo», de Dolors Marín Tuyà.
5. Web Bardina: «Xirinacs com a referent», de Xavi Aguilar per «El Punt Avui+».
6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Explicar: un desafiament» i «L’economia en la Veneçuela actual», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina compartim amb vosaltres 10 articles més escrits per Lluís Maria Xirinacs dels publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario» entre el 2 i el 21 de maig de l’any 1978. És remarcable com en molts dels articles de la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador») es mantenen clares similituds entre la situació d’aquell temps i la situació actual.

A continuació us anunciem un esdeveniment pel dijous 13 de desembre d’enguany a Premià de Mar, en el qual participaran membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i s’emetrà un documental relacionat amb el mateix Xirinacs.

La psicòloga Dolors Marín ens proporciona el seu darrer article publicat al rotatiu «Penedès Econòmic». Com altres articles seus anteriors, la Dolors aprofita la coneixença del model filosòfic del coneixement de la realitat, «Globàlium», dissenyat per Lluís Maria Xirinacs.

Compartim amb vosaltres un article publicat en el seu dia a «El Punt Avui+» que ens informa de certs detalls de la lluita pacifista de Xirinacs, i com aquesta queda reflectida en les lluites pacifistes actuals.

Finalment, el nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ens proporciona dos articles on analitza les necessitats de l’economia actual prenent com a mostra la situació de les economies de Llatinoamèrica.

En el primer article respon a una crítica que li han fet arribar a propòsit de les lleis econòmiques. Com diu un altre col·laborador nostre, en Jordi Griera, una crítica és en certa manera un regal. En el segon article, en Jorge Molinari comenta un article d’opinió sobre la situació inflacionària a Veneçuela.

Molinari reivindica, un cop més, la necessitat d’establir un patró monetari únic que finalitzi amb l’especulació entre divises, tot fent que la moneda sigui exclusivament telemàtica per tal d’acabar amb l’evasió fiscal, la qual cosa permetria que amb un impost sobre cada compravenda es puguin abastir les necessitats del sector públic tals com l’educació, la sanitat, les pensions, els serveis i infraestructures públiques.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 232 en total.

 

Us informem que hem introduït, dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 232 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Hi ha aturats productius». Dimarts, 2 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-02-hi-ha-aturats-productius-cat.htm

«Segrest amb retard». Dimecres, 3 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-03-segrest-amb-retard-cat.htm

«Ferrol». Dissabte, 6 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-06-ferrol-cat.htm

«Lluites populars gallegues». Diumenge, 7 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-07-lluites-populars-gallegues-cat.htm

«Crònica gallega». Dimarts, 9 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-09-cronica-gallega-cat.htm

«Filant encara més prim». Dimecres, 10 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-10-filant-encara-mes-prim-cat.htm

«Fiscal fiscalitzat». Dijous, 11 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-11-fiscal-fiscalitzat-cat.htm

«Un nou Finisterre». Diumenge, 14 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-14-un-nou-finisterre-cat.htm

«Navarresos catòlics». Dimecres, 17 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-17-navarresos-catolics-cat.htm

«Defensa civil d’un poble». Diumenge, 21 de maig del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-05-21-defensa-civil-de-un-poble-cat.htm


3. Bloc Xirinacs: Acte d’Òmnium Premià de Mar. 13-12-2018.

 

Hem publicat l’entrada del bloc Xirinacs on s’anuncia l’acte del proper dijous 13 de desembre del 2018 a Premià de Mar, on està prevista l’emissió d’un documental sobre Xirinacs i l’assistència dels membres de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs Àngels Baldó i Núria Roig.

Dijous, 13 de desembre a les 19h30’.

Lloc:

Centre Cívic de Premià de Mar.
Carrer Esperança, 19.

L’enllaç de la nova entrada en català és el següent:

http://www.xirinacs.org/wp/2018/12/08/acte-domnium-premia-de-mar/


4. Web Bardina: «La meva ànima i jo», de Dolors Marín Tuyà.

 

Hem reproduït l’article titulat «La meva ànima i jo», signat per Dolors Marín Tuyà i publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el novembre del 2018, en la seva pàgina 18.

La meva ànima i jo.

«La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-meva-anima-i-jo-cat.htm

Agraïm a la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín Tuyà, la seva contribució amb l’aportació d’aquest article, fent servir el seu coneixement del «Globàlium» de Lluís Maria Xirinacs.


5. Web Bardina: «Xirinacs com a referent», de Xavi Aguilar per «El Punt Avui+».

 

Hem reproduït l’article titulat «Xirinacs com a referent», signat per Xavi Aguilar i publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el 25 de novembre del 2018, en la seva pàgina 4.

Xirinacs com a referent.

«Per l’extrem risc que comporta i la gran fermesa i convicció moral que requereix, la vaga de fam és una via de protesta molt poc freqüent, però no aliena a les reclamacions del catalanisme, i encara menys a la dels líders polítics pacifistes en general. L’inici, ahir, de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull va tenir lloc el mateix dia en què, 45 anys enrere, el polític, sacerdot i filòsof Lluís Maria Xirinacs també en va iniciar una. Corria, per tant, el 1973 i l’activista estava en règim de presó preventiva a la Model, acusat de difusió de propaganda il·legal i en espera de ser jutjat pel règim franquista. La seva acció reclamava l’amnistia dels presos polítics i especialment la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya a l’església Santa Maria Mitjancera de Barcelona, entre els quals es comptava (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-punt-avui-xavi-aguilar-xirinacs-com-a-referent-cat.htm


6. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Explicar: un desafiament» i «L’economia en la Veneçuela actual», de Jorge Aniceto Molinari.

 

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles en castellà titulats «Explicar: un desafío» («Explicar: un desafiament») i «La economía en la Venezuela actual» («L’economia en la Veneçuela actual»).

«Explicar: un desafío» («Explicar: un desafiament»). Divendres, 30 de novembre de 2018.

«Muy buen desafío. No es común por lo general que los amigos digan claramente lo que piensan y en este caso tiene un doble valor. La sinceridad y además un desafío para explicar más claramente lo que pienso que siempre tiene la dificultad de no saber uno si la recepción de la idea es correcta, es o no completa (…)».

Molt bon desafiament. No és comú en general que els amics diguin clarament el que pensen i en aquest cas té un doble valor. La sinceritat i a més un desafiament per explicar més clarament el que penso que sempre té la dificultat de no saber hom si la recepció de la idea és correcta, és o no completa (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/30/explicar-un-desafio/

«La economía en la Venezuela actual» («L’economia en la Veneçuela actual»). Dijous, 6 de desembre de 2018.

«Reproducimos una nota de Pascualina Curcio y luego la comentamos: (…)».

Reproduïm una nota de Pascualina Curcio i després la comentem: (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/12/06/la-economia-en-la-venezuela-actual/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquests articles.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de Àngels Baldó Bullido, Dolors Marin Tuyà, evasió fiscal, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Galícia, Jordi Griera, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, Llatinoamèrica, Lluis Maria Xirinacs, medicina, moneda, Navarra, Núria Roig Esteve, Òmnium Cultural, Pascualina Curcio Curcio, Premià de Mar, presentacions, Uruguai, Veneçuela, Xavier Aguilar, xerrades-debats | Deixa un comentari

10 articles més del Xiri. Vaga de fam. La reunificació catalana. Escrit de Francesc Macià. Article de Jorge Molinari. Llista de correu.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 222 en total.
3. Web Bardina: «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», de Jordi Sànchez i Jordi Turull.
4. Web Bardina: «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», de Vilaweb.
5. Web Bardina: «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà.
6. Web Bardina: Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi», de Francesc Macià. Brussel·les, 11 de setembre del 1930.
7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»), de Jorge Aniceto Molinari.
8. Llista de correu del Centre d’Estudis Joan Bardina (recordatori).

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us oferim la recuperació de 10 articles més escrits pel qui fou senador independent per Barcelona, Lluís Maria Xirinacs, publicats en el desaparegut rotatiu «Mundo Diario». Aquests articles més recentment recuperats són els pertanyents entre els dies 19 i 30 d’abril del 1978 i amb aquests arribem als 222 de la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

A continuació, us oferim el manifest de denúncia que signen els polítics empresonats Jordi Sànchez i Jordi Turull, els quals han començat una vaga de fam per tal de reivindicar el seu dret a no veure endarrerit el seu judici. Just a continuació, tenim una explicació del que significa la vaga de fam, eina reivindicativa que va emprar Lluís Maria Xirinacs en certs moments de la seva vida.

La psicòloga Dolors Marín ens facilita un article titulat «La reunificació catalana» que sabem que ha estat molt ben rebut per juristes partidaris de la llibertat de la nació catalana.

El militant pacifista Lluís Fenollosa ens ha fet arribar el pròleg que va escriure Francesc Macià des del seu exili de Brussel·les al llibre «Mahatma Gandhi» de Romain Rolland. La signatura porta data de l’11 de setembre del 1930.

El nostre col·laborador a l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, ofereix la seva resposta a un comentari rebut sobre la proposta que en Jorge Molinari fa d’aplicar una taxa per cada compravenda monetària.

Finalment, us recordem que tenim a la vostra disposició un servei de llista de correu al qual les persones que no rebeu encara els nostres missatges de forma automàtica us podeu donar d’alta. Us fem esment dels enllaços tant per recomanar l’alta a altres persones com per donar-vos de baixa.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org


2. Web Bardina: 10 articles del Xiri de la secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»). 222 en total.

 

Us informem que hem introduït 10 articles més d’en Lluís Maria Xirinacs, escrits quan ell era senador independent a les Corts Constituents espanyoles dels anys 1977-1979, dels publicats al rotatiu «Mundo Diario», dins la seva secció «Diario de un senador» («Diari d’un senador»).

Amb aquests 10 articles ja són 222 els recuperats en català dins d’aquesta secció.

L’enllaç de l’índex on es pot accedir a tots els articles ja recuperats és el següent:

http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-index-cat.htm

Els enllaços dels diferents articles recentment recuperats són, per ordre cronològic del més antic al més modern:

«Va rebentar el gra de pus». Dimecres, 19 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-19-va-rebentar-el-gra-de-pus-cat.htm

«Guerra de nervis». Dijous, 20 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-20-guerra-de-nervis-cat.htm

«Iniciativa legislativa popular». Divendres, 21 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-21-iniciativa-legislativa-popular-cat.htm

«Acció popular judicial». Dissabte, 22 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-22-accio-popular-judicial-cat.htm

«Participació popular en l’executiu». Diumenge, 23 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-23-participacio-popular-en-el-executiu-cat.htm

«Sempre hi ha diners». Dimecres, 26 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-26-sempre-hi-ha-diners-cat.htm

«L’atur va arribar al Senat». Dijous, 27 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-27-el-atur-va-arribar-al-senat-cat.htm

«Els aturats, al Senat». Divendres, 28 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-28-els-aturats-al-senat-cat.htm

««Els Joglars» cas anòmal». Dissabte, 29 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-29-els-joglars-cas-anomal-cat.htm

«El millor 1 de maig». Diumenge, 30 d’abril del 1978.
http://www.bardina.org/diari-senador/diari-senador-1978-04-30-el-millor-1-de-maig-cat.htm


3. Web Bardina: «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», de Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Hem reproduït l’article titulat «Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa», signat per Jordi Sànchez i Jordi Turull, a Lledoners, l’1 de desembre del 2018. Al final d’aquest pàgina teniu l’enllaç per donar suport a aquest manifest.

Denunciem: El bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa.

«L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-sanchez-jordi-turull-denunciem-el-bloqueig-a-la-justicia-europea-que-el-tribunal-constitucional-ens-imposa-cat.htm


4. Web Bardina: «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», de Vilaweb.

Hem reproduït l’article titulat «La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència», signat per la redacció de Vilaweb, l’1 de desembre del 2018.

La vaga de fam, un dels mètodes més exigents de la no-violència.

«La vaga de fam és un dejuni que té la finalitat d’atreure de manera extrema l’atenció contra (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/vilaweb-la-vaga-de-fam-un-dels-metodes-mes-exigents-de-la-no-violencia-cat.htm


5. Web Bardina: «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà.

Hem reproduït l’article titulat «La reunificació catalana», de Dolors Marin Tuyà, publicat al rotatiu «El Punt Avui+», el diumenge, 25 de novembre del 2018:

La reunificació catalana.

«Ens estem reunint, reunificant, això és el que fem el poble català. Diguem-ho clar. Ens costa dir-ho pels cops i les patacades que hem rebut i rebem quan (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-reunificacio-catalana-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la psicòloga i membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, per la redacció d’aquest article.


6. Web Bardina: Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi», de Francesc Macià. Brussel·les, 11 de setembre del 1930.

Hem reproduït el pròleg al llibre «Mahatma Gandhi» de Francesc Macià, escrit en el seu exili a Brussel·les l’11 de setembre del 1930.

Pròleg al llibre «Mahatma Gandhi» de Romain Rolland. Francesc Macià.

«El fet d’un Gandhi, desarmat enfront d’un armament com el de la forta Anglaterra; emparat en els mitjans més simples i prevalent contra els enginys més violents i temibles; empresonat i alçant l’Índia com el més exaltat dels propagandistes, obre (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/francesc-macia-proleg-al-llibre-mahatma-gandhi-de-romain-rolland-cat.htm

Agraïm la col·laboració del militant pacifista Lluís Fenollosa per haver-nos fer arribar aquest apreciable text, i als seus companys d’objecció de consciència José Manuel Garcia del Valle, Pepe Beúnza i Martí Olivella, per la seva col·laboració.


7. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»), de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», l’article en castellà titulat «Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»):

«Grave vacío conceptual» («Greu buit conceptual»). Dimarts, 24 de novembre del 2018.

«Jorge, concuerdo con el excelente análisis de tu artículo. Hace pocos días le pregunté a uno de los precandidatos si consideraba que podría plantearse el gravamen a las transacciones financieras (tasa Tobin) y me contestó: «de eso ya nadie habla y además con el desarrollo de la tecnología es impracticable, no hay formas de controlarlo» (sic) (…)».

Jorge, concordo amb l’excel·lent anàlisi del teu article. Fa pocs dies li vaig preguntar a un dels precandidats si considerava que podria plantejar-se el gravamen a les transaccions financeres (taxa Tobin) i em va contestar: «d’això ja ningú no en parla i a més amb el desenvolupament de la tecnologia és impracticable, no hi ha formes de controlar-ho» (sic) (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2018/11/24/grave-vacio-conceptual/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.


8. Llista de correu del Centre d’Estudis Joan Bardina (recordatori).

Us recordem que tenim a la vostra disposició una llista de correu per poder rebre les nostres notificacions mitjançant missatges de correu electrònic, llista a la qual us podeu afegir mitjançant un enllaç. Podeu recomanar aquest enllaç a les persones que conegueu i que encara no s’han donat d’alta.

En aquest enllaç us demana introduir la vostra adreça de correu electrònica i escollir a quina o quines de les modalitats de la llista voleu rebre les informacions, en funció dels idiomes a visualitzar. Rebreu un missatge per tal de confirmar aquesta subscripció per assegurar que les persones que us voleu donar d’alta ho feu amb el vostre consentiment:

https://bardina-lists.pangea.org/?p=subscribe&id=1

Sempre que ho considereu oportú, us podeu donar de baixa d’aquestes trameses, mitjançant aquest altre enllaç. També us demanarà confirmació:

https://bardina-lists.pangea.org/?p=unsubscribe&id=1

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Publicat dins de atur, Brusel·les, democràcia, democràcia directa, Dolors Marin Tuyà, economia, Francesc Macià Llussà, Iniciativa Legislativa Popular, Jordi Sànchez Picanyol, Jordi Turull Negre, Jorge Aniceto Molinari, José Manuel Garcia del Valle Irala, justicia, legislacio, Lluís Fenollosa, Lluis Maria Xirinacs, Marti Olivella, Mohandas Karamchand Gandhi, no violencia, Pepe Beunza, Romain Rolland, sindicalisme, taxa tobin, Tribunal Constitucional espanyol, Uruguai, vaga de fam | Deixa un comentari