Descoberta a La Bastida una fortificació de fa 4.200 anys, única a l’Europa continental

Murcia.com. Logotip.Descoberta a La Bastida una fortificació de fa 4.200 anys, única a l’Europa continental.

Agustí Chalaux (1911-2006) ens va transmetre coneixements procedents del seu amic banquer Horace Finaly (1844-1945), el qual va beure de les llegendes de la tradició oral semítica dels membres del seu ofici.

Una de les informacions transmeses era l’existència pretèrita d’una edat d’or on el diner no era d’or ni d’argent, i on regnava la pau i la responsabilitat. Aquesta edat d’or no corresponia a altra cosa que la cultura de les ciutats-imperi de les valls del Nil, del Tigris i de l’Eufrates, i de l’Indus. En aquesta cultura s’emprava un tipus de moneda nominativa, basada en tauletes i instruments d’argila, que deixava constància de cada intercanvi, i on les muralles infranquejables feien cada cop més difícil les conquestes d’unes ciutats sobre les altres. Les societats anaven entrant així en un procés d’una cada cop major pacificació.

Aquesta edat d’or finalitzà sobtadament amb l’aparició, fa uns 4300 anys, del primer imperialisme de Sargó I d’Akkad. Sargó I va aplicar la tècnica dels aliatges per imposar un nou tipus de moneda oficial, aquest cop metàlica, anònima, que no deixa prova jurídica, molt més limitada i on ell era l’única autoritat emissora. Tot i així, el nou tipus de moneda va accelerar considerablement els intercanvis.

Amb l’ajut d’aquest nou instrument, Sargó I va conquerir nombroses ciutats de la vall del Tigris i l’Eufrates, iniciant-se així una cadena successiva ininterrompuda d’imperialismes que dura fins els nostres dies. Agustí Chalaux afirmava que l’èxit de Sargó es basava en la seva capacitat de subornar amb el seu nou diner els guardians de les portes de les ciutats que volia conquerir, fent inventar després mites gloriosos que engrandien els mèrits de les seves conquestes.

La notícia que us oferim a continuació il·lustra la migració a la zona de La Bastida (Múrcia), fa uns 4200 anys, d’un col·lectiu de persones procedents dels territoris afectats per aquesta nova febre imperialista. És la demostració arqueològica d’aquesta transformació narrada per l’Agustí Chalaux, en un assentament fortificat pioner a l’Europa occidental.

Murcia.com / La Totana. Dijous, 27 de setembre del 2012.

Descoberta a La Bastida una fortificació de fa 4.200 anys, única a l’Europa continental.

Les troballes realitzades en els darrers anys subratllen la rellevància d’aquest jaciment en la Prehistòria europea, només comparable a la civilització minoica de Creta.

El conseller de Cultura i Turisme presenta la troballa que suposa «un reforç per a la projecció patrimonial de la Regió».

Les excavacions arqueològiques realitzades aquest any en el jaciment arqueològic de La Bastida (Totana) han tret a la llum un imponent sistema de fortificació únic en la seva època. La troballa reafirma, amb la resta de descobriments realitzats en els darrers anys, que la ciutat va ser l’assentament més desenvolupat d’Europa en termes polítics i militars durant l’Edat del Bronze (fa 4.200 anys, 2200 aC) només comparable amb la civilització minoica de Creta.

La troballa va ser presentada avui pel conseller de Cultura i Turisme, Pedro Alberto Cruz, i el catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’excavació, Vicente Lull. També va assistir el gerent de Recerca i responsable de l’Àrea de Projectes Estratègics de la Universitat, Iván Martínez Flores, i l’alcaldessa de Totana, Isabel María Sánchez.

El conseller va destacar la importància d’aquesta troballa que «és una cosa única a l’Europa continental, amb característiques inèdites a l’edat del Bronze». La fortificació, amb murs de tres metres d’amplada i torres que arriben als set metres i de les que es conserven quatre metres, «ens fa entendre la importància de la troballa, que seria equiparable a la civilització minoica de Creta, la qual cosa en dóna la dimensió», va explicar Cruz.

A més va assenyalar que aquesta troballa suposa «un reforç per a la projecció patrimonial de la Regió, un lloc per a la cultura, l’estudi i coneixement».

La fortificació constava d’una muralla de 2 a 3 metres de gruix, construïda amb grans pedres travades amb argamassa i reforçada per torres massisses tronc-piramidals distribuïdes a escassa distància entre si i d’uns 4 metres de costat. L’altura original del complex defensiu rondaria els 6 o 7 metres. Fins ara s’han descobert sis torres al llarg d’un tram de 70 metres, tot i que el perímetre de la fortificació hauria arribat als 300 metres. L’entrada al recinte es realitzava a través d’un passadís flanquejat per potents murs, que quedaria tancat amb portes encaixades entre gruixuts pals de fusta.

Un dels elements arquitectònics més rellevants que s’han descobert és un arc apuntat que remata 1 poterna, o porta secundària, propera a l’entrada. L’arc s’ha conservat complet i és inèdit en la prehistòria europea. Els seus precedents es troben en la segona ciutat de Troia (Turquia) i en el món urbà del Pròxim Orient (Palestina, Israel i Jordània), influït per les civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. Això indicaria la participació de gent d’Orient en la seva construcció, arribada a La Bastida després de la crisi que va assolar les seves regions fa 4.300 anys. Hi va haver d’esperar entre 400 i 800 anys perquè civilitzacions com la hitita i la micènica, o grans ciutats-estat mediterrànies com Ugarit adoptessin aquesta innovació en la seva arquitectura militar.

Una obra pensada per al combat.

«La fortificació de la Bastida impressiona per la seva monumentalitat, pels coneixements d’arquitectura i enginyeria que exhibeix, per la seva antiguitat i perquè ajuda a conèixer un passat tan llunyà en el temps com recognoscible en el present», va explicar el conseller.

Suposa a més una innovació en l’art d’atacar i defensar fortificacions, específicament militars. Va ser una obra «pensada en exclusiva per al combat, a càrrec de persones bregades en unes lides desconegudes fins llavors a Occident», va afegir.

Les torres i els llenços de muralla revelen coneixements molt avançats en arquitectura i enginyeria, salvant desnivells de fins al 40 per cent. Les argamasses utilitzades proporcionen una enorme solidesa a l’obra, travant amb força les pedres, fent impermeables seves parets i negant així qualsevol agafador als assaltants.

La poterna com accés recòndit i cobert exigiria per al seu encaix a la muralla una planificació prèvia de tot el conjunt defensiu i els coneixements adequats d’enginyeria per aconseguir-ho.

La primera ciutat d’Europa continental a l’Edat del Bronze.

Les darreres excavacions i el resultat de diverses datacions de Carboni 14 indiquen que La Bastida va ser probablement la ciutat més poderosa d’Europa continental durant l’Edat del Bronze i una plaça fortificada des del començament, cap al 2200 abans de la nostra era, amb un sistema defensiu insòlit a l’Europa del seu temps.

La fortificació no ha estat l’única troballa. Entre 2008 i 2011, les excavacions ja havien tret a la llum grans residències de més de 70 metres quadrats que es distribuïen per les 4 hectàrees de la ciutat. Aquestes grans cases, habitatges i edificis públics s’alternaven amb altres construccions de menor grandària separades mitjançant accessos, corredors i places. Una gran bassa dotada d’un dic de 20 m de longitud capaç d’emmagatzemar gairebé 400.000 litres d’aigua expressa igualment una complexitat i unes necessitats de la població sense parangó en aquell temps.

Els descobriments de La Bastida revelen una ruptura militar, política i social: la instauració d’un poder violent i classista, que va perdurar durant set segles i que va condicionar el desenvolupament de les comunitats de la resta de la Península. En conjunt, replantegen el que hom sap sobre l’origen de les desigualtats econòmiques i polítiques a Europa, la formació de l’estament militar i el paper de la violència en la formació de tradicions identitàries.

Cap a un parc arqueològic únic a Espanya.

Les excavacions a La Bastida estan dirigides per l’equip d’investigació del Grup d’Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), format pels professors Vicente Lull, Rafael Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch. Compten amb el suport i patrocini de la Conselleria de Cultura de la Regió de Múrcia, la UAB, l’Ajuntament de Totana, els ministeris d’Indústria, Comerç i Turisme, i d’Economia i Competitivitat també han donat suport al projecte.

La Bastida pretén ser excavada sistemàticament per oferir al públic un Parc Arqueològic únic a Espanya, que uneixi un museu monogràfic, un centre d’investigació i documentació, i un jaciment condicionat per la seva visita.

http://www.murcia.com/region/noticias/2012/09/27-descubierta-en-la-bastida-una-fortificacion-de-hace-4200-anos-unica-en-la-europa-continental.asp

La Bastida. Presentacio del jaciment.
Presentació del jaciment.

La Bastida. Detall de la construccio.
Detall de la construcció.

La Bastida. Muralla.
Muralla.

La Bastida. Edificacions.
Edificacions.

La Bastida. Tomba trobada al seu cim.
Tomba trobada al seu cim.

La Bastida. Objectes de bronze trobats el 2009.
Objectes de bronze trobats l’any 2009.

La Bastida. Ceramica.
Ceràmica.

Aquesta entrada ha esta publicada en arqueologia, Egipte, historia, imperialisme, Isabel María Sánchez, Israel, Iván Martínez Flores, Jordania, La Bastida, Mesopotamia, Palestina, pau, Pedro Alberto Cruz, Texts en castella, Texts en catala, Troia, Turquia, Ugarit, Vicente Lull. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari