Mobilitzacions globals: noves formes de fer política

1201-2pDins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s’està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 12 de gener, es presentà la següent ponència: «Mobilitzacions globals: noves formes de fer política» i va anar a càrrec de Éric Toussaint, president del CADTM.

Organitzadors: Centre d’Estudis Joan BardinaCentre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPFFundación Viento SurIntersindical Alternativa de Catalunya (IAC)Justícia i PauNOVA. Centre per a la Innovació Social

Esther Vivas representant de la Fundació Viento Sur, va presentar al conferenciant i va fer de moderadora.

Els temes a tractar eren: Quins reptes tenen els moviments socials? A quin punt estem ara? On som i cap on anem? Com influeix la crisi sistèmica actual?
Aquestes conferències tenen com a objectiu obrir un camí cap el Fòrum Social Català que es farà a Barcelona a finals de gener.
Va començar la xerrada fent una mica d’història dels moviments socials que s`han fet en els últims segles i de les transformacions laborals que la societat n`ha obtingut: reduccions de les jornades laborals, reivindicacions de cada primer de maig etc.
Els moviments internacionals com una demanda social ja existien, però en els anys 50 i 60 hi havia una manca d’organització internacional.
L’any 1968, és un moviment que abasta a tota la joventut i desemboca sobre una nova generació militant i aquesta generació plantejava la revolució a curt termini.
Però no va ser així, aquesta explosió no va succeir.
Arriba l’ofensiva neoliberal del capital i a l’any 1982 la crisi del deute del tercer món, i d’aquesta fase encara no ens n`hem sortit.
L’ofensiva imperialista ataca als pobles del sud (lluita cubana, pobles d’Àsia i Àfrica), i en els anys 80 i 90 ens converteix en un reflux.
Apareix llavors la crisi financera, econòmica, climàtica, migratòria, i tot i aquesta crisi l’ofensiva segueix. Ofensiva que és del capital contra el treball i del imperialisme contra els pobles del sud.
Les experiències per tractar de contrarestar l’ofensiva van  desembocar en un moviment: l’antiglobalització o altermundisme.
Amb els atemptats del 11 de setembre van intentar desmuntar aquests moviments d’antiglobalització.
Llavors s’organitzen els Fòrums Mundials, a Porto Alegre, a Bombai, a Nairobi, amb quantitat de delegacions, de participants i de debats, la resposta majoritària va ser una reacció contra el capitalisme.
També els moviments socials han tingut moltes dificultats i va explicar els exemples d’Itàlia i Brasil.

Ara tenim el repte de reorganitzar-nos, tenim que respondre a una iniciativa nova molt confusa, però que presenta una proposta molt interessant: Chàvez va parlar d’organitzar la Quinta internacional.
La decisió de convocar una reunió per el 2010 estaria a favor de tenir un diàleg internacional entre partits, tractant de dotar-se d’un nou instrument, seria fer un front anticapitalista. Si Morales, Chavez, Corea es reuneixen i tracten de clarificar els moviments socials que siguin autònoms, fent campanyes comunes per tal de construir una estratègia per lluitar contra el capitalisme.
Es vol un socialisme d’autogestió i de llibertat, per poder acabar amb l’opressió.
Va acabar dient que ens cal una elaboració i planificació d’estratègies per a poder donar resposta a la crisi global.

A continuació es va obrir un torn de preguntes. L’aula on es va fer aquesta exposició era plena de gom a gom, les mans alçades per demanar paraula eren forces i degut a l’horari establert per finalitzar l’acte es va haver de limitar les consultes que el públic adreçava al conferenciant.

Aquesta entrada ha esta publicada en crisi, Eric Toussaint, Esther Vivas, moviments socials, ponencies, Texts en castella, Texts en catala. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada