Carta d’en Jordi Cuixart. Iniciatives solidàries. Entrevista a Jordi Lara. «Bombetes solidàries» en italià. Conflicte d’interessos sanitaris. «El joc de les quatre famílies» en italià. Capitalisme de rostre humà. Articles de Dolors Marin i Jorge Molinari.

Sumari:
1. Presentació.
2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.
3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.
4. Ni un Euro per a la repressió.
5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».
6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).
7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.
8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.
9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.
10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.
11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

1. Presentació.

En aquesta tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina ens fem ressò de la carta que ha escrit Jordi Cuixart en relació al judici que li afecta, i del tractament judicial i mediàtic que està rebent.

A continuació us informem de dues iniciatives, una destinada a recaptar diners en favor dels represaliats polítics per haver volgut dur a la pràctica les normes internacionals ratificades per l’Estat espanyol que estableixen el dret de lliure determinació dels pobles en el cas de la nació catalana, i una altra en ocasió de la propera declaració d’hisenda.

En Jordi Lara és entrevistat en ocasió de la seva recent obra que evoca els darrers dies de Lluís Maria Xirinacs.

A continuació, us oferim la versió italiana de l’article «Bombetes solidàries» de l’escriptora Teresa Sala, recordant la trajectòria de l’empresari i economista Benito Muros i la seva lluita en favor d’una producció Sense Obsolescència Programada (SOP).

Just després, us exposem el conflicte d’interessos que s’està produint a Catalunya i a l’Estat espanyol en relació a les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries.

Els estudiosos de les ciències humanes tenen a partir d’ara la versió en italià de l’article «El joc de les quatre famílies» provinent de la versió més extensa que va redactar l’any 1990 el periodista Françoise Feron en el diari «Libération». Aquest article descriu el mapa de l’estructura familiar a Europa segons el sociòleg francès Emmanuel Todd. Amb aquesta versió de l’article ja són cinc les disponibles, juntament amb la catalana, castellana, anglesa i francesa original.

Fruit de la lectura d’aquest assaig, en Brauli Tamarit ens ofereix un article descriptiu de com va influir la publicació d’aquest article dins el Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva experiència d’ateneu anomenada Can Bardina, tot descrivint diferents fenòmens polítics i econòmics que es produeixen a Catalunya i a altres països on funciona el tipus de família definit per Todd com a troncal.

La psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, ens fa arribar un altre article que té en compte la seva labor de recerca del model filosòfic de la realitat, Globàlium, que es pot estudiar en aquesta entitat.

Finalment, el nostre col·laborador des de l’Uruguai, Jorge Aniceto Molinari, comparteix amb nosaltres dos articles en castellà. Un per a defensar el sector públic, incloent el sistema de pensions, i un altre adreçat al moviment polític conegut com socialdemocràcia.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

 

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

2. Web Bardina: Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», per Jordi Cuixart.

Hem introduït l’article escrit per en Jordi Cuixart titulat Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins», publicat al web d’Òmnium Cultural, el dijous, 4 d’abril del 2019.

Carta des de la presó: «L’Estat converteix les víctimes en botxins».

«Us escric des de la sala d’espera del Suprem. Són hores i més hores d’escoltar com es qüestiona sistemàticament l’exercici de drets fonamentals. Però no penseu que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-cuixart-carta-des-de-la-preso-el-estat-converteix-les-victimes-en-botxins-cat.htm

3. Solidaritat contra les agressions de l’estat. Solidaritat amb les persones represaliades polítiques.

Solidaritat contra les agressions de l’estat.

Ajuda’ns a fer front a les sancions imposades per l’Estat.

La Caixa de Solidaritat permet fer front a les despeses jurídiques i / o responsabilitats econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions cíviques, pacífiques, no-violentes i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives d’entitats i / o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.

La Caixa de Solidaritat gestionada inicialment per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ara és assumida per l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat que recull i canalitza la voluntat de solidaritat de milers de persones de la nostra societat per donar suport a les víctimes de la repressió política.

Qualsevol persona que ho necessiti es pot adreçar per correu electrònic a info@caixadesolidaritat.cat o per telèfon al +34 694 465 281 per a demanar suport o, si sabeu d’algú que el necessita ens ho feu saber i ens hi posarem en contacte. La creació d’aquesta caixa és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat.

Transferències bancàries al número de compte:

Caixa d’Enginyers.

ES31 3025 0001 1814 3361 5996

Més informació dins l’enllaç següent:

https://caixadesolidaritat.cat/

4. Ni un Euro per a la repressió.

Hem rebut la següent comunicació de la plataforma Ni un Euro per a la repressió. A continuació us informem dels seus recursos d’Internet perquè estigueu en comunicació amb les seves iniciatives.

Ni 1 euro per a la monarquia, la cúpula judicial ni les forces policials.

«Si 1.000 persones deixen de pagar els seus impostos, tal mesura no és ni violenta ni cruel, mentre que si els paguen, permeten a l’Estat cometre actes de violència i vessar la sang dels innocents. Aquesta és la definició d’una revolució pacífica»

 

(Henry D. Thoreau. Autor de La desobediència civil, (1849), empresonat per no pagar impostos per la guerra d’EUA contra Mèxic).

 

Comencem 3 mesos, amb 3 accions que seran clau:

– Denunciar el judici injust, i fer-lo servir de palanca de canvi.
– Votar per enfortir la majoria política.
– Desobeir: no pagar amb els nostres impostos la repressió.

Entrenar-nos a perdre por a hisenda, començar la desconexió des de baix:

Milers de contribuents que no cooperem, ni que sigui amb 5 euros i amb un risc baix.

Tota la informació sobre com concretar una acció àmplia de desobediència civil a:

https://ni1euro.org/

Per mantenir-nos informats i saber quants som: Canal Telegram:

https://t.me/ni1euro

Per escampar missatges a les xarxes:

#ni1euro

5. Web Bardina: Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

Hem introduït l’entrevista concedida a Jordi Lara titulada «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot», publicada al rotatiu digital «Vilaweb» el divendres, 15 de març del 2019.

Jordi Lara: «Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot».

«Jordi Lara (Vic, 1968), autor de Mística conilla i d’Una màquina d’espavilar ocells de nit, acaba de publicar una novel·la de no ficció, Sis nits d’agost (Edicions de 1984), on recrea i també imagina com va ser la mort de Lluís Maria Xirinacs (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-lara-xirinacs-te-tal-magnetisme-que-es-converteix-en-un-forat-negre-que-ho-xucla-tot-cat.htm

Agraïm a l’escriptor Jordi Lara que amb la seva nova obra es faci un degut recordatori a aquest savi lluitador que fou Lluís Maria Xirinacs.

6. Web Bardina: «Bombetes solidàries», de Teresa Sala, en italià («Lampadine solidali»).

Hem introduït la versió en idioma italià de l’article titulat «Bombetes solidàries» («Lampadine solidali»), redactat per l’escriptora lleidatana Teresa Sala, article publicat originàriament en el lloc web de «Llibertat.cat», el dilluns, 1 de maig del 2017.

Us recordem que aquest article descriu de forma condensada la trajectòria de l’empresari Benito Muros, persona destacada en la lluita per una producció Sense Obsolescència Programada (SOP), actualment responsable de la Fundació FENISS i de l’empresa «Light and Life».

La Fundació FENISS (http://feniss.org) atorga la certificació ISSOP (Innovació Sustentable Sense Obsolescència Programada) a empreses, administracions, associacions i fundacions que incorporen en la seva activitat la no obsolescència programada dels seus productes, aparells i materials.

L’empresa «Light and Life» (http://lightandlife.es), una de les premiades amb la certificació ISSOP, ofereix als seus clients bombetes i punts de llum Sense Obsolescència Programada.

També us facilitem l’enllaç de l’entitat Projecte Amber (https://www.facebook.com/proyectoamber/) en la qual participa la mateixa escriptora Teresa Sala, enllaç que hem actualitzat en totes les versions de l’article.

La nova versió de l’article disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Lampadine solidali.

«Benito Muros era un imprenditore che aveva paura di volare. Per superare questa paura ottenne il diploma di pilota dell’aviazione civile. In un viaggio negli Stati Uniti con la famiglia andó in California, dove passò proprio davanti alla caserma dei pompieri di Livermore, dove c’è una (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadine-solidali-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

Bombetes solidàries.

«Benito Muros era un empresari que tenia por a volar. Per superar aquesta por, va treure’s el títol de pilot d’aviació civil. Viatjant als Estats Units amb la seva família, va anar a Califòrnia, passant just per davant del parc de bombers de Livermore, on hi ha (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombetes-solidaries-cat.htm

Castellano:

Bombillas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tenía miedo a volar. Para superar este miedo, se sacó el título de piloto de aviación civil. Viajando por Estados Unidos con su familia, fue a California, pasando justo por delante del parque de bomberos de Livermore, donde hay (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-bombillas-solidarias-es.htm

English:

Solidary light bulbs.

«Benito Muros was a tradesman who was afraid of flying. To overcome his fear he obtained a pilot’s certificate in civil aviation. In a trip to the USA with his family he travelled to California and went by the fire brigade at Livermore, where there is a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidary-light-bulbs-en.htm

Français:

Ampoules solidaires.

« Benito Muros était un entrepreneur qui avait peur de voler. Pour surmonter sa peur, il obtint un brevet de pilote. A l’occasion d’un voyage aux États-Unis avec sa famille, en Californie il passa devant la caserne des pompiers de Livermore, où il y avait (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-ampoules-solidaires-fr.htm

Esperanto:

Solidaraj ampoloj.

«Benito Muros estis entreprenisto, kiu timis flugi. Por venki tiun timon, li akiris pilotan atestilon en civila aviado. En vojaĝo al Usono kun sia familio li veturis al Kalifornio kaj transiris la fajrobrigadon ĉe Livermoro, kie estas (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-solidaraj-ampoloj-eo.htm

Galego:

Lámpadas solidarias.

«Benito Muros era un empresario que tiña medo a voar. Para superar este medo, sacou o título de piloto de aviación civil. Viaxando por Estados Unidos coa súa familia, foi a California, pasando xusto por diante do parque de bombeiros de Livermore, onde había (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/teresa-sala-bernaus-lampadas-solidarias-gl.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora Loto Perrella; la de l’escriptora Teresa Sala, pel seu article original; la de l’empresari Benito Muros, per la seva bona labor per una producció sense obsolescència programada; i la de les companyes i companys de «Llibertat.cat», per haver facilitat en el seu moment la difusió de l’article original.

7. Conflicte d’interessos en la salut pública a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Dins l’Estat espanyol també assistim a un fenomen que es va produir dècades enrere als Estats Units de Nord-Amèrica.

Es tracta de l’intent, d’una part dels terapeutes de la medicina al·lopàtica occidental, amb el suport d’alguns laboratoris farmacèutics, d’imposar el seu monopoli dins l’exercici de la cura de la salut de les persones i de la resta d’éssers vius.

Observem com, amb els diners dels nostres impostos, el govern estatal espanyol realitza una campanya titllant com a «pseudoteràpies» les diferents teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, equiparant-les en cartells publicitaris estesos en espais públics a la vista de tothom a altres fenòmens com l’endevinació mitjançant una bola de vidre.

També hem sabut que la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ha imposat al pagès ecològic Josep Pàmies una multa de 200.000 Euros i a l’associació que ell va fundar, la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, una altra de 90.000 Euros, per la difusió de la teràpia amb diòxid de clor, també conegut com a MMS, que no s’ha de confondre amb la substància més coneguda com a lleixiu.

Com va acabar aquest fenomen de persecució als Estats Units de Nord-Amèrica? I en això donem a conèixer la més important de les solucions a aquesta situació injusta. Doncs amb la constitució d’un grup de pressió que agrupi a tots els terapeutes i practicants de les teràpies naturals, tradicionals, alternatives i complementàries, així com dels laboratoris que els donen suport, grup de pressió que vetlli permanentment per la protecció dels drets i interessos d’aquestes persones i col·lectius davant de la justícia, de la classe política, dels mitjans anomenats d’informació i dels grups de pressió contraris que hi pugui haver.

No volem criticar des d’aquí el procedir dels diferents terapeutes, doncs sempre s’ha de veure en cada cas quin és el resultat, però creiem que si hi ha teràpies que ofereixen un resultat positiu i millor en certs casos en diferents indrets del món, és un crim voler-les prohibir a Catalunya i a l’Estat espanyol només pels interessos econòmics d’una part de la competència.

Us oferim, com a recordatori, dues pàgines publicades en el nostre lloc web:

Sí a les medicines tradicionals i complementàries en la sanitat pública. Tu pagues, tu decideixes.

«Mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva publicació de la «Estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023» anima els governs a incorporar les medicines tradicionals i complementàries dins el sistema sanitari de salut, ens trobem amb que (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolca-revolucio-si-a-les-medicines-tradicionals-i-complementaries-en-la-sanitat-publica-tu-pagues-tu-decideixes-cat.htm

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor.

«Allà cap a l’abril (del 2018), part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-periodic-de-andorra-part-de-la-poblacio-de-la-capital-beura-aigua-sense-gust-a-clor-cat.htm

Com a cloenda d’aquest apartat, us facilitem l’enllaç per associar-vos a l’entitat Dolça Revolució de les Plantes Medicinals i així col·laborar en que pugui exercir la seva defensa jurídica i continuar les seves activitats:

http://dolcarevolucio.cat/soc/ca/home/9-cuota-socioa-anual.html

8. Web Bardina: «El joc de les quatre famílies», de François Feron, disponible en italià («Il gioco delle quattro famiglie»), a més d’en francès original, català, castellà i anglès.

Hem introduït, dins de l’apartat de «Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d’Estudis Joan Bardina» en italià («Pubblicazioni di collaboratori e amici di Joan Bardina Centro Studi») del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina, la versió en aquest idioma de l’article titulat «El joc de les quatre famílies» («Il gioco delle quattro famiglie»), del reporter François Feron, article publicat originàriament en el rotatiu de «Libération», el divendres, 20 d’abril del 1990.

La nova versió disponible disposa de l’enllaç següent:

Italiano:

Il gioco delle quattro famiglie.

«Nella famiglia nodale troviamo la Germania, l’Austria, l’Irlanda… nella famiglia «comunitaria», la Toscana e la Finlandia… Lo storiografo demografo Emmanuel Todd, in un libro apparso ieri, propone una suddivisione inedita dell’Europa, in base a (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-il-gioco-delle-quattro-famiglie-it.htm

La resta de les diferents versions d’aquest document dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina tenen els següents enllaços:

Català:

El joc de les quatre famílies.

«Dins de la família troncal o d’origen s’hi troben països com la República Federal d’Alemanya, Àustria, Irlanda, sud de Dinamarca. Dins de la família comunitària Toscana i Finlàndia. En un llibre aparegut recentment a França, La invenció d’Europa, l’historiador demògraf Emmanuel Todd proposa (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-joc-de-les-quatre-families-cat.htm

Castellano:

El juego de las cuatro familias.

«En la familia troncal o de origen se encuentran países como la República Federal de Alemania, Austria, Irlanda, sur de Dinamarca. En la familia comunitaria Toscana y Finlandia. En un libro aparecido recientemente en Francia, La invención de Europa, el historiador demógrafo Emmanuel Todd propone (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-el-juego-de-las-cuatro-familias-es.htm

Français :

Le jeu des quatre familles.

« Dans la famille «souche», je demande l’Allemagne, l’Autriche, l’Irlande… Dans la famille «communautaire», la Toscane et la Finlande… L’historien démographe Emmanuel Todd, dans un livre paru hier, propose un (…) ».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-le-jeu-des-quatre-familles-fr.htm

English:

The game of the four family groups.

«In the «trunk» family we find Germany, Austria, Ireland… In the «communal» family, Tuscany and Finland… Historian and demographer Emmanuel Todd, in a book which appeared yesterday in France, suggests a new distribution of Europe, based on (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/liberation-francois-feron-the-game-of-the-four-family-groups-en.htm

Agraïm la labor de traducció realitzada per part de la traductora professional Loto Perrella. També agraïm la indispensable col·laboració que va realitzar en el seu moment el nostre amic Jordi Mas al proporcionar-nos la versió original de l’article en francès provinent del rotatiu «Libération», quan només teníem disponible la de «El Periódico de Catalunya».

9. Web Bardina: «Capitalisme de rostre humà», per Brauli Tamarit.

Hem introduït l’article escrit per Brauli Tamarit titulat «Capitalisme de rostre humà», acabat d’escriure aquest dimecres, 10 d’abril del 2019.

Aquest article inclou una experiència personal esdevinguda l’any 1990 a l’antiga i desapareguda seu del Centre d’Estudis Joan Bardina del carrer dels Almogàvers 43, l’ateneu anomenat Can Bardina, en el temps en que fou publicat l’article del periodista François Feron, El joc de les quatre famílies, presentant el llibre L’invention de l’Europe del sociòleg Emmanuel Todd.

Capitalisme de rostre humà.

«Amb el present escrit, vull compartir amb vosaltres com la teoria de les famílies del sociòleg Emmanuel Todd s’interrelaciona amb la labor de disseny social del Centre d’Estudis Joan Bardina i la seva antiga experiència d’Ateneu, anomenada Can Bardina (…)»

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-capitalisme-de-rostre-huma-cat.htm

10. Web Bardina: «La seguretat anímica», per Dolors Marin Tuyà.

Hem introduït l’article escrit per la Dolors Marin Tuyà titulat «La seguretat anímica», publicat al rotatiu «Penedès Econòmic», el Març del 2019 a la seva pàgina 20.

La seguretat anímica.

«Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable (…)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-la-seguretat-animica-cat.htm

Agraïm la col·laboració de la Dolors Marin Tuyà, psicòloga i membre de la Fundació Randa ‑ Lluís M. Xirinacs, per la redacció d’aquest article.

11. Blog «Abordant això gris, que sembla la teoria»: «Jubilacions i/o pensions» i «Socialdemocràcia», de Jorge Aniceto Molinari.

Hem introduït en el blog «Abordant això gris, que sembla la teoria», els articles titulats «Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions») i «Socialdemocracia» Socialdemocràcia»), accessibles mitjançant els enllaços següents:

«Jubilaciones y/o pensiones» («Jubilacions i/o pensions»). Divendres, 29 de Març de 2019.

«Nacieron como las conocemos actualmente como una necesidad dentro del modo de producción capitalista, venían ya en la historia, de la solidaridad, de la atención a sectores menos protegidos de la sociedad, de la rica epopeya de la hermandad entre los seres humanos (…)».

Van néixer com les coneixem actualment com una necessitat dins de la manera de producció capitalista, venien ja en la història, de la solidaritat, de l’atenció a sectors menys protegits de la societat, de la rica epopeia de la germanor entre els éssers humans (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/03/29/jubilaciones-y-o-pensiones/

«Socialdemocracia» Socialdemocràcia»). Divendres, 5 d’abril de 2019.

«La Revolución francesa (1789) marcó un hito en la historia de la humanidad. El capitalismo naciente requería la libertad necesaria para poder desarrollarse y superar las trabas del feudalismo. Para ello debía recurrir a la esencia misma de la naturaleza humana y proclamó: fraternidad, libertad e igualdad aún cuando sabía que un avance con esos contenidos iba a tener los propios límites del sistema que se estaba imponiendo (…)».

La Revolució francesa (1789) va marcar una fita en la història de la humanitat. El capitalisme naixent requeria la llibertat necessària per a poder desenvolupar-se i superar les traves del feudalisme. Per això havia de recórrer a l’essència mateixa de la naturalesa humana i va proclamar: fraternitat, llibertat i igualtat encara que sabia que un avenç amb aquests continguts anava a tenir els propis límits del sistema que s’estava imposant (…)».]

http://eso-gris.blog.pangea.org/2019/04/05/socialdemocracia/

Agraïm la col·laboració de Jorge Aniceto Molinari en proporcionar-nos aquest article.

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Andorra la Vella, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, Benito Muros Perfecto, Brauli Tamarit, Caixa d’Enginyers, Can Bardina, Catalunya, Centre d'Estudis Joan Bardina, desobediència civil, Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, Dolors Marin Tuyà, El Periódico de Catalunya, Emmanuel Todd, Espanya, Estats Units d'America, François Feron, Fundació FENISS, Henry David Thoreau, independència, Jordi Cuixart Navarro, Jordi Lara Surinyach, Jorge Aniceto Molinari, Josep Pàmies, justicia, Libération, Light and Life, llar, Llibertat.cat, Lluis Maria Xirinacs, Loto Perrella Estellés, MMS Miracle Mineral Supplement, no violencia, objecció fiscal, Òmnium Cultural, Organització Mundial de la Salut OMS, pensions, Projecte Àmber, salut, sanitat, socialdemocràcia, Teresa Sala Bernaus, Texts en angles, Texts en castella, Texts en catala, Texts en esperanto, Texts en frances, Texts en gallec, Texts en italia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada