Per una gestió pública transparent

TrannsparetsPer una gestió pública transparent.

Els ciutadans i ciutadanes contribuïm amb els nostres recursos a finançar les despeses públiques que ens permeten disposar d’uns serveis comuns. Escollim uns gestors perquè administrin els nostres recursos, els recursos del poble, de la forma més eficient possible.

Els gestors públics, els gestors dels diners del poble, han de donar comptes permanentment del bon ús dels recursos que el poble els hi ha encarregat d’administrar.

Avui no hi ha cap impediment tècnic perquè la ciutadania no puguem saber, dia a dia, l’ús que els gestors públics fan dels diners públics. Els continus escàndols de suborns, corrupció, comissions, finançament il·legals de partits… posen en perill la legitimitat democràtica i generen una creixent desconfiança de la ciutadania en els partits i en les administracions públiques.

Volem uns partits i uns governs lliures de peatges perquè puguin servir el poble i no depenguin dels favors de ningú.

L’actual crisi ha posat de manifest que els Governs no han sabut o no han volgut fer que l’economia real productiva estigués orientada a aconseguir la cobertura universal de les necessitats humanes bàsiques de totes les persones, de tots els països del món, presents i futures. Més aviat han tolerat o han estat còmplices de que l’economia hagi estat al servei de la distribució de dividends entre els accionistes, de sous milionaris dels executius de les grans multinacionals o dels guanys a curt termini dels especuladors financers. Tampoc han vetllat per tal que les finances estiguessin al servei de l’economia real i no a l’inrevés. Les inversions no s’han de convertir en pura especulació sobre «papers», sostraient recursos a la inversió real tot forçant l’explotació dels treballadors i dels recursos naturals.

Per tot plegat s’han de revisar a fons totes les regulacions, institucions i pràctiques que contradiguin aquests principis. Hem de passar d’una societat de la informació -amb molta opacitat real- a una societat de la transparència, base d’una transformació responsable. Aquesta suposada societat de la informació ha permès augmentar la creativitat financera per davant dels reguladors, i ha permès augmentar el control sobre els ciutadans per part dels governs, però no ha permès aclarir les responsabilitats empresarials i polítiques ni el volum del frau. La llibertat, sense cobertura real de les necessitats bàsiques, és tan retòrica com la informació sense transparència.

El sistema financer, que inclou els mitjans de pagament, és un sistema tan o més vital que el sistema energètic o alimentari, que el sistema polític, judicial o de comunicacions. Els sistemes vitals de la societat són un bé comú que ha de ser gestionat com un servei públic: no poden deixar-se a les mans d’interessos lucratius privats, però tampoc a les mans de burocràcies corruptibles.

El dilema no està sols en el pes del públic o privat, de l’estat o del mercat. El dilema és entre transparència responsable o opacitat sospitosa, entre una gestió pública dels interessos del poble en el seu conjunt, controlada pel poble, i una gestió privada dels interessos dels ciutadans controlada pels mateixos ciutadans. Aquest control de baix a dalt, aquesta transformació responsable, avui és possible gràcies a la societat de la informació convertida en societat de la transparència. Qualsevol altre camí servirà perquè alguns rics ho siguin molt més a compte d’augmentar la pobresa i la misèria de la majoria i reforçar la submissió de la democràcia a la plutocràcia (dinercràcia): deixar el poder real i formal sota el control d’una elit que te molts diners, perquè cada vegada tingui més poder gràcies a tenir més diners.

Cal emprendre un procés social participatiu conjuntament amb els partits que, en el marc d’un pacte ciutadà per la transparència, concreti els necessaris canvis legislatius i porti a acordar i aprovar una Llei sobre Transparència que fonamenti la confiança de la ciutadania en una gestió pública eficient. Aquesta Llei ha de garantir la transparència en tot el procés (finançament dels partits, despeses electorals, accés per internet dels comptes públics, del registre de licitadors, política econòmica i financera..) i ha de recollir les recomanacions de l’«Informe sobre el bon govern i transparència administrativa» elaborat pel Parlament de Catalunya.

En les darreres eleccions europees del 2009 el col·lectiu ciutadania activa –més de 300 persones aplegades entorn la campanya www.transparents.org– va presentar unes propostes als diferents partits catalans per avançar en una gestió pública transparent.

Les propostes volen afrontar el problema de la corrupció de forma estructural, no sols amb mesures conjunturals com s’ha anat fent des de la transició cada vegada que hi ha hagut escàndols i intents de «regeneració democràtica».

Cal obrir un procés de deliberació entre ciutadania i partits polítics per acordar i concretar els següents objectius i propostes:

1. Per un finançament de partits transparent, amb les mesures legals que:

  • facin transparent el finançament dels partits i de les campanyes electorals,
  • basin el finançament en les contribucions nominals dels ciutadans i de les seves organitzacions,
  • reforcin un sistema públic de finançament dels partits més equitatiu,
  • instrumentin un sistema transparent de rendiment de comptes dels partits.

2. Per unes depeses electorals transparents, amb les mesures legals que:

  • redueixin i limitin els costos de les campanyes electorals,
  • facin més eficient les campanyes electorals com a sistema públic d’informació i de presa de compromisos electorals avaluables i verificables,
  • donin més igualtat d’oportunitats a totes les opcions, no sols les majoritàries, oferint espais semblants.

3. Per uns pressupostos públics transparents, amb les mesures legals que:

  • obliguin a publicar on-line per internet els pressupostos de cada administració pública i totes les anotacions comptables pel seguiment transparent de la seva execució.
  • afavoreixin l’elaboració i aprovació participativa dels pressupostos.
  • facilitin processos de proposició, diàleg i consulta permanents sobre la gestió pública.

4. Per unes licitacions públiques transparents, amb les mesures legals que:

  • obliguin a inscriure’s en un sols registre de licitadors de les administracions públiques,
  • facin publicar i fer accessible per internet aquest registre de licitadors,
  • publiquin per internet totes les licitacions i concursos i llurs resolucions,
  • publiquin per internet totes les adjudicacions directes tot indicant els responsables i els beneficiaris de les mateixes.

5. Per un règim de transparència del sector públic, amb les mesures legals que:

  • facin que totes les administracions públiques, tots els càrrecs electes i de confiança, tots els funcionaris públics i totes les empreses i organitzacions que tinguin contractes o subvencions públiques s’acullin a un règim de transparència sota el qual es considerarà un delicte emprar diner en efectiu (per definició, diner opac).
  • facin emprar únicament diner personalitzat (targetes, transferències, xecs nominatius) que deixi constància documentada de les operacions públiques.
  • portin a emetre una targeta de pagament oficial pública, no privada, per facilitar aquesta operativa.

6. Per un sistema de supervisió del sistema financer transparent, amb les mesures legals que:

  • creïn una agència de supervisió financera independent dels governs i dels bancs centrals.
  • assegurin un control permanent i transparent de les entitats financeres i de les seves operacions.
  • garanteixin els sistemes de taxació i valoració dels béns per evitar la sobre valoració dels mateixos, base de la concessió dels crèdits (i de gran part de la crisi actual).
  • obliguin a una regulació transparent de la remuneració del alts executius i a una revisió dels incentius des d’una perspectiva ètica.

7. Per una desaparició dels bitllets de banc que afavoreixen els delictes, amb les mesures legals que:

  • portin a suprimir els bitllets de banc de 500 i de 200 €, que afavoreixen la impunitat del frau fiscal, dels tràfics il·legals de persones, de droga, d’armes, l’evasió de divises… la compra d’informació privilegiada i de publicacions tendencioses, de voluntats… Aquesta mesura serà millor compresa si prèviament s’aplica el règim de transparència de forma contundent al sector públic (punt 5).

8. Per un sistema monetari informatiu i responsabilitzador, amb les mesures legals que:

  • permetin instaurar un sistema monetari personalitzat (perquè la justícia pugui documentar les seves sentències) i informatiu (per tal que la societat, l’estat, els mercats puguin conèixer les dades actualitzades de l’economia).
  • amb aquest sistema –dotat d’un eficient sistema de protecció de dades personals– es pugui avançar cap a una societat amb una llibertat responsabilitzada i amb una socialització del coneixement econòmic, -més important que socialització de les empreses–, mesures necessàries per defensar l’estat de dret i per prevenir i gestionar els cicles econòmics, amb un coneixement de causa protegit de les manipulacions interessades.
  • permetin minvar progressivament i acabar amb l’escandalós frau fiscal actual.

9. Per una promoció de l’estalvi i la inversió en economia real, amb les mesures legals que:

  • redueixin la cultura de l’endeutament i apostin per la cultura de l’estalvi i l’autoinversió.
  • distingeixin entre préstecs (amb base d’estalvi col·locat a termini) i crèdits (creació monetària amb base a la reserva dels dipòsits en compte corrent).
  • clarifiquin que els préstecs són el negoci normal dels bancs, mentre que els crèdits -creació monetària- poden gestionar-los els bancs, però han de crear-se en funció de la necessitats de l’economia real, conegudes per un sistema monetari informatiu (proposta 8) que permeti saber quin volum de diner és necessari en relació amb les necessitats de la producció, la inversió i el consum.
  • augmentin el percentatge de reserva del 8% dels dipòsits, acordada a Basilea II i el facin complir. Percentatge clarament inferior en la majoria dels bancs que han sucumbit, amb la passivitat o complicitat dels bancs centrals, de les entitats de supervisió i de les autoritats monetàries.
  • facin recuperar per part dels estats i la Unió Europea, -a través d’una agència pública independent- la seva capacitat de creació monetària, amb un sistema que els responsabilitzi, i que eviti haver d’endeutar-se i pagar interessos quan la creació de massa monetària sigui necessària per equilibrar l’economia.
  • reformin les borses, els mercats de valors, perquè no siguin un simple casino: han de captar inversors i no especuladors, de cara a la inversió en béns i serveis reals. Cal revisar el sistema de mercat continu, que provoca oscil·lacions especulatives.

10. Per una renda bàsica que asseguri a tothom un mínim vital, amb les mesures legals que:

  • portin a distribuir als ciutadans les mateixes quantitats, aportades pels estats o pels bancs centrals per cobrir les irresponsabilitats o/i els errors de molts bancs, en forma de renda bàsica.

Aquesta renda bàsica acabaria amb la misèria, dinamitzaria l’economia real, permetria pagar els deutes i les hipoteques i evitaria la perillosa super-acumulació a les mans dels que ja han acumulat, perquè mitjançant la inversió directa en el ciutadà es dinamitzaria la iniciativa privada en l’economia real i el consum. Demostraria què si tècnicament és possible aportar aquestes quantitats tan importants a la banca (sense perill que l’economia trontolli), també ha de ser possible fer aquestes altres aportacions per cobrir necessitats bàsiques humanes (i dinamitzar l’economia des de la demanda).

11. Per una eradicació total dels paradisos fiscals, amb les mesures legals que:

  • considerin un delicte qualsevol ubicació d’una entitat financera en qualsevol paradís fiscal.
  • considerin un delicte qualsevol operació feta en o mitjançant un paradís fiscal.

12. Per una taxa sobre transaccions financeres i de divises, amb les mesures legals que:

  • implantin una taxa tipus Tobin sobre les transaccions financeres
  • implantin un Impost Global sobre transaccions de Divises
  • que redueixin la cobdícia especuladora i que dotin de recursos els fons per reduir la pobresa.

13. Per una condonació del deute extern il·legítim, amb les mesures legals que:

  • avaluïn el deute extern com un instrument d’il·legítima submissió de gran part de la població mundial per compromisos que no l’ha beneficiat i que l’està convertint a un estat de servitud (el Sud paga al Nord en concepte d’interessos, cada any, 8 vegades més que el que Nord aporta al Sud en concepte d’ajut al desenvolupament)
  • identifiquin i denunciïn els principals bancs i estats beneficiaris dels il·legítims interessos del deute extern.
  • evitin, amb l’excusa de la crisi, noves dinàmiques de creació de més deute insostenible.

14. Per una contribució decidida als objectius del Mil·lenni, amb les mesures legals que:

  • comprometin els governs a finançar urgentment els Objectius del Mil·lenni per al 2015 (eradicar la pobresa extrema i la fam, educació universal, igualtat entre gèneres, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre la SIDA, sostenibilitat ambiental i aliança mundial) que van acordar tots els països en NNUU. Amb sols 20.000 M de $ es complirien els objectius previstos per a 2010. Els gairebé 3 bilions de $ que els governs estan aportant per cobrir les delictives irresponsabilitats de molts bancs, representen 150 vegades més de diners que els que permetrien resoldre la crisi global de les necessitats bàsiques no cobertes de milions de persones (sense considerar els ajuts públics anuals als sectors agrícoles en països industrialitzats de més de 376.000 milions de dòlars i les despeses en armament d’1,2 bilions de dòlars cada any).

15. Compromís per recolzar un procés constituent per un nou consens internacional, amb tots els estats en el marc de Nacions Unides i amb la participació de les organitzacions no governamentals, que asseguri la democratització de les institucions financeres, comercials i polítiques internacionals. En un món globalitzat han quedat obsoletes les institucions i regles creades per sortir de les crisis del segle XIX que van portar al feixisme i a la guerra total.

La crisi ve de molt lluny. Potencialment va començar amb els acords de Bretton Woods en els quals els Estats Units van sotmetre als seus interessos les noves regles i institucions financeres internacionals, gràcies a l’hegemonia que havia adquirit amb la Segona Guerra i la debilitat i endeutament del Regne Unit i de les altres potències vencedores de la 2a Guerra Mundial. Els Estats Units de nou van reforçar les bases de la crisi actual en els anys 70 amb la seva ruptura unilateral dels acords de Bretton Woods que va convertir al dòlar lliure de l’or, en l’arma més potent de domini econòmic financer i polític. El que quedava de Bretton Woods i del Consens de Washington han mort per la seva incapacitat de crear un sistema internacional equilibrat, al servei de la cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques.

Ciutadania Activa
http://www.transparents.org/
info@transparents.org

Barcelona, 14 de maig de 2009

Actualitzat l’11 de novembre de 2009

Aquesta entrada ha esta publicada en economia, politica, Texts en catala, Transparents.org. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada