Declaració del Comitè Executiu del PCPE.
El terratrèmol del passat dia 12 de gener a Haití ha posat de manifest –un cop més-, que en qualsevol catàstrofe natural els danys per a la població són directament proporcionals al grau d’expoli sofert pel país afectat. Han estat les condicions precàries que viu Haití les quals han ocasionat un tan alt nombre de víctimes mortals i una tan alta destrucció de tot tipus d’edificacions. Per això cal denunciar a qui tenen la responsabilitat directa d’aquest terrible panorama de mort i sofriment: el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme.
Resulta un exercici cínic indignant les declaracions de la representació de la monarquia espanyola expressant «el seu pesar per les víctimes d’Haití», quan el primer gran terratrèmol que va sofrir aquest poble va ser l’arribada del colonialisme espanyol en 1492, origen primer de tota la destrucció que avui veiem.
Posteriorment van ser França i EE. UU. qui van envair, van esclavitzar, van saquejar i van realitzar tot tipus de crims contra el poble d’Haití i contra els seus rics recursos naturals. Cops d’estat, dictadures i els crims més terribles van ser responsabilitat directa d’ambdues potències colonitzadores.
Ara, en aquesta tragèdia -enfront de l’actitud admirable de la revolució cubana i altres pobles solidaris-, veiem a les hienes disputar-se l’ocasió per a abraonar-se de nou sobre la presa que mai no van deixar anar.
Ni EE. UU. ni la UE realitzen cap acció humanitària a Haití, el que fan és simplement geopolítica. És a dir, aprofiten aquesta nova desgràcia que sofreix el poble haitiano per a millorar el posicionament per a la defensa dels seus interessos en la zona. Així s’expliquen les desavinences entre França i EE. UU., al mateix temps que el lacai Rodríguez Zapatero aplaudeix la invasió militar ianqui i envia el seu propi contingent militar a la zona. Aquest és el mateix President del govern espanyol que va donar el cop d’estat de 2004, sumant suport militar del nostre país per a col·laborar amb l’aldarull organitzat per l’imperialisme ianqui.
Des de fa alguns anys, des de centres de propaganda de l’imperialisme, s’ha elaborat la idea perversa dels cridats «estats fallits». Aquesta formulació té com finalitat última legitimar l’ocupació imperialista d’aquests països –«davant la seu inviabilitat»-, i el cas d’Haití és un exemple paradigmàtic del que l’imperialisme ens ofereix per al futur. En el seu fracàs històric l’imperialisme ha de recórrer a la liquidació de tot dret i/o llibertat per a tractar de sobreviure. Per això no hi ha pietat, i s’aprofita qualsevol ocasió per a fer avançar les polítiques necessàries al capitalisme senil.
La nació que va protagonitzar la primera revolució llibertadora d’Amèrica Llatina, amb l’aixecament de l’esclavitud negra, haurà d’organitzar de nou la lluita popular per l’expulsió dels invasors i la recuperació de la seva pròpia destinació. En aquest antecedent històric estan els grans ensenyaments per a les lluites necessàries en el present.
El CE del PCPE –sobre la base de tot l’exposat- exigeix la immediata sortida de les forces militars ocupants i el lliurament de tota l’ajuda humanitària necessària sense condicionaments polítics de cap tipus, prioritzant les necessitats de la població. El PCPE estarà sempre del costat del poble haitiano en la seva justa aspiració a construir un país sobirà, amo dels seus recursos, en el qual les forces del progrés social aixequin un projecte d’emancipació i justícia social. Aquest és el camí necessari perquè les catàstrofes naturals no es converteixin en causa de tant dolor i sofriment per a aquest poble tan heroic.
¡Visca l’internacionalisme proletari!
¡Fora tropes imperialistes invasores!
Traduït al català de l’original castellà.